dimarts, de març 04, 2008

Hòsties a Esquerra?

Anem cap a la recta final d’una de les campanyes més deplorables que recordo. Catalunya ha estat una mena de MIA (Missing In Action) o POW (Prissioner Of War). El vocabulari militar americà li dona un toc més “txic” a la desgràcia. Ara, parlem d’una cosa o l’altra. D’una Catalunya autènticament transparent, prescindible i fonedissa.

En aquest empeny per convertir-nos en matèria volàtil hi ha molta gent avesada. Els que ho fan per salvar Catalunya o els que volen tot el contrari. Uns preconitzen el vot el blanc i els altres els debats a dos. I en mig hi resulta una mena de forat negre.

En aquesta recta final hi pot haver de tot. Poc de bo. Però amb una visió totalment marxista del cas –grouxomarxisme, per ser més exacte- puc afirmar que encara podem assolir cotes més altes de misèria.

He tingut ocasió de rebre uns quants inputs, aquests darrers dies. Gent bastant implicada en això de fer campanya. El més bèstia de tot, en forma d’indecisió: rondant el 30%. En altres ocasions diries que tot és encara molt obert, però avui goso a dir que tot és molt tancat. Al marge del que pugui passar a Espanya, penso que podem afirmar que per aquí plourà hòsties.

Posats a fer de visionari, em permeto fer l’exercici només en el cas d’Esquerra. Un post tampoc dona per a gaire més.

Per on li poden venir les hòsties a Esquerra?. Al meu entendre per dues bandes. Una en forma de davallada, que aquesta ja la pots donar per fixa i l’altra amb la pèrdua de grup parlamentari.

A les darreres autonòmiques ERC no va tenir un retrocés gràfic. Afeccionats com som tu i jo, potser no vam apreciar els seus resultats catastròfics. Només van perdre un diputat tot i no comptar amb un de cada quatre votants que els havia d’haver “fet confiança”. Ara, la nostra lectura no hauria de ser igual de sòmines com la que van fer els professionals del tema amb carnet erky. I si, torne-m’hi que no ha estat res. Tripartit 2. A les municipals no hi va haver geni per amagar tant de llautó. Fins i tot jo sóc capaç de veure la joia que desperta ERC i que sobretot la CUP pot certificar. I torne-m’hi. El paó amb ploma d’esquerres desplega tota la seva artilleria de festeig per acabar fent més manetes igual de tripartites. És a dir, a consolidar la tendència a la baixa.

Enguany ERC no compta amb aquella mena de viagra electoral que fou n’Aznar. Va ser el carismàtic Carod o la creuada pepera contra Catalunya la que va enravenar l’electorat de tal forma que es van aconseguir vuit diputats?. En aquesta campanya ERC ni compta amb un Carod pletòric, ni un Aznar desbocat, ni amb unes ganes ciutadanes de fer més cabrioles en nom de la independència. És a dir, misèria i companyia. I pot, a més, perdre la condició de grup parlamentari. Avui és una situació que ostenta gràcies a la discrecionalitat amb la qual Espanya interpreta la llei. La conjuntura de fa quatre anys ha canviat radicalment, respecte a la d’ara mateix.

Amb els resultats actuals, ERC, podria perfectament perdre grup parlamentari. Simplement aplicant la llei, que posa com a condició treure el 15 per cent dels vots d’allí on es presenta. Si a Catalunya això no passa ni somiant la truita més grossa, ara només cal pensar en València, per exemple. I dubto molt que els resultats quedin clavats a la situació present.

En qualsevol cas, mala notícia per a Catalunya. La debilitat d’ERC serà només un benefici en clau interna de partit. En Carretero o n’Uriel Beltran seran els únics beneficiaris, perquè els aplana el camí. Ah, i Espanya. Cada diputat que voli d’ERC, a Las Cortes hi aterrarà un substitut espanyol ben espanyolíssim. Mentalitat política amb model Aena. I Catalunya més encongida.

24 comentaris:

jordi.verdura ha dit...

Si aquestes eleccions fossin al Parlament ja es veuria una davallada del vot per ERC, en unes espanyoles i amb el fort bipartidisme empès pels dos grans encara més. CiU perdrà menys. La mobilització ja existeix des de l'època de Pujol i es manté, però també pot baixar. Baixa el catalanisme (esquerra-centre-dreta?). Perd el catalanisme. De cara a la paret i a pensar.

Toni Ibañez ha dit...

Veig una ERC desactivada pel PSOE, una ERC aburgesada que ha venut el seu ideari per 300 plats de llenties (un plat per cada càrrec col·locat a l'administració). Veig Ridao que s'omple la boca amb la paraula INDEPENDÈNCIA i vomito; vomito perquè són ells els que han fet Montilla president i el mantenen; un Montilla que ha convertit ERC en un partit satèl·lit del socialisme espanyolista. Aquest hauria de ser el nostre debat, i no pas Rajoy o Zapatero.

Dessmond ha dit...

jordi verdura,
Per aquí aniran els tiros. Caldrà veure el cas de CiU. Probablement aguantarà millor l'estrebada. Però és igual, perquè ara mateix és a un punt molt baix.
Totalment d'acord: perd el catalanisme.

Dessmond ha dit...

Toni Ibañez,
Realment ERC ha decebut a massa gent. Ara, aquest desencís el pagarem tots. La pèrdua d'escons catalanistes a Madrid no beneficiarà en absolut a Catalunya.
Aquesta legislatura serà molt complicada. I en aquestes condicions encara quedem més indefensos.

popota ha dit...

Bé, com és habitual l'única cosa de la que podem estar segurs és que a dins Esquerra hi haurà hòsties, com tota la vida.

Jo crec que això és bò. Lo de l'assemblearisme té les seves contrapartides, però té l'aventatge decisiu de que permet uns marges d'actuació i de rectificació molt més amplis i ràpids que la manera de funcionar dels partits de dretes.

D'altra banda, no veig cap ERC desactivada: el que hi ha és un partit en standby pel qual unes eleccions espanyoles tenen una importància justeta i que actua sempre en clau electoral catalana. Per aquest motiu, el moment interessant serà la reacció del govern català, i la manera en com ERC la condicioni, quan surti la sentència del TC del PPSOE carregant-se l'estatut. Fins aquell moment no es sabrà si és un encert o un error haver fet President Montilla.

Josep (sl) ha dit...

Jo veig ERC desactivada per la seva participació dintre els governs tripartits i la seva participació de la entesa. Què la desactivarà a la següent legislatura i encarà més si no pot formar grup propi i va al grup mixt.

Crec, sense cap satisfacció, que el resultat electoral sols serà un catalitzador de la guerra civil en el sí d'ERC.

Jo almenys espero que cada diputat perdut per ERC sigui Recollit per CiU perquè dintre de la debilitat de ERC aquest escó no sigui agafat per diputats espanyolistes de sensibilitats i més de fets.

Guillem ha dit...

Anant a un poc a la contra, jo no crec que sigui tan acusada la baixada. Hi ha molts votants que s'han quedat sense altra sortida que CIU i ERC, i segons les seves orientacions polítiques, votaran a uns o a uns altres.

Dessmond ha dit...

popota,
Estic molt d'acord amb el que apuntes. I consti que a mi que ERC tregui mals resultats em dol. Sobre tot en uns moments on l'horitzó polític català necessita molta força per respondre a l'embestida que s'acosta.

josep(sl),
El gran error d'ERC va ser mirar-se CiU de forma tan acomplexada. Avui aquest desgast tan bèstia no el patiria. Ni el patiriem nosaltres.
Ah, i el seu desgast tampoc anira directe al sac de CiU. El negoci rodó, vaja. Anirà a terra de ningú.

Guillem,
Tan segura tingués la rifa de Nadal.
Aquests votants que apuntes, molts, molts, estan temptats pel vot en blanc. El que millor representa a la Catalunya MIA. Patètic.

popota ha dit...

Dessmond:

El que passi amb la representació catalana no depèn dels seus resultats, sinó de la correlació de forces al si del PPSOE.

En aquest sentit, fins i tot diria que com més fort se la peguin, més embranzida agafaran els nacionalistes espanyols i més forta serà la patacada quan tractin de taslladar-la al govern de Catalunya.

Salut.

p.s: Avui surt la trobada del bloc al diari monàrquic i nacionalista El inmundo, felicitats.

Dessmond ha dit...

popota,
Bé, jo escolto totes les teories. Però les grans coses es logren sempre des d'una posició de força sòlida.
Que les turbulències d'aquestes eleccions afectin al govern català és una notícia que fa respecte. I que consti que jo accepto aquesta possibilitat.
Vaja, gràcies per la informació. Cercaré el diari. Serà el segon que compri a la meva vida. Tot un rècord en quinze dies!.

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond,

Fa un parell de dies que rumio la possibilitat canviar el meu vot. No ho sé, no ho tinc clar.

El cas és que diverses enquestes auguren que el diputat que balla a la demarcació de Lleida se l'emportarà el PP a costa d'ERC.

I malgrat que estic emprenyadíssim amb l'actual ERC i que vaig dir que els votaria sa tia, potser acabaré traint-me i votaré els partit qwue m'ha traït.

Mira si en sóc, de desgraciat.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
Escolta, ja saps que penso jo del vot útil. El tema per a mi no és tant triar entre el PP o ERC. Això va funcionar molt bé fa 4 anys. ERC va treure uns resultats espectaculars. I jo l'únic que he vist és que ERC no ha donat resposta proporcionada als grans resultats que va lograr aleshores.
Ara, si creus que has de canviar, canvia. Tot menys votar en blanc.
No cal que et digui el que recomano jo.

Joana ha dit...

A Girona el PSC busca descaradament el vot. Però a mi no em poden convèncer.
No puc. O sigui que aniré a votar i miraré d'afinar bé.
gràcies per tanta documentació al teu bloc. és molt millor que els debats zapatero-rajoy.
salutacions!

josefina ha dit...

És que és veritat: cada cop que em plantejo votar Esquerra, miro el que ha fet els últims anys i em venen ganes de fotre'ls un bolet a tots plegats, perquè hem anat de decepció en decepció. A mi em sabrà greu que Esquerra perdi el seu escó de Lleida, i sobretot si va a parar a un personatge com el Llorens, però em costa, em costa molt, donar el meu vot a un partit que els últims anys m'ha fet enrabiar tantíssim, i que m'ha demostrat que només parla de la independència quan li convé. Tampoc m'hauria imaginat mai que tinguessin tantes ànsies de poder i d'aguantar-se a la cadira!

Em sembla que sí, que votaré Convergència.

reflexions en català ha dit...

Dessmond, Josefina,

Encara no sé què faré. Si voto ERC seré més incoherent que si voto Convergència, sobretot perquè fa uns aunts anys que em cago en la direcció d'Esquerra.

Però m'emprenyaria molt que els peperos aconseguissin un diputat a Lleida. Penseu que anirà de molt pocs vots que o ERC o el PP s'emportarà el diputat que balla.

No ho sé pas. Encara em queden uns quants dies per pensar-hi, hehe.

joliu ha dit...

Fa temps que em sento molt sol dient que el que m'importa és el nombre de diputats catalans que enviem a Madrid. Votarè CiU per que ERC fa temps que ha perdut la meva confiança, però encara trobo més positiu un vot a ERC que un vot en blanc.
Com molt bé dius, per cada diputat català que abandoni la cadira s'hi asseurà un espanyol. No veig què hi guanyem amb el vot en blanc.
Qui no vulgui votar ERC, (ho entenc) que voti CiU.
Total a ERC hi haurà hòsties tant si com no, i a CiU aquestes eleccions només són el tràmit que necessita l'Artur per començar a parlar en sèrio de la Casa Gran que edificarem sobre aquestes cendres.

Papitu ha dit...

Depèn com vagin les coses el dia 9 i següents, ERC podria acabar sortint del govern abans de l'estiu i ICv-Eua faria bé de seguir-la. I de rebot ves que no tinguem eleccions abans de Nadal. Festival!

popota ha dit...

Jo també parlo de realitats, dessmond.

Hem vist com actuaven al congreso tan ERC com CiU, i jo m'estimo més que es carreguin de l'estatut el traspàs d'el prat amb 330 vots a favor i 20 en contra, amb els de CiU i ERC, que amb 340 vots a favor i 10 en contra, amb un dels dos votant amb el PPSOE.

I consti que el que dic d'el prat val també per la presa de pèl de la llei de dependència.

Salut

Carles ha dit...

Hòsties? Ganivetades!!!

Dessmond ha dit...

joana,
El PSC l'està cercant per arreu. L'advertiment del diputat Ferran als periodistes de la Corporació va la primera acció per aplanar el terreny a aquesta "santa" causa.
Celebro que el blog gaudeixi del teu interés. Sort amb això de votar!.

Josefina,
El dilema és molt fals. El tema no és votar ERC o votar PP. O vota'm a mi, perquè sino vénen els altres. Només cal girar la mirada una mica enrere. Hi ha coses que cauen pel seu propi pes. A mi la gestió d'ERC em deceb. Sobre tot quan penso que jo mateix hauria d'estar-los votant amb alegria. I em veig fotent el mateix des que vaig fer la primera comunió!.
Jo això de la cadira ho relativitzo. El que m'escandalitza de debó és com han arribat a desprestigiar el tema de la independència. L'han reduït a un producte vil de màrqueting. Això, per a mi, és innaceptable. L'anunci aquests del 30 segons cap a la independència m'ofèn. Una presa de pèl. Un Sant Cristo gros que és de juguet.
I insisteixo que no els desitjo cap mal. Al contrari.

reflexions en català (marc),
Sobre tot no se t'acudeixi votar en blanc. No vull fer més discursos de perquè no s'ha de votar ERC, perquè fins i tot m'arriba a molestar a mi sentir dir aquestes coses.
Ara, mira enrere i deixa't del papu PP. I vota.

Joliu,
Absolutament d'acord.
Jo quan veia aquells diputats corrent per entrar no se quina proposta al registre i que no arribaven a temps, amb la càmera de TV3 rere seu, perquè veiessis de primera mà com pot ser de sapastre un diputat a Madrid, em passen les ganes pensar en votar a ERC. De pet.
A ERC el tema ja li va gran a casa. Però a Madrid encara més. No li conec una política efectiva realment. I a Madrid la cosa admeto que és complicat per a qualsevol que sigui català.
L'Artur i que no és l'Artur han de començar a bastir la Casa Gran. O dormirem al ras durant molt de temps.

papitu,
Aquesta possibilitat fa dies que corre. Serà una altra versió de sucursalisme. Molt quatribarrat, però sucursalista a tope. La discussió seria llarga. Però és sucursalisme polític.

popota,
A mi m'agradaria carregar-m'ho tot. Tot. Coincideixo amb tu. Però sóc conscient que aquestes coses només es converteixen en tangibles a partir d'una posició de força. Tot el contrari que ara mateix passa en el cantó catalanista.
Haurà de venir una situació de Casa Gran ben quallada i després que comenci la festa. Altrament, tots al forat. Amb la llei del mínim esforç, per la banda espanyola.

Carles,
Hi harurà de tot i més. El dia després potser la versió política del mercat de Calaf. Però catastròfica.

Joan Arrnés ha dit...

Dessmond:

De la lectura ràpida dels comentaris és desprèn que la majoria desitgen qe Esquerra fracassi.

Jo, per descomptat, no vull que Esquerra fracassi, però tampoc desitjo que CiU s'enfonsi malgrat la presència del Mossèn Duran.

En tot cas em quedo amb la teva frase: "I consti que a mi que ERC tregui mals resultats em dol"

Dessmond ha dit...

Joan,
Clar i ras: jo no desitjo cap mal a Esquerra. Cap. Al contari, que tregui uns mals resultats és dolent per Esquerra, però pel conjunt de gent que pensa en clau de país.
Ara, jo he de dir-te que votaré CiU. No perquè li desitgi cap mal a ERC. En positiu. Només puc votar una opció.
Jo sóc crític amb ERC, com també ho sóc amb CiU. A totes dues formacions els desitjo el mateix: que no perdin el nord, quant a sentit de país. Que ho facin des de la seva especificitat. Però sense perdre el sentit de país.

Josep (sl) ha dit...

ERC als tripartits ha perdut una cosa més greu que els vots, què per la llei d'hondt no és traduiren en gaires escons. Si no una cosa molt més greu la confiança de molta gent en ERc i el seu projecte nacional.

Josep (sl) ha dit...

Hola Marc. A Lleida segons el RACòmetre PSOE i ERC poden cedir un escó a CIU i PP. És normal que davant una mala legislatura el partit de govern i els seus socis retrocedeixen. Certament ERC és beneficia del vot de la emprenyamenta al PP. Però no hi ha transvasament de vots de Esquerra, de fet els vots de gent què deixarà de votar a ERC aniran més cap a CiU o l'abstenció i no al PP.

Però en un context d'àmplia victòria del PSOE el que s'ha de fer és obtenir el màxim vot útil catalanista i CiU el Representa molt millor que ERC, perquè aquesta esta compromesa a donar suport al govern sense que hi hagin contraprestacions. I això ho comprovaràs diumenge al veure la butlleta del senat. En ella van PSC-PSOEERC i ICV de bracet.