M'ha tocat la rifa

Aquest és un post radicalment diferent al que acostumo a ventilar per aquesta finestra. El passat dia 22 vaig ser pare. D’aleshores ençà he perdut una mica el món de vista. Des del moment en que entres en un part que dura més de dotze hores, s’ha acabat el bròquil. Res tornarà a ser el mateix. Toca dormir poc, però ho faig molt content. És una cosa molt especial. M’hagués agradat poder filmar l’escena on jo decideixo canviar el primer bolquer de la meva vida. El bram histèric d’aquesta bestioleta -que ara és tota meva- encara retruny pel meu cap i em desperta en els comptats moments que logro aclucar un ull. La mare, que semblava moribunda, va revifar per proferir tot de coses poc boniques i que prefereixo no compartir amb vosaltres. També m’ha quedat marcat amb ferro roent de per vida. Ara, he de dir que de raó no li en faltava. Vaig acabar posant-li un pantalonet com bonament vaig poder, per tal de dissimular que el bolquer ballava a les totes. Déu, vaig suar com no feia temps.

Tot i els crits histèrics de la fera ferotge he de dir que les seves galtes rosades són una delícia. Les imagino en mig de cebetes i una fulleta de llorer. Em venen ganes irrefrenables de queixalar-les. Ara que per Nadal a Mallorca és tradició rostir una porcelleta, jo només tinc pensaments exclusivament per aquestes galtones. I m’he d’aguantar. No em dieu que no us les cruspiríeu?.

Prego disculpeu a tots els que no he respost per aquest motiu i als que no ho podré fer de moment.

Bon Nadal i molt bones festes!