dilluns, de desembre 01, 2008

Sentit de país, sentit d’estat (1)

Fa ben poc que el bou i la bestia grossa del govern català han fet referències públiques a llurs visions particulars de sentir la pàtria. Els dos hi recorreren per deixar ben reblada la seva visió i contraposar-la a la de tercers.

El darrer ha estat en Montilla per fer balanç dels seus dos anys de govern. La posada en escena ja és tota una declaració de principis vers aquest país al qual fa referència. Una sala oficial repleta de gom a gom, farcida d’alts càrrecs i altres formes de funcionaris. La societat civil, posada amb comptagotes, també fa acte de presència. Però està clar el pes d’uns i altres.

No fa massa que el diari La Vanguardia va obsequiar-nos amb un suplement d’aquells que no passen inadvertits. Una cosa voluminosa on el director del mitjà certifica -en lectura subliminal- que tota l’operació Bolanyo ha quedat tancada correctament. El Grup Godó rep les seves freqüències, aparca l’home que fins ara amenaçava gent de la casa i a canvi cedeix gustosament el seu altaveu al servei d'aquest “sentit de país”. El mateix conte és un dels quatre gats flamants que pots comptar al sac que representa la societat civil en aquell acte.

El suplement és un extens catàleg d’actuacions d’obra pública que executa el govern. El noranta per cent el pots elucubrar gràcies a les imatges virtuals aparegudes, està per venir, o bé és obra que va engegar algun govern de CiU. Capítol curiós és el dedicat als ports, on s’hi ve a dir que no “farem res, més que rentar la cara als que ho necessitin”. Tot plegat és molt significatiu del tipus d’iniciativa que exhibeix la filosofia tripartita.

Fa ben poc aquest mateix sentit de país posà en dansa armònica altre cop govern i grup Godó. Aquesta vegada per esmerçar esforços igualment patriòtics dins el diari Avui, que és un mitjà en estat de rebel·lia nacional. Fins ara. El seu director ja ha dimitit i se l’ha substituït per un zero, això sí, molt cap a l’Esquerra.

Fa una mica més que la mateixa veta patriòtica ja va brollar amb força i eficàcia. Al mateix Parlament, per advertir que una esbandida a fons s’aplicaria als mitjans públics. Així va ser i així es va fer, com aquell qui res.

En Montilla destacà en el seu acte que en dos anys hi ha hagut un sentit de país que no s’havia donat mai amb en Pujol. Raó no li en manca. Una visió tan retorçada de Catalunya és nova, si no tenim en compte l’etapa cosina-germana que ja vam patir amb el franquisme.

A mi personalment se’m fa impossible comparar dos anys d’obra de govern amb vint-i-tres. És un exercici molt descompensat, en el sentit que sigui. Cal forçar molt la màquina per tal que, dins una pugna per intentar lluir la feina de govern, la que porta tant poc de temps en marxa pugui superar la de més llarg abast. Intents d’aquest tipus només poden acabar amb èxit si hi ha un control feixista dels mitjans i l’opinió pública. És en coses com aquestes que aflora el vertader sentit de país, quan hom ha tingut per escola el maoísme. Cosa que, certament, mai va experimentar en Pujol. Mai podries associar-li determinades formes d’entendre el país. Mai.

7 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

El pscPSOE és un perill per la democràcia. De fet, ho és tot el muntatge del tripartit, que seria impossible en qualsevol democràcia de veritat.

En Democràcia hi ha normes no escrites que s'han de respectar escrupulosament, i ací, es trepitjan a diari.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Aquestes normes les van reivindicar quan eren a l'oposició i se les passen pel folre quan arriben a governar. Imaginem, per exemple, en temps de govern Pujol què hagués passat si s'hagués donat un avís en el mateix Parlament en el sentit de voler fer net a la corpo. Encara és hora que el Col·legi de periodistes aixequi cap veu.

Josep-Empordà ha dit...

Ai el col.legi de periodistes!! M'has possat un bon exemple!!.

Les prostitutes son més dignes que la majoria de periodistes d'aquest Pais que és el nostre.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Uns sicaris ben tristos. El gremi dels periodistes fa pena. Molta.

Carles TV ha dit...

Deia JV Foix, "és quan dormo que hi veig clar". Dic: "és quan et llegeixo que hi veig clar". Anàlisi nítid i espectacular el teu.

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Aquest equador de legislatura té tots els visos d' engegada del compte enrere.
Com que no hi ha obra iniciada, mai podran dir que els cal una legislatura extra per acabar-la.
Són trista figura fins a aquest extrem.
Salut i independència,
Cesc.

Dessmond ha dit...

Carles TV,
Molt agraït per les teves paraules. No les mereixo.

Cesc,
Hi ha certament indicis que la cosa té posat el compte enrere. A veure si logro convertir-ho en post.