diumenge, de maig 18, 2008

Tarda a Vallromanes

Coneixia de fa temps en Toni Ibáñez. Només virtualment. (Qui no coneix el Sr. Ibáñez!). És un personatge catosfèric amb un llarg recorregut. És un tipus que no s’arronsa. Això ho ha sabut convertir en virtut. Es va implicar en l’organització de les Jornades de la Catosfera i de seguida va veure que al món blogaire hi ha fusta suficient per a guarnir un bon llibre.

Ara mateix acabo de tornar de la presentació de “La catosfera literària 08-Primera antologia de blogs en català”. He vingut pensant com de ràpid m’ha passat el temps. Ep, vinc d’una presentació d’un llibre!. Aquesta mena de coses són feixugues, per dir-ho finament. He sortit més que satisfet. Jo i tant d’altres. Una presentació d’un llibre és un coi de tràmit, per norma general. Hi ha un parlament, quatre aplaudiments obligats i -en el millor dels cassos- una copa justeta de cava calent. I cap a casa.

Aquesta tarda el Casal de Vallromanes bullia. Això que havia de ser un tràmit, en Toni ho ha sabut convertir en un festa molt ben orquestrada. Ha estat, segurament, un treball de xinos arribar al punt que hem viscut aquesta tarda –veig que parlo ja d’ahir!-. Presentat per na Marina Martori, hem assistit a uns interessants els parlaments d’en Saül Gordillo, en Marc Vidal, el mateix Toni Ibáñez i l’editor del llibre, en Jordi Ferré. Molt encertada la lectura de fragments d’aquest llibre per part de l’actor Jaume Comas. I tot combinat amb un “quintet” de jazz, la jarband, que després ha seguit amanint les converses amb la Joana i família, la Cruella o el Veí de dalt –més fugaçment-, mentre corria la teca. També vull fer-ho notar: el menjar i el cava, deliciós. He tingut el plaer de conèixer en Rubèn Novoa i el rei dels Gumets, en Jordi Torà. (N’Elia Romaní queda per una altra ocasió). També he topat amb en J.M. Tibau. Una tarda-nit deliciosa.

S’ha d’agrair i molt les coses fetes cuidant tant el detall. Avui hi ha hagut alegria pels descosits. No és fàcil organitzar un acte multitudinari on s’hi respiri aquest bon caliu. Vull felicitar públicament a en Toni. No és gens fàcil, repeteixo, muntar tot aquest ciri i que surti tant bé. Vull animar-lo a que segueixi fent coses com aquestes. És així que aquest país es construeix gran i respectat.

Avui he sortit clarament convençut que arribaré a tastar els canelons que fa sa mare. (Fa dies que em treballo el tema!). Han de ser una veritable joia. Algú que s’ha criat amb aquesta matèria, per força li han de sortir les coses com les d’aquesta tarda a Vallromanes. L’enhorabona, doncs, Toni!.

(Ara penjo el post i vull dedicar una estona a llegir el llibre)

17 comentaris:

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Subscric les teves paraules: poques presentacions de llibres són tan dinàmiques i estan tan ben parides com la d'aquesta vesprada.

Ha estat un plaer per a mi també conèixer tot un pioner del 2.0.

Fa cosa de 2 mesos una parella que portaven 14 anys sortint, doncs el noi li va demanar matrimoni a ella per twitter. Ella digué que sí.

Tu has estat el primer en ja saps què. Felicitats!

Toni Ros ha dit...

Gràcies!

Provaràs els canalons, t'ho dic jo.

Dessmond ha dit...

Rubèn,
A mi internet m'ha canviat la vida.
Merci!

Toni,
No és mereixen. I això dels canalons... això també farà història. N'estic convençut!. Salut!

Anònim ha dit...

La meva classificació de pobrehomes de Catalunya és la següent:

1. Jo
2. Toni Ibañez
3. Del Barbeta cap avall.

Això no vol dir que no aprecïi l'excelència en la presentació del llibre. Des que el contingut de les presentacions dels llibres ha superat en importància el contingut -o la falta de contingut, per perorar amb més gran precisió-, haig de confessar que vaig una mica perdut.

Tanmateix, felicitats pels canelons.

Crec.

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Desmó: a tots ens l'ha canviada !

RY ha dit...

Dessmond, la directora artística va ser la Marina (sense t) Martori.
Una abraçada

Toni Ros ha dit...

Gràcies per fer-ho possible!

El veí de dalt ha dit...

M'afegeixo a les felicitacions d'en Dess. Jo també he muntat algun sidral d'aquests i ja sabem que no és gens fàcil. I menys quan és voluntariós, com és el cas. Que aquí ningú cobrava res! (bé, potser els músics sí; i els de els croquetes, és clar). Per això també agrair a la gent de l'ajuntament. (Per cert, de què tinc vista jo a la regidora?) Per això és de cavallers reconèixer-ho; estiguem d'acord o no amb el tinglado. El llibre és collonut (jo ja m'estic mirant tots els que hi surten a veure què descobreixo de nou) i la gent que va anar va fer gran l'espectacle.

PS Per cert, canalons?
PSS Què hi feia el Felip Puig allí?

Toni Ros ha dit...

Veí,

En Felip viu a Vallromanes, és veí del poble, i els caps de setmana, -sempre que pot- participa de les activitats que s'hi fan. Va venir a títol personal, i no va poder quedar-se després al pica-pica i al concert perquè tenia un compromís.

Joana ha dit...

Un plaer retrobar-(nos)-(vos)!
El cava...al punt! I la xerrameca no en parlem!
Aquesta nota de caliu no l'esborrarà el pas del temps!
I continuo pensant que d'aquí neixeran "futurs escriptors" ... i qui sap si "un futur-blocaire-escriptor- per culpa de les croquestes! :)
Saslutacions!

Anònim ha dit...

Va ser una gran presentació, i va ser tot un plaer conèixer-te en persona!

Dessmond ha dit...

popota,
Osti, vas venir? Ets en Gordillo????!!!!
Això dels canalons em penso que està ben encarrilat. Gràcies.

Rubèn,
Vaja, tots tenim un motiu o altre per estar agrait a internet!

Ry,
Gràcies per l'avís. Ara ho arreglo.

Toni,
No es mereixen!.

Veí de dalt,
Prèn nota. Sé que aviat presentes llibre tu també i estaria bé comptar amb càtering semblant.
PS: Els canalons és un tema que porta cua. Jo per una safata de canalons de primera sóc capaç de moltes coses. La mare d'en Toni es veu que els fa de primera. Fa temps que m'ofereixo per tastar-los. Crec que finalment posarem data per tal magne esdeveniment.
PSS: No hi viu a Vallromanes?. Veig en Toni ja t'ho aclareix.

Toni,
Merci per l'aclariment.

Joana,
Plaer també per mi la meva dona!. Espero que les teves prediccions s'acompleixin.
Fins la propera!

Jordi,
Si que va estar bé. Molt bon ambient i molts detalls que s'agraeixen. El plaer també va ser meu. Salut!

Jesús M. Tibau ha dit...

Encantat de saludar-te ahir a vallromanes.

Dessmond ha dit...

Jesús M. Tibau,
El mateix puc dir jo. Una abraçada!

Unknown ha dit...

Dessmond, M'hauria agradat conèixer-te! És l'inconvenient de no haver-nos vist les cares. Un altre dia serà.

Dessmond ha dit...

Núria,
Llàstima. Però hi ha més dies que llonganisses. Segur que hi ha una propera ocasió. Dimecres?

Sinblancaporelmundo ha dit...

Oye, de esos libros que se publican en catal'an, cu'antos de ellos se publican sin la subvenci'on de la generalidad? Pero si nadie lee en catal'an... ni siquiera los na ionalistas catalanes.