Un primer pas

Després de tota la tempesta em queda una cosa molt viva: ERC ha despertat passions. De tots els colors. Unes més florides que d’altres, però ha despertat moltes passions. Aquests darrers dies les eleccions per triar secretari general i president ha estat un procés atípic. Hi ha una part molt positiva que hauria de quedar sempre flotant. Després d’aquest cas n’han de venir d’altres processos semblants. A d’altres formacions. Sospito, però, que no generaran el grau d’adhesió, de passió, que s’ha vist amb ERC.

Aquí brolla el que no s’hi dona enlloc més. Hi ha unes carreres meteòriques. Úniques en el panorama polític. Es passa d’una marea a favor a tenir un onatge en contra. De tenir una perspectiva de creixement a començar una davallada literal. Un cas únic, vaja. Fer aquesta mena de recorreguts en menys de cinc anys no és el freqüent.

Aquest nervi que recorre l’espinada republicana potser explica tota la gran diversitat d’energies que s’han congregat al voltant d’aquest partit. En cap altra formació hi haurà un moviment tectònic semblant. Penso que és una dels grans actius que ara mateix té ERC. És el seu “fet diferencial”.

Carretero ha fet un gran paper. Un gran resultat. D’acord en que no s’ha arribat al punt de guanyar, que era el realment important. Però la trajectòria carreterista ha estat digne d’estudi. És un cas a tenir molt present. Dels 10-16 elements que conformaven RCat quan van deixar la conselleria, Carretero ha arribat a ser el segon de la cursa. I perquè ha estat un procés adobat amb alguna candidatura de palla. Altrament, la cosa segurament hagués estat més roent.

RCat ha sabut passar molt bé el rasclet. Gràcies a internet. Fer un bon ús d’aquest mitjà permet ser alguna cosa més que un Chikiliquatre, tal com hagués estat el desig de l’aparell. Però passa que en Carretero no és cap bluf, sinó l’element amb valor afegit dins el panorama de caiguda lliure al qual convida l’actual direcció. Els carreteristes, com molt bé indica en Sort, no gaudeixen de feus. Són la confluència de molts militants, però dispersos. No són amos de cap ghetto, ni reducte, ni de cap clot que permet fer decantar una balança en cas d’emergència. Només compta amb el talent propi per posar en dansa idees noves que aportin saba nova.

Haver guanyat hagués estat el súmmum. En canvi RCat només ha fet un magnífic resultat. Potser en qualsevol altre partit al senyor Carretero se li començaria a fer la reverència. No se com reaccionarà ERC, en endavant. Té aquesta ànima tant taquicàrdica que fa difícil preveure res. En tot cas el realment importat és saber quina lectura en farà de tot plegat el mateix Carretero. Espero que sigui conscient de quin és ara mateix el seu gran actiu. Espero, també, que pesi més que cap sensació agredolça que li pugui obsequiar un segon lloc. S’ha fet un gran pas. Ara cal començar-ne a fer un altre. Aquesta cursa en realitat no es fa amb una sola gambada.