dilluns, de març 17, 2008

Independència al dente

Els resultats d’aquestes eleccions també caldria revisar-los des del punt de vista de CiU. Clar que la gran espantada s’ha fet molt més gràfica a la banda d’ERC. Però a la federació fa temps que la caiguda és dolça però en picat. Treure’n deu escons no és cap símptoma de salut.

L’Operació Reformista fou un desastre magnífic des d’un punt de vista espanyol. Però fou també un èxit esclatant des d’un punt de vista català. El que aleshores se’n deia Minoria Catalana –hòstia, qui nom més torracollons!- va fer un salt impensable fins arribar als dinou diputats. Di-nou!. D’aleshores ençà la línia que representa la trajectòria d’aquesta formació no ha fet més que anar cap avall.

Aquí tothom pot fer la lectura que més li agradi o convingui. Però el fet és que el balanç no pot fer-se pas en clau positiva, per més que t’hi entestis. I en el cas que aquest diputat que ara balla d’aquí d’allà, acabi a la bossa de CiU la cosa serà exactament la mateixa. Onze diputats amb més de seixanta mil vots perduts han d’encendre les alarmes. M’agradaria sentir alguna veu més que la d’en Recoder. Es fa necessari una severa autocrítica, més que intentar rentar la cara a uns resultats decebedors.

El balanç global, catastròfic. CiU i ERC se’n van directes cap a la zona de la política folklòrica. Uns més de pet que els altres. Però veuràs, altre cop, allò que tenir la paella pel mànec per una formació catalana és exactament el mateix que intentar fer una opa des de Catalunya.

Falta pensar una estratègia que vagi més enllà dels límits d’aquestes dues formacions, si volem continuar fent un cert camí de redreçament nacional. El temps no passa gratuïtament. Els fets se succeeixen cada cop més veloçment. El paradigma de país pot canviar irreversiblement.

A més de CiU i ERC, cal que un determinat votant nacionalista també faci un esforç d’introspecció. A més de fer el figa-flor i lamentar-se per les cantonades, cal que faci una lectura de la crua realitat. Que vegi qui ha crescut espectacularment i qui cau estrepitosament. I que vagi meditant si n’hi ha prou en fer proclames independentistes per tal que la independència es faci efectiva i al dente. Just al punt que la demana. A base d’humorades o de fer volar coloms només hi ha un resultat a la vista. I cada dia fa menys goig.

20 comentaris:

joliu ha dit...

CiU i ERC han minvat els seu suport electoral però els electors encara hi són.
El teòric èxit esclatant del PSC es basa només en uns 80.000 nous votants, que no son res comparat amb els 300.000 i pico mil que ha baixat ERC o els 20.000 que ha perdut CiU (parlo de memòria)

Els que 'volem' votar nacionalista (tant els que ho fem sempre, com els que a vegades no) encara som aquí preparats per mobilitzar-nos quan aconsegueixin sintonitzar amb nosaltres (Vegi's 1-D-2007)

Artur! Carretero! Som aquííííííí! Feu-nos trempar

popota ha dit...

El paradigma de país ja ha canviat irreversiblement. Després dels tripartits les coses ja han canviat, i no tornaran enrera.

Una lectura crua de la realitat? Una part sensible de l'electorat -especialment els menors de 40 anys- s'ha fet una composició de lloc sobre el que hi ha, i ha decidit no recolzar opcions que no treballin pel sobiranisme.

Quan més triguin els partits que diuen defensar-lo a amotllar-se als desitjos d'aquests votants i optin per fer proclames estèrils i per anar fent volar coloms, pitjor per a ells.

Josep-Empordà ha dit...

Popota diu: "Una lectura crua de la realitat? Una part sensible de l'electorat -especialment els menors de 40 anys- s'ha fet una composició de lloc sobre el que hi ha, i ha decidit no recolzar opcions que no treballin pel sobiranisme".

I jo pregunto: d'on ho has tret aixó?, perque els numeros, no em quadran. Paraula d'independentista convençut que no tornará a escoltar a ningú que es proclami independentista si avants no ha fet una declaració de bens, te una carrera profesional impecable i em mostra un full de ruta que no sigui un brindis al sol o els efectes del deu Bacus com a consequencia d'una calçotada. Ja n'hi ha prou d'enredar a la gent amb proclames inversemblants i sopars de a duro, perque, com a consequencia d'escoltar a qui m'ha demostrat ser uns arreplegats, ara tenim al PSOE fins a la sopa, i molt independentistes, els del PSOE no son, si més no independentistes catalans.

popota ha dit...

És la lectura que jo faig dels resultats. Tota la gent, especialment joves, que van deixar de fer costat a CiU en l'últim lustre, comencen a deixar de banda a Esquerra.

lrds ha dit...

El problema del nacionalisme és que és incapac de mostrar-se atractiu a la meitat de la població d'aquest país i abandona aquests votants a mans del PSC. No es tracta de canviar noms o de posar noves persones al capdavant dels partits, es tracta de saber on es vol arribar i després posar els instruments per fer-ho.

Anònim ha dit...

Dessmond:
Si te olvidas de la palabra "ostia", torracollons, etc., tus escritos, que tienen altura, mejorarán.
Para que no existan dudas: Soy Independentistas.
Como publicitario y comunicador opino que:
1) El catalanismo político murió hace muchos años y el gran error de Pujol fue creer en el (estaba mirando por el espejo retrovisor de un pasado fenecido).
2) Los grandes políticos pasan a la historia por dirigir a su pueblo hacia el futuro y Pujol, honrado, buen catalán y con datos positivos en su haber y al que mucho respeto, nos condujo al actual cul de sac. No entendió los cambios que se estaban produciendo.
3) Mi vida esta llena de analizar encuestas donde si quieres ver lo que tus emociones, deseos e interés quieren lo consigues. Pero cuando te juegas millones de pesetas en publicidad y cuotas de mercado sólo es válido un análisis coherente. Las encuestas de la Generalitat nos dicen la verdadera composición sociológica, en términos políticos, de como hoy es la sociedad catalana, pero nadie quiere verlo: Si seguimos por ese camino lo perderemos todo, cuando en realidad, con una determinada estrategia podemos conseguir la independencia.
4) Si en las autonómicas votara el mismo porcentaje de personas que en las del Estado, Pujol jamás hubiera gobernado.
5) Los que proclaman rabiosamente la necesidad ya¡¡ de un referéndum de autodeterminación están simplemente "piraos" ya que el fracaso nos hundiría en la miseria. Las últimas elecciones lo confirman. Frente a un referéndum de este tipo la abstención sería baja y el poder mediático (catastrofismo, etc.) convertiría el NO en un contundente fracaso. Los que pregonan el referéndum no tienen ni idea de como es realmente la opinión pública.
6) Repito el punto 5) la independencia es posible, pero no con una visión del pasado.
7) Catalunya, por su propia esencia histórica jamás fue marxista, ni socialista. Hoy los que se llaman socialistas actúan como socialdemócratas moderados y los que en su día fueron "burgueses" (liberales) hoy actúan como marxistas y anticlericales. ¡Increíble¡
8) Todo lo que debemos hacer está escrito. Solo debemos actualizarlo. En ningún caso volver al catalanismo político. Ciertamente es complejo ya que ese movimiento consiguió impulsar Catalunya a cotas impresionantes en todos los campos. En definitiva: alcanzar el objetivo nacional de independencia, utilizando las herramientas y el discurso adecuado, con estrategias modernas y "leyendo" lo que desea nuestra sociedad podemos avanzar. Lo demás: fe vola coloms. Como o es el añadir palabras como "unionistas" que suenan como muy modernas y representa, semiológicamente, un gran retroceso. El españolismo y miedo de ciertos "padres" catalanes de la constitución actual son grandes culpables. El "amejoramiento navarro" fue simplemente un acuerdo entre el parlamento vasco y el Estado. "manda cojones". Nosotros con un historial Nacional, de Estado y Constitucions Catalanes no somos nada. Rectifico: somos muy inteligentes, con una gran cultura y un gran sentido del pactismo. En definitiva: todo menos políticos.

Devolució Constitucions Catalanes

sinblancaporelmundo ha dit...

A mi l'independentista aquest que fa la seva apologia en castellà, em fa una gràcia indescriptible.

La veritat és que la vida espanyola està plagada d'independentistes catalans a les institucions i a les empreses espanyoles que a la menor oportunitat no fan sinó afavorir i donar treball als separatistes.

Tots parleu d'independència i altres chorradas. Però aneu al carrer. Però si els espanyols, catalans o no, cada dia són menys. Però si ni es tenen fills, i estem envaïts per altres cultures. Almenys el 50% de la immigració a Espanya és catòlica i hispanoparlant, però en GB, on viu, els immigrants són en un 90 de cultures no occidentals. Així que negre futur per a Europa.

A l'anònim independentista català en castellà, manda huevos, m'agradaria veure-li a ell en el seu treball sense usar el castellà per res. Es moriria de fam. Si no pregunteu-se'l als de la Trinca o del Terrat amb les seves empreses de producció, quant produïxen en català?

El vostre projecte està condemnat al fracàs. Primer perquè fins a ara heu construït la vostra nació excloent a més del 50% de la població catalana. Segon perquè fins ara heu tingut el suport imbècil dels partits polítics nacionals que buscaven els vots de Ciu o Pnv, quan es canviï la llei electoral, de què va a viure tanta gent ammarrada a la teta identitaria? Tota la vostra cultura en català està subvencionada. No hi ha ningú que ven en català, la gent passa dels productes que es fan en català. Si fins a Edicions62 té una divisió en llengua castellana.

En fi, el temps no està al vostre favor. Cada dia que passa sou menys. Tret que la Ferrusola es posi a parir de nou, Cataluña serà Morilunya en unes dècades, com en FR.

El meu diagnòstic és que si seguiu per aquesta senda Catalunya anirà a pitjor: De culo, cuesta abajo y sin frenos.

Dessmond ha dit...

joliu,
Sí, els electors encara hi són. És cert que hi ha una desmobilització que és fàcilment reactivable si el projecte és engrescador.
Molt d'acord amb el que dius.

popota,
El paradigma és canviant, si. Ara, tot i que jo combrego amb el discurs sobiranista, crec que no "todo el monte" és orenga. Per més que hi hagi una joventut que pensa bastant en clau sobiranista.
Si volem resultats amplis, el discurs cal que sigui ampli.
Aquella tan criticada ambiguïtata convergent, allò era una virtud més que una feblesa.

josep-empordà,
Jo crec que el que cal fer és intentar aproximar-se a la realitat sense apriorismes. Això dona com a resultat haver de política a voltes contradictòria. Però és la realitat, la crua, la que marca el camí.
Jo també m'he dut una bona sorpresa amb la paraula independentista. He descobert més d'una versió que no la vull ni regalada.

popota,
Entenc que vols dir. Però la fuita de vots de CiU cap a ERC fou bastant més que les noves generacions. Molt més. Va haver gent que volia radicalitzar el discurs convergent i es van ben picar els dits. Ara no els cerquis, ni a una banda ni a l'altra. Encara no s'han recuperat de l'ensurt.

lrds,
Es tracta de liderar un projecte atractiu. Has de saber on vols anar . Posar els instruments costa molt poc de pensar-ho, però bastant més de fer. Per exemple, un líder és un instrument imprescindible. I no és tan fàcil de lograr. Sense lideratge no hi ha res.

Anònim,
Agraeixo el teu apunt estilistic. Gràcies.
Benvingut al club, doncs. Pels comentaris que deixes era clar en quin bàndol jugues.
1) Crec que aquí hi ha una limitació del mitjà. No sé com encarar el que vols dir, que entenc només segons com. La feina que fa en Pujol és la de la reconstrucció nacional. Vol dir que nacionalment estem molt tocats però la tasca difícil i viable és la d'intentar reconduir la situació, sabent que mai serà el mateix. Crec que el catalanisme polític no és el mateix que el Noucentista, per exemple, però sense catalanisme revisat no cal que seguim més discussions.

2) No voldria ser víctima del meu pujolisme. Crec que Pujol és un gran coneixedor de la realitat. En certs moments fins i tot ha estat un visionari. En el discurs al voltant de la demografia i els fluxos migratoris ell va ser un visionari. Quan va començar a parlar del tema, tothom se'n va enfotre pel davant i pel darrera. I quan va començar l'allau de pateres la cosa només té solució administrativa de papeles para todos.
Crec que en Pujol va tenir encerts i errors. Ara, també cal carregar de responsabilitat a més gent. El cul de sac actual potser en té responsabilitat el Molt Honorable. Però no solament ell.

3) Interessant el que dius. Potser hauriem de fer un sopar per parlar del tema. Jo, a més de l'enquesta crec que es fa imprescindible tenir capacitat de lideratge. Això vol dir molt més que lluir un rostre més dur que el ciment portland.

4) No només el porcentatge. Si la gent arriba a votar igual en unes generals que en unes autonòmiques, en Pujol no hagues governat. Hi ha una sociovergència més que clara.

5) D'acord
6) D'acord
7) Potser hi ha un excès de noi de casa bona fent de rebel. Només cal veure les primeres espases del PSC o d'Iniciativa.

8) Estic també molt d'acord.

Sinblancaporelmundo,
A mi em sembla sensat tot el que diu. Penso que si no escriu en català és perquè té una edat en la qual no era permés ensenyar el català a les escoles. Per més que el rei digui que una onada d'amor lingüístic va còrrer per Catalunya i la gent abraçar-se a l'espanyol com aquell qui es tira al coll de la Sharon Stone -o d'n Seqan Connery-.

Celebro que coneguis tants d'aquests casos. La meva experiència és just al contrari. Els independentistes quan toquen cuixa, callen. Normal, d'altra banda.

No crec que parlem precisament de xorrades. Parlem de temes que ens preocupan. Podem anar errats o no. Però jo no ho qualificaria de xorrada.
Coincideixo amb tu, però, que el futur d'Europa és negre com el sutge. Pel que dius.

Escolta, jo també faig anar el castellà. I l'anglès. Es pot ser molt independentista, però no imbècil. Pot ser ets dels que creus que els nacionalistes som uns provincians?. Escolta, que ser independentista vol dir conèixer món, cultures, etc. No conec independentistes -afortunadament- que no tinguin un gran concepte d'Espanya i la cultura espanyola. Per qui ens has pres?.

Jo crec que has tingut alguna experiència personal desafortunada. Però fins avui el projecte polític que ha existit ha Catalunya no ha estat excloent. Sempre ha mirat de no provocar cap fractura social. I de moment no hi és.

Edicions 62 té divisió en castellà. Naturalment. Barcelona produexi el 40% de publicacions espanyoles. No sé que té de dolent?.

No ho tenim f'àcil. Però no som els únics. La globalització és un repte que no afecta en exclusiva a Cataluya, com molt bé has apuntat. Ara, això ens obliga si volem viure mil anys més, com a mínim. Comptem amb tu, que ho sàpigues. I no t'ho penso repetir.

sinblancaporelmundo ha dit...

Mira, maco, tot el que parlem i discutim és perdre el temps. El dia que la directiva del Barça decideixi retirar-se de la lliga espanyola perquè no volen jugar en la lliga d'altra nació, vam parlar. Mentre no succeeixi això, tot el discurs soberanista és com es diu en castellà: Mear en una pila.

Anònim ha dit...

Dessmond.
Gràcies per la teva resposta.
Queda pendent el sopar.
Devolució Constitucions Catalanes.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
El dia que el Barça marqui l'agenda política del país vol dir que no hi ha país.
El millor que pot passar, per la nostra salut, és que el Barça vagi a segona. A poder ser avui mateix.
El discurs sobiranista ha de venir més aviat com a fruit de les nostres saberudes disquisicions i la feina que pugui fer, per exemple, en López Tena i el Cercle d'Estudis Sobiranistes. El Barça, no. A segona.
Això de "mear en una pila" no ho havia sentit mai. Ha de ser castellà de Vallecas, no?. Vol significar que no té cap sentit?.

Anònim,
No es mereixen.
Queda pendent el sopar, doncs.
Salut!

sinblancaporelmundo ha dit...

Mear en una pila no existe, pero es que no quería llamar a nadie "meapilas", en el sentido de hipócrita, no en el sentido de mojigato, por eso la expresión inventada, mear en una pila, que si conocieras mejor el castellano, o mejor dicho, si tuvieras intuición idiomática en castellano, lo habrías entendido.

Però no li vaig a demanar això a un nacionalista català. Te n´adones? Ho escric sense Z. Vull dir que quan els catalans tinguin una lliga de futbol només per a ells, es daran compte que petitets que són, i que no conten per res en el món. No obstant això, dintre d'Espanya, sempre podran mostrar al Barça com gran equip de futbol perquè en realitat és l'única cosa que té Catalunya per a oferir-li al món. La resta és de poca categoria i subvencionat.

També em creuré el soberanisme quan decideixin no usar el castellà per res. Llavors em creuré totes les xorrades sobre l'idioma propi. Tanquin les editorials en castellà, tanquin els periòdics en castellà, no exportin "gentuza" com Buenafuente i companyia i deixin-los allà a El Prat per a solaç de catalans.

Per favor, independitzin-se de debò, però no ens avorreixin. Com més aviat millor. Esborrin-se de les nostres vides. Per favor.

Dessmond ha dit...

sinblancaporelmundo,
Havia sentit la paraula meapilas. No sabia que`vol dir exactament meapilas. Ara, no saber aquesta paraula no crec que tingui a veure amb manca d'intuició del castellà. Jo crec que el terme és una mica "arrabalero" i per això no capto l'expressió. El registre "slang" del castellà -o del català- m'interessa poc. Sàpigues que jo he fet tot l'ensenyament en espanyol, que és l'únic que es podia fer al Colegio General Primo de Rivera. Allí em van ensenyar -en castellà- textos de'n José Pla, que "era un cateto". O a l'Institut Menéndez Pelayo, a historia, ens vam saltar tot el referent al Modernisme/Noucentisme perque "estava plagado de racistas com este Prat de la Riba". També en florit castellà, of course. La meva formació és ben espanyola. No et deixis dur per les aparences.

T'agraeixo això de nacionalista sense "z". De debó.

Mira, a mi el futbol en particular i l'esport en general no m'interessen. A mi on jugui el Barça m'és absolutament igual. Ara, suposo que pot jugar a Europa. O Andorra. O a Espanya, encara que Catalunya sigui sobirana. Però ja et dic que a mi el tema del Barça no m'interessa, més que el dia que vagi a segona. (Mikel, perdona que ressuciti un debat passat).

Em sembla que tens una idea del sobiranisme equivocada. El clixé pot ser que dicti que la gent que vol la independència/sobirania siguin gent per civilitzar, provinciana, tancada, etc. Escolta qui vulgui fer anar el castellà, que ho faci. O l'anglès. O el xinu mandarinu, que és el futur. Ja t'he dit que la meva formació és ben espanyola i m'encanta llegir/escriure/parlar en castellà. Ara, també he de dir que el meu nacionalisme és en positiu. No l'entenc per anar en contra de res o de ningú. No necessito anar contra Espanya per afirmar la meva catalanitat. És més, em molesta quan algú ho fa.

Veig que estem parcialment d'acord. En independitzar-nos. Encantadissim de que ens donguis un cop de mà des de la teva òptica tan espanyola. Ara, el que no comparteixo és aquesta idea de borrar ningú del mapa. A mi Espanya no em molesta. Al revés, m'encanta. Que jo vulgui la independència insiteixo que no és incompatible amb l'admiració que sento pels meus veïns. La meva catalanitat no és sinónim de rebuig a Espanya. Jo crec que a banda d'Itàlia no hi ha un cas semblant al d'Espanya. Enlloc del món hi ha tanta varietat i concentració d'història, cultura, gastronomia, art, etc., etc. A mi Espanya m'encanta, encara que et costi d'entendre.

Sentir-se ben català no vol dir res més que això. No vol dir, en absolut, ser antiespanyol. Excepte que siguis un tros de sabata, és clar.

Anònim ha dit...

I què aneu a fer amb el més de 50% de castellanoparlants, els aneu a llençar al mar? aneu a fer una neteja ètnica a la sèrbia? els aneu a reemplaçar per moros? perquè la Cataluña que tu em dius és una farsa i tard o d'hora va a esclatar. Quan la gent se de compte que Cataluña conta cada vegada menys, que és més insignificant, es començaran a queixar.

Vosaltres no voleu la independència. Perquè si us independitzéssiu seríeu com Montenegro o Letònia, països punterissims en tots els aspectes. Però sobretot, la Cataluña que vosaltres penseu no existeix, és una entelèquia i, per molt que enganyeu, que traïu, sobretot, que traïu, no ho aneu a aconseguir.

L'única cosa que aconseguiu és que Espanya en general s'estanci i que la gent estigui cada dia més emputecida, fins que exploti.

Em parles de nacionalisme en positiu. També la corrupció del 3% quan no del 20% estan incloses, i on aneu a posar vostres Caixes què arruïnin al personal, a l´Alguer?

Passeu de nosaltres d'una pu... vegada! For ever! Fuer immer!

Dessmond ha dit...

Anònim,
Per qui ens has prés?. Realment penses que l'únic que es pot fer, des d'un punt de vista nacionalista, és llençar la gent a la mar?. No conec cap nacionalista català amb un índex tan baix d'imaginació. Escolta, com diria n'Arzalluz, el que es pot fer és el que es fa amb els alemanys a Mallorca.
Justament perquè Catalunya comença a empetitir-se amb Espanya és que apareix com a única solució la independència. Però no amb aquest mal rotllo que portes!.

La comparació tercermundista la fas tu. Jo crec que hi ha models a seguir. Suïssa o Andorra són dos casos molt més positius i d'èxit. Ara, jo no veig que haguem de recòrrer a cap exemple. No crec que em vulgui assemblar a ningú en particular. Només vull ser independent i punt. Sense comparacions, odioses o no. Catalunya té prou entitat per ella mateixa.

No et preocupis tant per Espanya. Espanya va bien. Mira't els seus indicadors. Només falta una mica més de seriositat política. Però els empresaris espanyols són prou solvents. Ja és bastant.

Barreges nacionalisme i corrupció. Com si fossin coses indestriables. Tres coses: jo sóc nacionalista i no he vist mai res d'aquest 3 o 20% que dius. Jo he de pencar com tothom, nacionalista o no. Segon: el 3% o més no és propi de Catalunya. De corrupció també n'hi ha a Espanya, des de temps immemorials. Des que existeix el comerç i la política. Però a mi no em sembla significatiu aquest tema per parlar de nacionalisme. No és cap particularitat nostra, per sort. Tercer: allò del 3% va quedar com una insinuació, bastant desafortunada. Quan es fan acusacions d'aquesta mena s'han de demostrar. Tu pots dir el que vulguis. Però un president de la Generalitat ha de ser més rigorós.

Què vol dir això de "Fuer immer"?

Anònim ha dit...

Für immer! per a sempre!

No, vosaltres voleu la independència "mangoneando" a Espanya. No, jo vull la independència per a no veure-us mai més. Que passeu de nosaltres für immer i que ens deixeu en pau. Ni relacions culturals, ni humanes, ni gens. Si us voleu anar. Adéu.

Però no penseu en bon rotllo. No. Serà un divorci a cara de pitbull i vosaltres tindreu les de perdre. Gens de Suïssa, ni Andorra. Adéu o tots els ciutadans amb tots els drets. I que no em vinga cap català a vendre'm res perquè li dono una en certa part. No vull saber gens de vosaltres.Divorci. Adéu. Ja us vull veure amb tot en català. Us morireu de fam.

Dessmond ha dit...

anònim,
Ok.
Jo sempre penso en bon rotllo. Ets lliure de pensar el que vulguis, només faltaria. Ara, el nostre model no és de república bananera justament. És massa truculent això dels ciutadans sense drets i morir-se de fam. Si tenim la Unió Europea, que ho subvenciona tot!.

En fi, que tens un concepte una mica extraviat del que és l'independentisme, carambes.

Josep (sl) ha dit...

Anonim.
La independència és bàsicament pel contrari que tu expresses. Els catalans estem sent "mangonejats" pels espanyols cada cop que és fan els pressupostos de l'estat i Espanya és un llast econòmic. Alhora què no és el mercat captiu dels catalans, que tu dius, ja que podeu comprar un productes de tot el món. Alhora els catalans també podem vendre fora som el 30% de les exportacions i 20% de les importacions.

Ho pots contrastar a l'INE.

Josep (sl) ha dit...

Els països bàltics i Eslovenia serien bons exemples de com pot afectar positivament la independència a un territori. Sobretot Estonia i Eslovenia: PErquè us feu una idea la segona; Eslovènia, des de els 1991 ha multiplicat el seu PIB per 2,5 I ha entrat a l'Euro, UE i OTAN.

Josep (sl) ha dit...

Rectifico Eslovènia ha augmentat el pib x7 des de el 1991.