Vol i dol
Aquesta setmana és la darrera. I definitiva. Diumenge, a votar –o no. Rebrotarà aquesta ànima tan tortuosa com catalana. La que vol i dol. La que ha quedat enclastada en els vapors de l’estètica, tan mariscaliana. La que gesticula, però que al final no s’arromanga. La que vol, però dol. La que pensa sobreviure a cop de miracle i que els nens venen de Paris. En TGV. La que crida que cal fer alguna cosa, no?. Enèrgicament, si cal. És la que vol i dol.
La que gestiona la independència molt abans de tenir-la. La que estira el braç més que la màniga. La que fa un retrat robot del bonic que n’arriba a ser la vida en plena llibertat. La que queda embadalida contemplant les juguesques que fan les orenetes al cel, amunt i avall. De tan com arriben a commoure-la convida en tal espectacle el seu periquito, engabiat, perquè ell també en gaudeixi. Sí, la que còmicament vol i dol.
La que es mira la vida amb ulls d’astronauta, des d’una perpètua llunyania. La que no tracta res si la distància no és quilomètrica. La que ja li està bé si la lletra petita s’arriba a confondre amb una taca, de tinta, encara que la història tracti del seu devenir. La que llegeix en diagonal les disposicions d’una vida rica i plena. La que vol i dol.
La que no creu que l’ordre dels factors pot afectar el resultat. La que orquestra enginyeria i matemàtica astral per a fer quadrar els comptes. La que es plany per les cantonades. La que creu que els altres són la causa de tot. La que no pensa que tot pot tenir remei. La que vol i dol.
Aquesta setmana serà el clímax de les ànimes que carburen a cop de calçot i romesco. Entre rot i rot faran enlairar alguna amenaça de tall sobiranista. Àdhuc un “visca Catalunya”. Que no arribarà a les orelles d’Espanya, com ja és tradició centenària. Perquè hom vol i dol. Com qualsevol altra pedra.
10 comentaris:
Doncs jo crec que Catalunya encara en traurà alguna cosa de profit d'aquestes eleccions. Cal ser optimistes...
jo veig: enlairà el socialisme-espanyol com a solució de tots els mals, però com sempre després d'un somni et lleves i aquell pensament humit amb la més bona de la classe pel tarro, era això somnis, impossibles i desitjos.
Has tokat de peus a terra.
bé en somnis ho has fet que és el que importa.
Roger T.,
Una majoria absoluta socialista?
Bacus,
Bé i no anar a votar tampoc resoldra els mals. Ni en somnis.
Dessmond, crec que el problema no és que Catalunya "vulgui i dolgui": és que n'hi ha uns, pocs, que "volem". I uns altres, més nombrosos, que "dolen".
I em sap molt de greu escriure el que escriuré. Però el cert és que mentre el dijous passat ens congregàvem un grup nombrós de gent amb inquietuds, que podem debatre sobre política, i generalment la podem arribar fins i tot a entendre. Gent crítica. Gent que podem valorar el nostre vot, i que fins i tot podem participar o fins i tot organitzar actes... a qualsevol bar de la corona barcelonina, a la mateixa hora, de ben segur s'hi congregava un grup més nombrós de gent sense inquietuds, ni capacitat crítica -ni ganes- però amb un vot que val exactament el mateix. I en són més.
Certament, si tots els habitants de Catalunya anessim a votar, fins i tot CiU seria un partit residual.
bé jo quasi sempre que he pogut he votat, el vot en blanc em sembla una estupidesa, d'entre unes 50 opcions el blanc em sembla això pensament en blanc.
Sempre he perdut però en això es base la demo-a-cracia votes perds i et resignes 4 anys més.
En la vida hi ha coses més interessants que fer en 4 anys que la "política" sobretot si perds com sempre i per variar.
Mira-ho objectivament manin uns (felipe) o els altres (ansar el islam) no ha tingut cap impacte en la meva vida, segueixo penjat com sempre i les mateixes despeses. No hi ha cap diferència que manin uns o d'altres seguiràs com sempre, fotut o no. Al menys per mi.
Bé recordo que al guanyar la 1era de ansar, l'”empresari” el dilluns estava foten numeros de quan deixaria de pagar amb l'ibi o similar, 4 rals.
és una qüestió de gestors al final el "programa de govern" és el mateix.
res tu, per molt "socialistes" que és diguin ni cauran diners del cel ni em "nacionalitzaran" la col.lecció de discos.
Xerrameca i populisme.
karbeis,
Caldrà veure si aquests decideixen anar a votar.
No pot ser d'altra forma. El vot val el que val. Però sobre tot l'important és voler.
bacus,
L'important és participar. El tòpic ben usat.
Manin uns o manin els altres no notaràs masses diferències. Si parles de política espanyola. Ara, això no és raó per desentendre-se'n, des del moment que té conseqüències. Et pots quedar a les fosques, no tens vols intercontinentals directes, t'hauràs de dutxar amb Fontvella....
No comparteixo l'opinió d'en Bacus en el fet que manin uns o manin d'altres no té cap trascendència en la seva vida. Això no és cert, ja que els catalans per moure'ns arreu del país hem d'anar sempre amb la VISA a la boca per fer front als peatges, hem d'esperar 16 anys a què el TGV arribi a Barcelona i uns quans més per connectar-nos a Europa, hem de pagar més per rebre menys... .
Certament, que tant Felipe com Aznar són el mateix quan tenen majoria absoluta. Uns amb cara amable -llops amb pell de xai- i els altres amb mala cara i bordan- però els resultats són els mateixos. Per tant, cal expressar el nostre vot en clau catalana per a garantir que siguem respectats i no se'n prengui pel pito del sereno.
Tempesta,
Suposo que ell parla més en clau personal, més que general.
Està clar que ens afecta. Comparteixo la teva reflexió.
Publica un comentari a l'entrada