La bona cuina

M’he fet grans propòsits, per aquest estiu radicalment mallorquí. Fa temps que veig com es van perdent les coses bones. Aquí, a Mallorca, o al Principat. Suposo que la vida moderna fa extensible aquest fenomen a qualsevol racó de món. Una mostra en seria la cuina. A com es feia tradicionalment.

El valor del temps ha canviat radicalment. Les noves presses i aquesta forma d’entendre el lleure fa que la cuina vagi essent un dels aspectes culturals que pateix una erosió més forta. Aquí sí que caldria guaitar cap al País Basc. Aquí si que seria molt sensat patir de basquitis, caramb!. Un país que és conscient de la importància de fer una cuina elaborada, amb amor, és un país que resistirà molts embats. Catalans o mallorquins molt em temo que no li atorguen el valor que mereix.

No estic parlant de Ferrans Adriàs ni de Juans Maris Arzaks. És tota una altra història. Això ja seria parlar d’un sector econòmic nou, amb prou futur. Jo em refereixo el fet de congregar una família sencera al voltant d’una taula, o els veïnats, en motiu d’elaborar una menja. Penso, per exemple, en la matança del porc. Allò era, a més d’una qüestió de subsistència pura i dura, un motiu per socialitzar. Aquestes feines duraven hores i allí es ventilaven converses que servien per saber l’un de l’altre o simplement per contar acudits. Per compartir coneixement i lleure.

La matança del porc ha patit una gran transformació. Ja ni en moltes cases que venen de pagès es practica. És una activitat molt dura. Com és fer el penes amb una raqueta de tennis sota el sol de migdia. A Mallorca em van dir que cal tenir una mica de febre –anar tocat pel geni d’algun licor amb gradació- per poder pastar la massa que després en sortirà la sobrassada. A Catalunya ho desconec, tot i que encara he enganxat alguna matança en la masia dels meus avis. I això que era al Penedès, allí on per anar ben tocat hi trobes totes les facilitats del món.

La generació de la meva sogra ja no fa ensaïmades casolanes. La generació de la meva dona no sap fer ni panandes, ni robiols i amb prou feines sabria fer un crespell malgirbat. Em sap greu veure que, per exemple, aquesta mena de coneixement no es transmet entre padrins i nets. Als nens els encanta potinejar, sentir-se grans cuiners. És important obsequiar-los amb una puta Play Station. Però també amb una bona ensaïmada. Els farà més savis i civilitzats. Cal saber fer-los resistents al pes de la seva cultura.

Hi ha moltes coses que, malgrat tot les voldria veure perdurar. M’he dut una càmera de fotos i una altra de video. He mentalitzat la família sencera del valor que pot tenir fer un receptari propi, amb els plats de tota la vida. Que sigui l’herència que puguem deixar als que vindran. Saber menjar és dels luxes que passen per davant dels nassos i que amb prou feines li donem el valor que correspon. Una bona teca és el que ens empelta amb la mateixa eternitat.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò segona: Puta/Putes

Un dels aspectes que més poden interessar als catalans són els lingüístics. Hi ha coses de tipus més psicològic que també cal saber dels mallorquins. Com ara el llenguatge trenat a base de silencis. N’Aucanada ahir molt encertadament ho apuntava. Però avui encetaré el que en anglès podrien ser els false friends. Però entre el dialecte de Mallorca i del Principat.

La paraula “puta” a Catalunya té un sentit molt quinqui o barroer i sempre molt concret. La única excepció que conec que no és pejorativa i que a Mallorca també funciona és per significar astut, perillós o traïdor. “És molt puta aquest”.

Cal fer especial referència a “ser a ca una puta”, que la innocència catalaneta pot atribuïr el significat que no és. És una resposta molt possible quan cerques monuments. Aquell que vols visitar sempre és a “ca una puta”, que vol dir “molt lluny”. Posar cara de sorpresa per una bestiesa com aquesta pot suposar que el parlant mallorquí passi directament al castellà i ja mai més recuperis la conversa monolingüe. Tu ja podràs seguir en català, que l’hauràs vessada per sempre més.

No sé si és pel fet que visc a Barcelona i que el català cada dia que passa s’aprima una mica més, però el cert és que a Mallorca el terme “puta” es fa anar molt més col·loquialment i no necessàriament per insultar. A els mallorquins els sobta la nostra forma d’emprar el terme “fotre”. “Fotre el camp” els podria escandalitzar tant com el “ca una puta” a nosaltres.

Si t’enxampes els dits en una porta d’uns urinaris a un restaurant, substitueix l’expressió “la puta d’oros!” per un sec i enèrgic “Putes!”. És així de simple poder esdevenir mallorquinot de moltes generacions a ulls de tercers. Molt més que fer qualsevol intent amb l’article salat. Optar per un “sa puta!” seria es colmo de la subnormalitat.