dilluns, d’agost 18, 2008

Teoria dels tres cercles

Si he de fer cas de la teoria que la meva dona em va dir fa temps, anem dats. Ella l’anomenà la teoria dels tres cercles i la té contrastada per més d’un cantó. Aquesta parteix de la base del teu cercle d’amistats, que conforma una primera anella de gent. Cadascun d’aquests personatges té, a la seva vegada, el seu propi cercle i diferent. És el segon cercle. De les amistats que puguin tenir-se en aquest cercle –i que conformaria el tercer- sempre hi ha algú que ja coneix un personatge del primer. És a dir, a Mallorca no pots escapar del tercer cercle. Conclusió: l’univers mallorquí és molt esquifit. Per bé o per malament. Suposo que hi haurà estones de tot.

Aquesta teoria a vegades m’ha fet pensar el grau de degeneració que pot haver, d’un cercle a d’altre. Com ja he dit, Palma és un cas a banda. Vull dir pel que fa a temes de país. Probablement és el fenomen versió mini del que passa entre Barcelona i comarques. A vegades he tingut ocasió de participar en alguna reunió –normalment un àpat- del primer cercle, composat per amistats de la família mallorquina. Jo acostumo a ser la cosa exòtica, per la cosa aquesta de ser català. Això tant pot provocar un amor platònic com una excitació incontrolable.

Sempre hi ha algú que resulta ser molt fatxa. Però molt. De dretes o d’esquerres, però de tant fatxa que és, la ideologia queda perfectament eclipsada. D’aquest cas d’espanyolisme ubicat al primer cercle, algun cop ens ha portat a congregar-nos amb alguna amistat seva, pertanyent al segon cercle. Resultat catastròfic, molt més fatxa. Si el primer, tímidament, t’acaba afartant amb teories de com aquí ben poc la llengua espanyola deixarà d’existir a Barcelona o a Palma, per culpa del nacionalisme intransigent, el segon –amb el qual no hi tinc cap mena de confiança- t’aborda amb proclames de “Pujol lladre”. En aquest punt de conversa, encarada de pet en un atzucac, a mi només m’interessa demanar: això és una teoria només seva o àmpliament compartida pel seu cercle d’amistats?. Aleshores veig que un fatxa atrau a fatxes més fatxes. Fins a graus clars de degeneració. I se m’encén un warning interior: algun d’aquests rematadament fatxes té molts números que sigui amic directe dels meus sogres. Del tercer cercle sempre acabes parant al primer, recorde-m’ho.

Afortunadament ara ja duc el temps suficient com perquè els meus sogres m’adorin, digui el què digui, respongui el què respongui. I també per esperar amb els braços oberts aquest fatxa majúscul que encara no conec i que suposo ben aviat es revelarà. He decidit deixar el posat educat per respondre determinades situacions com em vingui més de gust. I ho faré. Aquesta setmana he conegut un exemple molt desgraciat de fatxenda fatxa. Sosté la teoria de que la Generalitat de Catalunya paga de sota mà l’UIB i és per això que s’hi fan “tantes de coses només en català”. De moment li he dit: i qui li ha explicat aquest “xiste”?. S’ha de tenir molt poca vergonya per sostenir coses com aquesta!... No?. Vaig aprofitar un moment de dubte i el vaig deixar allí, palplantat.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò setena:
Empegueir i malavejar

Passar vergonya és empegueir -o viceversa-. S’usa molt de forma reflexiva. És una expressió desconeguda pels catalans i poc experimentada per l’espanyolisme resident a Mallorca. Cal tenir molt poca vergonya per dir segons què. Tant poca que molt cops he arribat a empegueir-me de debò. Aquesta és una forma que està molt en ús, molt vigent. Ara parlo des del punt de vista estrictament lingüístic. Trobo que és una expressió molt maca. Sento molt que incloure-la en aquest curs d’estiu tant imprescindible, l’hagi malavejat –altre paraula fantàstica que vol dir “procurar”- una història tan sòrdida, com sol ser tot el que toca un fatxa.

Per desgràcia, malavejar se sent poc per Palma. No és així fora ciutat. Quan surts de Palma, a més de deixar enerere certes visions indesitjables del país, la llengua segueix tant floridament bella com sempre. Afortunadament.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Si has llegit el meu blog veuràs que som més crític amb Mallorca que tu, almenys és la sensació que jo tenc. Però de totes maneres pens que poder reunir tot Mallorca en tres cercles no està gens malament. Mallorca és així de petita i hi ha coses que no canviaran. Microsoft té una teoria que es pot reunir tot el món en sis cercles, així que…

Sobre el tema dels fatxes, ahir a Diario de Mallorca sortien respostes dels lectors sobre el que pensaven de la qualitat de l'ensenyament a la nostra terra i, com sempre, sortien respostes ben galdoses en català perfecte, com ara que la UIB té els problemes que té per ésser hipersubvencionada pels nacionalistes radicals de l'OCB i Maulets (sic). És la demagògia de sempre: mallorquins assegurant que tots els problemes són culpa del català i de Catalunya, i ells sense adonar-se'n que estan cavant la seva pròpia fossa.

Anònim ha dit...

jo no em poso amb el que diu la teva dona, pero... no es la teoria del tercer cercle tautologica? Si en joan coneix en pere que coneix en miquel... en pere esta en el primer cercle d'en joan i en miquel pero tambe en el tercer cercle d'en joan.

Dessmond ha dit...

Joan,
Jo no sóc gaire crític, que consti. Deliberadament. He escrit aquests dos darrers posts en clau potser més incisiva. La meva voluntat és la d'intentar oferir una visió molt positiva. No pretenc fer cap tongada d'escrits saberuts ni científics. Són el fruit de les vacances d'aquest estiu. Seria molt injust que jo aterro aproximadament un mes i que el resultat fos critica cap amunt, crítica cap avall.

Conec el teu blog i naturalment que tu pots ser molt més crític. Entre d'altres coses, perquè tens bastant coneixement de causa que jo. La meva experiència penso que es massa fraccionària com per decidir-me a dir les coses amb certa rotunditat.

El caràcter mallorquí és molt curiós, amb el tema de la llengua. He tingut unes exeperiències... "religioses" al respecte, per la part del cercle que no és fatxa. Unes bestieses solemnes i un complex d'inferioritat que em fa quedar parat. La làstima és que -al menys en el meu cas- estan fetes des de la millor de les bones fes. Estic d'acord amb tu que són visions del món suïcides.

RA,
Pobre de tu que intentis esmenar la plana a la meva dona. Si ella se n'assabenta podries encetar el teu propi infern! (Hahaha, és broma, eh?).
La teoria no és seva, sinó d'un amic seu que em sembla era filòsof. Ara em penso que és a Chiapas!. Pobre nano!.
Ella -i aquest amic, suposo- volíen dir que de seguida has conegut tothom. De fet ella em va dir que tenia clar que no es casaria mai amb un mallorquí. Si n'hi havia algun que valia la pena ja era casat. D'una forma o altra de seguida has conegut tothom en un temps molt breu a Mallorca. Potser és exagerat, però el cert és que em va pescar a mi, que jo no era en cap dels seus cercles.

Anònim ha dit...

Dess estic ben embullada i dius tres cercles i que a Mallorca tots ens coneixem no em facis empegueir home això són berbes de sa teva dona..hahhahaa.
Saps que faig, desprès d'un cap de setmana de festes i ple de noticies de lladres fatxes corruptes, m'estic empassolant un bon tassó de gelat d'ametlles crues de JOP a la vostra salut i llegint tots els teus posts, quin malaveig que m'ha duus..que ja heu anat a pegar un capficó??
Au au Me'n vaig a preparar maletes que d'aquí a una setmana partim cap al nord i encara no tenc lloc per dormir, com que un forester m'havia de mirar una caseta per devers sa muntanya i en va dir ja te diré coses i jo encara esper, veig que m'hauré de posar a cercar per la xarxa un hotel per devers Gijón. Bona nit..una aferrada pes coll a sa teva dona i besades amb pessics a tots tres...

Dessmond ha dit...

Kpi,
A mi el que m'agrada molt és el de café, dels gelats JOP. En sóc adicte.
Aquest tarda he pegat el capficó. El segon. No sóc gaire amant ni de mar ni de piscina.
El nord d'Espanya és molt bonic. En aquestes dades segurament fa prou bon temps. Em penso que heu fet molt bona tria. Ens ho aniràs explicant?.
Bona nit!!!

Anònim ha dit...

'Malavejar' ve de 'malalt', i de fet antigament 'malavejar' significava 'estar malalt', que és el que li passa a alguns fatxes.

Veig que 'malavejar' també significa 'bellugar-se, moure coses', 'feinejar'.

"Vós sou pare de la nau,
los vostros fills mercadegen;
los abres tant malavegen
que sa fruita és verda i cau." (cançó popular. Llucmajor)

Al DCVB diuen que 'empegueir' deriva de 'pec', (estúpid), o de 'peguea' (estupidesa).

Kostas ha dit...

Quan et trobes amb un fatxa el millor que es pot fer és això que has fet tu, mitja volta i que mengi sol, no és bo malgastar la saliva amb aquestes coses.

Dessmond ha dit...

Marc,
Estic impressionat.
El meu saber és més d'estar per casa. Per això n'he dit curs apanyat.

Kostas,
Hi ha situacions rares. Rares, rares. Quan hi ha un fatxa pel mig és millor que s'ho facil ell solet. Anar fins a Mallorca per donar corda a un fatxa, també se n'ha de tenir ganes. No és el meu cas.

Anònim ha dit...

kpi,

Per motius de feina, fiatjo molt per les espanyes.

Si cercas un hotel a Gijón, que estigui raonablement bé i no sigui car, aquí en tens un, que és el que jo faig servir quant hi vaig (per feina, no per vacances).

HOTEL LEÓN
Av. de la Costa, 45
33205 GIJÓN (Asturias)

Tel. 985 370 111

Fax. 985 131 004

M'alegraré si t'és d'utilitat.

Anònim ha dit...

ei josep moltes de gràcies segur que anirà bé...ja te diré coses hahahahhajajjajaa

Rita ha dit...

(M'estic posant al dia...)
Sempre he pensat que es pot discutir amistosament amb tothom amb arguments i fins i tot pot ser enriquidor. Ara bé, quan els arguments són com el del fatxa... no hi perdo ni 1 minut: plego diretament. Vas fer molt bé.

Empegueir! La coneixia i m'agrada molt.

(Segueixo llegint...)