Metàfora de la sequera

Sembla ser que avui s’ha muntat la Taula Nacional de la Sequera. Més de seixanta convidats a fer una versió laica i atemporal del pessebre vivent. Han marxat tal com havien arribat. No acabo d’entendre aquesta mena de comèdies, quan el problema ha petat de fa dies. No m’ho explico més que com un intent de mirar de camuflar la incompetència pròpia. Tots asseguts en una llarga i infinita taula, ben retratats, a veure si la responsabilitat queda més repartida. Al menys, gràficament.

Una argúcia d’aquestes presidida pels qui anaven en contra del que ara s’hi defensa és una taula on només s’hi poden fer els pastorets. Credibilitat zero. Hem arribat a un punt de descrèdit altíssim, propi d’un país entre subdesenvolupat i analfabet.

Fa masses dies que la demagògia és la carta de presentació de la nostra política. I això no surt de franc. Hi ha carretades -cada cop més nombroses- de vots que van directes al desencant. El grau de desencís polític és cada cop major. La irresponsabilitat, la demagògia, l’engany, la poca vergonya política fa que moltes persones decideixin girar l’esquena a tot aquest circ de vol tant rasant.

El tema de l’aigua és lamentable. És la mostra palpable de com la incompetència o la manca d’escrúpols pot arribar al cap d’amunt del sistema. Sembla increïble, però és així.

Es veia a venir que la cosa hídrica seria un desastre de referència. (Ep, encara ens podem superar per aquesta banda, que consti!). La forma amb la qual va quedar silenciada, quan ja era un bon problema, va ser un indici de que no anava per bon camí. Un desastre que desapareix de l’escena per mor d’un altre desastre acaba sent una tragèdia.

I en mig d’un panorama tan desolador es fa molt difícil entendre el missatge d’ERC, que està a favor i en contra dels possibles remeis. A mi em sembla que no es poden fer tots els papers de l’auca en la mateixa comèdia.

Aquesta mena de rampells em fan explicar, per exemple, que un outsider com és en Carretero agafi tanta empenta en aquesta cursa cap al congrés de juny. Al Facebook, la causa del RCat ja té més de cent membres. Les altres opcions no hi arriben o els queda ben lluny la xifra. I això és, entre d’altres coses, perquè en Carretero projecta una imatge bastant més cabal en un panorama presidit per tanta sequera.

No es tracta de dir una cosa i fer-ne una altra. Això no hi ha caparronet que ho processi satisfactòriament. No hi ha ningú que en el seu fur intern t’ho accepti. Encara que costi haver de plegar veles, a la llarga la coherència té recompensa. Que és el que de moment li està passant a en Carretero.