diumenge, de març 02, 2008

Sopar amb en Madí

Organitzar un sopar a base de macedònia comporta una bona dosi de risc. I en aquest cas, la macedònia era creuada. Organitzar un sopar tuperware convergent no té cap mena d’interès. Ni per en Madí, ni per a mi mateix. Per això la primera condició és la de fer coincidir més d’una sensibilitat al voltant de la taula. Primera macedònia, doncs.

En segon lloc, desconec la disponibilitat del convidat, que en moments de campanya ha de ser més que reduïda. Aquests sopars porten cua; porten a d’altres ocasions en altres formats. Per exemple, el de’n López Tena ha acabat essent el LT Tour-Canta Guitarra Agarena. Per tant, em vaig veure obligat a complicar la macedònia a base d’incloure assistència no blogaire, provinent de la darrera fornada del Programa Vicens Vives que organitza Esade, sobre lideratge.

El resultat va ser molt bo. Molt. Quan hi ha el punt en que oblides ser l’organitzador de l’acte, vol dir que la cosa funciona simplement molt bé.

En Madí no s'està per collonades ni per certa mena de floritures. No està per fer poesia, com ell mateix diu i repeteix. És molt directe i no acostuma a respondre amb embuts. Això fa anar pujant el to, convida a escorcollar-lo encara més.

Tot i que algú va fer confessions públiques del seu amor cap a Convergència, la cosa no anava d’això. La conversa va discórrer sobre la política, tenint com a referent Catalunya instal·lada en el que ell anomena “dolça decadència”. No va ser en absolut un acte de campanya.

Des de la seva òptica liberal i sobiranista planteja temes sense masses eufemismes: sistema electoral, reconeixement i incentivació del funcionariat, immigració, retribució per exercir la política, el paper dels mitjans, la qualitat democràtica, el paperot de la societat civil. Demana, però, que moltes d’aquestes coses s’han de reivindicar des de fora de la classe política, perquè altrament podria fàcilment confondre’s amb una mena de vulgar corporativisme.

El valor de poder tractar amb un polític com en Madí per a mi rau en el tall generacional que representa. En Madí aporta i defensa idees pròpies d’avui, en sintonia amb aquests temps i està lliure de tot aquest mite que vol simbolitzar la lluita antifranquista. Franco es mort i l’antifranquisme, també. Les coordenades del país s’han capgirat totalment, sobre tot perquè ho ha fet el món. En Madí representa el vigor per afrontar reptes de futur, més que sospirar per les glòries passades. És un camí molt lliure de servituds.

Després de l’exposició feta, basada en el seu llibre “Democràcia a sang freda”, va arribar un torn obert de preguntes. Es va fer curt, però fou intens. Va deixar una gran sensació. Pots combregar o no amb el que diu. Però en tot cas no deixa indiferent. Et desfà aquest nus de l’estomac que provoca aquest panorama presidit per tanta grisor política a casa nostra.

A mi em va semblar que el missatge, a més de contundent, fou positiu. Hi ha motius sòlids d’esperança, malgrat que des d’un punt de vista polític l’escenari sigui tant i tant obert. Sobretot, però, cal ser conscients que la pilota sempre és a la nostra teulada.

Finalment, no em vull estendre massa més. Penso que és molt més interessant el que puguin dir –si ho acaben fent, és clar- els altres blogaires. Ja he dit que la meva visió del sopar és molt bona. En Madí també va sortir encantat de la vetllada, fins el punt de fer suggeriments indiscutiblement temptadors pel futur. Queden sobre la taula, doncs.

Agraeixo al món blogaire que va participar al sopar. Va ser un plaer retrobar amics blogaires i descobrir-ne de nous. Gràcies doncs a:

En Josep Sort, n‘Ester Clos, en Jordi Verdura, en Karbeis, en Mikel, na Trini Milan, n’Elies, en Joliu, en Roi Marphille, en Chamb, el veí de dalt, en Joan Safont i en David Baret.

També vull trametre al meu agraïment a la gent d’Esade, esperant que algun dia decideixin engreixar la catosfera.

Molt agraït a en David Madí, que a més de polític, és un home casat i pare de família.

15 comentaris:

Roi R. Marphille ha dit...

M'ho vaig passar molt bé, i...em va deixar amb dubtes "morals" x si canvio de vot.
Definitivament m'apunto a tots els Dessmond-sopars!
gràcies de nou!

Anònim ha dit...

el d'en López Tena

Dessmond ha dit...

Roi,
Estic content que diguis això. No a què dubtis, sino que t'ho passesis bé. Era l'objectiu principal el de ser un debat amb valor afegit. Fins la propera, doncs i encantat d'haver-te conegut!

Anònim,
Pots donar més pistes?

Joan Safont ha dit...

Al tercer suposo que ja seré un habitual,no? Gràcies per haver-mi convidat i insistit per a que vingués. Va ser molt interessant - des de la distancia, que n'hi ha, i la proximitat en el sentit de país - poder escoltar sense interferències, des de primera línia.

Dessmond ha dit...

Joan Safont,
Espero que siguis un habitual. És una sort comptar justament a gent que des de la distància decideix participar. Realment hi ha més civilitat, més sentit de país arran de terra que a les grans esferes polítiques. T'asseguro que això, per a mi, té un valor incalculable i és el que dona sentit a voler muntar els sopars.
Gràcies per arriscar-te i venir.

Karbeis ha dit...

Amic Dessmond,

Et reitero les felicitacions (i l'agraïment per haver-ho organitzat). L'agraïment també per haver-m'hi convidat.

Certament, si l'anomenada "societat civil" fós plagada de Dessmonds no només seriem estat sobirà de fa temps, sinó que seriem un país capdavanter. Segur.

És realment interessant conèixer de primera mà les impressions de personatges que, d'alguna manera, ténen una influència indiscutible vers el "panorama" social. I en Madí, en aquest sentit, no decepciona. Jo sempre m'he reconegut "Madísta", possiblement perquè l'analitzo des de la meva òptica sobiranista i liberal. Però també és cert que algú que no sigui sobiranista ni/o liberal el més normal és que no el pugui ni veure. I és en aquest sentit que crec que és d'aquells personatges que guanyen en les distàncies curtes. A tall d'exemple, en Safont -actuant com a representant d'esquerra- no el va escopir ni insultar ni re :P (tot i que en la meva humil opinió, els "jerquis" amb Bikkembergs són al món de "les esquerres" el que la cadena "Relais & Chateaux" al món del turisme rural. És allò de que si, però no).

El veí de dalt ha dit...

Una trobada interessant: pel ponent, pel que es deia i com es deia, per la gent amb qui conicidírem i per la qualitat de les menges! Una felicitació sincera i cordial!

Mikel ha dit...

Doncs evidentment reitero que va ser una gran nit amb un convidat d´alçada i un public que no va donar treva pero sempre des de el respecte . Aixo es un debat i no el que ens donen per la TV!!
Per part meva pots contar amb la meva presencia a proper sopars ;.)

popota ha dit...

Un breu sobre la preesumpta mort del franquisme i de l'anti-franquisme.

Tota la política que es fa avui és un mer producte del que consideres mort, dessmond. Començant pel marc jurídic -que inclou articles constitucionals redactats per l'excèrcit franquista-, seguint pels periodistes que venen motos, continuant pel costum de resoldre els temes importants en reunions secretes sense participació del poble, passant pel funcionament intern dels partits, sense oblidar el nul nuvell de participació popular en la cosa pública (i que té conseqüències, per cert, en la nula rellevància que pot adquirir la societat civil o qualsevulla inciativa al marge dels partits), la substitució del fer pel ser en totes les polítiques públiques -"no voto als que fan tal, sinó que voto aquells amb els que em sento identificat facin el que facin"-, els privilegis educatius a l'escola privada, el model de no-independència judicial, les famílies eternes que remenen les cireres al món econòmic i acabant, per descomptat, en la figura del Cap de l'Estat.

Salut!

joliu ha dit...

El millor dels sopars que ens organitza el Dessmond és la barreja de gent tant nacionalment pròxima que a la vegada actuem de manera tant dispar. (Votants de CiU, d'ERC, blancs, nuls, abstencionistes, missioner, pluja fina....)
Pot ser a la llarga acabem reconeixent que som un mateix poble amb un mateix enemic i aprenem a actuar unitàriament.

Per tot això trobaré encertat que aquesta diversitat es traslladi a la cadira del convidat. Endavant Dessmond

Dessmond ha dit...

Karbeis,
A disposar. Ja tenia ganes de trobar-te.
Fins la propera, doncs, i celebro que t'agradés.

Veí de dalt,
Celebro que facis referència a les menges. Jo també ho vaig trobar tot ben bo!. De la resta ja m'hi he referit. Molt bé, també.

Mikel,
Realment mil vegades aquest sopar que un debat de cartró com ens proposen els asos de la política espanyola.

popota,
Ho considero desfasat. Com a projecte de futur caducat. És en aquest sentit que ho has d'entendre. Cal canviar-ho i això només ho farà algú amb un tall generacional jove. No amb aquests, que per més progressia que vulguin aparentar, són part de les mòmies del passat.
Salut!

Joliu,
L'esperit i el veritable sentit dels sopars és aquest que dius. Només des de la diversitat lograrem fer grans coses com a país. Des de la diversitat però tots a una. La dispersió ens mata. Poc a poc, però ens mata.

bacus ha dit...

l'abstenció i el nul, em semblen una colla de boques, o votes o fas la revolució i els veig massa apalancats per fer res més que cremar 4 banderes i insultar al qui no toca.
No és creuen ni el que prediquen.

bacus ha dit...

com m'acaba de dir un amic "apache".

Dessmond ha dit...

bacus,
Falta elevar el discurs i fer-lo creible.

popota ha dit...

Dessmond:

No estic parlant dels fòssils ressucitats de la cella. Per filar una mica més prim, començaré estant d'acord amb tu en el que dius del canvi generacional. Tanmateix, hi ha una diferència entre un canvi generacional i un canvi biològic.
En aquest sentit, no té cap importància que haro Tecglen o Jaime Campany l'hagin palmat, perquè els que els han substituït no han aportat res de nou. La norma aquí és que les noves generacions maldin per mamar-la als que estan manant ara, i no hi ha millor forma de mamar-la que imitant tot el que fan els grans.
En aquest sentit em semblen molt explicatius els exemples de Mas o ZP, que es limiten a reproduïr el pare sense aportar res de nou -ia xiò tenint en compte que no entro en si la tasca del pare era millor o pitjor, i deixant clar que, per bé que no sóc pujolista, el pujolisme em sembla quelcom molt més civilitzat que Mister X i companyia-, als que oposo els d'ERC -que sí van ser capaços d'enviar els fòssils on correspòn, i de canviar els plantejaments polítics- o, fins i tot, el PP.

Així, quan parlo d'oposar-nos als que malden per anar gestionant la subnormalitat democràtica de la qual venim, no vull dir que consideri que l'anti-franquisme dels setanta és la pera -per cert, trobo injust comparar a la gent que sí que es va mullar amb la colla d'estómacs aprofitats que van venir després-, sinó que el tema cabdal és adonar-se que la cosa, com defensa en el seu llibre LT, no té esmena possible, i actuar en conseqüència.
No estic parlant de dreta i esquerra, o no solsament. Principalment, estic parlant d'una qüestió de democràcia elemental.

Salut