dilluns, de març 09, 2009

El Dia després

Els soldats ja han tornat a casa. Cansats, però tots amb símptomes evidents d’alegria desbordant. Sembla que se n’han ensortit. Han conquerit Brussel·les. A tots ells, herois, la meva admiració, el meu gran respecte. Gràcies soldats. Sigueu ben tornats!.

Avui ja és part el “Dia després”. Segurament és el més important un cop assolida qualsevol gesta. Ho serà, també, l’endemà de la proclamació d’independència. El “Dia després” et situa davant el mirall, per escorcollar el dedins. Tot això per a què?.

No és el primer cop que riuades de gent surten al carrer però, després, tot aquell cabal humà on és que desemboca?.

Vull creure que amb els “Deu mil catalans” no tornarà a passar el de sempre. Vull dir sempre que la societat civil revifa amb una calçotada i en Joel Joan remata la diada amb una d’aquelles arengues que fan encongir el cor. Penses que s’adreça al més enllà (no puc oblidar el seu “senyor, gràcies perquè ens il·lumines. No sé que faríem sense tu!.”), quan es dirigeix al president Ibarretxe. Veus clarament la mena de llufa en la qual pot acabar qualsevol visió sobiranista de la causa catalana.

Ja n’hi ha prou de manifestos, de ballar-la amb la mes lletja o d’anar fotem perdigonades a l’aire. Els deu mil desplaçats no poden quedar-se a Brussel·les. Han de descansar, òbviament, i han de reprendre noves marxes.

Espero que ara no caiguem en el de sempre. Que l’eufòria d’haver guanyat la batalla no es faci perdre la guerra. Desitjo que ara no comencem a engegar cap recollida de signatures, de causes a Facebook o alguna vaga -ja sigui de fam o de bon humor-. Tinc la sensació, sovint, que el sobiranisme no encara amb tots els ets i uts la causa que diu defensar. Que es perd en el pur formalisme o amb fer-la petar. Vehement, això si. Però que no presenta la batalla allí on tocaria. És d’això que ara tocaria parlar.

6 comentaris:

marc ha dit...

1. Jo sí que estic a favor d'una recollida de signatures: la d'un nou projecte d'Iniciativa Legislativa Popular perquè el Parlament aprovi una llei de convocatòria per al referèndum d'autodeterminació. Falta gent que vulgui formar part de la comissió promotora.

http://www.catalunyaestatlliure.cat

2. I preparar-nos per a una gran manifestació quan el TC es moqui amb l'Estaut.

Jesús Cardona ha dit...

Ahir un amic em deia que trobava decebedora la resposta de Hillary Clinton. No, no, al contrari. Els suports internacional a la independència de Catalunya dependran de la denostada "realpolitic".

La manifestació de Brusel·les ha estat molt bé Coses de la vida, va ser portada a l'edició digital de La vanguardia. fa 5 anys no ho hauria estat.

Cada dia se'n parla, de la independència, i d'aquí uns anys serà "el tema" a les eleccions al Parlament. Autonomistes contra sobiranistes.

Anònim ha dit...

Bon comentari Nano, crec que ara que l´empenta en té ganes, el que cal es aprofitar-ho i anar fins al final.

carme
catalansreaccionem.wordpress.com

Anònim ha dit...

TOT MOLT MACO,MOLT ENGRESCADOR,PERO......DESPRES GUYANYA LA "CATALUNYA OPTIMISTA" QUE ACABA....."ARRIBA ESPANYA SOLDATS AMB UNA CANYA...".
FRANCAMENT, MALGRAT TOT SOC PESIMISTA.
JUGANT AMB BCN...

Dessmond ha dit...

Marc,
Amb el punt dos hi estic d'acord. Però la "mani" s'ha d'anar a fer al cor d'Espanya. No pas a Barcelona.
L'hora de signar manifestos jo la crec passada. Però molt.

Jesús,
Jo espero que amb el temps anem fent alguna cosa, però amb l'efecte de bola de neu. Espero, també, que anar a Brussel·les sigui el començament de quelcom més gran. Que tingui continuitat. I que el proper destí sigui Madrid, que és l'orígen dels nostres maldecaps.

Carme,
Espero que així sigui. Que no ens quedem amb una anada.

Anònim,
Jo tinc moltes esperances posades en aquests "Deu mil catalans". Espero no acabar com tu, de pessimista. No crec que tinguem eternament les mateixes oportunitats de fer-ne una suficientment grossa per arribar a aconseguir la fita que ens hem proposat.

popota ha dit...

"en aquest cas sí que els nacionalistes catalans en podem dir tupinada perquè, a Euskadi, CiU no s’hi presenta"

No, en podem dir tupinada no pas perquè CiU no s'hi presenta, sinó perquè hi a dos partits als quals, en virtut d'una llei pre-constitucional -per cert recolzada pel nacionalisme majoritari català-, no se'ls ha deixat presentar-se.

És com si algú surt ara a dir que el govern israelí que es farà és conseqüència d'una tupinada.