divendres, de maig 09, 2008

La gran preocupació d’en Piqué

En Josep Piqué em mereix un gran respecte. És un home molt preparat. Diria jo insultantment preparat. Això és el que potser sobta més quan s’embranca en cert tipus de disquisició política. És d’una lucidesa única, quan es belluga en els mars de l’economia, però torna esquifit quan toca grans temes polítics.

Les comparacions són odioses. Ho sabem tots i sense ànim de provocar, el Piquè polític el vaig trobar més a prop del deliri Puigcercós-Carod amb els seu infumable “Som com tu”, que d’en Pujol. Això darrer és el que m’esperava, a priori: un brillant analista de la història a partir de la qual projecta qualsevol proposta de futur pel país.

I no. Quan li parles de coses com ara l’autodeterminació se li inflama aquella vena que un punt o altre del front tots la tenim tan visible. Parlar de nacionalisme –català- el fa enrojolar com una torradora de pa. S’escalfa incomprensiblement, com un Zaplana o Acebes qualsevol amb aquest tema. En Piqué és un tipus molt educat, però que s’encén com un misto per no res.

Aleshores ve quan enfilem amb allò que resulta ser tant decebedor. En comptes de parlar d’independències, de mirar-nos tant el nostre esquifit melic –confesso que part de raó no li en falta- i de quaranta collonades més, el que toca de debò políticament parlant és “d’allò que preocupa al ciutadà”. Causa shock sentir aquesta mena de subproducte populista en boca del Sr. Piqué.

Després de donar la volta al món en més d’un sentit esbrinant la salut econòmica mundial, de disseccionar meticulosament tots els escenaris que esdevindran claus per entendre el curs que enfila el futur del nostre món, quan aterra a Catalunya ho fa per la T4 i amb Low Cost. Amb perfil baix i espanyolista. En Piqué és un gran acadèmic. Molt gran. Però políticament parlant és ben fluix.

La seva visió historicista de Catalunya és d’una truculència digne de n’Acebes. El que ha entès o fa veure que va entendre del 1714 fa riure o plorar. L’important, el que ens ha de guiar políticament parlant, segons en Piqué és “allò que de debò preocupa a la gent”. Vaig trobar-lo massa orfe d’escola política. Allò que “preocupa a la gent” és el segell que mou el Diario de Patricia o l’Operación Triunfo. Una persona com en Piqué ha de liderar idees, més que deixar-se arrossegar pel populisme baratet.

El Piqué polític està molt descompensat amb l’acadèmic. Passa que va arribar a l’escena catalana essent diputat quan el nivell del nostre Parlament és segurament el més baix de la història. Aleshores sa senyoria, en mig de tanta grisor, fins i tot arriba a enlluernar. Però d’animal polític en té el que jo de monja franciscana.

Els seus inicis els fa militant al PSUC, perquè es declara “home d’ordre”. Per això no va anar a petar a Bandera Roja, com d’altres personatges que avui són tant admirats al Grup Hayek. Després de fer carrera brillant en el camp professional, n’Aznar el fa ministre de vàries coses. I quan n’Aznar canta el seu adéu, la vida política d’en Piqué no resisteix dos telenotícies seguits. Així de cru, però així de real.

En la conversa va sorgir una idea genial, per treure airosament en Piqué del terreny estrictament polític i tornar-lo a situar en un mix que deixés còmode tothom: barreja d’economia i política. Un dels comensals va fer una proposta brillantíssima de privatitzar la monarquia. Res de rampells nacionalistes, que consti. Una proposta d’arrel borsària. Sota la teoria econòmica de la confiança, de veure que els valors que generen confiança “real” són els més cotitzats, la idea proposada era la de treure la institució monàrquica del nivell polític perquè és ja un vestigi del passat i trasplantar-la als cercles dels poder modern (entenguis l'econòmic), a veure si és capaç de lograr grandesa. És a dir, confiança: fer-la cotitzar a borsa. Aquest argument que ens va fascinar a tots, a en Piqué li causà –gosaria dir- una bona dosi de repugnància. Aquí vaig veure quin plomall polític gasta i la seva poca cintura. Vaig adonar-me’n que en realitat a en Piqué li van fer un gran favor escombrant-lo de la forma més troglodita del seu partit. Acadèmicament és un paio admirat i reverenciat. I així seguirà per molt de temps. Políticament parlant és d’una fluxor que ara ja serà molt difícil de descobrir i sempre podrà viure molt dignament del seu propi mite.

Ara, sopar amb en Piqué ha estat un gran plaer que no em faria res tornar a repetir demà mateix.

21 comentaris:

Mikel ha dit...

Coincedeixo plenament amb la teva descripcio d´en PIque tot i que jo no li veig un perfil politic tant baix com tu remarques , com a minim en comparació als politics actuals que ens representen.
Tot i aixo considero que en clau de pais en Pique no ens hauria pas servit per res pero en clau economica era un valor que no ha sabut mai aprofitar ni catalunya ni evidentment el PP.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Jo penso que és un mal símptoma que un home com ell deixi la política, que consti. Però també penso que -només- políticament parlant està sobrevalorat.
La seva vàlua acadèmica hauria de fer-li aflorar recursos de molta més volada que el populisme. I t'asseguro que quan analitza políticament la història deixa molt però que molt fregit. Clar, si ell surt en un escenari on la gent no s'aguanta per enlloc el trobes diví. Però quan li intentes trobar mèrits propis, discurs propi políticament parlant, acaba en un punt molt baix. Massa, pel seu cas.

Anònim ha dit...

Què em dius de la seva aposta per n'Alberto Fernández Diaz envers na Montse Nebreda? No ho va dir tal qual, però a preguntes de què opinava dels tres candidats del PP català, es va pronunciar indirectament per aquell. Em sorpren quan veus que na Nebreda va entrar a dalt de tot per ma d'en Piqué.

Dessmond ha dit...

Aucanada,
N'Alberto representa el contrari d'ell. És un picapedrer de la política, per això fa tant de temps que aguanta tanta inclemència. Però no és gaire intelectual. Al final, li té afecte perquè li reconeix allò del que el mateix no ha estat capaç de suportar.
Ara, la seva aposta va ser molt molt light. Que consti. Va dir que n'Alberto és un bon element en un sentit molt ampli. No com a encarnació de les seves preferències personals.

Joan Safont ha dit...

Ben bé, Dessmond jo sempre vaig pensar el mateix, la seva cantarella sobre els problemes reals de la gent, alhora que la pronunciava amb una espècie de sobèrbia, com aquell qui se'n fot, em fèien posar en dubte tot aquella admiració de gran polític, que li tenien, justament, aquells qui mai el votaren. El subproducte Nebrera, fixeu-vos que també parla dels "problemes reals de la gent -, és fill d'aquest tarannà. També hi ha gent que diu que és molt bona.

Dessmond ha dit...

Joan,
És molt difícil ser molt brillant en tots els camps. En Piqué ho és i molt professionalment. Però la política és una cosa molt complexa, molt desagraida, molt aparent. I en aquest camp en Piqué ha de ser un nouvingut, perquè reacciona molt malament i el producte que ofereix està més garrativat que una gamba de La Sirena.
Na Nebrera no sé per on petarà. Diuen que professionalment és molt competent, però ha entrat en la política des de bastant amunt. Ja veurem el que aguantarà. I estic d'acord amb tu: o fa un esforç per explotar alguna idea brillant o amb l'estil Diario de Patricia no anirà enlloc.
Ara, na Nebrera té una cosa que en Piqué no té. És una dona. Sobre el paper crec que ella pot aguantar o sortir-s'en millor que ell. Les dones en general aguanten millor les situacions adverses. I la política i el PP de Catalunaya n'és una d'aquestes.

Anònim ha dit...

Amb l'actual sistema de partitocracia, que el propi Pique va criticar durament junt amb la Llei Electoral (em demanan que va fer per canviar-ho quan estava al Partit Popular), es molt dificil que algu que aterra amb "paracaidas" directament a la cupula tipus Nebreda, tingui res a fer. Tens rao, Dessmond, quan dius que o aporta alguna idea brillant i radical que trempi a la parroquia, o poca cosa a fer.

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

Clarificador, molt clarificadora, la teva crònica el Piqué polític.

Francament, em quedo una mica astorat del que pot canviar una persona intel.ligent, molt intel.ligent, com ell, en 15 anys. Suposo que la pressió continuada dels més propers i l'estrés del dia a dia, lluny dels entorns habituals anteriors.

Però ara he entés millor el seu fracàs, sense paliatius, al front del PP català, i la seva retirada de la política professional.

Tenen raó els clàssics -actuals- del nostre nacionalisme. O te'ns molt, molt patriotisme i conviccions, i molta resistència moral, o la política actual partidista se't pot menjar cru o canviar-te totalment.

Val mes que es dediqui a l'empresa on farà coses positives.

Però he tingut una decepció. El feia d'una altra pasta.

Pel que fa a la Sr. Nebreda, és mes agradable que la Sra. Nadal, per exemple, però és una floreta de l'Opus posada allà, i aviat s'esmarcirà. No acabo de veure qui es pot fer partidari d'ella, a dins el PP català o a fora.

Però la vida ens dona moltes sopreses. Com , a mí, aquest defalliment polític total d'en Piquè.

Molt agraït per la teva aportació.

Cordialment,

Andreu

Dessmond ha dit...

Aucanada,
Així com en el camp de l'economia el seu discurs va ser clarivident, parlant del futur amb forma molt ben trabada, intel·ligent, etc, etc, políticament parlant va ser fluix. Això és el que em va desconcertar més. Algú que ha estat ministre i amb la seva formació, que la seva gran tarja de presentació sigui "escoltar a veure que diu la gent", això deixa molt fomut. Si es tracta de parar l'orella, coi, fins i tot jo m'hi veig amb cor. Aquest estil s'en diu populisme. I no lliga massa amb un personatge com ell.

Andreu,
I cal fer memòria d'aquest Piqué polític, per reblar el clau. En Piqué arriba a ministre arran del Pacte del Majestic. En Pujol proposa el seu nom. No pas el PP. I en Piqué s'incorpora com INDEPENDENT al govern de n'Aznar i dient que li està agraidissim al president Pujol i que allí hi va com a ministre catalanista. Història aquesta que no lliga ni amb rodes avui. Políticament és massa volàtil. Les conviccions polítiques són una cosa que potser costa d'entendre a més d'un, encara. Però que s'han de tenir per després no topar a les primeres de canvi.

Sinblancaporelmundo ha dit...

En Piqu'e 'es un tra~idor. Per a vosoltres per a sempre, nois.

Despr'es que hagi fotut Vueling el podrieu fer president de la associaci'o de Catalunlla i Litu`ania.

Dessmond ha dit...

Sinblancaporelmundo,
Nosaltres? Qui som nosaltres?. En Piqué és català, però sempre ha exercit en clau espanyola. No sé pas de que et queixes.

Sinblancaporelmundo ha dit...

Per favor, En Piqué ha estat un desastre per al PP de Catalunlla. Amb En Vidal Quadras va tenir el PP els seus millors resultats. Pujol va obligar Aznar a defenestrar VQ i entronitzar a Piqué que era un ex de CIU. Des de llavors el PP no aixeca cap. El PP no va fer gens en contra dels naZionalistes i no va fer cap oposició.

Piqué és un traïdor fastigós.

Encara sort que se n´ha anat a enfonsar Vueling...

El veí de dalt ha dit...

Osti! El Piqué! No sabia que hi sopaves! A mi m'ha semblat "la dreta civilitzada"; una mica peix bullit; però un home amb qui es deu poder (i gaudir) de parlar. Ara bé, m'hi sentiria més còmode si no hagués estat amb els carpetovetònics PP.

Mikel ha dit...

bufff m´he passat a donar una volta per el sinblancaporelmundo... tot un experiencia...

Sinblancaporelmundo ha dit...

Mikel:

M'ha fet molta il·lusió que t'hagis passat per la meva humil casa. M'encanta que hagi estat per a tu TOTA UNA EXPERIÈNCIA.

jajajajajajaajajaaja

A mi em xiflen les veus discordantes dels naZionalistes i a més, culés, quin horror, quina combinació explosiva, encara que en realitat em sembla una mica obvi que s'uneixin.

No sé si has llegit el que penso del teu estimat Barça, però si de cas et deixo un enllaç, maco:

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/27/el-barca-fuera-de-la-liga-espanola-%c2%a1ya/

Però la pròxima vegada que et passis per la meva modest lar, per favor, deixa un comentadet, perquè si no no sabré gens de tu. I no importa si no saps espanyol, com veus jo puc escriure en catañol, com la majoria dels catalans.

Un beso, guapetón.

Dessmond ha dit...

Sinblancaporelmundo,
Jo crec que el PP a Catalunya és un desastre perquè tenen una actitud servil a la cúpula del partit. En Piqué es pensava que això ho podia canviar. En Sirera si que és un tipus collonut?
Escolta, t'agrairé que no facis anar la Z. Tu ets tan nacionalista com nosaltres, encara que de simpaties diferents.
Ningú t'insulta cada cop que t'ho recorda.
Gràcies per endavant.

Veí de dalt,
Jo puc criticar el que sigui. Ara, també dic que ara mateix tornaria a dinar, sopar, fer un café amb ell. És un personatge molt molt interessant. De carpetovetònic en té ben poc.

mikel,
El Sinblancaporelmundo és tot un personatge. Un dia va descobrir el blog i ara no pot viure sense nosaltres. Aporta nous horitzonts.
Ara, té una visió molt tòpica dels nacionalistes catalans. Em sobta. Com ara d'això que no sabem escriure en espanyol.
Entre tots l'hem d'ajudar a que no se'l mengi el turment del tòpic.
Sinblanca, estem amb tu. Sàpigue-ho. Ah, passa de la Z, plis. Plis.

Mikel ha dit...

Ei dessmond! jo crec que en el fons s´ha enamorat de mi... per mi que la foto que m´he fet amb en Laporta el posa catxondo i per aixo vol que comenti al seu blog...

Mikel ha dit...

Ei dessmond! jo crec que en el fons s´ha enamorat de mi... per mi que la foto que m´he fet amb en Laporta el posa catxondo i per aixo vol que comenti al seu blog...

Sinblancaporelmundo ha dit...

Pero ahora resulta que los na ionalistas radicales independentistas y opresores sabéis castellano. Pues ¿qué hago yo rompiéndome el culo tratando de escribir en vuestra llenguïta para que me entendáis de verdad? Mi experiencia es que los catalanes escribís y habláis cada día peor castellano, pero eso no quiere decir que vuestro catalán sea mejor, por que ni de coña. Mi catañol es muchísimo mejor que el de muchísimos catalanes cerrilmente na ionalistas -¿ves como no escribo la Z? Pero no importa tú sabes que está ahí, aunque no la escriba-.

No tengo una visión tópica de vosotros: Os conozco mejor que vosotros a vosotros mismos. No te creas que soy ese mesetario que sólo conoce la sierra de fin de semana y Valencia de vacaciones. Si los mesetarios os conocieran como yo os conozco no duraríais ni tres telediarios. Sin ninguna violencia os destrozarían, simplemente diciéndoos NO.

ME encanta conocer al enemigo, por eso me paseo por vuestras agoretes intelectuales. Me alegro también aportarte nuevos horizontes y darle vidilla a tu bit. porque con tanta opinión na ionalista ya os debéis de aburrir un poquet, ¿no?

Y Piqué, pofavó, Piqué era un topo del CiU en el PP y ya está. Eso lo sabéis hacer muy bien vosotros, inflirtaros en instituciones de España para desde allí hundirla. Muy bien, algún día se darán cuenta ellos. Yo ya lo sé y unos cuantos como yo también.

Dessmond ha dit...

Mikel,
Mare meva!, Doncs ja saps que "hay amores que matan"!

Sinblancaporelmundo,
De debó que no ets capaç de discutir sense haver de provocar?. Si un blog és un mitjà perfecte per a discutir.
Ara, passa't pel blog de'n Mikel. És més barcelonista que jo.
De debó que penses que els mesetaris ens diuen que si?.
Ets un tipus curiós. No t'has ni adonat que en Piqué és enamorat del mateix tipus d'Espanya que tu. La teva vida ha de ser un "sinvivir".

Sinblancaporelmundo ha dit...

Errata comentario anterior: Es infiltraros no inflirtaros.

Mikel:

Sin duda eres un cachondo y, por lo tanto, el pseudónimo vasco (y vasca) no te va nada.

Hombre, te digo guapo y guapetón no porque me gustes -que en fin, eres lo que se puede llamar graciosillo, pero no eres mi tipo: Yo prefiero a los machos moros o negros como el carbón, pero eso es otra historia- sino porque yo a todo el mundo le encasqueto el guapo, guapetón, hermoso, macizo... porque es mi manera de hablar. A lo mejor en Catalunlla con tanto catañol habéis perdido el genio del idioma; bueno, no me extrañaría. Así que enamorado, enamorado, lo siento, guapetón, pero no lo estoy. Si quieres le enseño tu foto a alguno de mis amiguitos maricones ingleses que se mueren por un buen rabo de macho ibérico...

Dessmond:

jajajajajajajajajajajajaja

Te ha salido tu momento "Santa Teresa". Como se nota que en el OPUS te educaron bien.

Pero qué sensible eres, que la más mínima cosita que hace sangrar y te sientes "provocado". Dime primero qué es lo que no te ha gustado de mi comentario y entonces te podré responder.

En cuanto a Piqué... Uff, qué horror, qué mal me ha caído siempre. Piquecito asintió a la implantación de la política lingüística na ionalista sin rechistar. Dejó pasar antes sus ojos la corrupción del 3%, cuando no del 13 o del 30. En definitiva hizo lo que Pujol le pedía, es decir, estar ahí de estaquidot para espantar las protestas de los castellanohablantes oprimidos por los na ionalistas. Nunca hizo oposición... ¡Qué otro gallo hubiera cantado si Vidal Quadras se hubiese quedado en Catalunlla y no lo hubieran desterrado a Bruselas!

La bitácora de Mikel es una joya. Tendría que ser de lectura obligatoria en todo lar culé que se precie. Os la recomiendo encarecidamente.