dissabte, de maig 10, 2008

Repúbliques independents d'Ikea

Un dia o altre la nostra ànima s’ha vist temptada per l'Ikea. I ha acceptat agraïdament el pa que s’hi dona. Preus rebentats, disseny aparent i tota una filosofia del consumisme més ferotge amb la disfressa del desganat.

Ikea és un santuari, de pa sucat amb oli. Tot d’una qualitat més que dubtosa, però a un preu que permet sortir del pas. No és cap model de res. Prou que ho sé. Tot és d’un insofrible nyigui-nyogui, que permet passar els estadis de provisionalitat. No hi ha res a Ikea que pensis que et durarà per tota la vida.

Hi ha molt del rotllo ecològic. Això sí, el primer és consumir pels descosits. Després ja vindrà tot un univers del reciclatge, que et farà sentir com la persona mes responsable del planeta. Però tu devora. Uf, i aquelles tones de frankfurts que s’ofereixen a un euro?. -Em venen esgarrifances-. Amb quin coi de material reciclat els deuen fer?. Encara no he gosat tastar-los.

A mi m’hi agrada anar a badar, molt de tant en tant. És l’ocasió en que no hi entro de mal humor. El personal és tan saldo com la variant d’orquídia que per allí hi pots trobar. Em sobta molt els que miren i remiren. Hi ha gent que hi aterra amb santa devoció. No ho entenc. Allí hi has d’anar a tiro fet. Em falten gots?. Cap a Ikea. Em falten tovalloles?. Cap a Ikea. He de fer un regal d’aniversari a un tros de lluç?. Cap a Ikea. Però anar a veure què hi ha de nou, a un lloc on a primers de gener ja t’anuncien quines seran les seves rebaixes d’agost, em sembla una bona pèrdua de temps. A Ikea s’hi va quan no tens cap altre remei. No a fer descobertes ni a gaudir massa de res. Ja se sap el pa que s’hi dona.

I quan sento en Carod... “plup”, em veig transportat novament dins alguna bombolla d’Ikea. En aquesta república imaginària que aquest personatge s’entesta en encolomar-nos. Obsessionat en oferir (sub)productes a preus rebentats. A l’abast del més escurat -intel·lectualment, vull dir-. El seu darrer llibre, el gran mèrit del qual és el temps rècord amb que l’ha escrit, és més a prop de ser un complement del catàleg general de la marca sueca que de cap altra cosa. Una idea de país més barata, impossible. La república que ell visiona arribarà abans que la nació!. Ara mateix no hi ha res al mercat que pugui competir amb aquesta filfa. Ho diu i ho proclama. Em sembla el cant que justament ens podria fer tot un encarregat d’Ikea-Badalona.

En Carod fa dies que proposa rocambolesques dreceres. Té un cap moblat a Ikea. D'això no hi ha dubte. No gosa demanar a la ciutadania que faci els deures. No parla pas de reconstruir el país amb tota la càrrega d’ingratitud que això comporta. No fa una crida a l’esforç. No. L’excel·lència, la disciplina, el rigor: tot això és pels tontos. Perquè ens hem d’arremangar podent fer la viu-viu?. La petjada del franquisme, no res. La nova immigració, cap problema. La nació?: pels pijos. No conec una versió més sòmines de concebre la política. Fer país sense país.

Quan sento el seu discurs polític veig fins a quin punt arriba a fer-se el suec. I que, també, pel cap li balla alguna versió de república independent. Ara, tan barateta ens la pinta, que suposo jo que parla d’algun model d’Ikea, no?. Amb quatre canyes, quin altre invent sospita que podrà muntar?.

8 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Bona comparació, hehe.

El Carod està molt acabat. I ara surt amb això de demanar l'exèrcit el 2014.

En canvi, el Carretero diu que sense nació no hi ha estat que valgui.

Avui l'entrevisten a l'Avui. Quina contundència. Poques paraules. Com m'agrada aquest home!

Joana ha dit...

Interessant reflexió i comparació. M'agrada el que diu en carretero. El veig assenyat...
En quant a Ikea encara hi he de posar els peus...Deu ser que em queda massa lluny!

Anònim ha dit...

Eres demasiado crítico con Ikea. En cualquier caso la diferencia entre Ikea y Carod, es que uno no miente y el otro si. El consumidor puede ser engañado repetidas veces, pero finalmente comprende que esta comprando un mal producto. La gente es consciente de lo que compra en Ikea (no les miente), pero descubrió la mentira de Carod. La correlación entre comprador de productos o ideologías es ya muy sutil. En los años 60 del siglo pasado MacLuhan lo dejo claro y hoy es un axioma: “La nueva política es la de la imagen, no la política propiamente dicha”. Una buena comunicación puede crear una buena imagen, pero si detrás de ella no hay nada, tarde o temprano se descubrirá la verdad. Por el mismo efecto no es suficiente que Carretero sea un buen político. Debe pensar en imagen si quiere conseguir sus objetivos. Ese es mi miedo con Carretero y su equipo, creo que no conocen a MacLuhan ni las redescubiertas teorías de Lakoff utilizadas por los publicitarios desde hace más de 40 años. Se equivocan los que creen que son “collonadas” de los asesores de comunicación.
Devolució Constitucions Catalanes

Dessmond ha dit...

Marc,
He anat a veure l'entrevista a l'Avui. No hi ha punt de comparació amb la resta de candidats. No crec exagerar que és l'únic que pot parlar amb un cert ascendent. El mateix que diu en Carretero, e boca d'un altre líder d'ERC, sona fals fals fals.

joana,
Ikea s'ha de conèixer. És un món interessant, malgrat tot. Els dimercres diuen que hi ha menys gent. Els cap de setmana la gent hi fa cúa des de quarts de 10. Vigila, doncs.

Anònim constitucionalista,
Estic d'acord en el fons amb el que dius. Probablement a Ikea saps el pa que s'hi dona i, per tant, no em puc escandalitzar de res. El que trobo més contradictori a Ikea, però, és l'aura que es volen penjar de cuidadosos amb el mediambient. Intenten vendre't el màxim d'abets per Nadals i després t'els recullen per fer-ne escuradents, compostatge o alguna altra cosa amb l'etiqueta eco. El que és realment sostenible és no tocar els abets d'alli on són plantats.

D'acord amb el que dius d'en Carod. I problablement tens la raó de la teva part altrre cop amb el que comentes d'en Carretero.

Carles ha dit...

Dessmond, deixa'm que et demani una petita cosa. Els teus excel·lents posts els hauries de fer arribar també als diaris en forma de cartes al director. Cada post és una obra d'art de diagnosi de la situació socio-política del nostre petit país. El d'Ikea, genial. En sèrio, pensa-t'ho i fes-ho...

Dessmond ha dit...

Carles,
Ostres, m'has deixat parat. Celebro que tinguis en tan bona consideració aquesta literatura de circumstàncies. Espero que aviat aquest blog gaudirà d'una mica més de ressó.

Clint ha dit...

curiosa comparativa, tot i que segurament en Carod, i molts altres polítics, voldrien ser a tantes cases com qualsevol dels productes de nom estrany que venen d'IKEA!

Certatment,però, la pregunta proposada per al 2014 sona a moble d'aquesta gent!

Dessmond ha dit...

Clint,
Un moble que a la primera ventada surt pels aires. Un model de pais de la Senyoretat Pepis, vaja.