divendres, de juny 06, 2008

Repugnància blaugrana

A mi el Barça em genera bastant d’això, de repugnància. Ja sé que si vols passar la prova del cotó de la bona catalanitat, aquestes coses mai les hauria de dir. I menys públicament. Però és que és superior a mi. Avui ja és tot un mal exemple pel país.

El club inverteix immenses fortunes per congregar a Barcelona homes als quals només els hi demana una cosa: que fotin coces o cops de cap a una pilota. Com a bojos. I gairebé pots establir una relació directa entre el grau de ruqueria i la genialitat d’una coça. Com més ruc, més ben pagat. Tant hi fa el color de pell, la religió o la condició d’extracomunitari. Si demostres ser prou ruc i home, segur que hi ha una fitxa esperant-te.

És una mal exemple per a les generacions més tendres veure l’estona que li dediquen els mitjans a un rotund analfabet, pel fet de lluir una samarreta blaugrana. Quan el veus tractat com tot un Déu vertader, per aquesta regla de tres, pots comprendre moltes coses que passen a Catalunya. A mi per això el Barça em posa malalt. Les energies que absorbeix al país és d’un cost ocult amb proporcions majúscules. En conec un i més d’un que són capaços de sortir de Barcelona per anar fer quatre rebregades amb els esquís, en algun cim de la Cerdanya, i tornar a ser puntualment a la cita del Camp Nou. Això sí, no els demanis anar al Fossar de les Moreres, al monument de Rafael de Casanovas o fer una donació de sang. No tenen temps.

Ara fa dies que el Barça arriba altre cop a exasperar. Hi ha muntat un debat al voltant d’en Joan Laporta que evidencia el subdesenvolupament mental que genera aquesta institució. Ha de ser per això que és més que un club.

On és el drama, per mor d’un fet tan vulgar com és no guanyar una lliga?. El soci del Barça és un personatge que hauria de tenir un bon mirall a casa. I mirar-s’hi de tant en tant. Quan el sento emocionar-se amb la copa del rei, sí, del rei!, hauria de posar-se davant el mirall. A veure quina mena de tros de suro descobreix.

Tot i resistir-m’hi, fa temps em van proposar participar en una campanya a les eleccions del club. Allí vaig confirmar totes les meves sospites al voltant de la veritable essència blaugrana. És granítica. Quan diuen que és de pedra picada, s’ha d’entendre en el sentit més literal. Vam estar analitzant milimètricament cada pas, cada discurs, cada conseqüència dels altres candidats. Només hi havia pedres. Ni rastre d’intel·ligència. Vam fer enquestes i vam obtenir un mapa de la composició –mental- de les grades del Camp Nou. El resultat era més semblant al subsòl de Mallorca que altra cosa. Roca de la més resistent. I és així que vaig accedir al palc, però amb condicions: fes el favor de venir afaitat. Mentre sonava l’himne, era l’únic moment que podies arribar als canapès. Deliciosos, per cert. Ara, en el temps de joc, es formava una defensa implacable que riu-te’n tu d’un Puchol un Migueli o un Koeman. Ni driblant com en Pelé podies arribar a engrapar a un canapè.

Em foten molta gràcia aquells que veuen en Laporta el futur president de Catalunya. És tant com pensar en aquest país amb la mateixa pulsació que Marbella. Aquesta teoria intento combatir-la sempre, per un sentit de dignitat elemental. Tenir aquesta visió tan tercermundista del nostre sostre nacional m’escandalitza. Ara, si algun d’aquests nou rics i abastament analfabets són incapaços de fer res de bo, no sé perquè ve l’escàndol. Que podies esperar d’aquesta matèria gris?.

La feina del president del Barça no és la d’anar al vestidor. Ni la de fer gols. Si el Barça no es menja un torrat no és culpa d’en Laporta. En tot cas n’és del klinker conformat per l’entrenador i l’equip. Començar processos de moció de censura contra el president del Barça, per aquest motiu, només s’entén en el cas que siguis constructor. Que de tant fascinat que puguis estar pel món del totxo, la pedra picada o el ciment porland, en vulguis contemplar els millors exemplars del món. Ara que venen les vaques magres al sector puc entendre això i poca cosa més.

23 comentaris:

Aucanada ha dit...

Dess,
només et quedava afegir que el Barça hauria de baixar a segona divisió perquè aquest país fagi una veritable catarsis mental. Suposo que dir això és quasi "mentar la bicha" i lliurar-te al foc etern, pitxor que ses fogueres de Sant Antoni a Sa Pobla.

Dessmond ha dit...

Aucanda,
hahahaha, m'agrada aquesta acotació. La resposta és que sí. El Barça a segona faria un gran servei mental al país. Però això ho deixo per un altre post. No voldria deixar en estat de "xoc" a més d'un, tenint la perspectiva de cap de setmana per endavant. No cal abusar de la meva passió blaugrana.

Josep-Empordà ha dit...

Si, d'acord en quasi tot, però.... ara mateix, a can Barça s'está lliurant una batalla soterrada que ve de lluny i que és d'envergadura.

En Laporta de ben segur que té molts de defectes, peró una cosa certa és que és un catala catalanista, i a molts sectors no els agrada que el Barça pugui esdevenir una especie d'embaixada d'una Catalunya sobiranista pel ressó internacional que té aquesta entitat.

És el mateix que els esforços de inculcar a la societat catalana l'antisemitisme i l'antiamericanisme, perqué, els nostres adversaris/enemics, saben a on i com es juguen les partides en el mon mundial, i volen que els nostres referents i els nostres aliats al mon, siguin els palestins, Hugo Chaves, Evo Morales etc.

Kossovo és un exemple de que calen padrins i no volen que en tinguem.

Com a poble colonitzat, dividit per forces formidables i minoritzats a casa nostre mateix, ens cal estar molt atents i alerta en qué s'amaga al darrera de qualsevol moviment que no acabem d'entendre, perque amb les conspiracions passa com amb les "meigas" gallegas, que no existeixen, pe`r "haberlas haylas".

Cordialment.

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
No sé com t'ho fas, però sempre logres que coincideixi amb tu.
Aquesta lectura que fas de l'assumpte hi combrego absolutament. La única virtud d'en Laporta per a mi és la seva actitud catalanista. Al Barça, que això hauria de ser el més normal, com a mínim en la presidència, resulta ser l'anècdota. I aquesta mena de bolet que intenta fer l'assalt, és un motiu més de repugnancia blaugrana.
Et recomano la lectura de l'article d'avui del Sostres. Abona tal repugnància amb més coneixement de causa.

Carles ha dit...

Un anàlisi racional de la situació em posiciona al teu costat amb el teu plantejament. Però el Barça, apreciat Dessmond, és irracionalitat i passió. I sovint m'hi adhereixo. I he fet bestieses en nom del Barça. La darrera, pagar 130 euros per veure el partit contra el Manchester. Quan hi penso, em dic a mi mateix que estic boig. Doncs això, irracionalitat.

Josep-Empordà ha dit...

Bé, Carles, es que estem parlant d'un equip de futbol. I no d'un equip de futbol qualsevol, sino d'un (com d'altres) que mou milions d'€, serveix de valvula d'escapament de passions i tensions acumulades i paga fortunes inmenses a nanos per fotre coçes a una pilota. No demanis racionalitat en tot aixó.

Benvolgut Dessmond,

Ho acostumo a fer,el llegir el blog de'n Salvador Sostres, pel qual tinc una certa predilecció en quant és politicament incorrecte, i malgrat els seus excesos, afina força amb el que diu, però avui, encara no ho havia fet. gràcies per la indicació.

Cordialment.

Dessmond ha dit...

Carles,
Consti que jo sóc del Barça. Però perquè toca. Ara, quan ho penses fredament és un absurd i dels grossos.
130 euros????. Amb 130 euros pots anar al Racó de Can Fabes i sortir bastant més satisfet!

Josep-Empordà,
Consti que ha estat una coincidència parlar del Barça just quan ho ha fet en Sostres. Feia dies que ho volia fer i tenia el post escrit d'ahir. La moció de censura contra Laporta és una cosa patètica, com el temps i l'espai informatiu que se li arriba a dedicar.

Clint ha dit...

Doncs jo part del problema que presentes el veig tant en els que s'entesten en fer que el Barça sigui més del que és (un club de fútbol) i els que s'enfaden per que hi ha qui el vol fer referent d'un país.

Si el mires tant sols com a esport, no veig que calgui enviar-lo a segona ni res d'això..com tampoc veig que calgui ser una llumbrera per ser futbolista. Una altre cosa és el que els paguen, però això és qüestió del mercat, tot i que siguin realment bestieses!

Dess, al final, és futbol només! tot i que coincideixo amb tu que millor anar a Sant Celoni que no a manchester!

Dessmond ha dit...

Clint,
Accepto el passat resistencialista de l'entitat i el seu gran mèrit. Ara, no deixar de ser un club de fútbol. Coincideixo amb tu.
Per a mi em sembla desproporcionada la quantitat de diners, d'estones prime time que gaudeix a la tv i el desmesurat espai que ocupa a les pàgines dels diaris. Dels que no són específicament esportius, és clar.
Em sembla un despropòsit que arriba a provocar arcades.
Perquè el Barça t'el trobes fins la sopa i l'Ateneu Barcelonès, no?. Per posar el primer exemple que m'ha vingut al cap.
Hi ha coses que tenen molt més valor de conèixer que aquesta colla d'endarrerits mentals que conformen el circ blaugrana.
Respecto el que dius pel que fa al mercat. Ara, en aquest cas no parlem de les lleis del mercat només.

Josep-Empordà ha dit...

Benvolguts companys.

Si bé des d'un punt de vista objectiu teniu tota la raó, cal que no ens autoflagelem tant, perque si be és cert que el Barça només és un club de futbol, no menys és un dels clubs de futbol més importants de mon, amb la qual cosa, trascendeix del seu estricte àmbit esportiu, i més tenint en compte que és catalá, i com que els catalans no anem sobrats de referents a nivell mundial, si ens serveix com a embaixador del que som, aprofitem-ho, cony!.

Perque despropòsit, potser també ho son el R. Madrid o el Manchester o el Milá o el Panatinaikós o tants i tants que hi ha al mon mundial, però aquest és nostre i el necessitem.

I dit sia de passada que a mi, el futbol tant se m'en fot. Però parlem de quelcom més.

Cordialment

Josep-Empordà ha dit...

P.S.

Com també parlem de quelcom més que treurens la gana quant parlem de'n Ferran Adriá, el Celler de Can Roca, l'Hispania o inclus el Racó de Can Faves...

Necessitem embaixadors que representin la excelencia per situar-nos en el mapa.

Mikel ha dit...

el barça es un sentiment , es mes que un club i sens dubte catalunya aniria molt millor si el nou esatut hagues dit en el seu primer article "el barça es una nació".
El barça ha fet mes publicitat a catalunya que milers de milions en campanyes i en fires de frankfurt.
Que els jugadors son incults ho tinc mes que clar , pero jo no vull sentir-los parlar jo vull que toquin la pilota com nosaltres no ho podrem fer mai.
Fins que els nostres politics no es possin les piles i fotin els cullons sobre la taula , guanyar al Madrid es la sensació mes gran de victoria i de revenja sobre l´estat espanyol que he tingut i podrer tenir mai.
La sensació de poder estar amb una estelada al bernabeu no me l´han donat mai unes eleccions.
Dit tot aixo estic 100% d´acord amb en Josep-emporda el barça es tant gran i significa tant que les maniobres i les conspiracions estan a l´ordre del dia. AL LORO!!!

Rita ha dit...

Doncs jo no el veig tan catalanista com dieu, ho sento. Ja no recordeu la història del cunyat? Tampoc he vist, com va dir inicialment, que ningú de la plantilla parli en català, tret dels que ho són.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond, i altri.

El fenòmen Barça no s'explica sense la Catalunya nació colonitzada. Seria un Barça diferent, però no el que tenim. Ni la seva història.

No és un fenòmen racional. Evident.Com tampoc ho és el fet "Montserrat". Com no ho és, 100%, el mon del futbol professional. Sobredimensionat? I tant. Però no en té la responsabilitat el Barça.

No hi ha cap ciutat del món on hi hagi 3 diaris esportius (MD,Sport, El Nou), on el 40% de les pàgines parlen, dient veritats o no, interesants o no, sobre el Barça, dia rera dia. Hipertrofia blaugrana? I tant. Però respon a un fenòmen sociològic real, no ben bé proporcional, però real.

Ha estat un factor d'integració impotantíssim, de gent nou vinguda. Quan estavem en dictadura, curta, llarguíssima, o ara, quan la hipertròfia total, amb els nostres diners, l'han invertit a Madrid i les seves rodalies.

Sempre he pensat que el fenòmen Barça (capaç de convertirm industrials apolítics en catalanistes insubornables, moltes vegades) respon, en alguna mesura, a que ha estat el "braç civil-esportista" de Catalunya que moltes vegades, moltes, ha guanyat l'Espanya unitària, l'Espanya eterna, l'Espanya que ens colonitza, de manera pública i a plena llum. I que també ha estat atacat vilment, moltes vegades, per l'unitarisme espanyol castellà.

Però, sent molt aficionat, soci, i participant actiu en plataformes anti nunyez, i practicant d'aquest esport i fins i tot entrenador ocasional, em sembla desproporcionat el fenòmen mediàtic. I la desproporció, crec, no es imputable al Barça, estrictament, sinò als grups mediàtics que l'envolten.


El Barça és i serà , sempre, més que un club. Però no hauria de ser "el club". El RACC té tres vegades més socis que el Barça, presta serveis, i no aixeca tanta expectació ni està a l'aparador sempre.

Va costar molt, i molt, però, gràcies a Deu, i a molta gent insubornable, el nuyisme, l'espanyolisme de bon rotllo aparent, es va acabar i va ser foragitat del club. I hem de fer el possible per a que no torni mai més.

Però també semblava que havia acabat una fòrmula "personalista al 100%" de dominar el club. I d'utilitzar la direcció cívica democràtica del Club com a plataforma personal per a posteriors aterratges, sense discontinuitat, a la política.

El Club necessita, a la junta, lideratge, però lideratge compartit, col.lectivitzat amb 3 ó 4 vicepresidents també líders, en la seva vessant d'activitat. I aquesta magnífica Junta, que va presentar-se com a equip directiu, pel que sigui (i no és ara el moment d'escatir-ho) va deixar de ser-ho en 2 anys. I s'accentuà el lideratge individual , enfosquint el col.lectiu. D'ací, crec, venen les ombres, creixents, actuals.

Es un risc permanent que té la direcció democràtica d'aquest gran i insubstituible Club. Però fins que tinguem 10/15 anys de Junta ben liderada, però col.lectiva i de treball en equip, no podrà començar el redimensionament mediàtic del que passi en aquest club.

I, econòmicament, em sap greu que sempre aflori el comportament de "nou ric", de gastar i gastar mil.lionades any rera any, fet que retroalimenta les necessitats mediàtics de diaris, radios i televisions cada dia en aquest irracional món futbolero. I de que no s'assumeixen, publicament, responsabilitats específiques, a més de compartides, tot per personalitzar sempre tot tipus de decisions.

En Jan té moltes virtuds, però la seva gestió -bona, bona- com a president, ha fet conèixer també massa "clarsfoscos".

Per a que sigui un club triomfant, gairebé sempre, i més que un club, com sempre, ens caldrien, passa l'etapa Laporta, persones tipus Sandro Rosell, sobretot, o Ferran Soriano, molt bons gestors, en àmbits diferents, i sense el virus del personalisme rampant inoculat a la seva sang.

Els primers 20 mesos de la Junta ctual van ser modèlics. Cadascú a la seva feina.100%. Full time. Sense cobrar res. Per a redreçar el club. I ho van aconseguir.

Confio que el 2010 en Sandro Rosell, o com a segona opció, en Ferran Soriano, encapçalin la gestió, mès orientada en dins, que hi ha molta feina a fer, que cap a fora.

Però encara falten molts mesos.

Cordialment,
Andreu

ddriver ha dit...

No tinc temps de llegir altres coments.
Pero varies cosetes.
Primera en Laporta ara per ara no crec que ni tingui posibilitats de ser president de la seva escala.Els unics girats que jo veuria capaços de fer l animalada de posar-lo a les seves llistes serien aquells de CiU.
Mes coses,el futbol es un esport que ben jugat es pot convertir en casi art,jugat barruerament pot ser el que tu dius de donar cops a una pilota com a bojos.
Lamentablement,ens agradi o no,el nostra pais es conegut arreu del mon per el nostra equip de futbol no per les aportacions que fa el govern del nostra pais,A llocs increibles m´han demostrat que saben del nostra sentiment de pais gracies al Barça.
Jo no tornaria abans d´esquiar per el Barça,simplement no aniria a esquiar.Jo he arribat a deixar feines per el Barça,que s´han creugut no donar-me una setmana de festa quan el Barça jugava a l´altre punta del continent!!
Fest´en a l idea de que qualsevol cosa que faci el Barça tindra mes repercusio per el nostra pais que qualsevol que poguin fer montilles,Saures o Carods(carreteros en el seu defecte).Jo per exemple a Bulgaria veient un partit del Barça,vaig estar amb la penya blaugrana d´Atenes.Aquella gent eran grecs,alguns parlaven Català,no en tenien ni idea de Castella,sabien l´historia del nostra pais tant o mes que nosaltres inclus un estava dedicat unicament a estudiar el periode d´historia del nostra pais que va anar durant el periode de la guerra Civil.Segur,que aquets Grecs mai s´haurien interesat per l´histria ni la llengua del nostra pais sino arriba a ser per el BARÇA

popota ha dit...

Doncs jo sóc soci del Barça.

I de l'Ateneu.

Roi ha dit...

Amic Dessmond,
El correu de Yahoo té un servei molt interessant. Et pots "subscriure" a una paraula i te la busquen a centenars (o milers) de diaris de molts països del món. Jo ja fa molts anys que em vaig subscriure a la paraula "catalan". Des de fa anys, m'envien correus diaris amb enllaços de notícies a on apareix aquesta paraula.
No he fet "el formatge de %" però et puc ben assegurar que el Barça és l'embaixador número 1 de Catalunya al món. És un fet. Potser arribaria al 75% de totes les notícies relacionades amb Catalunya als mitjans digitals mundials.
Això s'ha de tenir en compte, ens agradi o no.
Ah i per cert, m'encanta el futbol, l'esport aquest anomenat futbol.

Karbeis ha dit...

Amic Dessmó,

Completament d'acord amb tu, com de costum.
Tot i que odio el futbol (cosa que m'impossibilita, per tant, seguir els partits del Barça) en sóc soci des de fa una bona pila d'anys.

I és en la meva condició de soci que aniré a votar en contra de la moció de censura i, per tant, en favor del president Laporta. Per la simple raó que ell és un catalanista que no se n'amaga, i els altres són un parell de paios sense una motivació clara per haver-se pres tantes molèsties. A més a més, un porta un Cayenne i l'altre es diu Christian -que, pel cas, vé a ser el mateix-. Quin fàstic.

Anònim ha dit...

laporta tipical convergent man,farlopa,queridas,hipocresia en el seu catalanisme,fundacio franco,covard i venut a les comissions dels representants

Dessmond ha dit...

Josep-Empordà,
Totalment d'acord. El despropòsit és aquest món del futbol. Aquí hi entra més clubs que el Barça. Però a mi el que facin els altres no em preocupa. No ens fa millors ser menys dolents o igual de dolents.
Jo dubto que la via de l'excel·lència ens arribi a cop de pilota. Populisme mai és una bandera.

Mikel,
No comparteixo això en absolut. Hi ha moltes victòries que queden soterrades per la gran importància que li donem al futbol. El Barça no és més que això: un alumne avantatjat en la classe de futbol. Res més. Està supravalorat. El tipus de publicitat que ens dona és la mateixa que la del barret mexicà i la jerra de sangria.
Per a que m'entenguis: entre la feina seriosa i potent pot estar fent n'Antoni Cañete o si demà en el més ruc d'aquests blaugranes es planta a la rambla ensenyan el rave, qui creus que tindrà més cobertura i difusió?. És això del que em queixo. Del punt d'idiotització que es fomenta via futbol, via Barça.

Rita,
Les famílies són un món. El que va fer amb el cunyat és lleig. Però això no treu que en Laporta sigui catalanista. Serà moltes coses però això ho deixo fora de dubtes.
Tens molta raó. Molts jugadors passen olímpicament de la llengua. Ara, no oblidis que no són més que rucs amb sou de ministre. N'Iniesta, per exemple. Un cas que il·lustra perfectament que és un futbolista a can Barça.

Anònim Andreu,
Jo no em crec tota aquesta llegenda miraculosa, que el Barça converteix industrials apolítics en catalanistes insubornables. Potser fins que no arriben a president. Però en Nunyes, en Gaspart o en Reyna no sé si han fet ja aquest mangnífic pas.
Els fonaments de la cosa blaugrana són més febles del que sembla. La raó de ser del Barça, aquest ser "més que un club" avui no té sentit vehicular-ho via futbol i només queda donar cobertura a les misèries pròpies d'un muntatge on els personatges ténen un interés tendent a zero.
La llegenda del Barça avui no té molt sentit intentar mantenir-la. Hi ha altres vies més solvents de funcionar, que la via Barça.
El seu pes mediàtic és injustificat i el retorn que dona a la societat ho deixa més que palès.
Avui, si algú mou fitxa per "salvar" el club és perquè vol fer l'agost. No crec que sigui per salvar el país. Veient els candidats que afloren no cal ni dubtar-ho.

ddriver,
Fa anys que a can Barça no hi ha art. I en canvi l'artilleria blaugrana te l'has d'empassar a diari. Com si els rius artístics anessin a vessar. Tot i així, per més art que destil·li el futbol, no crec que se li hagi de donar aquest protagonisme. Amb en Franco en deien pan i circo. Ara no?.
Que aquest país es coneix també gràcies al Barça, ho sé. El que jo lamento és tenir una carta de presentació com aquesta.
Jo no dic que el Barça provoqui coses curioses com la que descrius d'aquests grecs. Ara, tampoc estic segur que haguem d'agunatar una vida de perfil baix per tenir contenta la penya barcelonista que pgui haver a Grècia. No és més que una anècdota folklòrica. Hi ha masses coses que a casa nostra passen despercebudes per culpa de la importància que li hem donat a una cosa tan intrascendent com és el futbol.

popota,
Doncs jo no. De l'Ateneu te'n felicito, que consti. Ara, del Barça, amb el que costa, no t'hi veig. Un tipus tan exigent com tu, amb el que et pot oferir el Barça... però en fi, em sembla molt respectable, que consti.

Roi,
I als mitjans mundials a de ser que sortim via premsa esportiva. I la premsa esportiva, del món, no és un lloc gaire més selecte que la que corre per aquí. Escolta, si el museu més visitat de Catalunya és el del Barça. D'aquí hem de deduir l'alt grau de contribució cultural al país i a l'estranger que ens proporciona el Barça?.
Escolta, que a mi el futbol, ben jugat també puc arribar a mirar-m'el.

Karbeis,
Mira, em provoca el mateix. És un submón posat a primer nivell. Cutre com poques altres coses. Massa cutre. Però com que parlem del Barça...

Anònim,
En Laporta potser no dona el pes per presidir Catalunya, per això presideix un club de futbol. Ara, ja voldries tu que realment fos això. Jo t'aconsello que passis del TBO a alguna altra mena de premsa per anar millor informat. El Barça té això: aliena.

ddriver ha dit...

quan triga un bon pintor entre cuadro i cuadro?que triga un bescriptor entre llibre i llibre?que pot trigar un gran director de cinema en crear 2 obres mestres?
Que volem obres mestres cada setmana?

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

No estem gaire lluny. Potser la diferènciaa prové de que a mí m'ha ocupat algun temps, durant alguns anys, ajudant a estobar el nuyisme.

Sí m'interesa precisar que quan parlo d'industrials, of course, no em refereixo a constructors, especuladors, o destrossadors de patriomnis hotelers de la generació precedent.


Em referia, (potser això d'insubornable era excessiu..) a industrials textils, tipus Agusti Montal pare,Marti Carreto, Llaudet i, fins i tot, en Narcís de Carreras. Els industrials que gestionaven industries, no totxos...

Quan Catalunya sigui independent, de ben segur, el Barça deixarà de ser "més que un club" en 5/6 anys. Però mentre...

Cordialment,

Anònim Andreu

Anònim ha dit...

"Desconozco si Laporta se ha sentado en un avión con un traficante de drogas o de armas y no voy a decir que viaja con un traficante de armas o de drogas" va dir giralt.
Sense dir res ho han dit tot.
Els q1ue haurien de passar a un altre mena de premsa o tbo son els militants d´esquerra que no sabeu ni escollir directiva