dijous, d’agost 28, 2008

Com vaig descobrir Mallorca

Vaig arribar a Mallorca per primer cop gràcies a una de les múltiples formes que pot tenir la caritat. Igual que em va passar amb Londres. Hi vaig anar mitjançant un viatge d’aquests que organitzen els de Taizé, a un preu rebentat a canvi d’esmorzar amb missa inclosa.

Amb Mallorca la cosa fou sensiblement diferent, però tirant-me als braços d’una oferta molt temptadora. El meu amic d’Unió em va dir que ell hi tenia un cap de setmana pagat per a dues persones. Així és que li vaig demanar: on és que he de signar?. Va ser d’aquesta forma tant dràstica que vaig emplenar una sol·licitud per militar a Unió. Després va venir una turmenta del meu voltant rematadament convergent, en saber-se la notícia. El pitjor, ma mare. Va dir que mai més em posaria un plat a taula. En fi, que rere l’oferta hi havia l’assistència al congrés fundacional dels Joves d’Unió Mallorquina. Una carta massa ben amagada.

Veient com podia anar aquella tant volguda visita a l’illa, vaig llogar un cotxe des de Barcelona. Ens el van deixar al mateix aeroport. La comitiva que ens havia de cercar va quedar sorpresa en veure que ja anàvem tant motoritzats. Vam arribar a Llubí, vam deixar el cotxe en marxa, ens vam acreditar i vam tocar el dos. Fins l’hora de sopar. I l’endemà, tres quarts del mateix. Vàrem voltar per tota l’illa, sabent que no hi havia massa temps si volíem veure-ho tot. Va ser una cursa de bojos. I vam tenir temps per assistir al discurs de tancament que van fer en Jeroni Albertí i una ben jove Ma. Antònia Munar.

Després, molt informalment, ens vam reunir amb una delegació de totes les joventuts més o menys nacionalistes que per allí hi corrien. Al Bar Cristal, de la Plaça d’Espanya, a Palma. Havia la intenció de muntar alguna mena de gran coalició política dels PPCC, en la divisió jove. Jo feia d’espelma, com pots suposar. Però allí ja vaig veure que allò seria impossible. Vaig ensumar la mena d’amor que corria entre la gent d’Unió Mallorquina i la del PSM. Una cosa lamentable. Una visió de la política tant de vol rasant que avui no trobo pas estrany el pes específic que representen. Especialment el grenyes jove del PSM, que era un tipus d’esquerres o extrema esquerra. Oferia unes idees de bomber, quan deixava d’acusar-nos de feixistes venuts al sistema. Només va encertar una cosa: ERC acabaria tocant els nassos al PSM. Per això dubtava molt d’entrar en aquesta gran coalició. No els volia veure ni amb pintura. Jo suposo que aquells que aleshores eren uns cadells, avui han de ser pesos pesants en els seus respectius partits. I així van les coses nacionalistes per Mallorca.

Ens vam acomiadar educadament de tothom. Quan vam posar els peus a terra, altre cop a Barcelona, li vaig sentenciar al meu amic: sento dir-t’ho, però el proper cop que vagi a Mallorca no serà amb tu. Jo hi tornaré. T’ho asseguro.

De tots els llocs que vam recórrer m’en resta una idea molt tènue. Recordo algunes carreteretes secundària fascinants. Però no sabria trobar-les. Anàvem molt esperitats, molt. No sabria dir on vam para a dinar, ni les poblacions que vam creuar. Només recordo la promesa que li vaig fer al meu amic. El que compta és que vaig complir-la abastament. Per sort meva.

Curs d’estiu apanyat pel bon català
Lliçó de fi de curs:
La sobrassada


Avui acabo una estada de marajà. He après que en les tornades mai s’ha d’agafar cap ensaïmada, perquè és un producte que s’ha de menjar el mateix dia. És impossible que aguanti la frescor de textura o el sabor, passades vint-i-quatre hores. Impossible. Per això recomano al bon català que pensi en clau de sobrassada, més que cap altra cosa.

Existeix una versió terrorista del producte, que he vist en alguna gran superfície: la sobrassada en format de terrina de plàstic o dins de tub, a modus de dentifrici. Cal ser un perfecte neng de Castefa per sentir un bri d’atracció davant una sobrassada tant tunejada.

La sobrassada que consumeixen les persones humanes pot ser: Culana, Llonganissa, Arrissada, Poltrú, Bisbe –que pot arribar als trenta quilos!- o Bufeta. Aquestes formes les determinen les tripes del mateix porc. Per exemple, la culana s’emboteix amb el recte de l’animal. (Aquest fet si pot malmetre tota la poètica, ignora’l. És una peça perfecta per endur). Pot arribar a fer mig metre. El tamany també indica l’ordre de consum. Com més petit, és el primer que s’ha de cruspir. Com més gros, més costarà arribar al final de tot el procés de curació. Ah, les matances arrenquen el 25 de novembre.

Un altra afaitada molt comuna que es dona per Barcelona és la de presumir de sobrassada de jabugo. S’ha de replicar amb contundència que el nostre paladar només tasta porcs de raça negra ma-llor-qui-na, que és l’única bèstia que proporciona les delícies en forma de sobrassada. El seu greix -i no altre- aporta allò necessari per fer d’aquest embotit una cosa única i que no accepta experiments tipus tarrina o jabugo.

Un curs imprescindible com aquest no podia deixar de banda un element tant estratègic com és la sobrassada. Tenir un comportament adequat davant aquest embotit ens farà als catalans persones més permeables a la realitat de Mallorca. A partir d’ara, doncs, mai compris llesques de sobrassada, sinó peces senceres. Fer-ho a qualsevol punt del Principat és lleig, però no pas mal vist. A Sa Roqueta, és pecat. Pecatot dels grossos. Pot fulminar qualsevol principi d’apropament civilitzat entre un català i un mallorquí. Estàs avisat i no ho repetiré.

Fins aquí la meva humil contribució per fer de la cultura catalana un fenomen suficientment vitaminat i invencible. Ha estat un plaer.

18 comentaris:

Guillem ha dit...

Dues puntualitzacions:

De sobrassada, també se'n fa a Menorca, el que no sé és si els porcs són de raça Mallorquina o Menorquina, però coneixent-nos segurament alguna cosa hi haurà ;)

Per altra banda, el berenar, que va sortir fa uns quants posts, com a mínim a ca meva es diu fer el berenar pel matí, i fer la bereneta per la tarda. La resta de gent ja no ho sé.

I finalment, felicitar-te per aquesta darrera tongada de posts, molt entretinguts i informatius, tots ells. Això sí, espero que la teva mare no tingui afició al nudisme, perquè et fotrà butlla dient-te que ella va com vol i que els altres no són qui per jutjar si és maco o lleig o fa mal a la vista.

A tot això, salut!

Dessmond ha dit...

Guillem,
Em semblen molt pertinents les teves dues puntualitzacions. Es nota la teva vena menorquina!.
Certament, la sobrassada feta a Menorca és també molt bona. He tingut molt bones experiències al respecte.
Pel que fa a la qüestió de "berenar", no coneixia aquestes acepcions. En tot cas s'agraeix ben molt la informació que subministres.
Celebro que aquests posts t'hagin agradat. La meva mare, pobre, no en fa de nudisme. Ja no està per aquesta mena d'excessos. Però tampoc l'escandalitza res, ni la meva visió del tema.
Salut!.

reflexions en català ha dit...

Quan vivia al pis d'estudiants de Cerdanyola vaig tenir un company de Menorca que ens poratav sobrassada casolana. Ummm, quina festa.

I pel que fa al pernil, a mi tot això del pota negra.. què vols que et digui. Aquí al Pirineu encara es fan pernils amb porcs que mengen aglans i la veritat és que no els canviaria per cap jabugo ni res.

Quina gana que m'has fotut venir.

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
El que has de fer és conservar l'amistat amb aquest menorquí. De tant en tant que et segueixi proveint.
Jo també penso que amb això del jabugo hi ha bastant de comèdia. Ara, aplicat a la sobrassada és una presa de pèl.
Apa, que vagi de gust!

Rita ha dit...

Felicitats per aquests posts i gràcies. He après moltes coses.

Espero que tornis amb les piles a tope, ens espera un hivern ben carregat!

Dessmond ha dit...

Rita,
Molt agraït, Rita. Celebro que t'hagin agradat.
Tens molta raó, aquesta reentré serà dura. Caldrà estar molt atent.

Joana ha dit...

I què me'n dius de les ensaimades de sobrassada?
A mi que em deleix la barreja de dolç i salat, he trobat en les ensaimades la cirereta del pastís. Sort que no les puc comprar sovin.
Jo també quan vaig estudiar a Barcelona vaig conviure amb una menorquina i l'esperàvem amb delit després del cap de setmana.
En fi...Bentornat i, com diu la Rita, a preparar-nos per la tardor, que sembla ser que serà sucosa ;)

Andreu ha dit...

Coi, companyes i companyes,
Tothom creu que només es parla de política, i es perden les classes i experiències de gastronomia, i llengua.
Impressionant. I impressionat.

Per cert, benvolgut Dess Mond, aquesta confessió sobre el teu viatge iniciàtic per Mallorca, m'ha resultat molt interessant.

Aquest record d'una reunió entre les prejoventuts Albertines/Munaristes, i les del PSM, pel que ha confirmat el temps, ja deixava clar, a la gent intel.ligent com tu, que allò no arribaria en lloc.

Jo els hi tinc una gran simpatia als d'UM, atès que en Josep Melià, pel darrera, i en Jeroni Alberti, van tenir el patriotisme, quan la desfeta de la UCD, d'intentar salvar alguns mobles propis, quan el mès còmode, per als dos, hagues estat quedar-se a casa gaudint dels patrimonis disponibles. I la Maria Antònia Munar, molt criticada , per principi, per esquerres i dretes poc intel.ligents, ha demostrat, amb fets, que del gairebé no res ha pogut organitzar una petita força autòctona, sempre amb influència en la governació i, també, en les grans lleis illenques, amb la jugada mestra dels Consells Insulars.

Ben retornat, amic, i fins la immediata propera.

Cordialment,
Andreu

Veus com la política, encara que sigui de jove i de parapolítica, moltes vegades ajuda a aconseguir la felicitat...

Dessmond ha dit...

Joana,
Per carnestoltes hi ha les ensaïmades de "taiades", fetes amb carbassa confitada i puntes de sobrassada. Crec que t'agradarien molt.
Això de la vida d'estudiant veig que és un xollo!.
Ja estem preparats per la tornada!. Amb les eines esmolades!.

Andreu,
A mi els d'UM també em cauen molt bé, que consti. I els del PSM. Ara, els primers tenen bastanta més visió pràctica. Sabent molt més el que significa governar. Amb el Consell de Mallorca va fer meravelles. El que no m'explico és perquè s'ho van deixar volar amb aquest nou govern.
Salutacions i fins aviat.

Joan ha dit...

Veig que els tens molt ben retratats als joves del PSM. Des de llavors no han canviat. Només fa falta veure com es van comportar quan la creació d'Unitat, un projecte que va fracassar perquè ningú hi tenia un interès real amb aquesta.

kpi ha dit...

Bé Dess com segur que ja saps no m'agraden gens ni mica aquest uemistes son com una se... millor no dir el que pens ja que n'Andreu se'n tirarà al coll. Ara bona gent heu son puc donar fe, que no entenc gens, de que bona gent si que heu son.
La política mallorquina passa per un mal moment, que dic mal moment un pèssim moment, estem de lladres i corruptes fins als mateixos nassos, siguin d'uns siguin dels altres, basta mirar sa premsa i veure com s'ho fan, vergonya cavallers vergonaya...
He arribat a la conclusió, no d'allò que tots son iguals, però si d'allò que deim els mallorquins els mateixos cans em diferents collars....estic molt decebuda amb els polítics i governats de sa meva Roqueta i com dic al meu blog "no vull pertanya a cap club que no accepti algú com jo" . Fa vint i tres anys que treball a l'administració autonòmica i n'he vist de tots colors i aquests dies més, amb tot el que ha passat a sa Conselleria on treball.
au au au!!! que tenguis una bona arribada i que puguis menjar pa i sobrassada, ves en alerta amb es colesterol...cuide't molt.
M'han agradat molt tots aquests post de ses teves vacances per Mallorca, segur que seguiré tots els posts següents ja que estic ben enganxada a Itching like grass
besades amb pessics
maria

Andreu ha dit...

Benvolguda Kapitana,
Benvolguda Maria,

Estic astorat, amb mí mateix, davant les expectatives que m'atribueixes ("n'Andreu se'n tirarà al coll"..)

No voldria generar mai un nou possible conflicte, atès que ja en patim prous.

Ara, això de tirar-me al coll aliè.........encara no he provat ni mai ho havia pensat. Em sembla dificil dificil.

Màxim, si volguessis, vindria a fer-te una carinyosa abraçada. I després, ja veuriem.

Però els colls de de dalt, deixem-los tranquils.

Ben cordialment,
Andreu

Llunàtica ha dit...

Sort que sembla que UM va eixamplant horitzons. Lentament però amb pas segur. Esperem que aquesta porta oberta no es tanqui.

kpi ha dit...

Amb es teu permís Dess -
Andreu no voldria que vos enfadéssiu, ha estat un dir...res més, tampoc m'agrada tirar-me al coll de ningú que no conec.. i agafo aquesta abraçada i la vos torn amb una besadeta amb pessics i perdonau..
bona nit

Dessmond ha dit...

Joan,
He tingut unes experiències una mica... fluixes?. El PSM és un partit que podria haver pogut ajudar a girar moltes truites. M'encongeix el cor veure com es tiren oportunitats per la borda.


KPI,
La meva experiència és molt d'enfora, ja t'ho dic. Ara, el que van saber fer amb el Consell de Mallorca té molt de mèrit. Sempre van fer feina en clau de país. Això ningú no els ho pot retreure.
La política passa un moment baix per arreu. No ha de consolar-te gaire. Però cal tenir present també el context. Reconec, però, que els comportaments que ara surten a la premsa són per desencantar. Ara, quan parlem de política això no ens ho podem permetre. Quan van tant mal dades és quan més t'hi has d'implicar. Altrament, els mediocres i els xorissos se sortiran amb la seva.
Celebro que t'hagin agradat els posts. A partir d'ara potser canviaré el registre i ho faré més en clau catalana. Per aquí també hi ha núvols de mediocritud que cal combatre. Ha estat un gran divertimento poder parlar de Mallorca. I el que m'he deixat!.
Aferrades!

Andreu,
Aquí no arribarà la sang al riu. Tranquil.

llunàtica,
Jo espero que UM vagi a més. Espero que sàpiga aplegar un nacionalisme pragmàtic però insubornable. Seria fantàstic que pogués crèixer una mica més.

Kpi,
Tens tot el permís del món!.

Andreu ha dit...

Benvolguts Dess mond i benvolguda Maria Kapitana,

Era broma, caram. Però com només m'oferien el coll...millor retornar a les formes clàssiques.

Mira, ja m'he guanyat una besadeta amb pessics.

Moltes gràcies, Maria, i més, més pessics.

Ben cordialment . Petons i petons.
Andreu

llunàtica ha dit...

Jo també esper que UM vagi a més i sigui insubornablement el factòtum d'una política pragmàtica i nacionalista ...
El PSM va tenir el seu paper els primers anys de fa trenta anys però on ha sabut evolucionar bé, ni ser una eina directament al servei del poble al qual diu que defensa.

Dessmond ha dit...

Llunàtica,
Ha passat, també, que dintre del nacionalisme no ha sorgit cap personatge carismàtic, com ha passat a Catalunya amb Pujol. Aleshores aquesta opció política resta en la marginalitat més dura.