dijous, de novembre 27, 2008

Sobiranament bornis

El jingle més escoltat aquest Nadal segurament serà “Mas o Montilla”. La cançoneta fa dies que sona. I el que l’haurem de sentir, encara!.Tot i que jo sóc un ferm enemic del reduccionisme aplicat a la política, tal i com estem anant darrerament em sembla que cada cop més haurem de plantejar-nos les coses en aquesta clau. Més enllà d’això no hi queden gaires rastres d’activitat humana.

I tocar el tema significa retornar a un debat extremadament cansat, pel que n’arriba a ser d’obvi i suïcida. Hi ha tota una plana sobiranista que ella soleta es marca. Parlar de’n Mas és parlar de l’esca del pecat. Aquest polític mai ha pronunciat la sacrosanta paraula que el faria entrar directament al paradís. “Independència” és la contrasenya que desactiva la resistència de qualsevol gudari que vetlla les essències quatribarrades. I així anem fent.

El sobiranisme nostrat té una tendència –per no dir facilitat- a moure’s en un terreny abonat per l’epilèpsia, per una gestualitat vehement i molt difícil –per no dir impossible- de capitalitzar. Només cal ser a Facebook per entendre el que vull dir. Gairebé no toco el meu compte per la quantitat de sobiranes estupideses convertides en “causa” en les quals em volen fer participar. He arribat a avorrir aquest afamat recurs.

Això que qualsevol pot trobar a internet és reflex del que passa en la realitat que no és pas virtual. Moltes disquisicions independentistes que, quan grates, tenen ben poc de patriòtiques. Políticament parlant són zeros molt sobiranament col·locats a l’esquerra. Molta plataforma i molt de dret a decidir. Molt de pardal assoleiat pels terrats de l’ànima.

Hi ha molta pressa per recrear-se en el dia després, sense haver plantejat cap esboç d’estratègia de com s’hi pot arribar. Molt de soroll, això si. I anar cremant etapes com aquell que participa en un concurs a veure qui engoleix més calçots. El guanyador, a més del premi, aconsegueix una indigestió difícil de resoldre. És l’obsequi a la ruqueria.

Mentre el sobiranisme guaita els llimbs, al planeta terra cal gestionar el dia dia de Catalunya. De moment les cròniques relaten que ““La força de Catalunya és la seva influència”, va proclamar un Montilla acostumat ja a viure en un permanent pols amb el govern espanyol.”. Diuen això i que hi ha una aposta clara per reeditar tripartit. Teca suficient per anar engreixant aquests pardals i ajornar una mica més l’objectiu final. Per més voltes que se li doni, altre cop la cançoneta és “Mas o Montilla”. I cal anar amb molt de compte en que la mirada de borni amb la qual s’analitza la nostra política des de tanta calrada sobiranista, que no acabem indefectiblement en el pou de la marginalitat. De moment, hi anem perfectament encarats. No per tant de suposat pols amb el govern espanyol. No. Per plantejar les coses en termes caïnites.

6 comentaris:

joliu ha dit...

Com és que cada vegada que se m'acud alguna cosa, en Dessmond la sap explicar millor?

Dessmond ha dit...

Joliu,
Jo ho explico d'una altra forma. Tu tens posts mítics!!!.

marc ha dit...

Jo espero que per Nadal ja s'esvaeixi aquest debat, tot i que he fet un article amb l'eslògan del mes, hehe.

Jo al Mas no li demano que digui si és independentista o no, sinó que sigui un patriota i reaccioni com déu mana quan hi hagi sentència del TC i la proposta de finançament. I també que sigui conseqüent amb la seva proposta de sobiranisme perquè, quan sigui president, propmogui el dret d'autodeterminació, el dret de decidir en tots els àmbits.

Andreu ha dit...

Benvolgut DessMond,

Si, aci sembla que en lloc de judicar o valorar fets, decisions preses o no preses, resultat de les mateixes, hi ha molt interès en jugar el joc de les paraules, com si estessim encara als temps de l'Assemblea de Catalunya, on com no es podia gestionar, fer política de veritat, efectiva, es feia política de paraules, perque no se'n podia fer cap altra.

I, a més, política de paraules, ben selectiva. Nomes preguntem a l'alternativa, única alternativa, al tripartit. No preguntem perque portem ja 28 mesos sense tenir res conegut (milions d'euros, numeros) negociat sobre el finançament català, quan l'estatut ja es va negociar i va ser aprovat tal com està escrit?

Total, ens interesa posar etiquetes. Però nomes a alguns, als qui poden, amb el suport majoritari dels electorsn, eneggar a la merda aquest desastre nacional que ha estat i és el govern tripartit i els seus components.

Qui conserva credibilitat, pels fets reals que han succeit?

O no ens interesen els fets, sinó les etiquetes, i hem de donar (qui ho mana això?) a tothom la mateixa credibilitat, com si no haguessim vist i patit l'acció de govern tripartita?

L'estat de la nació catalana, ara, a finals del 2008, és millor o pitjor que el 2006, i que el 2003?


Políticament, econòmicament, socialment, en infrastructures, en prestacions socials, en atur, en cultura, en identitat catalana, en l'us social del català, en dèficit public, en nivell impositiu,?

Molts records, benvolgut DessMond.

Cordialment,
Andreu

Cesc. ha dit...

Benvolgut Dessmond,
Això dels "pardals assoleiats pels terrats de l' ànima" t' ho compro, ja em diràs què et dec.
Gran post, ja veig que l' ensopegada i el genolló no t' ha fet perdre l' escriure.
En Mas ja es posicionarà quan i com li convingui, només faltaria. Per posicionar-se com cal té exedents d' oportunitats. Amb més fets, que no pas mots. Que els fets enraonin.
Si l' oposició és pro-governamental, i el govern inactiu, gens reactiu...l' oposició no esdevé alternativa, sinó simple comparsa. I aquest concepte bàsic en Mas ja l' ha adquirit. Les etiquetes ja els les posarà cadascú, si se les posa ell mateix, passarà a ser un cregut, ser un autoqualificat no aporta partidaris.
Amb els fets, poques paraules calen. Els mots acostumen a ser justificació de l' inacció. Ja en tenim prou de locuacitat patriòtica.
Salut i independència,
Cesc.

Josep-Empordà ha dit...

La cosa és tant clara que a vegades penso que, aprofitant l'anonimat d'internet, el pscPSOE ha posat a treballar als seus becaris per plantejar dubtes inexistents.

Que la cosa és o Mas o Montilla, fins ara, ningú ho ha desmentit amb arguments, només amb retòrica, i és de psiquiàtric la retòrica que alguns "independentistes" fan servir per desmentir-ho. I no és de psiquiàtric perque estiguin, com diem a l'Empordà "tocats del bolet", no, més aviat és per algún complexe freudiá que els impedeix acceptar que ERC és el que és. Que han traït l'independentisme per unos poltrones...aixó suposant que haguessin sigut mai independentistes i que fessin servir la coartada d'aquest "independentisme" per arribar a on son ara.

Benvolgut Dessmond, el teu post és magnific, i el Mas o Montilla, malgrat tot, va agafant esbrancida...es que és el que hi ha, i la realitat sempre s'acaba imposant.

Cordialment.