dimecres, de setembre 17, 2008

59 segons

Ahir, mentre mirava els 59 segons, anava pensant què hauria de passar a Catalunya per a que en Mas arribes finalment a ser el president. I les disquisicions porten a situacions rocambolesques. Bé, que jo considero rocambolesques. Avui només en parlaré d'una.

El primer de tot –i molt obvi- és conèixer el país. Això vol dir fer un gran esforç per sortir del cercle cada cop més decebedor en el que ha entrat la nostra política. En Mas –opino humilment- es faria un gran favor a si mateix –i de returc a tots nosaltres- anunciant que deixa l’escó de diputat, la corbata i l’americana, per agafar carretera i manta. En el que queda de legislatura hauria de rematar la feina a cop d’esmorzar, dinar i sopar en qualsevol punt de la geografia catalana exceptuant a casa seva. En realitat, la seva tasca principal hauria de ser la de propagar el seu ideari catalanista. Si això es clou amb un àpat, tant la digestió política com la gastronòmica, resultarien ser una meravella.

En Mas és un home de tracte molt afable, intel·ligent i molt pencaire. La única forma de traslladar a la societat el seu segell personal és a base de fer quilòmetres i moltes tertúlies anònimes. Clar que de tant en tant ha de sortir als mitjans. Però cada cop que ho fa des del faristol del Parlament per criticar, posar en dubte el que ha dit algun beneit, el que irradia és més pesantor moral. Ell solet queda eclipsat, quan en realitat podria estar brillant amb llum pròpia. És impossible vendre cap alenada fresca de res des d’un escenari on només s’hi donen volades de lloca.

En Mas ha de reconstruir un projecte d’il·lusió a partir del cos a cos amb el possible votant. Que encara n’hi molt de suelto per aquests móns de Déu!. Però mai l'arribarà a trobar si només desafia les enquestes. Els números avui són gairebé part del seu miratge.

Em sap molt greu veure de quina forma es balafia un valor com el que representa en Mas. Ara que no hi ha per triar i remenar tant, que és l’hora de les faves comptades, un Mas fent de florero és un luxe imperdonable.

Hi ha un Mas al qual mai ningú li podrà guanyar la partida. És aquell que un dia et truca la porta i et demana si li deixes una estona per poder explicar la seva versió. Aquest Mas resisteix qualsevol intempèrie que ara mateix pot oferir-li un telenotícies qualsevol o aquesta cosa tan nefasta que du per nom Polònia.

L’únic que pot donar més joc i llibertat a en Mas és ell mateix. Si fos conscient de la presó en la qual ara mateix habita, properament guanyaria de carrera. Com cada cop que ha passat que no hi ha cap elecció a la vista i ha decidit programar una conferència. Ha omplert fins la bandera i hem descobert la gran peça política que hi ha rere tanta conyeta, tant de clixé interessat i tant de complex d’inferioritat. Ell, sense cap mena d’interferència, pot fer possible el que avui és rematadament impossible. Només deixa-li 59 segons.

17 comentaris:

XF ha dit...

Molt d'acord amb la recomanació. Així es va fer CDC segons J.Pujol (ho deixa ben clar a les seves memòries). Actualment, a CDC, és el Felip Puig qui fa més km. Llàstima que sovint sigui per fer de secretari d'organització, cosa que no sempre resulta agradable ni per a qui convoca ni per a qui és convocat...

rA ha dit...

I per cada llogarret que en Pujol visitava, prenia nota del que s'hi coia. Recordo que en Pujol, parlant amb un amic meu d'Ivars d'Urgell (pob.1500), li va preguntar sobre la cooperativa.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Encara que costi de creure, a n Mas, aixó mateix que tu dius en el teu bloc, li he dit un munt de vegades via e mail.

És que no hi ha més. El pscPSOE controla tots els mèdia i els fa servir contra CiU i contra en Mas (Polonia és demolidor) donç no te més alternativa que saltar-se els intermediaris i anar directe a la gent. No acabo d'entendre com és que els seus assessors no li "obligan" a fer-ho.

A veure si tenim sort i ho llegeix, i d'una punyetera vegada posa fil a l'agulla. Perque n'hi ha un altre!...despuesd de veure el programa 59 segons, un es pregunta com és possible que en Mas no sigui president i ho sigui un tanoca com en Montilla. Bé, si, la resposta son els il.luminats d'ERC.

Cordialment.

Dessmond ha dit...

XF,
En Pujol és una altra generació. Però penso que no és excussa. A l'inrevés: és el model a seguir, donat que ja s'ha vist els resultats. Potser és un model a revisar. Però el gruix, l'essència és vàlida.

RA,
Prenia nota mental. És una cosa increïble. A la meva dona li va demanar: vostè d'on és?. I li va dir: de Mallorca, de Bunyola. El president va dir que hi havia anat fa trenta anys i li va saber dir el nom de l'apotecari i el de la noia que li va servir una ampolla d'aigua al cafè. I al fina va exclamar: i en Canyelles! En Canyelles també és de Bunyola.
Jo no li demano tant a en Mas. Vist el que corre, amb bastant menys sóc capaç de ser feliç. I

Josep-Empordà,
Hem de fer-nos pesats per aquest cantó. Ell no pot ser l'etern candidat. I nosaltres tampoc tenim tota l'eternitat per poder funcionar d'aquesta forma.

Aucanada ha dit...

Dess,
encara tenc record d'una vegada on varem participar en un sopar "en petit comite" amb en Mas. Tens raó: en la distància curta guanya molt més, molt diferent del que ens pinten els estimats mitjans tradicionals (i oficials). No sé si cal deixar l'escó, però sí és absolutament necessari saltar-se la barrera d'aquells.
Aucanada

Andreu ha dit...

Benvogut DessMond , i altres compatriotes dels posts precedents.

Evident. 100% d'acord. D'aprop, en viu i en directe, l'Artur Mas no solament venç, sinò que convenç, i fidelitza no solaments als convençuts sino a la bona gent que abans habitualment es mostrava escèptica.

Jo també, com tu, benvolgut Josep, li he comentat diverses vegades i des de fa temps. El cert, tanmateix, és que de dos anys ençà es mou molt més pel territori que abans, encara que no en tinguem noticia. Els mèdia són com són i control.lats pels qui sabem.

Però totalment d'acord. Manquen mes actes territorials, setmana rera setmana, arreu, i amb propaganda prèvia.

L'avantatge que té, respecte als líders tripartits, és que en actes oberts és molt ben rebut, i convenç, mentre que els altres, la veritat, es que nomes van a actes "oficials control.lats" o a reunions de les delegacions de les seves sectes. En obert, ja ho han tastat, són xiulats, i no convencen.

Suposo que encara té prevencions respecte al que algun sector titllaria de "populisme", però es evident que ho ha de fer molt més sovint i per molts més indrets.

Tot i això, no perdem de vista, que ha calgut que fes un esforç gran, realment gran, per a poder sortir una mica per les teles. L'etapa del primer tripartit , recordeu, va estar sense pa i sense aigua televisiva. I els centenars de milers d'audiències televisives també compten, i molt.

El cas d'en Jordi Pujol és un cas apart. Irrepetible. Tal com molt bé deies, Dessmond, són temps diferents, generacions diferents, i panorama mediàtic diferent. I en Pujol va començar a fer gires/visites territorials molts anys abans de saltar a la política, fent activisme, nacionalisme, o fent pais.

I amb la seva memòria fora de mida, i amb les tècniques de recordar el concret, de manera relacional, apreses i interioritzades, com ell ha explicat alguna que altra vegada, a la pressó de Saragossa, des del 1973 mai va deixar d'ocupar els seus caps de setmana en visites territorials.

I el darrer factor, advers, i preparat i executat a conciència, pels sociates ha estat (Polònia i el Soler milionari, com a paradigma) conrear mediàticamet, en plà goebbelià una inventada imatge de "pijo" , i de "prepotent", totalment incoherets amb la realitat del personatge.

I per a dominar els temes, com els domina en Mas, a més d'esforç i treball, necessita temps d'anàlisi i estudi, i això, entre setmana, dificulta el voltejar més que diem. Per què aquesta és una gran , i mol rara en l'entorn, virtut de l'Artur Mas. Sap del que parla, i, sobretot, sap el perquè i el com del que proposa o defensa. Ell, directament, no cl.laboradors o assessors. En això és semblant a Pujol.

El Pasqual, frívol o inconstant, però mai tonto, va arribar a demanar, en privé, a Jordi Pujol i a Miquel Roca, que esbandissin de l'ajuntament (amb qualsevol excusa i amb una sortida a un càrrec a la Generalitat) a aquell regidor-portaveu ordinari que havia posat en Josep M. Cullell al grup convergent opositor a l'Ajuntaent de BCN, que es deia Artur Mas, i que sempre, sempre, va enganxar a l'equip socialcomunista de govern amb molts pixats al ventre, de manera clara i documentada. Of course, no li van fer cas, i allà va seguir. D'aquella etapa, ja, molts anys abans de la sucessió d'en Pujol, els mèdia i "famílies" de periodistes "margallianes", pijes de debó (en el sentit d'en Ramon Barnils) van marcar-lo com a adversari a abatre. I encara segueixen.

Però ho tenen malament. En Mas convenç, i molt, quan disposa de temps per explicar-se en directe. I cal que incrementi les seves presènces públiques (no partidàries) pel territori, evidentment.

Cordialment,
DessMond

Josep-Empordà ha dit...

Benvolgut Andreu,

Aquest és el camí. Parlar en positiu de'n Mas.

Es que ens pasem la vida parlant de lo malament que ho fa el tripartit, de lo botiflers que son els uns i els altres, però, com diu la dita, lo important és que parlin d'un encara que sigui bé. Hem de parlar més de'n Mas i de CiU sense complexes. Els complexes, pels altres!.

CDC ha fitxar en López Tena i en Colom i quasi que no n'hem parlat. Aixó és important!.

Cordialment.

Joan Safont ha dit...

Fa temps m'ho comentava un amic, precisament. En Mas, ha de sortir dels cercles barcelons i fer comarques. Al cap i a la fi, per molt de riure que fes, la memòria pujoliana (allò d'anar a Sant Celoni i preguntar per la Rita, posem per cas, i per el poliesportiu nou que s'havia fet) funcionava bé. I a banda d'en Mas, qualsevol polític que vulgui arribar a la presidència de la Generalitat. Comarques, peu pla, àpats amb gent, proximitat.
Insinues un sopar?

Toy folloso ha dit...

En Pujol voltava com un ventilador.
Una encaixada, un vot?.
Foteu-vos-en!.

Mikel ha dit...

Estic molt d'acord amb el que diu l'Andreu sobre el mal que ha fet l'imitació del Polonia a en Mas.

Tambe li ha fet molt de mal repetir tantes i tantes vegades en el moment del primer tripartit que ell era la força mes votada i que era injust i blah blah blah cada cop que algu de CiU tenia un micro davant deixava anar el mateix discurs victimista i de rabieta (que en va fer i molta) enlloc de treballar i tirar endavant amb força van estar tota la legislatura mirant enrera i plorant.
i per ultim aquest sanbenito que li han penjat al Mas de que l'estatut retallat es culpa seva i de la bossa de patates que es va fotre amb en ZP tambe ha fet molt i molt de mal.

joliu ha dit...

Som tants els que diem que l'Artur millora en les distàncies curtes, que al final haurem d'admetre que no fa tant poca carretera com diuen. Som molt els que hem tingut oportunitat de parlar-hi i en podem explicar alguna anècdota.

Com ja he comentat alguna vegada per aquí, ell és ben conscient de l'abismal diferència de nivell que hi ha entre ell i Montilla o entre convergents i sociates. N'és tant conscient que no acaba de saber com és possible que la seva figura no despunti des de l'òptica de l'opinió pública. Alguna passa i no sap ben bé quina.

A vegades donem la culpa al Polònia, però no ho crec. El problema és que està sol, l'hem deixat sol.

A les dues setmanes de l'apoteòsica conferència de la Casa Gran, va pujat a la tribuna del parlament amb un paperot tret d'estanquis de FGC denundiant no sé quina xorrada. No tenen ningú a CiU per fer la feina bruta?

Oi que a en Zapatero només el treuen per donar bones notícies?, doncs al Mas igual, no se'l pot vestir de senyor i després deixar-li fregar el terra. El motxo, que l'agafi el Pelegrí.

I dic també que l'hem deixat sol, per que aquell que l'admirem i el voldriem de president abans que això que tenim ara, l'hem defensat poc o amb la boca petita. Ens hem deixat influïr per aquest llenguatge que anomena estafatut o estatutet un Estatut que ens va tant petit com el del 30 de Setembre.

Jo ja ho tinc clar. No vull més presidents socialistes i per canviar només tinc una opció: Mas President. A partir d'ara vaig a tiro fet: Mas President.

Josep-Empordà ha dit...

Justament a aixó em referia Joliu. Com sempre, ho has excplicat millor que jo. D'acord al 100%

Cordialment.

Josep (sl) ha dit...

Bromejant, sí anés a predicar seria un bon capellà.
En el tracte directe i curt guanya molt tot i la imatge construïda des de Iceta i Zaragoza tractant-lo de xulo, cregut i prepotent. En les distàncies curtes demostra ser afable i espontani sense que sembli un gest forçat.
Seria un punt a favor seu.
De fet conec algun cas de conversions cap a convergència desprès d'una breu conversa amb ell.

Josep (sl) ha dit...

Per desgràcia el PSC ha demostrat què el candidat no pot fer de fill de puta. Ells n'hi tenen de Fdp oficials que són els què borden crec què ell prengui la decisió de dir les coses a la cara, no ajuda. No ho podria fer el Madí o el felip Puig?

Cesc. ha dit...

Dessmó, un soparet, que ja fa dies que no corro per l' autopista.
En Mas, qui ho diria!
Apa, anem per feina, i fem-la, pitjors gripaus hem deglutit, tot sigui dit des dels majors dels respectes i ànims patriòtics.
Fa venir mandra, però, res orelles netes i per feina.
Salut i independència,
Cesc.

Andreu ha dit...

Benvolgut Joliu,

Les teves engrunes són més bones que caviar iraní de l'epoca del Sha.

Tota la raó. En tot. I els mea culpa (alguns mes i altrs menys...) per a gairebé tothom. En David Madí. També el varem deixar sol. Sort que sol se'n surt. Però recordeu aquella fal.lera de si el DVD havia estat molt negatiu? Collons. Va ser un best-seller, un number one, ara tothom en fa, i no se li reconeix l'audàcia -i preparació- de fer-lo, a ell, i al Mas, que li va donar tot el suport.

Es evident, i ho hem dit alguna vegada. Ens falta un Guerra, un Iceta permanent. I si en Felip Puig no ho vol fer, coi, l'Oriol, o el Quico Homs, ho farien encantats. I molt bé. I tenen molts anys per endevant, per a reciclar-se.

Mas, president! Molt bé, Joliu, això es el que importa ara i durant temps. Anem per feina!

Mas, President

El que cal al pais és el canvi de President. I amb en Mas president, vindran les millores i salts endevant que necessita la nació.

Cordialment,
Andre

garrofaire ha dit...

Veient el Montilla i el Carod de Polònia no entenc com podeu queixar-vos del Mas.

Cordialment,