dimarts, de setembre 09, 2008

La infeficiència espanyola

Farà, potser, més de trenta anys que vaig anar per primer cop al que molts en diem – innocentment?- la Catalunya Nord. Un senyor va informar al meu pare que allí només parlaven català la gent molt gran i els esnobs, que són quatre penjats. A mi aquesta conversa m’ha revingut molt cops. Sempre ha anat ressuscitant de forma intermitent, des que la vaig escoltar.

He de dir que hi he posat ben poc els peus a la Catalunya Nord. Sempre escopetejadament, sense temps per parar gaire l’orella. Fins la setmana passada. Per culpa del síndrome de les vacances i per les ganes per descobrir raconets que em van deixar enceses tantes anades per Mallorca i que ja vaig explicar en el seu moment.

Feia temps que volia conèixer Cotlliure i la zona que suposadament forma part de la Costa Vermella: Argeles, Banyuls, Cervera, Port-Vendres, Portbou. Una col·lecció de lloc petits que els vas trobant en una magnífica carretera que va recorrent la costa. El trajecte és únic, això sí.

A Banyuls m’interessava més conèixer les vinyes. S’hi fa un vi més aviat dolç que té molta nomenada i que jo he tasta poc per no dir gens. En un lloc en mig d’un bosc hi ha el Museu de n’Arístides Maillol. I des d’allí, des del museu mateix, arrenca una carretereta minúscula que va enfilant-se cap amunt amunt amunt. El paisatge és monotemàtic, amb el verd dels pàmpols. Hi vas trobant vinya en pendents més que endimoniats i en els llocs més impossibles de treballar. Hi ha hectàrees de conreu que només es poden fer manualment i amb una paciència de beat. Vaig quedar astorat. Hi ha vinyes que gairebé són en plans verticals, que donen directament al precipici. El cep neix entre betes de llicorella. Suposo que el patiment de la planta ha de donar un raïm excel·lent. Hi ha moltes plantes que són centenàries. És un espectacle únic el que vam trobar.

Deixant les vinyes, tot el demés fou molt decebedor. Cotlliure, per exemple, és un llogarret turístic fins l’insult. Hi ha la bandereta catalana per arreu, en mil formes. Però sempre pensada per atraure una venda. La bandereta quadribarrada és per posar l’accent en el souvenir, res més. No hi queda un bri de catalanitat. Ni en els llocs que diuen oferir cuina catalana saben fer-te un pa amb tomàquet. Literal. Vaig quedar tan emprenyat que en una vinateria, a Port-Vendres, vaig demanar perquè ningú no parla català. La resposta, en un magnífic espanyol, fou: per culpa de la immigració. La industria del turisme al Pays Catalan és tan prometedora, que ha portat francesos de per arreu. I els autòctons, aquells que en podien saber parlar –els esnobs, vaja-, han quedat definitivament enterrats.

Vaig quedar fart de tanta gent com hi havia, àvida de consumir sense saber exactament el què. Senyera amunt, senyera avall. Ara, cap rastre de catalanitat. A vegades penso que no sabem la sort que hem tingut de quedar a la part espanyola. Aquesta anormalitat de ser una nació sense estat que segueix bategant tres-cents anys després de ser conquerida, això només podia passar en una administració com l’espanyola. És el colmo de la ineficiència que permet fenòmens com el nostre. Gràcies a Déu.

10 comentaris:

Papitu ha dit...

Una mica més amunt de Cotlliure hi ha Argelès sur Mer. A les seves platges i van ser confinats com bestiar els civils i militars republicans que fugien de les tropes franquistes el gener del 39. Fa feredat jaure en aquella plàcida platja un estiu d'agost i recordar el cru hivern que van viure tots aquells refugiats morts de fred i de gana.

Una mica més a l'interior a Elna, hi ha la maternitat que va organitzar una jove infermera suïssa. La seva tasca desinteressada salva gairebé 600 nounats d’una mort segura als camps de concentració de les patges d'Argelès.

Salvatore ha dit...

Si Lluís XIV se n'hagués sortir amb la seva, potser ara aquí ningú parlaria català.
Però no donem les gràcies a Espanya d'això, seria un gran favor que li faríem al PSC

Clint ha dit...

Hem tornat fins de les vacances eh! M'ha agradat aquest punt de vista...

Ferran ha dit...

La única raó per la qual la Catalunya del sud dels Pirineus continua sent, malgrat tot i a diferència de la del nord, catalana, és que els castellans han estat menys intel·ligents que els francesos. Només per això. Ara que, com no espavilem nosaltres... De vegades sembla que vulguem fer-los la feina!

Salut.

xfebrer ha dit...

Juan José López Burniol, en la seva conferència sobre federalisme, explica molt clarament la diferència entre França i Espanya.
Entre altres coses diu que Espanya no ha aconseguit mai la unificació de l'Estat, ni en Economia (País Basc i Navarra), ni en Dret (Dret català)...
En això, dóna la raó a la teva conclusió.

Dessmond ha dit...

Papitu,
A Argelès -sur le mer- no queda ni ratre d'això. És un lloc que podries confondre'l amb Lloret o S'Arenal en temporada alta. Molta carn a la brassa, això sí. Però res més. Només hi ha record i desfici pel turisme. Tot el demés, escombrat.

Salvatore,
No és que simplement dongui les gràcies. És que hem de ser molt conscient del que passa. Què és gravissim. Amb uns altres ja l'haguessim ballat del tot.

Clint,
Ho celebro senyor. Digues-li-ho a en Salvatore.

Ferran,
Sí, si. Els ho posem ben fàcil per desaparèixer i no ho fem. Queda empíricament demostrat que encara hi ha algú més incompetent que els catalans del segle XXI.

Xfebrer,
Segur que el Sr. Burniol ho fa millor que jo. El que apuntes de la conferència és molt interessant. Ara, li hauria de donar motius per aspirar a alguna cosa més que el federalisme. Segur que fracassa a Espanya, justament per aquesta mentalitat.

Anònim ha dit...

Benvolgut anfitrió,

Puc confirmar el que dius de Colliure. Fa 15 anys estaven així: una mena de Lloret plé de joves francesos (de més amunt) fent feines d'estiu. Ara bé, per la meva experiència, no és extensible a la resta de viles i, en diferents ocasions hi he estat. Prada, Elna, Vilafranca, Cornellà, Millas, etc...
A més, caldrien masses iaios i masses snobs per aguantar tot sols la Bressola...

Salut i independència!

L'adlpo

Dessmond ha dit...

Benvolgut ADLPO,
Celebro molt que Colliure sigui un cas a part, encara que sigui sense remei.
Jo això de la Bressola ho considero un miracle. Encara no m'ho explico. Però encara ho celebro més.

Josep (sl) ha dit...

Els valors sobre els que s'ha construït i és deconstrueix i reconstrueix la nació la nació espanyola. Són valors tan summament castellans i provincians que difícilment poden atreure a ningú amb pensament no purament castellà.

Anònim ha dit...

A la Catalunya Sud ja hem fet tres quartes parts del mateix camí. Immigració massa nombrosa per a ser assimilada = substitució ètnica, culttural i lingüística.