Avui he anat a fer una donació de sang. M’han fet emplenar un qüestionari que comença per demanar les dades personals. Telèfons i correu-e inclòs. Un cop quedes ben retratat de dalt a baix, com aquell qui res, els del Banc de sang volen que els respongui coses com ara si en els darrers sis mesos he cardat amb diverses parelles, si he acceptat mai diners a canvi de mantenir relacions sexuals o si he anat de putes. Encara que això darrer compta amb un redactat políticament més correcte, que pot també fer referència a putus i transexuals. A vostè li ho explicaré, senyora.
Aquest formulari amb segell prou multi-culti em sembla d’una inutilitat semblant a la que vaig trobar quan vaig haver de contestar-ne un de bastant sapastre per poder viatjar als Estats Units. Em demanaven si jo era comunista, tenia simpaties comunistes i des de quan patia aital trastorn. Jo suposo, cas de ser-ne, que l’últim que faria és confessar-ho vist que podia ser motiu per convidar-me a no moure’m de casa.
Quan m’han fet estirar per anar-me a punxar he demanat fins a quin punt se’n fien del que pugi contestar la gent. Ep, no parlo de mi!, sinó que penso en un amic que també li agradaria donar sang, eh?!... o d’aquell senyor d’allí que fa cara de ser correcte i bona persona, però vagi vostè a saber, senyora.
-Si us plau, ara calli una estona que li hem de pispar gairebé mig litre de sang. No pensi en res i no es posi nerviós. No pateixi que vostè no prendrà mal. Té preferència per a que li punxi un braç o un altre?.
-No, cap preferència.
En acabar m’han donat unes xancles negres, de mercadillo. Precintades dins d'un plàstic que garanteix l’asèpsia. I el passi-ho bé. Molt sec, però també molt polit. Tant, que m'ha semblat que aquesta gent fa molt bona feina si no és la d'enquestar. Espero que això no et desanimi a ser tu el proper donant.
17 comentaris:
Potser és els hi surt millor fer aquestes preguntes i descartar alguna sang ja de principi, que analitzar totes.
El carnet no serveix per res; encara que donis sang habitualment, has de marcar les cent creus.
Un "res s´ha modificat des de l´última donació" no val, per veterà que siguis.
Hi vaig però em fan emprenyar.
Guillem,
No, les analítiques determinen si la sang és o no bona. No si cardes amb parelles o prostitutes. Tu creus que descartaràs o no una sang per la creueta que s'ha marcat en un questionari?. Molt poc científic, no?.
Hi ha una part de moralitzant en aquest formulari. És per fer-nos fer exàmen de consciència. És una més d'aquesta moralina ara tan de moda.
Tou Folloso,
Jo no tinc carnet. Si m'el donen el llençaré a les escombraries. Només em faltaria això!. Però pel que comentes, a més, ho faré ben descansat.
Fa molts anys vaig llegir que per entrar als Estats Units una de les preguntes que et feien als infinits formularis que havies d'omplir era: "Pensa vosté assassinar al president dels Estats Units?" L'autor de l'article, no recordo qui era, deia que sempre que hi havia anat responia que sí.
Si, això i moltes altres preguntes, per a entrar a USA obtenir els visats.
L'escriptor, obviament, mentia. En sa vida havia posar un si a aquella pregunta, ni a la de si havia estat comunista, per exemple.
Cordialment,
Andreu
PS- els visats per entrar a la URSS o aalgun pais de l'Est control.lat, tanmateix, eren molt més dificils d'obtenir, i les preguntes no eren d'autoresposta.
És com dius, que es tracta d'una qüestió de moralina estúpida. En fi, qüestió de respondre el que cadascú consideri oportú, que l'important és donar sang "transfusionable".
Salut.
Salvador,
Segur que si, segur que si. Per això no el van deixar entrar mai. Com si al consulat americà gastessin la mateixa eficàcia que estem acostumats amb els funcionaris espanyols.
Andreu,
Als països de l'Est segurament era impossible d'anar-hi si no era de forma molt especial. I encara!.
Ferran,
Jo he posat el que és veritat. Hi he anat amb la meva dona i suposo que no sóc l'únic que ho ha fet així. Ara, jo he dit tota la veritat. Que per alguna cosa la meva dona no treia ull del formulari. Ella pot certificar la salut de la meva sang.
Doncs el tio aquest deia que mai havia tingut cap problema. En aquella època no hi havien ordinadors i els formularis s'havien de revisar "a mà" i suposo que els funcionaris d'allà devien ser com els d'aquí. Jo aquests interrogatoris els veig més aviat preventius, si algun dia passa alguna cosa, per exemple assassinen al president, llavors sí que investigaran les respostes.
Aquí a Andorra, la campanya de recollida de sang discrimina als homosexuals, més enllà de les conductes sexuals que puguin tenir. I el més curiós és que la gestió la porta l'Hospital de Tolosa de Llenguadoc a França. Ells diuen que segueixen les normes de l'Organització Mundial de la Salut.
És evident que haurien de modificar els formularis, crec.
De fet tota la sang passa pels mateixos controls, però si algú contesta unes quantes creuetes d'aquestes"personals i intimes" , descarten al donador, d'entrada.
Tot i crec que hi ha personal molt eficient, també s'ha de dir
Bon cap de setmana Dess!
Suposo que analitzen TOTA la sang donada. O sigui que no se de que val dir que NO has anat de putes
I en tot cas crec qui te el tema millor controlat son precisament les putes. Vaja com a minim les d standing acceptable.
Salvador,
Bé, els francesos són únics fent de les seves. Són uns mestres.
Joana,
Però si l'analitzen i és bona... el que hauria de prevaldre no és el criteri científic?.
Consti que a mi el personal em va semblar eficient.
Chamb,
Bé, jo tampoc m'explico aquesta mena d'enquesta. Si és que mai hi ha una errada burocràtica, aleshores treuran el paper per dir que el donant va mentir o coses semblants.
Les putes també haurien de fer enquestes abans d'acceptar els clients. Sembla que seria molt útil.
L'any 1987, a la frontera entre Egipte i Israel, entrant a Israel, una funcionària em va fer mil preguntes. Res sobre costums sexuals, per sí moltes sobre contactes o coneguts a Israel o a Egipte, nacionalitat, objectiu del viatge... i així, repetint les mateixes qüestions de 20 formes diferents. Un autènctic tercer grau. I per cert, una d'elles era si portava armes. Li vaig contestar que sí, que duia un ganivet de muntanya d'uns 20 cm de fulla. La funcionària, em va dir que allò no era un arma, que es referia a un arma de foc o a explosius. Com han canviat els temps!
Benvolgut Andreu,
Tinc visat a check point charlie (Berlin Oriental) del 8/8/88 (per això m' en recordo) on vaig passar amb un carregament per cel.lebrar una festa, (festassa!!) a l' altra banda, sense més requisit que els habituals. (canvi de 20 DM de llavors). Cap penyora, cap vergonya.
Vaig tornar a passar amb una ressaca del quinze i una rialla del divuit, i uns documents que calien a la mare d' una bona amiga sense cap trauma, escriptures pre-feixistes o alguna cosa semblant, penso.
Personalment et diria que, CpCh, era un colador de calibre generós.
A Rússia una vegada vaig tenir problemes per portar 2.000USD a la butxaca, però cap per portar a la maleta un casc de cosmonauta...que segurament en valia molt més (jo en vaig pagar infinitament menys, però). Mai més he passat fred esquiant, tot i que al 2002 m' en vaig comprar un de pilot de MIG que no m' ofegava tant, i d' òptiques corribles, una fil.ligrana...que sap greu usar per baixar la Labau o l' escornacrabres.
De ben segur que ja res és com llavors...era un escàndol.
No m' estranya gens que gent amb una mica de coneixement i pocs escrúpols fes l' agost. Mai en sabré, jo d' això...i no et pensis que no em sap greu ser com cal.
Salut!
Cesc.
Quin tracte més extrany. Et diuen:
Vosté m'explica les seves intimitats i a canvi jo li trec sang.
El Saura ho deu trobar normalíssim, com quan li van dir:
Vosté no fa comparèixer en Zapatero i a canvi no em toqui els collons fins d'aquí a tres mesos.
La veritat crec que entrar en qüestions de la teva intimitat, per a més et treguin sang ho trobo exagerat i es més estúpid, si les preguntes semblen sense explicació mèdica.
És més si és compleixen els protocols de l'OMS, cal i cal reomplir totes les dades tenint carnet de davant i quins incentius per dir la veritat? No conec gaire gent que sigui "putero" i alegrement li ho confessi a qui li treura sang.
El què més em recorda aquesta situació és a una inspecció fiscal on apart de treure't la sang (figurat); furguen en la teva intimitat.
Exceptuant el fet què aquesta és fa per perseguir o provar un delicte de frau.
Dess:
Aquestes preguntes tenen tota la pinta de ser per al donant. És a dir, per fer-hi dessistir al donant de tan altruïsta empresa si primer ha anat de polvos amb qualsevol pringat. D'aquesta manera, s'estalvien haver d'analitzar la sang a tota la fauna putera i maleante (o, com es diria ara "grups de risc").
La teva dona, una santa, per això.
Dess:
Aquestes preguntes tenen tota la pinta de ser per al donant. És a dir, per fer-hi dessistir al donant de tan altruïsta empresa si primer ha anat de polvos amb qualsevol pringat. D'aquesta manera, s'estalvien haver d'analitzar la sang a tota la fauna putera i maleante (o, com es diria ara "grups de risc").
La teva dona, una santa, per això.
Publica un comentari a l'entrada