Certament, Pujol no és independentista. És un tipus, però, que veient el que fa, llegint el que escriu, convida a fer-te'n. Amb coneixement de causa, que no és poc. Amb mètode i estratègia de llarg abast.
Quan veus el que fa o predica un independentista el que assalta és cangueli indescriptible. Veus impossible afrontar els reptes de país i veus com augmenten les files de la deserció nacional.
Aquesta forma d’operar, desconcertant a les totes, suposo que es dona en pocs llocs més del món. Dubto que trobis gaires exemples de país on els no independentistes menin cap a la separació o que els independentistes abonin la subjugació. Francament, cosa de bojos.
13 comentaris:
És que això depèn de les persones i no de les etiques. És tan fàcil autopenjar-se una etiqueta i tan difícil fer-se valorar i respectar...
Ben cert. Un altre exemple: els d'ERC i els d'iniciativa manifestant-se contra una llei que impulsa el govern del qual formen part. No és de bojos, això?
D'histriònica qualificaria l'actuació de representats del govern anant a una "manifa" en contra de la llei d'educació. Què hem de pensar la resta de mortals? Governen o desgovernen? Definitivament, tots bojos!
Rita,
Costa molt passar de la teoria a la pràctica. Costa poc demanar la lluna o dir que la pots tocar.
Reflexions en català,
He tingut la sort de no veure l'escena. De bojos i patètica. Quina poca vergonya!
Carles TV,
Que fan el pena. Això és el més generós que podem pensar.
Benvolgut Dessmond,
De la mateixa manera que en Maragall no entrarà a la Casa Gran fins que sigui l' hora, en Pujol no es declararà independentista fins que toqui.
Tots dos són conscients que amb el seu pas donaran l' empenta definitiva als dos projectes. Entretant hi treballen amb sentit del deure, sense necessitat de pronunciar-s'hi prematurament.
Salut i independència,
Cesc.
De bojos, sí.
Però no crec que tinguem una proporció de bojos molt superior a la d'altres indrets.
Però l'anomalía, crec, es que per ací hi ha molts més bojos a llocs de responsabilitat que a cap altre lloc d'Europa. Alguns bojos, molts deshonestos i corruptes, i massa espanyolistes, derrotats a les urnes, enlairats al govern català.
Però la gent se n'adona. I tant.
Es més que curiós. Es una regla estadística. A veure qui hagués pogut apuntar que el conseller Tete, més intervencionista i dirigista que l'interventor general dels sociates obtindria, el 2008, una mani en contra dels col.leguis d'ERC i d'ICV? Jo no ho hagués pensat veure mai.
Però com ha consensuat una llei important amb CiU, aleshores tot val, i en Montilla ho tolera i, en el fons, ho agraeix.
I, per acabar, una pregunta retòrica d'hemeroteca de fa pocs mesos: aquell famós Pacte Nacional per l'Educació, que segons en Carod i el Putxi justificava tot el tripi1 i la participacio d'ERC, on està? Que se n'ha fet?
El mateix Tete Maragall va dir, amb altres paraules, que era una merda. Però ens varen fer milers de declaracions al respecte. Algú vol perdreel temos repescant-les?
Jo, de moment, no. Però , quan toqui, (ha, ha,) ja veurem.
Salutacions cordials,
Andreu
Cesc,
De debó penses que en Maragall farà cap a la Casa Gran?. Vols dir que ha tocat fons?
Andreu,
El Pacte Nacional per l'Educació és en algun forat negre, com tants pactes i meses Nacionals escombraria que ha generat aquest govern. De bojos, sí.
Penso que sí, benvolgut Dessmond, però no encara, de moment hi ha en Mascarell preparant el terreny.
L' article d' avui d' en Jordi Barbeta me n' ha acabat de convèncer. Espero que els CpC el segueixin.
Les coses han de resituar-se, el psoe ha de ser psoe, sense pàtines i això la direcció d' ERC és incapaç de fer-ho. Per tant ho ha de fer CDC.
Dubto que la trobada de la secta amb UDC sigui aliena a aquest fet.
Salut i independència,
Cesc.
Cesc,
Bé, doncs esperarem parapetats en el pati de butaques. Quina broma que és el destí. Els ciutadans trucant la porta de la Casa Gran. Fa quatre dies les coses que deien, començant pel mateix Maragall. Bé, jo encara ho vull veure.
Llegit l'article de'n Barbeta. Molt maragallista ell. I no sé ben bé perquè.
I tant que Catalunya és un pais de bojos!!
Si som capassos de tenir un "president" amb Alzeimer (Cimerencs dixit) ja som capassos de tot.
Res, Dessmond, que alguns com jo cada vegada som més pujolistes.
Per cert, aprofito per agraïr-te, de tot cor, el teu apreci i suport. Com veus, torno a ser per aquí, fent la viu-viu, tot i que algunes coses les trobi ara lluny, també em fan més portable aquest procés. La veritat, és que em sento tan ve, que em venen tantes ganes de fer coses!
Una abraçada, molt forta!
Josep-Empordà,
Bé, som incapaços total.
Joan Safont,
Em dones una bona alegria. Et desitjo el millor. Pren-t'ho amb molta paciència!. Una abraçada i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada