diumenge, de febrer 17, 2008

Kosovo

Avui, si Déu i els americans volen, Kosovo esdevindrà país independent. A tot estirar, dilluns. I aquí tindrem els que botaran d’alegria, els escèptics i els que s’ho miraran de través. Com el govern espanyol.

Jo sóc dels que gasten un bri d’alegria i un bon bri d’escepticisme. Això de Kosovo em sembla directament empeltat amb la insofrible basquitis que corre per casa nostra. Temo aquests que fan un “cut and paste” del qualsevol cosa i te la plantifiquen com a model. Sense mirar el context de les situacions.

Crec que el cas de Kosovo pot donar per més d’un post i que en hem de mirar la lletra petita de l’assumpte, més que purament la foto. I hem de canviar tant de xip per arribar al mateix port que els kosovars, que el primer de tot és aconseguir la foto de’n Putin i el president de la Generalitat asseguts en el mateix sofà, posant els peus damunt la taula. Passant molt dels americans, què aquesta imatge només la fan amb els espanyols. I que corri per tot el món.

Tenim prou xip per resistir-ho?.

11 comentaris:

lrds ha dit...

Kosovo no és Catalunya i evidentment el procés ha de ser un altre. Cal mirar més què passa al Quebec, a Escòcia o a Flandes que al Kosovo.

Dessmond ha dit...

lrds,
Sí, són exemples més afortunats per seguir. La història de Kosovo, segons com és el contrari al nostre cas.

bacus ha dit...

quebec és una problema entre colons francesos i britànics no em sembla un bon exemple.
Sobre Escocia i Flandes està clar que si avancen és pq ho lidera la dreta, amb l'esquerra mai anirem enlloc sempre posaran per sobre "la cohesió social" si és que existeix en una economia capitalista, suposo que els hi deu agradar pensar que si. Són uns il.lusos i per això no anirem mai enlloc amb ells.

Dessmond ha dit...

bacus,
La suposada cohesió social, de moment, el que ens porta és tot el contrari a la independència. A la real, vaja. Mai com avui els catalans hem estat tan dependents.

Joan Safont ha dit...

No és un exemple, sí. Però tot i això, hi ha punts en comú. Tot precedent s'assenta. O és que Putin, excap del KGB, és estúpid quan retreu que Espanya també té Euskadi i Catalunya?

A més, quan els qui sospiren per Sèrbia són els mateixos que sospiren per Espanya, em venen ganes d'agitar la bandera vermella amb l'aliga bicèfala al mig.

Intentaré parlar-ne.

Talaiòtic ha dit...

Totalment d'acord amb en Joan Safont. A mi ja em van agafar les mateixes ganes que ell i ja he posat al meu bloc l'àguila bicèfala de Kosovo, que un temps també va ser nostra.

Salut!

Anònim ha dit...

Benvolgut Dessmond,

El Kosovo independent no es cap mirall, però sí un exemple, molt positiu, per a treure'n conclussions.

Sèrbia sí es molt semblant a Espanya, i ja han marxat Montenegro i Kosovo.
Espanya si es considerava, territorialment, i sobretot l'esquerra que ens domina ara (socialistes i comunistes) com la Iuogslavia titista, exemple (??), ens deien, d'autogestió, federalisme, tercera via i no sé quantes meravelles més. Tot era mentida. A poc que han pogut, quan es desmoronà el mur soviètic, els eslovens i els croats aprofitaren per a esdevenir independents. I ja sabem que els liders eslovens s'aconsellaren , a petició pròpia, amb Jordi Pujol. Després, el cas de Bosnia-Herzegobina, i Macedònia.

I el Kosovo. No sé si una destinació millor haguès estat la Gran Albània, no ho sé, però el genocida Milosevic pensà que mai aniria cap exercit, ni de terra ni d'aire, a salvar la població kosovar. I s'equivocà. Totalment.
L'administracio Usa, del nostre reverenciat Bill Clinton, no dubtà.Ni feu cas de la vella Europa, la de la França de la grandeur vinguda a menys de Chirac, ni la dubtosa Alemanya socialdemòcrata. Clinton utilitzà la força militar de la OTAN, demostrà que ho podia fer, el genocida Milosevic pensava que era una farol, i la va espifiar.

Intervencio militar USA-OTAN per restablir els drets humans.
I tutel.la saxona-europea. I quan Russia vol recuperar els seus anteriors cops de sabata a les taules internacionals, s'ha acabat el bròquil.

Independència unilateral.I protegida.

Pristina capital d'un nou estat europeu.
Reconegut internacionalment. Amb molts problemes, evidentment. Però amb molta més capacitat per encarar-los.

Curiosament la pàtria del dictador Enver Hodja, Albània, la veu més esquerranosa dels països soviètics, ha esdevingut un portavions nordamericà als Balcans. I amb una gran majoria de la població fervorosament i sincerament pro-nordamericans. Per dur-los la llibertat.

Kosovo sembla un cas calcat. Amb l'agreujant, per als jacobins d'arreu, que diuen que era el bressol serbi. Doncs serà el bressol serbi, però és un pais independent des d'avui.

Tot moviment de fronteres a Europa, de l'Est, i a veure si aviat per l'Oest, es bó per a la causa catalana. I dolent per a la causa de l'unitarisme espanyol.

Les fronteres europees es poden moure, trencar i modificar. I no passa res. Al contrari. Els nous estats europeus van per bon camí, millorant economicament i socialment.

Bona notícia per als catalans, sens dubte. I a veure si ens adonem que són els USA, mes que ningun altre pais europeu, els qui ajuden mes a la llibertat dels pobles, a esdevenir estats independents. Pel su interès, naturalment, però nomes són ells, els USA, la gran superpotència, els qui arrisquen per a moure les fronteres europees, davant circumstàncies determinades.

Tant de bó ho tinguem ben present. Si algun dia arribem a la independència, serà per la voluntat decidida del nostre poble, i, també, per que USA i Gran Bretanya, sobretot, ens donen suport.

Al cap i a la fi, un Portugal independent li ha anat molt bé a la Gran Bretanya.

No seran França, Espanya, ni Itàlia els ambaixadors de la nostra desitjada llibertat. Ben bé el contrari.

I si d'ací a 10 o 15 anys el Kosovo s'uneix amb Albània, serà la seva lliure i democràtica decisió, dels dos parlaments. Però això es ja un futur molt improbable de veure.

Mentre, Kosovo independent.
Sèrbia reduïda novament.

Les fronteres, a Europa, es mouen. I no dona cap problema. Si es mouen amb consensus dels nordamericans.

Cordialment,
Andreu

Dessmond ha dit...

Joan,
Clar que n'hi ha de punts en comú. Però els que decideixen decantar la independència són radicalment al revés, no ens passen a nosltres.
Jo celebro les paraules de Putin, caramba. Em van encantar.

Talaiòtic,
Ganes no ens en faltaran a ningú. Ni a mi.

Andreu,
En aquests moments, l'únic que tenim de la nostra part és en Putin. No pas els americans. En el sabem treballar?. USA està amb Espanya i els anglesos ens van deixar en aquest punt on som. Les fronteres a Europa es mouen, però encara ha de ploure bastant més per veure ballar les nostres. Res és comparable a Kososvo, ara mateix. El context no és gaire semblant, més que les ganes d'independència.

perplex ha dit...

En Putin està de part dels serbis i espanyols, l'esment a catalans i bascos no és més que un xantatge desesperat per intentar evitar la independència de Kosova. Té por de tenir problemes a les repúbliques caucàsiques, un bon exemple és Txetxènia.
I USA estava de la part de l'Aznar però després que el ZP els va deixar penjats a l'Iraq no crec que ara l'ajudessin massa.

popota ha dit...

Té raó perplex.

D'altra banda, i exceptuant els minuts següents al cop d'estat del 36, mai els catalans hem estat tan independents d'España com avui. El que passa és que ho som gairebé res.

D'altra banda, les desqualificacions a l'independentisme tàntric dels bascos estan de més.

Salut,
pep

Josep (sl) ha dit...

A mi m'encanta quan a la COPE parlen de Balcanització. A ells els hi encantaria ser Serbis.