dijous, de setembre 18, 2008

L'important és governar

L’altra cosa rocambolesca que en endavant potser hauria de contemplar en Mas, a més de treure’s el disfraç de diputat, seria revisar el discurs cap a posicions nacionalistes netes i clares. Nacionalisme és vetllar la sobirania i la independència. Posar llum al que tants filòlegs dedicats a fer de polític han deixat gairebé al punt de la inanició.

Probablement fa trenta anys calia tirar de la poètica per a que el credo nacionalista no gaudis de molt rebuig a casa nostra. Prova de que les coses es van fer més que bé fou la consecució d’un govern rere altre. I tothom va entendre el que va voler. Per nacionalisme, vull dir. Probablement, també, la societat d’aleshores era massa diferent a l’actual i aquell punt d’arrencada té poques complicitats amb la que trobem a dia d’avui. En trenta anys caduquen moltes coses, fins i tot la mateixa concepció de la cultura política.

El que avui en Mas considera una cosa inacceptable com és que no pugui formar govern aquell qui té més diputats, no val un pebre. (Cosa que, d’altra banda, jo també comparteixo). Això que fa trenta anys podria ser pecat, avui justament per en Mas hauria de ser una virtut. Però de les grosses. Entre d’altres, vol dir que en aquest recorregut anem perden matisos. I què?. Passa això.

Passa, també, que la societat en aquesta pèrdua de sofisticació sembla que tendeix a demandar blanc o negre. Els programes electorals s’han aprimat fins l’impensable i les declaracions de principis polítics apel·len a raons sentimentaloides més que buides: vota’m a mi, no pels meus mèrits, sinó perquè els altres són pitjors –que és, per exemple, el missatge tant elevat que van fer circular els socialistes en les darreres eleccions i amb prou èxit.

En aquest context tota poètica ha mort. Les segones lectures resulten insuportables per aquest electorat. La poètica i l’ambigüitat poden ser del tot prescindibles a l’hora d’anar a les eleccions. Potser a en Mas li cal un discurs més engrescador i explícit, des del punt de vista nacionalista. Que parli sense embuts de sobirania i de qualsevol mena d’independències. Això podria donar-li numèricament menys resultat. Ara, segur que tibaria de molta gent sepultada en el desencís. Cal tenir molt viu que a la presidència s’hi arriba per moltes vies i no necessàriament des d’una victòria electoral. Bé, i què?.

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Tinc la impressió, des de fora, que CiU ha jugat sempre a l'equidistància entre l'independentisme i el regionalisme diferencial. Aquest joc ha funcionat durant 30 anys, però ara ja no els funciona perquè n'hi ha uns altres que juguen millor, a tenor dels resultats, a això de l'equidistància.

A la vegada a CiU el llast d'Unió pesa massa i fa poc servei (ep! aparentment i des de fora, repeteixo). Les coses com bé dius han canviat, i CDC sembla que vulgui reinventar-se em pregunto però que fa Unió.

Anònim ha dit...

Molt més d'acord amb el post d'avui que amb el d'ahir. El problema de Mas no es pas de caràcter ni de si cau més o més simpàtic -ni molt menys del Polònia- o si és més o menys així o d'aquella altra manera.

El problema són els fets -Estatut- i la incapacitat de desmarcar-se del passat dels 23 anys de govern.

Anònim ha dit...

Certament la societat a canviat. EM temo que els programes no s'han aprimat si no que ara ja només hi han slogans. EL que importa son les etiquetes. Etiquetar-se com a independentista sembla suficient i el treball constant no ho és pas. La societat hauria de tornar a canviar, fer un nou gir i entendre que hi han coses que requereixen feina i no slogans.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

El problema de CiU son Unió i l’Artur Mas.
Personalment, mai podré perdonar a l’Artur Mas la seva traïció al Parlament, posant en safata als Socialistes els seus plans.

No es que m’agradi el tripartit. Però ara per ara, encara m’agradaria menys un Govern CiU/ERC.

Pels fets podem veure que no hi ha massa diferencia entre CiU i el PSC(un partit autonomista i l’altre regionalista) i CiU, es mereix un temps de càstig a l’oposició, si mes no, fins que es deixin d’ambigüitats.
Es clar, que ERC, ha d’estar a l’alçada.
Salutacions i independència.

Anònim ha dit...

Com diu l'Andreu al Cimera, la pregunta és: Artur Mas o José Montilla.

És el que hi ha.

I devant d'aquesta pregunta, veient no només la capacitat dels personatges sino els partits que tenen al darrera, la resposta només pot ser una: Artur Mas.

Perque la pregunta no és només sobre dos personatges, sino sobre el que significan les forces politiques que duen al darrera.

La diferencia és entre un partit només catalá o un que no és res més que la sucursal d'un partit nacionalista espanyol (digueu-li federació si us agrada més).

És el que hi ha, malgrat els esforços d'alguns per maquillar la realitat.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

La pregunta que faig jo és:
És CiU un partit català, o només ho fa veure?
De moment, a mi no m'ha donat cap motiu per pensar que no és res més que una sucursal de qualsevol partit espanyol.
Només cal veure l'Estatut que tenim, i qui són els pares del mateix.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos

Anònim ha dit...

Certament, ens hem de reagrupar per evitar que ERC ens torni a possar un Montilla a la nostre vida.

Ens hem de reagrupar perque el tripartit sigui impossible.

Ens hem de reagrupar perque d'una punyetera vegada s'acabi el malson tripartit que ens enfonsa en la miseria econòmica i moral.

Ens hem de reagrupar perque no només guanyi, sino que governi l'Artur Mas i CiU i Catalunya recobri l'autoestima.

Recordeu que és ERC qui ha lliurar la Nació sencera al PSOE. Aixó, no ha de tornar a passar.

Anònim ha dit...

Benvolgut Cabana,

No havia conegut, fins ara, capellans selectiu en les absolucions. A aquest el perdona, a aquest no. El perdó el dona automàticament Deu. Els confesors són homes que intenten donar confiança i restaurar autoestima, i, els qi en creuen, els consideren mitjancers d'un sacrament.

Però em sembla absurd que un, que no es capellà, es cregui amb capacitat per a perdonar o no, i, a més , selectivament.

Jo no tinc que perdonar res al Carod, al Putxi, al Vendrell, al ZP, al Felipe, a l'Hereu, a la tripartitada que ens vol desfer com a pais. Estem a una societat laica. Faig o deixo de fer. Però ni perdono ni faig pujar al cel. No tinc ni potestat, ni capacitat, i crec que ningú en té.

En tot cas,intento esbrinar i conèixer el que passsai treure'n conclussions, i actuar. No fugir d'estudi, amb una altra boira prpefabricada.

Per cert, Artur Mas ó Jose Montilla? El teu partit, al qual representes localment, ja ha triat dues vegades, i una a Montilla.

I segueixes a aquest partit.
Es a dir, ja ho vs trobar bé votar a Montilla president.

Jo, com no perdono, nom tinc res a dir, més que repetir

Però, la propera, qué: Artur Mas president o José Montilla president.?

Pel que sembla ja estàs content amb la teva tria anterior.

Salutacions cordials,

Andreu

Anònim ha dit...

L'important es guanyar la confiança del poble en eleccions i poder governar d'acord amb les conviccions i línies fetes conèixer.

Crec que ens entenem, en això de que l'important es governar, però, potser per a fer-me el pesat, hi afegiria algunes coses:

a)-governar democràticament, es a dir, després d'eleccions lliures i secretes.

Fidel, Raul, Lopez Rodo,Arias Navarro també governeno governaren, però no democràticament.

b)- governar per a fer alguna cosa coneguda abans, pels electors.

No es governar per tenir cadires i cotxes (ERC ar, des del 2003), i no fer res del que deien que farien.

c)- governar sense renunciar a aspectes importants de les propies conviccions o ideologia.

d)- governar, com a suport, com a crossa, amb prèvi coneixement públic dels compromisos mutus, sense pactes secrets, sense absència de pactes, a les palpentes, i amb revisió del compliment dels pactes reals, no dels inventats per a no complir(tinell)

e)- governar de manera coherent. Es a dir, amb l'abc democràticm assumit realment. La força, o el conseller, que està a un govern és 100% responsable de tot, absolutament tot, del que decideix i fa aquell govern. No hi ha regnes de taifes en un govern, de coalició a 10 o a 15, es igual, hi ha un govern i una responsabilitat compartida al 100% per tots els qu li donen suport.

Qui no hi estigui d'acord, que plegui i se'n torni a casa seva.

El Carmel, les Rodalies, el bilateralisme secret (del govern Montila) amb el govern ZP pel tema finançament, els barracons, la inseguretat, la brutícia, es responsabilitat de tot el govern català, tot, iCV i ERC inclosos al 100%. No hi ha responsabilitats de taifes selectives.

I ja està.

Salutacions cordials,
Andreu

Anònim ha dit...

CiU és un partit catalá?...sense cap mena de dubte, si.

El PPc és un partit catalá?. el PPc és una sucurdal del PP espanyol, off curse.

El pscPSOE és un partit catalá?. Al igual que el PPc, és una sucursal d'un altre partit espanyol, el PSOE (lo de la "O" te conya)

ERC és un partit catalá. Si, evidentment, però ha esdevingut una sucursal de la sucursal del PSOE. Una espècie de marca blanca encarregada de recollir uns vots que d'altra manera, el pscPSOE MAI RECOLLIRIA, i una vegada recolectats amb mil martingales, els hi serveix en safata.

Sr. Cabana, espero que la seua pregunta hagi estat resposta. Aquesta resposta meua, és una reflexió en base a fets, no a retòrica o proclames.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Estimat Josep-Empordà:

Certament, ens hem de reagrupar, per si hem de posar a un Montilla o a un Mas (jo no discrimino a un o l’altre)
Per mi, tots dos són, si fa o no fa, el mateix.
Si qualsevol dels dos, volen la col·laboració d’ERC, han de complir amb uns mínims, que malauradament avui, el President Montilla no compleix, segurament per culpa d’ERC.

Ens hem de reagrupar per que un tripartit en condicions (o un bipartit amb CiU) sigui possible i cap de les dues opcions ens enfonsi en la misèria econòmica i moral.

Ens hem de reagrupar, per que no governi ni en Montilla ni en Mas, sinó ERC.

I hem de recordar-ho tot. És cert, i malauradament ben cert des del meu punt de vista, que ERC ha lliurat la Nació al PSOE, però també hem de recordar que CiU també ho va fer, tant al PSOE com al PP. De fet, CiU ha lliurat la Nació al PSOE, estant a la oposició (Estatut) i és ben cert, tal com diu, que això no pot tornar a passar.

Per últim, sobre la catalanitat o no dels diferents partits, estimat Josep-Empordà, he de donar-li la raó en tot, excepte que sembla que fa una anàlisi molt acurada d’ERC, i en la que bàsicament hi puc estar d’acord, però no fa el mateix anàlisi per CiU.

Per mi, CiU, és una sucursal del PP o del PSOE, segons convingui al seu ideari, que avui per avui, és el d’uns PPCC que han de ser unes autonomies de regim comú, amb peculiaritats, per de regim comú. I això no és retòrica.
CiU s’ha proclamat sobiranista? No (I això és un fet)
ERC sí. Potser no fa les coses bé? Cert.
Que ha començat a jugar amb una ambigüitat perillosa? Cert.
Però alguns de nosaltres intentem que ERC faci les coses d’un altre manera per tal d’assolir l’objectiu de la independència.

Benvolgut Andreu.

Tot i no ser capellà i ser laic, sí tinc la capacitat de perdonar, com la té tothom. El perdó no és només una qüestió religiosa, tot i això, en lloc de parlar de perdó, podem parlar d’oblidar o de no oblidar. De totes maneres, el meu perdó o el meu no-perdó, és tant valuós com la cendra d’una cigarreta.

No oblido el que va fer el Sr. Mas, i les motivacions que va tenir per fer-ho. Al Sr. Montilla, no tinc res a perdonar-li. En tot cas, a qui hauria de “perdonar” (o no) és a ERC per haver fet un pacte, des del meu punt de vista, tant dolent amb ell.
Respecte a la confiança i a l’autoestima, crec que CiU, no és precisament un exemple a seguir donada la seva historia, tant al Govern com ara a l’oposició.

L’Artur Mas o en José Montilla? Tant em fa. Per mi, avui per avui, tots dos són espanyolistes.

Em preguntes si em sembla ver votar al Sr. Montilla president? Dons si s’hagués fet un bon pacte, per què no? el problema és que no s’ha fet un bon pacte.
I la propera vegada a qui serà? En Montilla? o en Mas? Dons espero que el candidat d’ERC, i si aquest no pot ser, dons el que més s’ho “curri”. Ara!! ERC ha de fer les coses bé. No és pot escollir a un dels dos per “eliminació” de l’altre.

Estimat Andreu, com pots veure, no, no estic content com s’han fet les coses, però no per culpa del PSC-PSOE, sinó per culpa d’ERC, que sembla que va escollir a un per “descartament” de l’altre.

Estimat Andreu, estic d’acord amb tu, en que és important governar, però com tu, penso que no a qualsevol preu.

Per cert, un aclariment, jo no represento a ningú, només a mi. Estic afiliat a ERC, però les meves opinions són meves i només meves. I no tinc cap càrrec de res. Soc militant de base.
I les meves opinions, tenen el mateix valor, que el meu perdó o el meu no perdó.

Sembla que no vaig saber expressar-me en el meu primer comentari.
El fet que no cregui, avui per avui, que CiU sigui una opció valida, no vol dir en cap cas, que pensi que el PSC-PSOE, sí sigui una opció valida.

Salutacions cordials, i independència.
Reagrupem-nos.

Anònim ha dit...

Sempre he dit que ERC és un partit que s'autosobrevalora. El cas és que es tracta d'un partit que té més exvotants que votants, la qual cosa fa entreveure que els desitjos d'alguns de que ERC arribi mai a ser quelcom més que un partit amortitzat i desacreditat pels electors, dificilment es compliran.

Perque dono per descomptat que tots som demòcrates, i en democràcia, la ùltima paraula, no la tenen pas els militants dels partits, per molt assamblearis que diguin que son, sino els electors.

Josep (sl) ha dit...

ERC tampoc ha fer res per Catalunya en els últims anys, tret de la retòrica independentista res l'ha diferenciat de les postures del PSC, CiU ha fet molta més feina de construcció nacional què ERC, que sempre ha dit que era tèbia però no ha anat més enllà. I en altres casos ha permès què el PSC fes marxa enrera.

Ara mateix un govern per ERC no el veig.
Des de el punt de vista de la gestió feta des de els seus departaments i del govern del que forma part de manera activa i de la creació del qual és actor decisiu.
O de compliment del seu programa. El balanç és molt pobre com per justificar donar-hi suport.

Crec que CiU va cometre l'error de no justificar el govern que va fer amb el suport extern del PP després de fracassar les negociacions amb ERC. Alñ igual que el pacte del Majestic.
El PP va donar a Suport extern a la tasca de govern I el PP no va rebre cap conselleria.

Crec estúpid criticar a Artur Mas per haver pactat l'estatut, al què Puigcercós i Carod van voler votar sí.
I després justificar governar amb la persona que va canviar de lloc en la taula de negociacions i va empènyer a la baixa a les propostes catalanes i a dia d'avui ha deixat clar que "serà flexible" amb la negociació del finançament.

Tan si és vol crear un projecte independentista o tan sols per pactar millores en la situació nacional catalana. És vital l'existència d'un govern català no subordinat a partits espanyols.

Demostrar des de el govern la capacitat per a governar i ERC ha estat mancada de la maduresa per fer-ho.
És vital pel nacionalisme català governar Catalunya i no és el mateix tot i que fagis fal·làcies igualant un govern regionalista amb un espanyolista.

Dessmond ha dit...

No vaig fer el post pensant en ERC. No crec que la cosa hagi de versar sobre CiU si, ERC no.
Vaig veure parlar en Mas en aquest programa de TV i em va semblar que pot ser un gran president. S'ha de dir que els altres candidats no aguanten comparacions amb ell. I encara menys, pel que fa a les obres. Hores d'ara no hi ha ningú que no tingui cap pecat polític. El de'n Mas és estètic, d'una foto. Però qui va afaitar l'Estatut no va ser en Mas. No fotem. Que d'això només fa quatre dies!. Ara, el que aquest post no volia era entrar a veure si els d'ERC són o no més macos que segons qui.

Josep (sl) ha dit...

De fet és el més solid dels candidats i aparentment el de millor currículum a nivell de mèrits professionals i acadèmics. De fet el Zaragoza l'atacava de prepotent perquè no tenia res més a on agafar-se. Crec què les imitacions del Polònia no és cap excusa perquè cap lider polític català surt ben parat.
Sense voler-te picar Dessmond el gir sobiranista, de moment tímid, de CDC té com a llast en Duran-Pelegrí.

Qui va afaitar l'estatut va ser el PSOE mab totes les sigles associades. A partir d'aquí tothom sabia que el text que sortiria el 30-S sortiria retallat.
Mas va sortir a la foto com podia sortir en Maragall o qualsevol altre, si algun pecat va cometre va ser posar la cara amb la foto. Però a tothom que se la hagués fet li hauria passat el mateix perquè el pecat estava fet.

La critica al text queda, perquè segons el meu punt de vista és massa d'esquerres, intervé massa i regula massa.

I la jugada del tripi 2 i després de les municipals amb les diputacions provincials i l'ajuntament de Girona. Costa analitzar-ho sense una visió d'estratègia a l/t consistent a arraconar a CiU.

El 2003 és pot dir què calia renovació, no diré què no, havia un canvi de cicle i el resultat em va sorprendre.
El 2006 sis que no guany un partit que tregui més escons i vots. Ja cal que ens ho fem mirar.
I si l'excusa és un DVD encarà més.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Hola.
No us vull fer perdre més el temps amb les meves retòriques independentistes i les meves fal·làcies. ( si més no, intentaré evitar-ho)

Només volia posar de manifest, que per mi, que soc militant d'ERC i Reagrupat, a hores d'ara, CiU no està en una millor posició que el PSC per pactar.

Jo, com reagrupat, penso, amb la meva pobre retòrica independentista, que avui CiU només és un partit autonomista, i res més que això (És clar que això és una de les meves fal·làcies) I un dels punts claus de Reagrupament, és la lluita frontal contra un estat autonomista, i CiU no ho compleix.

Què no podem pactar amb CiU perquè és autonomista? Dons per mi ja em va bé. Què no pactem amb el PSC, perquè és regionalista? Dons perfecte també. I si s'ha de pactar, dons amb qui més s'apropi al ideari que crec que hauria de seguir ERC. I si no es pot, dons ens quedem a la oposició i ja està. Cap problema.

No m'agrada el tripartit, però això en cap cas vol dir que pensi, que ERC s'hagi de posar al servei de CiU.

Crec, que fins que CiU no es declari obertament independentista (I no em val que les JNC si ho hagin fet) sigui una opció prioritària de pacte.

Per altre banda, per pactar fan falta, com a mínim dos. Potser és que CiU no va saber pactar en el seu moment. No ho sé, però no em sorprendria.

També voldria dir que la democràcia, és un joc de la suma de diferents majories i minories, i en cap cas, la opció més votada, té dret a res. De fet, a Blanes, d'on soc, governa CiU, tot i ser la segona força més votada, gràcies al suport d'ERC des de fora del govern municipal (Pacte al que vaig donar suport, i que defenso i defensaré davant de qui faci falta). Per tant si la força més votada és la que ha de governar, segons dieu, que ho sigui sempre, i no només quan us interessa.

Per acabar dir, que cada dia em desperto, amb l'esperança que CiU es declari independentista, i així, poder treballar junts pels PPCC. Des d'aquest dia, que espero que no trigui, trobareu en mi, un fervent impulsor d'un pacte nacional entre ambdues forces, sense cap altre alternativa possible. Mestres això no passi, no puc.

Salutacions i independència, i disculpeu les meves retòriques i les meves fal·làcies.
Reagrupem-nos.

Anònim ha dit...

Qui estará o no en millor posició per pactar res, ho decidirem els electors quant toqui.

A veure si resultá que a ERC els electors l'enviem cap a la irrellevància politica, a la marginalitat i ja no podrá pactar res amb ningú?.

Si, ja ho sé, que la militancia d'ERC, tant autosobrevalorada, aquesta possibilitat, no la contempla, però caldria no descartar-la.

joliu ha dit...

Josep Cabana,
Agraïria que em desenvolupessis algunes de les teves frases, per que o bé tens una percepció esbiaixada de la realitat o be sóc incapaç d'entendre les bases del teu raonament. (més aviat penso que precisament el que manca és el raonament i només ens aboques consignes apreses en les glorioses èpoques d'en Vendrell)
Em refereixo a frases com:

1. "Pels fets podem veure que no hi ha massa diferencia entre CiU i el PSC(un partit autonomista i l’altre regionalista) i CiU, es mereix un temps de càstig a l’oposició, si mes no, fins que es deixin d’ambigüitats"

2."Per mi, tots dos són, si fa o no fa, el mateix"

3."CiU ha lliurat la Nació al PSOE"

4."Per mi, CiU, és una sucursal del PP o del PSOE"

5. "CiU s’ha proclamat sobiranista?

5."L’Artur Mas o en José Montilla? Tant em fa. Per mi, avui per avui, tots dos són espanyolistes."

6. "CiU no està en una millor posició que el PSC per pactar"

7. "avui CiU només és un partit autonomista, i res més que això"

8. "Crec, que fins que CiU no es declari obertament independentista (I no em val que les JNC si ho hagin fet) sigui una opció prioritària de pacte."

9. "Per acabar dir, que cada dia em desperto, amb l'esperança que CiU es declari independentista, i així, poder treballar junts pels PPCC. Des d'aquest dia, que espero que no trigui, trobareu en mi, un fervent impulsor d'un pacte nacional entre ambdues forces, sense cap altre alternativa possible. Mestres això no passi, no puc"


Josep, penso que per acabar dient aquestes coses que tant m'aburreixen no et feia falta reagrupar-te, ja et podies quedar amb en Vendrell i en Puigcercós. El gran avantatge de Reagrupament era que exitava la capacitat neuronal de l'electorat sobiranista i ens atreia per el seu discurs no per la negació dels altres.

Dius que amb CiU res si no abracen el teu ideari...Doncs jo sí que tinc com a prioritat un pacte nacional entre CiU i ERC, i no crec que per fer-lo sigui necessari que ningú es faci l'operació de canvi de sexe. Tampoc li hem demanat a en Montilla.

Si aquest argumentari (perdó, 'argumentari' és una definició un pèl massa generosa però no trobo cap altra paraula amable) que ens vens és el nou ideari d'RI, jo en renego.

Anònim ha dit...

"Hores d'ara no hi ha ningú que no tingui cap pecat polític. El de'n Mas és estètic, d'una foto. Però qui va afaitar l'Estatut no va ser en Mas. No fotem. Que d'això només fa quatre dies!. Ara, el que aquest post no volia era entrar a veure si els d'ERC són o no més macos que segons qui."

Revisionisme no, si us plau. En Mas es pot fer fotos amb qui vulgui, i en la foto que esmentes hi havia també el Dioni de la Franja, i a ningú en els seus cabals se li acudiria acusar-lo de tenir res a veure amb el pacte de la moncloa. És a dir, el problema ni és estètic ni és una foto, sinó que és la lletra que va pactar -i la que no va pactar, havent-se d'empassar les raspallades posteriors un cop s'havia lligat de peus i mans amb l'acord en la pitjor negociació des que Joan Gaspart va anar a London amb la clàusula del Figo-.

"Agraïria que em desenvolupessis algunes de les teves frases, per que o bé tens una percepció esbiaixada de la realitat o be sóc incapaç d'entendre les bases del teu raonament. (més aviat penso que precisament el que manca és el raonament i només ens aboques consignes apreses en les glorioses èpoques d'en Vendrell)"

Si puc ajudar, jo interpreto que vol dir que en el moment dels fets, Mas i Montilla van votar el mateix estatut retallat, van votar el mateix espoli fiscal, etc. Ell, com jo, no dóna gaire importància a les proclames de cap de setmana, ni a converses privades, ni a rumors, a les -preteses- excel·lències de curriculum, sinó que es conforma amb veure el que passa.

Anònim ha dit...

"sinó que es conforma amb veure el que passa".

Genial!. T'acabas de superar amb nota!.

Cesc. ha dit...

Si bé és cert que fa temps psoe i CiU podien assemblar-se força, tampoc deixa de ser-ho que en Montilla va ser imposat pel psoe de la Lohpa i el gal, com a candidat d' estricte obediència de l' executiva del partit ecspanyol on el psc està inequivocament amalgammat, difuminat i integrat. Sense cap veu propia, ni acció que no sigui la de l'estricte obediència reiteradament demostrada.
Als fets i no a les paraules em remeto.
Mentre que en Mas va fer una conferència valenta el novembre passat que va avalar la seva militància el juliol al Congrés de CDC, clarament encaminada cap al dret a decidir i la voluntat d' exercir-lo.
El psoe res. Res de res.
El psc-psoe tenia una ponència sobre dret a l' autodeterminació que ni tant sols va debatre's al seu congrés...ni debatre' s ni votar-se.
El psoe per mitjà del psc ocupa l' espai polític que correspon a ERC, jo com a militant d' ERC per aquest simple fet mai els donaria res. Amb CDC hi pactaria programes ambiciosos si a més permetessin destarrar els usurpadors del psoe d' allà on calgués.
Donar el meu vist-i-plau a un pacte amb el psoe no ho faria mai, si fos supeditant-hi ERC.
CDC faria bé de recordar que al primer Govern Pujol va tenir el suport d' ERC i que des de llavors s' ha eliminat l' ecspanyolisme de dretes del Principat.
Si hi ha possibilitats de fer el mateix amb l' ecspanyolisme d' "esquerres" cal fer-ho. És necessari i de justicia.
El psoe ha ser foragitat d' arreu on existeixi la més mínima possibilitat de fer-ho. Han de convertir-se en un simple espectador com ho són els neofeixistes del pp. Sense manies.
Fins on de mi depengui, que és ben poc, així serà.
Salut i independència,
Cesc.

Josep (sl) ha dit...

Popota, argumentar ho amb el Estatut, dóna lloc a paper molt galdosos. Sí l'argumentació si és perquè van votar Sí els 2 Mas i Montilla. Salta la diferència en els eslògans dels 2 partits.

El si del PSOE era un sí antiPP amb un argumentari de aula de preescolar. I el Sí de CiU era a més autogovern i a favor de més pes Catalunya i remarcant les millores del text.

El No també podríem argumentar què ERC va votar al referèndum amb el PP. però els motius eren diametralment diferents, no?

D'aquesta manera no podien haver estat diametralment diferents els motius de CiU i PSOE per votar, sí?

Josep (sl) ha dit...

Tampoc és la mateixa la deriva sobiranista de CDC comparada "Al que me quede como estoy del PSC".

On inclús en els paràgraf de l'autonomisme CiU tenia com esforç millorar l'autogovern català. En l'eix de Llengua, cultura i calers. I els PSC no molestar al PSOE.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Portem 6 anys de conxorxa tripartita, amb ERC al Govern de Catalunya, de debò algú ha notat que un partit independentista està al govern del país ?,es que en qüestió nacional hem avançat alguna cosa?, No hem avançat ni un pam més del que s’havia avançat amb CIU.
Això sí ens hem fet un fart de sentir que a Catalunya no governa qui guanya sinó qui suma majoria parlamentaria, i per segona vegada consecutiva tres perdedors es junten amb l’únic objectiu d’arraconar a CIU a l’oposició, però sense tenir cap punt de lligam ni rés més que la seva ànsia d’assolir el poder i destruir a CIU.
No sé si Unió li fa mal a CDC dintre la federació nacionalista, però si sé que Unió es nacionalista, i CDC aposta clarament per la sobirania nacional de Catalunya i el dret a decidir. Potser aquests anys a l’oposició ens han servit per treure’s la son de les orelles i ser més clars en els nostres plantejaments que fins ara en tema de sobirania eren més aviats ambigus, però ara CDC aposta clarament per assolir la sobirania nacional de Catalunya, i Artur Mas serà el líder que farà que aquest somni sigui una realitat. Digueu-me il•lús, o somiador, però vosaltres creieu que la sobirania de Catalunya l’aconseguirem amb Montilla?, ERC jugava la carta de la equidistància i ja es va veure quina era l’equidistància allà on sumessin Diputacions, consells comarcals i Ajuntaments , tripartit i fora CIU, rés de llistes més votades, tripartit. i..... així ens va tot.
Sortosament les hores tripartites estan contades i en decadència.

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Algú ha llegit el que he escrit? O heu llegit el que heu volgut llegir?
Joliu. Quina argumentació!!!! quina ment més brillant!!!!!!!!!!! m'has vençut, ho he de reconèixer. La meva més profunda admiració. M'has deixat sense paraules.
Per cert. Per aborrir-te, has arribat fins al final.
Tal com vaig dir, no us vull fer perdre més el temps, ni jo tampoc el vull perdre.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

Anònim ha dit...

Com diuen per alemanya, tothom té un cadàver al soterrani
i en català es pot traduir: Collons, no cal regirar la merda que fa pudor.

Hem de mirar endavant i si no ha estat possible que CiU i ERC arriben a un acord, és qüestió de cercar punt d'acord en comptes de cercar diferencies.
Cadascú té la seva memòria (dic seva perquè és selectiva segons les afinitats i sobretot el que un vol creure que és, més que el que realment ha passat).
Per exemple, jo Manel Bargalló militant d'ERC i Reagrupat, tinc la memòria que Mas en nom de CiU va pactar amb el PSOE la rebaixa de l'Estatut referendat per la majoria absoluta del Parlament de Catalunya (89%). Que prèviament el PSC de Maragall i amb Montilla treballant com a ministre del PSOE, havien donat al seu cap, en ZP la potestat de rebaixar-ho tal com pogués en la negociació amb CiU, està més clar que l'aigua. Per tant en aquest aspecte, tan en Mas com en Montilla son igual de còmplices sota el meu parer.

Que els líders d'Esquerra no varen saber, en aquell moment, exercir els seus deures com a màxims responsables de complir el pacte del Tinell i encara menys demostrar la seva vàlua com a líders d'ERC per aconseguir que el meu partit fos el que recollís tot el descontent posterior d'aquest Estatut tan mal pactat (tenim un exemple amb el finançament). També és més clar que l'aigua.

Però n'Artur Mas, si encara té possibilitats d'aconseguir a governar la Generalitat, no serà per mèrits propis, sinó per desmèrits d'Esquerra i sobretot per la manca absoluta de líders en la resta dels partits de Catalunya degut al sistema electoral de llistes tancades.

La pressió psicològica espanyola crea als polítics catalans mesells (fins fa poc n'havia de dos tipus: els que ho son declarats (PP i PSC) i els que ho amagaven amb l'excusa del patriotisme mal entès (CiU), ara hi ha un nou tipus: els cínics pijoproges ( Ic) i els cínics radicals independentistes (E)).

Per desgràcia a Catalunya no hi ha al cap davant de tots els partits parlamentaris cap líder com s'entén aquesta paraula.

Com diu el refrany: en la terra del cec, el borni és el rei.

EI!, que consti que aquesta és la meva percepció i no necessàriament la teva!

Salut i Independència

Manel des de Binibèquer

Menorca

Anònim ha dit...

Benvolgut Manel,
Ben cert tot el que dius, ara, la direcció d' ERC amb la seva abstenció al senat ecspanyol va fer passar a referèndum l' estaftut. No el va retornar com calia.
Mai els ho perdonaré.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

"D'aquesta manera no podien haver estat diametralment diferents els motius de CiU i PSOE per votar, sí?"

No. De fet, van fer actes conjunts, cosa que no va passar en el cas dels republicans i el PP. Però això no és l'important: l'important és el que diu la llei, i el que no diu. Çò és: a mí, els eslogans, les intencions ocultes, les conferències, i el que un es ven a sí mateix davant del mirall, em deixen fred.

"Als fets i no a les paraules em remeto.
Mentre que en Mas va fer una conferència valenta..."

És que anava per aquí. Jo parlo dels fets. Una conferència són paraules. Els fets de Mas són el pacte de la Moncloa, els 400.000 milions del finançament, i així una llarga llista. En tots els temes importants dels últims vint anys CiU i PSC han votat plegats.

Es pot complir el que pronostiques per a CiU? Evidentment. Però a aquestes alçades de la película, jo he deixat de fiar a segons qui des de fa estona. Quan acabin de trinxar l'estatut al TC, tanmateix, podrem començar a veure alguna cosa, si és que hi ha alguna cosa.

"CDC aposta clarament per la sobirania nacional de Catalunya i el dret a decidir"

Jo he arribat a un nivell de karma tal que quan llegeixo la paraula "clarament" en un discurs polític ja sé que el que ve al darrera no és que no sigui clar, sinó que és directament tèrbol.

Anònim ha dit...

Jo el que sé és el que s'aprova als Congressos i qui ascendeix a les direccions.
El psoec és on era, CDC avança.
Salut!
Cesc.