divendres, d’agost 08, 2008

La bona cuina

M’he fet grans propòsits, per aquest estiu radicalment mallorquí. Fa temps que veig com es van perdent les coses bones. Aquí, a Mallorca, o al Principat. Suposo que la vida moderna fa extensible aquest fenomen a qualsevol racó de món. Una mostra en seria la cuina. A com es feia tradicionalment.

El valor del temps ha canviat radicalment. Les noves presses i aquesta forma d’entendre el lleure fa que la cuina vagi essent un dels aspectes culturals que pateix una erosió més forta. Aquí sí que caldria guaitar cap al País Basc. Aquí si que seria molt sensat patir de basquitis, caramb!. Un país que és conscient de la importància de fer una cuina elaborada, amb amor, és un país que resistirà molts embats. Catalans o mallorquins molt em temo que no li atorguen el valor que mereix.

No estic parlant de Ferrans Adriàs ni de Juans Maris Arzaks. És tota una altra història. Això ja seria parlar d’un sector econòmic nou, amb prou futur. Jo em refereixo el fet de congregar una família sencera al voltant d’una taula, o els veïnats, en motiu d’elaborar una menja. Penso, per exemple, en la matança del porc. Allò era, a més d’una qüestió de subsistència pura i dura, un motiu per socialitzar. Aquestes feines duraven hores i allí es ventilaven converses que servien per saber l’un de l’altre o simplement per contar acudits. Per compartir coneixement i lleure.

La matança del porc ha patit una gran transformació. Ja ni en moltes cases que venen de pagès es practica. És una activitat molt dura. Com és fer el penes amb una raqueta de tennis sota el sol de migdia. A Mallorca em van dir que cal tenir una mica de febre –anar tocat pel geni d’algun licor amb gradació- per poder pastar la massa que després en sortirà la sobrassada. A Catalunya ho desconec, tot i que encara he enganxat alguna matança en la masia dels meus avis. I això que era al Penedès, allí on per anar ben tocat hi trobes totes les facilitats del món.
La generació de la meva sogra ja no fa ensaïmades casolanes. La generació de la meva dona no sap fer ni panandes, ni robiols i amb prou feines sabria fer un crespell malgirbat. Em sap greu veure que, per exemple, aquesta mena de coneixement no es transmet entre padrins i nets. Als nens els encanta potinejar, sentir-se grans cuiners. És important obsequiar-los amb una puta Play Station. Però també amb una bona ensaïmada. Els farà més savis i civilitzats. Cal saber fer-los resistents al pes de la seva cultura.

Hi ha moltes coses que, malgrat tot les voldria veure perdurar. M’he dut una càmera de fotos i una altra de video. He mentalitzat la família sencera del valor que pot tenir fer un receptari propi, amb els plats de tota la vida. Que sigui l’herència que puguem deixar als que vindran. Saber menjar és dels luxes que passen per davant dels nassos i que amb prou feines li donem el valor que correspon. Una bona teca és el que ens empelta amb la mateixa eternitat.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçò segona:
Puta/Putes

Un dels aspectes que més poden interessar als catalans són els lingüístics. Hi ha coses de tipus més psicològic que també cal saber dels mallorquins. Com ara el llenguatge trenat a base de silencis. N’Aucanada ahir molt encertadament ho apuntava. Però avui encetaré el que en anglès podrien ser els false friends. Però entre el dialecte de Mallorca i del Principat.

La paraula “puta” a Catalunya té un sentit molt quinqui o barroer i sempre molt concret. La única excepció que conec que no és pejorativa i que a Mallorca també funciona és per significar astut, perillós o traïdor. “És molt puta aquest”.

Cal fer especial referència a “ser a ca una puta”, que la innocència catalaneta pot atribuïr el significat que no és. És una resposta molt possible quan cerques monuments. Aquell que vols visitar sempre és a “ca una puta”, que vol dir “molt lluny”. Posar cara de sorpresa per una bestiesa com aquesta pot suposar que el parlant mallorquí passi directament al castellà i ja mai més recuperis la conversa monolingüe. Tu ja podràs seguir en català, que l’hauràs vessada per sempre més.

No sé si és pel fet que visc a Barcelona i que el català cada dia que passa s’aprima una mica més, però el cert és que a Mallorca el terme “puta” es fa anar molt més col·loquialment i no necessàriament per insultar. A els mallorquins els sobta la nostra forma d’emprar el terme “fotre”. “Fotre el camp” els podria escandalitzar tant com el “ca una puta” a nosaltres.

Si t’enxampes els dits en una porta d’uns urinaris a un restaurant, substitueix l’expressió “la puta d’oros!” per un sec i enèrgic “Putes!”. És així de simple poder esdevenir mallorquinot de moltes generacions a ulls de tercers. Molt més que fer qualsevol intent amb l’article salat. Optar per un “sa puta!” seria es colmo de la subnormalitat.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Dess,
apurant les darreres hores/minuts a la feina, no he pogut evitar fer unes rialles tan fortes que el meus veinats es pensaven que era de l'alegria de "fotre el camp". "Reputes", els hi he dit, és que el Sr. Dessmond ens proporciona unes lliçons que ni l'Institut Ramon Llull. No han entès res. Aquests mallorquins....! han pensat.

Anònim ha dit...

Certament, aquí, a l'Empordà, la paraula "puta", també la fem servir d'una manera amigable "aquest és un puta", que traduït, vindria a ser una cosa com: "aquest és mol llest". En fí. La veritat és que les primeres vegades d'anar a Mallorca, em feia un embolic amb ses lots i ses lotes, s'hora baixa...però el mallorquí m'agrada moltíssim. I els noms?...Aina... és un nom molt extes, i és maquíssim.

Les fotos de sota, no les identifico, però la de sobra, si no vaig errat és un sop mallorquí.

I ha un plat humil, però potent, i amb molt de colesterol que hi ha gent que el detesta, i en canvi a mí m'agrada moltíssim, que és el "frit mallorquí". N'hi ha un altre, que ara no recordo com es diu, mira que fa estona que li dono voltes i no hi ha manera, que és fet amb patates, pebrot vermell i altres verdures passades per la paella...res!, no m'en surto... De l'arros de cranca ja n'hem parlat, i l'arros brut, molt més humil, tampoc está gens malament.

T'ho repeteixo, dessmond, m'estas fent venir nostalgia!!...però, ja arribará la primavera!!.

T'adverteixo que també conec força bé Menorca i Eivissa...i Formentera, a les que viatjo sovint per motius de feina...Un cop lany, vaja, però fa anys que ho faig. Només em manca Cabrera, de la que una amiga, bióloga marina, companya d'inmersions i professora de biología de la U. de Girona, m'ha parlat maravelles. L'he vist allá a l'horitzó des del port de Sa Rápita...és lo més aprop que hi he estat.

Les altres illes, malgrat tenir el seu encant, no, però a Mallorca, no hem faria res quedar-mi a viure.

Cordialment!

Anònim ha dit...

El tombet!! Ara m'ha vingut a la memoria, el tombet!!.

Martí ha dit...

Utilitzar la paraula "puta" en el sentit que indiques és bastant habitual al Principat, així ho tinc comprovant, tant a l'Alt Urgell com a l'Empordà. Un altre tema és que s'hagi perdut a Barcelona, en castellà té un sentit molt més pejoratiu i suposo que per aquesta raó a Barcelona es va deixar de fer servir fa temps.

Dessmond ha dit...

Aucanada,
Reputes és molt pertinent. Molt. Bé, què he de contar-li jo a un mallorquí com tu!
Vigila el que fas amb les teves hores de feina. Jo no tinc intenció d'oferir llibre de reclamancions!. Bon viatge!

Josep-Empordà,
Sí, hi ha una forma molt amigable de fer anar puta. Però crec jo que té moltes més accepcions a Mallorca. Vull dir que quan algun la senti, que no s'escandalitzi perquè la diversitat és major. I més fàcil de sentir-la, per tant.
La foto primera és d'unes sopes mallorquines, les que em vaig cruspir ahir. I les altres corresponen als cocarrois que he endrapat avui, abans i després d'enfornar.
De tumbet en vaig molt ben servit. La meva dona, gràcies a Déu, el fa com toca. Ara tu vas més ben documentat que la mitjana. No sé si et faré grans descobertes. Jo crec que no passaré de fer-te vil embeja. La primavera també és un magnífic temps per escapar direcció Mallorca.
Jo no conec Les Pitiüses. Menorca, sí. Em guanyes de llarg, vaja.

La Trappola,
A Barcelona s'ha perdut molta parla. Jo he trobat coses que les he sentides per primer cop a Mallorca que després són d'ús corrent fora de la capital. Moltes.
Però tu vols dir que l'accepció, molt més àmplia a Mallorca, també es dona per Catalunya?. Vull dir més enllà de voler significar astut, perillós o traïdor.
Per exemple, quan una cosa val molts diners, aquí poden dir que val una "putada" de doblers. En aquesta accepció de voler significar una gran quantitat, una enorme quantitat, a Catalunya també ho emprem així?.

Rita ha dit...

Diria que a Catalunya només s'empra per a les senyores i per a l'astut/a, llest/a.

Un cop més, gràcies per la lliçó. És força interessant, així, planerament, anar aprenent coses de la parla Mallorquina.
Au, fins la 3a!

Dessmond ha dit...

Rita,
Celebro que t'agradi. No dubtis que vindrà la tercera.
Salut!

Anònim ha dit...

Quant ets fora del context, sembla que la memòria et falli, sembla que Mallorca sigui un llunyá record, i fa que les coses vagin apareixet a la memèria de manera sequencial, i aixó em passa amb la cuina mallorquina.

Un está tant tranquil a casa, a l'Empordà i un amic diu que se'n va a la teua/seua/nostra estimada Mallorca, i a les hores, les imatges, els paisatges, els gustos, les olors (en primavera, pel maig,els colors i les olors a flors, pel camp mallorquí son un espectacle pels sentits) van brollant...però ho fan al seu aire, no com tu voldries.

M'ha passat amb el delicios tumbet (no tombet com deia jo) i ara amb el crampó, deliciós i que em recorda vagament la coca de recapta lleidatana.

Cordialment.

Ferran Porta ha dit...

T'has plantejat presentar el teu CV com a nou ambaixador de Ses Illes a casa nostra? :-)
Conec el sentit de "què puta!" com a sinònim d'astut o llest. Tot i això, la veritat és que em sona molt fort.
Salut.

Anònim ha dit...

Us he parlat de Mallorca, de la seua gostronomia...us n'ha parlat en Dessmond, i de ben segur en continuará parlant, però... no us penseu pas que Mallorca sigui una noia fàcil, no.

12 anys fa que vaig a Mallorca una, dues, tres vegades l'any, i no hi vaig pas per fer turisme, no, hi vaig per feina, el que em permet coneixre de més a prop a la societat mallorquina, societat molt conservadora, per cert, i per sort!.

Si aneu a Mallorca en un viatge d'agència, a passar 8 dies a s'Arenal o Can Pastilla, treieu-vos del cap dir que heu estat a Mallorca. Mallorca té un ànima que és com una doncella pudorosda, i no es mostra fàcilment al visitant. A Mallorca, es mostra als "guiris" el muntatge de cartró pedra que tenen per fer negoci, l'altre Mallorca, l'autèntica, costa molt de trobar. No us penseu que anant a qualsevol restaurant, trobareu un arros de cranca, un tumbet o un crampó, no, més aviat trobareu un goulash de vadella cetreuropeu despersonalitzat o una amburguesa amb patates fregides i ketshup, l'atre Mallorca, la de veritat, l'haureu de cercar, i quant la trobeu, us enamorará.

En Dessmond, és un afortunat, ell hi ha entrat de caps via matrimoni, jo fa 12 anys que hi vaig i només he arribat a tastar-la i intuïr-la a aquesta verdadera Mallorca, però ja n'he tingut prou per enamorar-men. Cal insistir-hi, que val la pena.

Cordialment.

Joan Safont ha dit...

M'agrada tant que em sembla que començaré a fer-lo servir per aquí... A ca una puta, té un sentit semblant al allà a fer la mà dels valencians. Ara, posats a fer, és més divertit "fer-ho" a la mallorquina... jajaja.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Bé, Mallorca és una meravella. Però l'Empordà... què m'en dius de l'Empordà!

Ferran,
Jo amb qualsevol excusa em quedaria a Mallorca. Com en Josep, de l'Empordà.
A mi puta em va sonar molt malament quan la van despatxar els primers cops davant meu. Em va sobtar amb quina facilitat es fa anar. Ara ja estic completament immunitzat.

Josep-Empordà,
Si et dic ara en quina Mallorca estic intentant entrar, potser deixes de llegir el blog. Però com que és part de la crua realitat, ho faré. Potser més endavant en faré un post. És una història que dura bastant i que costa d'arrencar. Cada cop hi som més a prop. Però fins que el blat no sigui al sac i ben lligat...

Joan Safont,
Fer la mà dels valencians crec que és una altra cosa. Al menys l'accepció que jo conec. Fer la mà és engegar a fer punyetes. "A ca una puta" seria "lluny, molt lluny". Res més. Ai que no m'he explicat prou bé...

Anònim ha dit...

me'n faig quaranta putes de que tu en saps Dess..mecagoendena batuadell!!!, ja te veig com ha poll entrat en costura devora sa sogra i sa dona fent cocarrois (no m'agraden ses panses) de verdura i de ceba mmmmm ja sent s'olor..i de una bona casolà de fang i comprada a fira, de sopes mallorquines..
Digués a tots aquests catalans que si que som conservadors de ca nostra, a ca d'altri remil de putes no faig contrari. Que com diu madó Llucia Reviu (parlà un dia dels mals noms) s'hivern es verge sa roqueta s'estiu ben puta es ella...
au !! jo estic ben segura de que sa teva dona sap fer es pessics des cocarrois i de ses panades una monada, aquesta setmana he après a fer coca de trempó i m'ha sortit sucre.
au una aferrada pes coll i pessics per ses galtes.

Dessmond ha dit...

Kpitana,
Jo estic molt ben voltat. De saber-ne, només en sé d'estar ben voltat. Jo sóc un zero a l'esquerra als fogons. Però afortunadament he sabut suplir magníficament la meva inutilitat.
Això dels malnoms també és una bona història. Si vols passar-me algun suggeriment via correu-e t'ho agrairé. Jo cercaré informació per altres vies, també.

Joan Safont ha dit...

Sí, sí que t'has explcat bé. A València, fer la mà ve a a ser l'onanisme, també enviar a algú a fer punyetes com dius, i, a més, un lluny molt lluny és allà a fer la mà, és a dir bé a ser el a ca una puta dels mallorquins. Em sembla que el que no m'havia explicat bé era jo.

M'encanten els teus escrits mallorquins.