Blogs amb bona Estrella

Disciplinadament em disposo a fer difusió dels blocs amb estrella entre la militància d’ERC. De la A a la C. Així és que començo la ronda i topo, entre d’altres, amb n’Agustí Cerdà. És el president de la Federació Valenciana d'ERPV.

Penso que demanar-li a algú que forma part de l’aparell que s’apunti al cantó d’en Carretero ratlla la provocació. N’Agustí Cerdà va ser diputat a Madrid en l’anterior legislatura. Vull dir que alguna mena de bona relació ha de tenir amb la direcció d’ERC. Tot i així, pam: li deixo un comentari al seu blog.

Poc després m’arriba un correu-e aclarint que el meu comentari no serà penjat, donat el caràcter personal que té la meva reflexió. Jo contesto i això dona lloc a una altra resposta. N’Agustí Cerdà era el paio que s’acomiadava de n’Eliseu Climent quan la tropa del Grup Hayek va arribar a l’edifici Octubre, ara fa dues setmanes.

Després he vist que en Cerdà ha estat molt vinculat a Acció Cultural del País Valencià. Des del 1984. Això ja em dona una idea de quina mena de personatge pot ser. Per tenir l’humor de ser nacionalista a València cal tenir molta corda. Això explica el to tan amable amb el qual ha respost a la meva invitació de formar part dels Blocs amb Estrella.

Després he estat mirant les fotos que vaig fer d’aquesta escapada al País Valencià. Me n’ha quedat un record molt grat. Va ser molt alliçonador. Els catalans principatins acostumem a tenir una idea molt clara del que en realitat no són els Països Catalans. A vegades penso que els catalans som uns perfectes idiotes. Però molt perfectes. No tenim ni punyetera idea de qui són valencians, andorrans o baleàrics. Però fem veure que el coneixement és absolut. Som uns autistes de primera.

Aquest abisme suposo que té la mateixa distància de Barcelona a València que de València a Barcelona. Per això em sembla que n’Agustí Cerdà viu molt més santament tota aquesta cosa de la cursa cap al congrés de juny. Crec que aquest paio segurament se sentirà còmode amb qualsevol que pugui bastir un discurs clarament nacional. A València afortunadament no hi ha arriben certs ecos. No hi ha massa temps per a determinades formes poc afortunades de safareig.

Em va saber greu no poder agafar el tren Jaume I, direcció cap a València. Diu n’Agustí que ha estat un “xute d’adrenalina” i per Alacant!. Em vaig quedar amb les ganes de voltar més enllà de València capital. Qualsevol excusa és bona per fer una escapada. Qualsevol moment és bo per arribar a conèixer la realitat del país. I la gent que encara el respecta, com l’Agustí.

Trobo que aquesta història dels Blocs amb Estrella és una cosa apassionant. Hi ha un fotimer de bones estones. M’ha fet contactar una patum amb molta marxa. I la que em queda per descobrir!. Això no pot ser altra cosa que bona estrella. I com diu en Cerdà, que diu n’Eliseu: encara queda fe en Israel.

PS: Val a dir que la persona que ostenta el càrrec de president de la Federació Valenciana d'ERPV, és un membre nat de la direcció del partit.