dissabte, de març 15, 2008

Cortines de fum

A vegades en Sostres fa uns magnífics posts. Encara que siguin articles, publicats a l’Avui, en Sostres és un blogaire de cap a peus. Un escriptor 2.0. . Avui traça un impecable retrat de l’esquerra a casa nostra, agafant com a metàfora el cas Spitzer. Cal ser molt fi per veure el que hi ha sabut veure rere tot aquest enrenou novaiorkés.

Dijous es va inaugurar una exposició al MACBA. La signen en Nomeda i Gediminas Urbonas, de Lituània. És un recull de projectes i instal·lacions fets del 2000 al 2008. A mi hi ha cert tipus d’art que m’interessa ben poc. Hi ha un concepte d’artista que s’acosta massa al venedor de fum. Al voltant d’ell hi acostuma a rondar una cort de pretensiosos, d’aduladors de la beneiteria, que resten la mar de satisfets atipant-se amb el fum. En canvi, a mi aquest fum m’asfixia.

Hi ha una part concreta de l’exposició, on amb format de vídeo, apareixen diferents testimonis. Parlen de l’època soviètica lituana. Del socialisme. Potser és la part més recomanable. Sobre tot per aquells que tan s’ofenen amb la paraula “feixista” i, en canvi, troben tan maca la disfressa del socialisme. Vesteix massa això de ser socialista a casa nostra.

Més que l’art convertit en objecte de denúncia, el que més m’impressiona són les converses que tinc a l’hora del cocktail. Xerro amb dos lituans, entre vuit i deu anys més joves que jo. M’expliquen coses que ells han viscut en primera persona. I torno a experimentar entre sorpresa i angúnia. Un d’ells comenta que fins que no va tenir vint anys, sempre es va creure que al món només hi havia un tipus de formatge. A Lituània només se’n podia comprar d’una mena i en una quantitat determinada, gràcies al socialisme regnant. En canvi, on hi havia bastant de marge era per comprar una mena d’embotit que popularment se’l coneixia com a “mullat”, perquè sempre era humit. Una mena de chopped, que molta gent –la més pobre- feia servir com a base de la seva dieta.

-No saps el que hem deixat enrere!.
-Vosaltres em sembla que tampoc.

Quan sento aquestes històries se’m queden clavades les seves mirades. Avui t’ho expliquen amb uns somriures amargs. Ella diu que cada cop que sent l’olor de mandarina queda transportada al Nadal de casa seva. Aquest producte era tal luxe que només se’n podien comprar un màxim de dos quilos i només per Nadal. I després de fer quatre o cinc hores de cua, amb un fred que a vegades rondava els vint-i-dos graus sota zero. Coses de la bondat socialista. Per voler fer una mica més de Nadal.

En Sostres se’n fot i refot cruament d’aquesta esquerra. No sé pas que hagués escrit si arriba a escoltar la meitat del que jo vaig arribar a escoltar. Misèria i companyia, en nom del socialisme.

Em deixa parat el veure com frivolitzem a casa nostra amb el terme comunista o socialista. Com frivolitzem, per tant, amb el feixisme. Com frivolitzem amb la cultura, amb el suposat art. No m’explico com podem ser tant autistes per crear una bondat d’esquerres i reverenciar-la. Tenint testimonis tan recents i a tocar. No hi ha res que s’apropi més a la categoria de miracle que ser “comunista i tenir casa amb vistes a Vallvidrera”. Això només és possible si ja et va bé engreixar-te a base de cortines de fum.

24 comentaris:

Guillem ha dit...

Tres reflexions curtes, que toca anar a dormir:

1.- El socialisme d'aquí té molt poc a veure amb el socialisme soviètic; pel fet que hi hagi una S al partit no vol dir que se sigui Socialista, i ja fa anys que penso que el PSOE i el PSC haurien d'eliminar-les de les seves sigles, perquè resulten equívoques. Així que no sé molt bé perquè ho relaciones.

2.- Estic totalment d'acord en què el comunisme/socialisme soviètic no era res més que una altra forma de feixisme, amb uns altres justificants morals, però en el fons la mateixa dictadura.

3.- Crec que hi haurà un munt de països capitalistes on hi ha persones que no es poden fotre les mandarines de què parles ni pel Nadal, així que dubto que estiguem parlant de defectes sistèmics, sinó de pobresa.

Ni el capitalisme és un miracle que treus pans de tot arreu, ni el comunisme és l'anti-sistema que fa esvair la riquesa. Perquè, no crec que això sorprengui a ningú, el problema no està en les regles del joc, sinó ens els jugadors.

Joan ha dit...

Essent mallorquí, a mi tot aquest enrenou em recorda a un altre cas, no sé si m'explic…

popota ha dit...

Joan:

A mi el que més m'ha cridat l'atenció és que almenys el nord-americà va tenir la decència de no pagar amb diner públic.

Pel que fa al post, em sembla demagògic. Relacionar les esquerres catalanes amb el totalitarisme és un excercici equivalent a aquells que fan a la brunete mediàtica equiparant el nacionalisme amb el totalitarisme nazi.

Pel que fa a l'article del Sostres, no li veig cap contradicció a tenir un nivell de renda elevat i defensar-ne la redistribució, de la mateixa manera que tampoc estic d'acord quan apareix un il·luminat de la vida a dir que un obrer que vota CiU és un curt de gambals. La realitat és més complexa que tot això.

Josep-Empordà ha dit...

El que succeeix aquí amb les "esquerres" (diguem-ho així, perque no és només el socialisme) te molt ha veure amb els més de 30 anys de dictadura, que encara perviuen en el subconscient de la societat. Als països ex comunistes, els passa el mateix que a nosaltres, però en sentit contrari.

Caldrá molt de temps, molt, perque tot el que ha passat, s'oblidi del subconscient de la societat, encara que un problema afegit que patim, és la esquizofrenia a la que ens tenen sotmessos: la "dreta" espanyola, vol que oblidem, i les "esquerres", en aquest cas, tant les espanyoles com les catalanes, volen que ho recordem, ambdos, per interessos partidistes. És una llástima que a Espanya no hi hagi una CiU per restanyar les ferides.

bacus ha dit...

jo tinc un amic d'uns 50 anys +- que vivia a baviera i li van deslocalitzar la seva empresa i va quedar-se a l'atur i li vaig preguntar que votaria ara que venien eleccions allí si SPD o el CDU.
I em vaig quedar una mica descolocat quan em va dir la dreta, pels esquemes mentals d'aquí.
Ell tenia clar que l'esquerra generava més pobresa que la dreta de sempre. I només el partit que és creu el sistema el pot fer funcionar, les esquerres no hi creuen i intenten anar foten pedaços fins que l'enfonsen.
és la única cosa que saben fer igualar el nivell de pobresa cap avall mentre els líders tot se'ls hi està permès aquest segur que no viuen com obrers o foten cua per 4 mandarines.

bacus ha dit...

pq us feu una idea del personatge el vaig conèixer d'un club de fans rolling stones alemany, tampoc encaixa amb els tòpics de votants de dretes i/o conservadors d'aquí.

Com diu el post de dalt 40 anys de dictadura es paguen i fa bons a tots els qui hi van lluitar sense distincions dels que volien instal.lar una altra dictadura i els que volien viure en llibertat i democràcia. Tots al mateix sac, és el recurs tan pobre de ser anti-, el que es tracte és ser pro- alguna cosa.

Josep-Empordà ha dit...

No recordo a on vaig llegir que el pitjor del franquisme, és que va generar antifranquistes, i no li manca part de raó. Us ho diu un antifranquista, militant del PSUC durant la dictadura que una vegada acabada aquesta i veient els arribistes que entraban per la porta, va sortir corrents.

Dessmond ha dit...

Guillem,
1.- El socialisme és socialisme. Perquè quan aquí diem feixisme resulta que és una cosa abominable i socialisme no?.

3.- Et penses que l'únic problema el tenien amb les mandarines?. De debó que no distingueixes no poder comprar mandarines a Lituània o a Catalunya?.

No parlo del capitalisme com alguna cosa perfecta ni immaculada. Parlo de llibertat. Llibertat per poder menjar. No confonguis això amb la pobresa. Són dues coses que bastant diferents. Per sort.

Joan,
Allò del Rasputin va ser memorable. Es colmo!.
A la plana de visites del lloc web del Rasputin era plena de comentaris en català. Que bó.

Popota,
Relaciono socialisme amb totalitarisme i com és que un referent com aquest ha fet fortuna a casa nostra. Vull dir des de casa nostra al conjunt d'Europa. Si aquí parles de feixisme tothom s'escandalitza. Però si parles de socialisme, és collonut. Són la mateixa cosa!.

Sí, la realitat és afortunadament complexa. La teva lectura de l'article de'n Sostres és massa en diagonal. Per exemple, no hi veus contradicció en cantar les bondats de l'educació (?) pública pel demés i per a tu tirar de privada?. Jo sí. Sóc així de limitat.

Josep-empordà,
Probablement hi ha bastant d'això que dius tu. Aquí va guanyar el feixisme, aleshores el socialisme s'ha convertit en una icona. Però també en una icona molt desaforutanada. A Lituània -i com a Lituània, molt més estats que han patit el socialisme- flipen amb nosaltres.
Sí, els antifranquistes també van ser una espècie bastant sobrevalorada. Sobre tot vist després com han funcionat.

Bacus,
Pensa que els alemanys han tingut a casa seva això del socialisme. I una bona part de la seva frontera llindava amb monstres soviets. Els alemanys per força havien de viure la situació bastant més cruament que el tracte naïf que li hem acabat donant en altres bandes.

Guillem ha dit...

El que no entenc és perquè intentes barrejar el comunisme/socialisme amb el les esquerres que tenim aquí. No tenen res a veure, sobretot perquè ja no es tracta de partits socialistes.

I sí, tens tota la raó. El que hi havia a Lituània era dolent. El que va a passar a la URSS va ser una bogeria. La de gent que va morir en nom de ves a saber quina justícia comuna, simplement una matança. Sí, el socialisme, pel fet només d'atorgar el poder a uns pocs, es converteix en feixisme. I tant fa que sigui un Mussolini, que un Hitler, que un Stalin: tots, amb diferents justificacions, fotran el que els hi donarà la gana.

Però saps què? Jo no hi crec en aquesta llibertat irresponsable que veneu. No crec en l'individualisme desconsiderat, que menja totes les mandarines que pot simplement perquè pot, i no es preocupa de què hi hagi gent que no pugui. Perquè s'ho han buscat, perquè són menys llestos, perquè no tenen el que s'ha de tenir. Si hem de ser lliures, també haurem de ser responsables: el tot s'hi val, val a la selva.

Dessmond ha dit...

Guillem,
El que jo no entenc és perquè si no es tracta de partits socialistes perquè se'n diuen de partit socialista, per exemple.
Acceptaries amb la mateixa alegria un partit o un pensament feixista, per exemple, encara que sigui una "altra" mena de feixisme?.
Jo no entenc això tan poc meditat que ser d'esquerres és igual a ser bo. Entre bo i collonut. I tot el que no s'etiqueta d'esquerranós ja no té res de bó. I encara menys de collonut.
No sé d'on dedueixes que la llibertat és irresponsable. I que la llibertat provoca l'individualisme "desconsiderat".
Qualsevol idea provoca coses bones i dolentes. I es tracta de corregir les dolentes.
El liberalisme té un component humanista que aquesta esquerra dogmàtica no sap ni que existeix. El liberalisme és bastant més que una visió estrictament economicista. I el liberalisme modern justament surt per enfrontar-se a aquesta febre socialista que es va estendre per Europa i que ha donat aquests magnífics resultats.
La bondad brolla molt més enllà del discurs d'esquerres. El liberalisme si alguna cosa propugna és la llibertat i la no delegació de responsabilitats. I això vol dir tenir sensibilitat pels que no poden seguir el ritme del progrés i vol dir actuar amb respecte vers el proïsme. Vol dir crear una estructura administrativa que garanteixi aquesta llibertat i que tingui cura dels que poden quedar exclosos del conjunt. Això és una característica del liberalisme. Quina mena de monstre et penses que hi ha rere això?. Ni de bon tros el que ha representat el socialisme, per exemple.
Totes aquestes etiquetes apocalíptiques no són de collita pròpia. Són llufes que li arriben del pensament que és o ha estat totalitari. Per amagar les seves pròpies misèries.
És pot ser solidari, progressista, ecologista, respectuós, sensible, etc., etc. sense haver-te de declarar d'esquerres. L'esquerra és una escola que té referents masses foscos i caducats. Per més que aquí costi d'acceptar.

Guillem ha dit...

Última resposta, que aquests és un d'aquells diàlegs que no s'acaben mai.

El que jo no entenc és perquè si no es tracta de partits socialistes perquè se'n diuen de partit socialista, per exemple.

Ni jo, com ja t'he dits un parell de cops. El que és clar és que no és un partit socialista, perquè si ho fos, CIU, no es podria presentar.

Acceptaries amb la mateixa alegria un partit o un pensament feixista, per exemple, encara que sigui una "altra" mena de feixisme?.

Jo no vull cap feixisme, ni d'esquerres, ni nacionalista, ni de res, i també ho he dit uns quants cops.

Jo no entenc això tan poc meditat que ser d'esquerres és igual a ser bo. Entre bo i collonut. I tot el que no s'etiqueta d'esquerranós ja no té res de bó. I encara menys de collonut.

Hi ha gent de tot en aquesta vida. Conec gent del PP (no votants, del partit) i els considero bons, i conec votants d'esquerra (sempre he odiat, per exemple, els que aprofiten una manifestació per fer el brètol) que no considero bons. Aquí el que estem tractant és un tòpic com un altre: toros, paella i olé!

No sé d'on dedueixes que la llibertat és irresponsable. I que la llibertat provoca l'individualisme "desconsiderat".

Això és cosa teva, jo he dit que la llibertat per si sola no és suficient, que també cal responsabilitat.

Qualsevol idea provoca coses bones i dolentes. I es tracta de corregir les dolentes.
El liberalisme té un component humanista que aquesta esquerra dogmàtica no sap ni que existeix. El liberalisme és bastant més que una visió estrictament economicista. I el liberalisme modern justament surt per enfrontar-se a aquesta febre socialista que es va estendre per Europa i que ha donat aquests magnífics resultats.


Això és precisament el que cal, que ens expliqueu el que enteneu per liberalisme i les seves bondats. Però no, us dediqueu a atacar a l'esquerra com si fos l'únic culpable de què Europa estigui com estigui. Que, fet i fet, tampoc està tant malament. Hi ha força mandarines, oi?

La bondad brolla molt més enllà del discurs d'esquerres. El liberalisme si alguna cosa propugna és la llibertat i la no delegació de responsabilitats. I això vol dir tenir sensibilitat pels que no poden seguir el ritme del progrés i vol dir actuar amb respecte vers el proïsme. Vol dir crear una estructura administrativa que garanteixi aquesta llibertat i que tingui cura dels que poden quedar exclosos del conjunt. Això és una característica del liberalisme. Quina mena de monstre et penses que hi ha rere això?. Ni de bon tros el que ha representat el socialisme, per exemple.
Totes aquestes etiquetes apocalíptiques no són de collita pròpia. Són llufes que li arriben del pensament que és o ha estat totalitari. Per amagar les seves pròpies misèries.
És pot ser solidari, progressista, ecologista, respectuós, sensible, etc., etc. sense haver-te de declarar d'esquerres. L'esquerra és una escola que té referents masses foscos i caducats. Per més que aquí costi d'acceptar.


Ho trobo genial, de debò. Per què no feu un partit així? Tindria a algú a qui votar, amb una mica d'aire fresc i no hauria d'anar a votar amb desgana.

Ni un cop en la meva vida he votat al PSC ni al PSOE. Però no crec que sigui just que els hi encolomis les responsabilitats d'un passat salvatge.

I ja està.

Dessmond ha dit...

Guillem,
Bé, doncs deixem la cosa aquí.
Hi ha una limitació del mitjà per acabar de tractar els matisos. Jo crec que hi ha un punt que no em faig entendre, perquè no faig responsable ni al psc o al psoe del que va passar a l'URSS. I confesso que hi ha algun punt del que dius que tampoc el capto.
En tot cas t'agraeixo el bon humor per dispensar tanta estona a discutir.
Salut i visca la terra!

sinblancaporelmundo ha dit...

¿Crees que el catalán es una puta mierda?

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/03/16/el-catala-es-una-puta-merda/

popota ha dit...

"Relaciono socialisme amb totalitarisme i com és que un referent com aquest ha fet fortuna a casa nostra. Vull dir des de casa nostra al conjunt d'Europa. Si aquí parles de feixisme tothom s'escandalitza. Però si parles de socialisme, és collonut. Són la mateixa cosa!."

Suposo que te n'adones, dessmond, que el mateix és d'aplicació al cas del nacionalisme i el feixisme, fet que no impedeix que molta gent a casa nostra tingui en el nacionalisme un referent i que ningú s'escandalitzi quan parles de nacionalisme, pel senzill motiu de que no cal barrejar dos coses que no tenen res a veure.

A mí tot això de la dreta és lo pitjor, exactmanet igual que lo de l'esquerra és lo pitjor -veure missatge de més amunt sobre els anti-franquistes- que és l'especialitat del Sostres, em sembla una espanyolada i un producte de subnormalitat democràtica.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
No creo que el catalán sea una puta mierda.
Lo que cuentas sobre la transición es cierto. Es una estafa. Así es como nos hemos quedado en Catalunya, con sabor a estafa.
No comprendo tu título. Pero en fin, cadacual con su poder creativo.

Popota,
Nacionalismes n'hi ha molts. De socialisme, no. Però en fi, cadascú amb el que el faci més content.

sinblancaporelmundo ha dit...

Gràcies pel teu comentari a la meva bitàcora.

Com tu bé has llegit, jo tampoc penso que el català sigui una merda. Però si estic molt decebut amb els naZionalismes i he de dir-te que també amb els catalans en general.

Ara em vas a dir que tu no ets com els naZionalistes, però jo tinc el meu cuoret i ell ja no té simpatia alguna per Catalunya. Aquesta simpatia va morir fa molts anys.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
Sempre que em recomanen una entrada me la miro. Agraeixo molt qui té l'humor de visitar el meu blog.
Jo t'he de dir que em considero nacionalista, sense la Z. Crec que es pot ser nacionalista en positiu.
No sé quina és la teva experiència amb Catalunya, que t'ha estat tan dolenta. Ara, segur que ha estat heavy, si t'ha fet acabar als braços de na Rosa Díez o de n'Albert Rivera. Una cosa tant traumàtica com aquesta no pot altra cosa que rebre el meu suport, siguis on siguis.
He donat una volta pel teu blog. Vaja un "pájaru" que estas fet!.
M'agrada, però, la gent que parla clar.

sinblancaporelmundo ha dit...

jajajajajajaja

Gràcies per això de pàjaru, m'encanta. Si no t'importa, t'ho copio.

La veritat és que la teva resposta a la meva bitàcora m'ha donat una impressió irrónea teva. Em dius que per a tu també va ser una decepció la transició a Cataluña, però ara me n´adono que no va èsser com la meva.

Perdona, però tots els nacionalistes són naZionalistes. No es pot ser discriminatori amb perfum i discriminatori sense perfum.

El que m'ha fet votar a Na Rosa no és els traumes catalans de la transició sinó la traïció dels catalans a tots els espanyols. Amb l'ajuda de Donya Rosa canviarem la llei electoral i els naZionalistes es quedaran sense mitjans de vida. Ja veuràs tu com uns anys sense la teta del pressupost els fa més espanyolistes que Lola Flores.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,

Això de pájaru, tot teu. No tinc cap dret de còpia.
Probablement la decepció no és pel mateix motiu, però arribem a resultats semblants.
Jo no comparteixo en absolut això que dius de de que tots els nacionalistes són nazionalistes. Quan s'arriba a simplificar tant la realitat i dir, per exemple, que en Pujol és el mateix que en Hitler, passa aleshores que aquesta transició resulta ser una completa estafa.

Aquells que en general acusen de "nazionalistes" és perquè ténen la seva visió nacionalista. Però del cantó espanyol. Algú que no pensi en clau nacionalista no li ofen segons quin tipus de política. Catalunya és una receptora clara d'emigració. Avui i ahir. A l'Alemania nazi la gent tocava el dos. A Catalunya no hi ha riuades de gent, intentant creuar la frontera. Quan tu t'ofens per segons quin tipus d'iniciativa política és perquè mires la realitat en clau nacionalista, però espanyola.

No sé que pot arribar a fer Donya Rosa. Però si és el que tu dius també podria ser que aleshores l'independentisme faci la via que propugnava en Carod i que jo mai me la vaig creure. Que es pot ser independentista i ser un espanyol de cap a peus. De debó et penses que el tema només és de pressupost?.

Jo espero que els teus somnis es facin realitat. Quan Catalunya ha funcionat millor és quan s'ha hagut d'espavilar. L'Espanya de les autonomies només ens ha portat la mentalitat de funcionari i la decadència.

Per cert, si m'ho permets, que hi fas a Londres?.

sinblancaporelmundo ha dit...

Sí, és veritat. Els empresaris catalans ja no són els més emprenedors d'Espanya, Cataluña mateixa que era al costat de Vasconia, la regió d'Espanya més desenvolupada i oberta, ara resulta que és la més tancada i el seu desenvolupament s'ha parat. Cataluña sempre s'ha aprofitat de les altres parts d'Espanya com mercat captiu.

Però en fi, deixem la política. Què hi faig a Londres? Bueno, doncs, seria molt complicat. Si llegissis les meves entrades t'assabentaries d'amb qui estas parlant. No, no et creus que sóc un ministre o alguna cosa semblant, no, vull dir que sabràs molt més de mi si llegixes les meves entrades.

Fins ara.

Guillem ha dit...

Dessmond:

Segur que compartim moltes opinions i un objectiu comú que és, ni més ni menys, que tothom visqui de la millor manera possible.

Per cert, fer-te notar la meva admiració per la paciència que tens. Resulta Kafkiana aquesta fal·lera que tenen per culpabilitzar Catalunya (Mercat captiu! Amb boicot o sense?) de ves a saber què, però alhora mantenir-la ben lligada a l'estat. Mereix un estudi clínic.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
Catalunya no crec que s'hagi aprofitat d'Espanya com a mercat. En tot cas la relació ha estat d'interés mutu. No crec que els espanyol comprin productes catalans per esperit altruista. Els bons empresaris, que són els pocs, s'han obert al món. El model regant a Catalunya és el conservador, basat en l'absència d'esperit emprenedor.

Per cert, que he estat navegant pel teu blog i res. No he sabut veure que hi fas en realitat per Londres, a més de les històries magnífiques que relates, és clar. Ets escriptor? Una mena de Truman Capote?.

Dessmond ha dit...

Guillem,
Sí, compartim això. Encara que no ho sembli o no m'expliqui prou bé.

Bé, jo crec que en sinblancaporelmundo esta fet un bon "pàjaru". He vist que has passat pel seu blog, que t'ha fet un principi de censura i que després la festa ha continuat al teu blog.

Em sembla que té el seu punt d'spammer, per més que no ho vulgui reconèixer. Ja em diràs que hi fa per aquí un seguidor de na Rosa Díez!. Però és prou divertit. Això li reconec.
Ara, com a bon nacionalista espanyol doncs ha de donar corda a les seves passions. Que, d'altra banda, també tenen el seu punt de divertit.

sinblancaporelmundo ha dit...

Has arribat un poc tard Dessmond, Ho sento. Ara, més que mai, he de protegir la meva intimitat.

AL principi escrivia només coses autobiogràfiques i tenia els meus lectors, no massa, però constants. Ara, bueno, en realitat, des de la campanya electoral, he començat a escriure sobre z, Pepiño i Zeroluelo i la meva musa se n'ha anat. Ara resulta que em dóna no se què contar coses de la meva vida com les contava abans. Tinc un pudor i una por que em vénen de l'experiència de bregar amb personatges progres i naZionalistes en un mes i escaig, que et criden feixista i fill de puta per sols que obrir la boca.

Així que, et repeteixo, has arribat un poc tard. Ja no puc contar més que el que conto en les meves històries.

I tu? jo també penso que ets divertit. Guillem és un avorrit de la vida, a typical catalan desaborío barratina guy.

Quina història és la que et va agradar més?