Itching like grass

Passat i present

Mai foren millors els temps passats. Aquesta és una dita que jo me la crec de cap a peus, exceptuant la part corresponent al rei en Jaume. Ara, tot i aquest convenciment ple que tinc del seu significat, en aquest dia de sol, de mar calmada, de sentir el refilar del ocells, d’aquesta alegria que impregna el matí a la platja de Vilassar, em demano que hagués passat avui si en mig del cacau que havia muntat en aquella vaga que cito al post anterior, un representant del Sindicat d’Estudiantes afirma davant de tot un conseller, taxativa i repetidament “que a la companyera le hang metio loz déo” els mossos. No sé quin efecte podria causar, per exemple, en un conseller com ara en Saura.

Tot i així, repeteixo: mai foren millor els temps passats. Res hi ha que superi aquesta brisa compassada per la remor de la mar del dia d’avui. Aquest soleiet que només escalfa dolçament. I res és més optimista i energètic que les discussions que escolto entre el fullam dels arbres. A saber quins tractes estan ventilant ara mateix els pardals i les merles. Però segur que no els passa pel cap ni fer vaga i, encara menys, reivindicar segons què.