dijous, de febrer 14, 2008

Jornada de vaga

Avui és dia de vaga a l’Ensenyament. Això em fa rumiar en dos sentits. Sempre he pensat que el dret de vaga hauria de ser un recurs extrem i que, en el cas d’aquest ram, seria on començaria a aplicar-se el model japonès. El model responsable d’entendre una vaga. Sempre he cregut -de la forma més sòmines- que l’Ensenyament és la part més important en la formació, en la manera d’entendre la vida, el que marca definitivament a l’individu. A la seva capacitat de ser i el que ha de garantir la seva prosperitat, moral o material. L’Ensenyament és el pilar bàsic que fa aguantar tot el nostre sistema social. Allí és on comencen a configurar-se els models i les pautes de funcionament. Tot el que falli en aquest estadi, s’arrossega impertorbablement fins a la fi. L’etapa de la vida que correspon als anys d’Ensenyament són determinants. Primer, individualment i, després, col·lectivament.

Quan arriba una vaga, del sector que sigui, hi ha la foto de la “mani”, del que parla en nom dels que fan la “mani” i després la “taula negociadora”. I tots cap a casa. Se n’ha fet tal abús del dret a vaga que no crec equivocar-me quan dic que avui ja no serveix per fer reversible cap situació. Simplement per esgarrapar les escorrialles.

En aquest cas m’ha sobtat veure, dels que parlen en nom dels vaguistes, que la gran preocupació seva és que la gestió d’un centre públic pugui ser privada. Segurament hi ha més corda per estirar. Però per poc que sàpigues de comunicació, no pots afartar a l’audiència amb qüestions detallistes, saberudes i extenses. Has d’agafar una idea i repetir-la com un lloro de gàbia, per què acabi fent forat. Has de ser sintètic com una mala cosa, a l’hora de llençar un missatge a les masses. I pam: quin fantasma pot fer més por que la paraula “privat, privada”?.

Em sembla especialment significatiu que els ensenyants optin per aquesta tria. Pel que té de poc pedagògic, justament. Demonitzar el terme privat em sembla ridícul, infantil. I l’accepto davant de segons qui, perquè segurament serà un actor al qual li professo poc o gens de respecte. Que els ensenyants agafin aquest tòpic propi d’analfabets com a bandera, em sap greu perquè vol dir que ha començat el joc del Pare Carbasser. El que en realitat provoca una mesura extrema com és una vaga no es pot confessar obertament.

Vaig creure, molt innocentment, que efectivament vindria una vaga. En saber que pel Sr. Conseller era factible passar de curs amb quatre suspensos. Això és una bomba pel sistema. Radioactiva. Que el nivell d’exigència a l’ensenyament sigui zero o tendent a zero hauria d’escandalitzar i revoltar als ensenyants. Als pares i als mateixos alumnes. Però sobre tot als ensenyants.

S’ha arribat tant a atiar l’estupidesa, la superficialitat, que ara en som presoners. Quan els ensenyants pugen al mateix carro que el d’un vulgar agitador, malament. Ara, no vull ni pensar el cristo gros que s’hagués pogut muntar si l’autor de tal proposta hagués estat un govern de CiU. Perquè aleshores la mesura seria de dretes!. I per aquí si que no hi podem passar!.

25 comentaris:

marius ha dit...

A mi m'encurioseig que la majoria de les vagues siguin en sectors públics (i ocasionalment en empreses amb tancament assegurat). Sembla que els sindicats només tinguin força en el sector funcionarial, o només marquin paquet en el sector públic. Un dia haurem d'analitzar aquest fet i comentar el sentit que té una vaga que perjudica al conjunt de la població i no a "la patronal", simplement perquè aquesta no existeix com a tal en el sector públic.

Concretant en el cas dels mestres, la vaga d'avui costa d'entendre. Jo, al menys, no l'entenc. De què protesten? Quina millora reclamen? Jo no he vist que el document que els ha exitat parli de "privatització" de l'escola (i si ho fes, què?). Tampoc he vist que proposi altre cosa que un debat sobre diversos aspectes de l'ensenyament.

Cal concloure, per tant, que es deu tractar d'una vaga "sindical", és a dir, una vaga muntada pels i des dels sindicats per mantenir la seva cuota de poder. Per això no els sap cap greu deixar un milió de nens al carrer, ni arrossegar un col.lectiu que, majoritàriament, no té ganes d'aquesta vega.

I si, Dessmond, sort que la proposta és d'un govern "amic", que si fos de CiU...

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Moltes tecles novament: sobre les vagues, sobre gestió pública/privada, sobre els sindicats, sobre els funcionaris...Això només demostra que la realitat és complexe i, per tant, la seva anàlisi, també (a menys que volguem caure en una conversa de barra de bar).

Pel que fa a la vaga, que jo també considero un recurs extrem i que mai es pot cremar en fase inicial, he sentit un adjectiu que li escau demeravella: VAGA PREVENTIVA. Per a mi, lamentable, com les "guerres preventives". Va contra un document de treball, no contra una llei. Això només reflexa menyspreu pel dialeg.

Personalment, crec en l'educació pública (la meva descedència hi va, no com la del sr. President). Ara bé, usar el terme "privat" en sentit despectiu, ho trobo del tot primari, sectari, dogmàtic, etc.

Pel que fa als sindicats (laborals), pels quals tenia un alt respecte fa uns anys, el dia a dia m'ha fet conèixer més trepes i impresentables que d'altres tipus humans. Em sap molt greu pels sindicalistes que hi han deixat la pell o la salut amb la seva lluita pels altres, però és la meva subjectiva experiència...Ull! potser és que amb l'actual "sindical-system" molta gent no entrem a jugar-hi i abandonem la nostra responsabilitat.

Sobre els "funcionaris". Tinc una visió polièdrica. D'una banda les lectures de Pedrolo (en sóc un devorador) els deixa retratats. D'altra banda, en tinc gran estima per alguns. Però en conjunt, m'agradaria conèixer algunes estadístiques:

- Fills per parella (funcionaris, mixta, no funcionaris)
- Esperança de vida i sinistralitat laboral.

Ép, que això es fa molt llarg!

SiI! (anònim dlpo)

Anònim ha dit...

Sempre que s'en parla de privatització sembla que ve l'home del sac. Ja n'hi ha prou amb aquesta estigmatització d'allò privat. Estem al segle XXI, la lluita de clases, l'obrer i el capital, l'empresari explotador, etc. no és que estigui "demodè" sinó que ha perdut la guerra. Pero encara pel Principat els tufos i tabus del seixanta i setenta estan escampats entre la clase política i sindical.
Dues preguntes:
- Què passaria si algun partit parlès seriosament del xec escolar o la llibertat d'elecció del centre escolar?
- Quina representativitat tenen els sindicats avui en dia?
Por a la llibertat és el que hi ha al Principat des de fa dècades, molta por...

Dessmond ha dit...

marius,
Cal ser molt curós a l'hora de plantejar una vaga com aquesta. Sobre tot perquè aquí no es parla de contingut docent sinó de gestió del centre. Els alumens passan de curs amb quatre suspensos i tots giren la vista cap a l'altra banda. Em volen replantejar la gestió del centre? Aleshores sí que els hi munto el ciri. Aquesta imatge la trobo massa corporativista, tant que fa molt lleig.
No fa quatre dies que va ser signat el Pacte per l'Educació?.
Contemplar la possibilitat de privatitzar la gestió, que no vol dir convertir cap centre públic en privat, i muntar el crit al cel em sembla injustificat. Els problemes que ocasionarà a milers de famíles el fet de no dur els fills a classe no sé si queda justificat per les autèntiques raons de fons del "problema".
Es pot trobar informació a: http://www.gencat.net/educacio/llei_educacio/index.htm
És la mare de totes les guerres.

Benvolgut anònim,
Jo m'he format en centres públics de l'ensenyament bàsic, secundària i universitat. No hi estic en contra, t'ho ben asseguro. Ni tampoc a favor. Per defnició no hi ha res bo o dolent. I aquesta vaga sospito que vol aconseguir que si, que per definició assumim que l'ensenyament públic és eternament collonut. En el moment que vols gratar en la qualitat de la gestió dels centre, ja hi som.
Passa que també els socialistes han jugat amb foc. En el seu dia van arguir autèntiques barbaritats per carregar-se la política, per exemple, duta amb els centres concertats. Van encendre la flama de la demagògia, que tan fàcilment pren i van embrancar-se amb dir que afavoria a l'ensenyament privat, que es volia enfonsar l'ensenyament públic i tota una rècula de solemnes estupideses. Que ells sabien que eren majúscules tonteries, però el tema era guanyar la partida, encara fos a base de practicar la política de terra cremada.
Això és simplement la torna. Aquests sindicats s'han apuntat al carro fàcil que algú els hi va plantar davant els nassos.

Aucanada,
L'únic que pot fer discursos en contra de la privatització és l'home de Cromanyó. L'únic que ho pot fer i entendre per què no hi gasta vergonya.
Part d'aquest circ que avui s'ha engegat és justament per això, per purs tabús. El tema del xec escolar és un tema tant tabú com estúpid. Només s'hi respon amb una histèria impròpia de persones suposadament formades. I l'altra és la pregunta del milió: la representativitat cada cop és més dubtosa. Jo no tinc la sensació d'estar escoltant rotundament una mostra representativa de TOT el col·lectiu. Si dels lobbys de l'Educació. Però poca cosa del món de l'Ensenyament.

Anònim ha dit...

Crec que la vaga es una demostracio de forc,a mes encarada a la resta del sector de l'educacio que al govern. En altres paraules, alguns sindicats volen deixar clar a qualsevol ensenyant que, vulgui o no, son els sindicats qui el representen.

Sobre si haurien de fer vaga pels suspesos... be, ningu mai fa vaga pels consumidors! No ajuda que els pares siguin en bona part responsables dels problema al delegar a l'escola l'educacio completa (que no es nomes l'ensenyanc,a).

Dessmond ha dit...

ra,
Ostres, vols dir que les amenaces del segell "crosta" han fet escola?. Em sembla que de raó no te'n falta. Si que sembla un avís per a navegants.
A vegades mirant les coses en termes economicistes es troba la llum. Certament, ningú faria mai cap vaga pels consumidors. I menys d'aquesta mena.

Anònim ha dit...

És curiosa aquesta obsessió pel sector privat: a la universitat, per exemple, tenim aquells sindicats comunistes que fan molt de renou, però que quan hi grates una mica veus que no hi ha res, que de cap de les maneres volen que hi entri capital privat. Jo sempre em deman: què volen? Tancar el PCB? L'ICO? Precisament han estat aquests centres de recerca amb capital mixt els que han possibilitat la millora de la universitat i estan possibilitant que retornin alguns cervells que havien fugit a Amèrica.

Dessmond ha dit...

joan,
Sí, certament ho és. I en aquest cas és una mica sorprenent, perquè de privatitzar només es parla de la gestió. Res més. De fer els centre més eficients. I això sembla pecat. Em sembla increïble.

Trina Milan ha dit...

Dess i companys,

estic molt d'acord amb tot el que dieu, ho he dit en el meu bloc i m'he mullat perquè sóc del gremi....
Dues qüestions que em semblen pertinents: el paper dels sindicats, crec que no només estan fent un avís a navegants, a més estan marcant territori respecte d'altres lobbies del sector com les associacions professionals de directors, que tenen un paper fonamental i que es veurà reforçat justament per les revisions de la llei...
I el famós xec escolar, la por a la privatització està mal explicada pels convocants, i està mal entesa pel públic en general, si tu vols independència per decidir has de tenir diners, i els diners no penso que hagin d'estar en mans dels pares, sinó justament en mans dels centres i els diversos serveis educatius, una veritable descentralització, un augment del pib per a educació i una nova forma de gestió educativa, que faciliti equips docents, formació continuada per als professionals i eines suficients per a tothom...
Com sempre, parlem de diners i parlem de llibertat...vés quina novetat, i això no ho tenen clar ni els sindicats, ni els responsables polítics, cap d'ells,ni els actuals ni els anteriors, ningú ha estat capaç de ser agosarat en política educativa i ja va essent hora....
salut i cultura companys!

Dessmond ha dit...

Trina,
Celebro que coincidim. De fet esperava el teu punt de vista al respecte. Crec que donat que coneixes directament el gremi, la teva opinió és important.
Veig pel que comentes que no anem tant errats.
El paper dels sindicats és ben difícil d'acceptar. Estan intentant fer un paper que probablement no els pertoca. I juguen la carta de sempre, de fer por amb la paraula privatitzar. Lamentable, vaja.
I si el rerefons és una barreja de conceptes tipus llibertat o diners, està clar que la visió d'aquesta vaga és macarrònica.

Molt recomanable el teu darrer post "L'escola i la vaga".

Trina Milan ha dit...

Dess,
gràcies per la teva resposta, sé que coincidim, i espero que realment més persones coincidim, de l'espectre polític que sigui i del gremi que sigui, perquè l'educació és massa important i pertoca a tothom...
una abraçada amic

Anna Tarambana ha dit...

Havia escrit un comentari taaan maco i taaan elaboratperò s'ha esborrat. Hi torno, però més breuemnt:

La vaga d'avui, ideològica, ha estat desmesurada, al meu parer. Els sindicats, possiblement no es sentien escoltats i han radicalitzat una mica al discurs intentant fer força amb la idea que "mireu si és important que aquest cop anem tots a una", molts mestres s'han quedat amb aquesta idea i la de la privatització sense arriba al fons i plantejar-se una qüestió fonamental: l'educació no funciona, cada any s'hi destinen un munt de diners i no en treiem resultats.

Per mi és obvi que hi ha alguna cosa que no funciona. Opino que qualsevol iniciativa enfocada a un canvi en l'organització escolar, que ens faci més efectius, eficaços, i que ens ajudi a revaloritzar a l'educant cal ser escoltada.

Estan espantats per la paruala "privatització" perquè molts han anat a parar de la pública fugint d¡un privada o concertada que els colava molt i, segurament han oblidat que quan eren allà hi havia moltes coses de chesió de plantilla, criteris organitzatius i moltes altres que funcionaven molt millor.

Hi ha molts pros i contres, i molt a parlar. Tots, no només quatre il·luminats.

La vaga ha estat excessiva. I, cada cop tinc més clar que he fet ben fet d'anar a treballar avui.

Anònim ha dit...

Això últim que dius m'ha fet pensar en la manifestació pel dret de decidir, de la qual alguns sindicats importants van passar oímpicament.

Jo penso que l'educació ha de ser pública, gratuïta, amb professors amb vocació i bons sous, perquè ells tenen una responsabilitat molt important en el futur de la nostra societat.

El dret de vaga és com tot. És clar que se n'abusa, però és lògic en un model de societat viciat, podrit, de bojos.

Dessmond ha dit...

Trina,
L'educació per a un país civilitzat ho és tot. Jo també espero coincidir per damunt de qualsevol ideologia amb molta més gent. Salut!

anna tarambana,
Jo sempre sempre escric els posts en Word i els comentaris al bloc de notes. Ho recomano. Ho he après després de patir experiències desagradables com la teva.
Gràcies per tornar a intentar-ho, doncs.
Ostres, és d'agraïr un comentari com el teu. Els afectats directament ténen un plus d'interés per a mi -i suposo per la resta que llegeix aquests blog-. El que és una intuició, sembla que va ben encarrilada, doncs.
A mi també em sembla que hi ha un problema a l'ensenyament, perquè de recursos se n'hi destinen i els resultats no són per tirar gaires cohets. A tots nivells, que consti. Si que sembla més un acte reivindicatiu per a posicionar els gremis, per revalorizar el seu paper més que cap altra cosa. I sembla una iniciativa pensada en algun desptatx més que àmpliament consensuada amb tots els actors.

relfexions en català (marc),
Cal no perdre la perspectiva, Marc. L'educació ha de ser, també, pública. No exclussivament pública. Tenim una llarga tradició pedagògica que arrenca molt abans de l'existència d'un sistema públic amb voluntat de ser solvent. La pedagogia catalana, també té un bon currículum en el sector privat. I això no la fa incompatible amb voler aspirar un ensenyament públic de qualitat.
Ara mateix segurament hi ha un tema de sous. Però hi ha un problema que va molt més enllà dels diners. I aquest serà el problema de debó. De voler/saber anar a la seva arrel i atacar-lo.
El dret de vaga hauria de ser posat en pràctica com els japonesos. Altrament, la seva credibilitat és nul·la.

Anònim ha dit...

En general, els que sou pares només us desperteu (molesteu) quan hi ha un trencament de la vostra habitual monotonia. Cal recordar, que no vareu dir res quan es van eliminar les proves de setembre, potser us anava bé per les vacances?El vostre pensament potser va ser "els nostres fills ja aprovaran un any o altra". On és el bé de l'alumne que ara esteu demanant?
En poques paraules,sou uns hipòcrites, totes les problemàtiques voleu que les arreglin els altres.

Dessmond ha dit...

Anònim,
Jo no tinc fills ni monotonia. Trobo quec que per ser anònim xerres massa faltant al respecte.
Aquí no estem acostumats a aquest estil de discutir. Ni hi ha intenció de trencar el costum.

Joana ha dit...

Em pregunto per què donem (donen) tan poca importància a l'educació i a la sanitat, en un país on no anem sobrats de res. El futur( futurs)llicenciats, diplomats,graduats... si no tenen uns pilars sòlids creeran una societat feble , resultat de la llei del mínim esforç.
Ah! Els pares que tenen avis, un dia de vaga el poden sol.lucionar, els altres hem de pagar un cangur.
Bon cap de setmana Dess!

Anònim ha dit...

Bona nit, apreciat Dessmond i altres.

Prefereixo no entrar, ara, sobre això de les "vagues preventives" (insòlit) ni sobre l'escàs tacte polític del conseller Maragall l'ideòleg Tete. (manegar el tempus polític es el mes important, i no en té ni idea).

Tanmateix, si crec que aquesta allau, a estones, de vagues, repetivives, perìodiques com si fossin les visites al gimnàs, en sectors públics , no es produeixen, ni en quantitat, ni en maneres de dur-les endevant, al sector privat per:

a)- La butxaca dels vaguistes (dels qui lliurement no van a treballar 1,2 ó 7 dies)no es veu afectada. No crec que les empreses publiques descontin el sou dels dies no treballats als qui han fet vaga.
Si els gestors complissin la seva obligacio, ja ho veuriem com van les coses.

b)- relacionat amb la primera, aci, a l'estat espanyol, els sindicats ni tenen ni utilitzen caixes de resistència, ni paguen algun import als afiliats que fan vaga.

Es un principi bàsic del sindicalisme i del funcionament de l'economia moderna, als països civilitzats (nordics, alemanys, altres centreeuropeus, saxons)

Qui voluntàriament deixa d'anar a treballar no cobra, i es ben lògic, i, en canvi, el sindicat convocant va estalviant per a poder tenir adeptes i seguidors si cal -que en ocassions segur que cal- el conflicte, i poder-lis abonar algun import que cobreixi parcialment la pèrdua d'ingressos que sofriran.

c)- El factor "money" corregeix excesos i aquesta mena de "festes majors d'adolescents" en que es converteixen ací les convocatòries de vaga.

d)-I , també, les nostres administracions locals -ben públiques també- com si fos el Carlinhos Brown, tanquen a la ciutadania els principals carrers de les grans ciutats (ho fan sempre, per cert, per a qualsevol cosa, cursa de bicicletes solidàries, etc., etc.) per a que la mani passi per Urquinaona, Laietana, Ferran i el que vulguin.

Cap problema.

Quina diferència amb els països civilitzats.!!!

Per que no els hi ofereixen desfilar pel Passeig LLuis Companys i acaben al Parc, a la Ciutadella, però a la cascada s'acaba. LLuny del Parlament.? O a algun altre lloc on les molèsties no siguin tant grosses com pel centre de la ciutat?

Manca de responsabilitat. De tothom. Patronal pública, sindicats -"groguents" en el sentit que són finançats majoritàriament per diners publics i són mes corporativistes que els sindicats grocs, "vaguistes funcionaris" que no perden ni un euro dels seu sou, treballin o no treballin, facin vaga o no; i el teatre habitual, propi de les etapes del final de la dictadura, d'ocupació continuada de les principals vies de la ciutat per a que es passegin, a l'hora del solet, si, a l'hora del solet, els que queden molt contents d'anar a una altra "mani".

Per cert, cap d'aquests, crec, estava a les "manis" del 74,75, i primavera del 76, on hi havia carrers oberts a la passejada, i si moltes corredisses davant els grisos que apareixien. No cal mitificar-ho, ni molt menys, però actuen com els nens al festival de fi de curs en un cole privat privat, no concertat.

Una altra questió maleïda, pel costum, de després de la reforma politica, i que s'ha enquistat.

Com veureu, prefereixo, ara, situar les formes en el "money", i després, ja parlarem de les que es fessin.

Però amb el sistema actual, a molta gent li va bé prendre el solet mig matí, ..i cobrar el mateix que si hagues treballat.

I això, això, sincerament, crec que NO POT SER.

Sempre m'ha fet basarda aquest vici generalitzat d'inventar la gasosa cada dia, en lloc de copiar, si copiar, el que facin a Noruega, o a Alemanya. I ja està.

Bona nit,

Andreu

miquel ha dit...

Uns detalls superficials, entrar-hi a fons seria massa llarg:

Quant a passar de curs amb quatre suspeses, en realitat es tracta de fer dos cursos, 1r i 2n de batxillerat com si fos un sol curs que pot durar diversos anys acadèmics. Al final s'ha d'aprovar tot. Pot semblar, i potser és, una animalada, però a més, ara per ara, és inviable en la majoria de centres per raons d'organització i d'espai.

Quant a l'educació, tinc seriosos dubtes que actualment sigui la primària i l'ensenyament secundari el referent més important; una altra cosa és el simplement l'ensenyament.

Un dia de vaga em sembla una mesura irrisòria. Només entenc una vaga que dura fins a aconseguir els objectius que es proposen els vaguistes o fins que no poden aguantar i claudiquen.

Estic amb tu quan considres la vaga una mesura poc adequada en el cas dels docents, però sobretot perquè em temo que la seva efectivitat és menor davant d'altres possibles actuacions encaminades al mateix fi.

Els sindicats s'han expessat fatal o han estat interpretats molt malament, que ve a ser el mateix. De totes maneres, crec que la majoria dels qui han fet vaga no estan sindicats. És clar que el gremi dels ensenyants no es caracteritza precisament per la seva independència de pensament i són molt manipulables.

Sobre el que diu l'Andreu que als vaguistes funcionaris no se'ls descompta una part del sou, és la primera notícia. És bo de saber, demanaré a l'administració que em tornim el que se m'han quedat en diverses ocasions.

Anònim ha dit...

Segons l'informe PISA l'educació és de baixa qualitat. Cal dir que l'0esmentat informe no es limitava a l'ensenyament públic.
La meva tesi és que l'ensenyament privat és dolent per la infra-dotació de recursos que es fan al sector públic. Si el sector públic té una qualitat de 2, el privat perquè sigui rendible haurà d'oferir una qualitat de 4. Si el sector públic té una qualitat de 7, el privat haurà d'oferir-ne 9.
Òbviament, la manera de lluitar contra això no crec que sigui privatitzar encara més l'educació pública, ja en tenim prou amb l'escàndol de l'escola concertada que perpetua l'infaust consens del pacte nacional per l'educació.
Així, jo m'apunto a anatemitzar el concepte privat en el camp de la educació. I amb mí, qualsevol liberal que cregui en la igualtat d'oportunitats i en la imperiosa necessitat que té tota societat de permetre la mobilitat social.

Salut,

Dessmond ha dit...

joana,
Els avis són un paraigües perfecte multiús. Ai d'aquella família que no tingui avis!

Bones anònim,
Podria ser que en endavant, si una gestió del centre passa a ser privada, aleshores aquest aspecte pugui variar. Motiu, doncs per anar ahir a la vaga.
El dret de vaga el crec executable. Ara, fer-ne abús, com comença a ser tradicional, això m'emprenya. Fer vaga és un recurs que té conseqüències a vàries bandes. I quan no repercuteix directament a la butxaca del qui la promociona, aleshores se'n fa l'abús.
Sempre copiem, malament, el que passa al món civilitzat. I és una llàstima que ho faci el món de l'ensenyament, que hauria de ser exemplar.

Pere,
A mi em sembla una animalada, tot i que semble més digerible tal i com ho expliques. Un alumne que suspen, el curs que sigui, i el segueixes mantenint amb alumnes que han aprovat, és a dir, nivell superior, aleshores condemnes a aquest alumne novament al fracàs. Si no té prous coneixements, com anar seguint nivells superiors d'ensenyament. El que pot passar és que aleshores es rebaixi el nivell general, per tal que ningú quedi massa en evidència. No sé pas. A mi em fa molt de mal efecte. Potser tu pots matitzar millor que jo. Les experiències meves a fer aquesta mena de barreges són lamentables.

Dic que hi ha més reivindicació que el tema de privatizar. N'estic segur, però és aquest amb el qual es fa bandera. Jo ahir vaig tornar-ho a veure-ho amb la gent que en teoria liderava la vaga.

Celebro tenir la teva opinió per aquí. Sempre va bé tenir un contrapes ben informat.

Popota,
La qualitat de l'ensenyament afecta a la baixa a arreu. Al privat o al públic. No veig la relació que fas entre ensenyament públic i privat, on sembla que el públic ha de fer de motor de l'ensenyament.
Aquí sembla que es parla de gestionar recursos i que això ho pugui fer un gestor privat o no. No es tracta de privatitzar res. En tot cas es tracta d'anatemitzar aquest recurs perquè sembla que el gestor privat pot fer aflorar determinades irregularitats que el public mai faria.
Evidentment que qualsevol liberal defensa la igualtat d'oportunitats. De fet aquest és el principi liberal, que molts confonen amb igualitarisme. L'igualitarisme el que fa és emmascarar pràctiques que desvirtúen absolutament la igualtat d'oportunitats.
Ah, crec que ja ho he dit, sempre m'he format dins l'àmbit de l'ensenyament públic. I mai m'he sentit ni millor ni pitjor que algú ho hagi fet en el privat. Ni sento cap mena de por per tal paraula.

Anna Tarambana ha dit...

Per alL3usions: als funcionaris si fem vaga, aquell dia no cobrem!!!!!!!!!!!!!!!!! Apa, vaaaaa... visca els tòpics!

Dessmond ha dit...

Anna Tarambana,
Ostres, entenc que els que van fer vaga ahir no els ho descomptaran?. Això sí que em sembla complicat. Saber qui va fer vaga o qui va treballar ahir...
En tot cas, gràcies per aclarir-ho.

Josep (sl) ha dit...

Allargar la vida d’un sistema acabat
servirà tan sols per prorrogar les reformes,
traumàtiques però inevitables.
Això és una reflexió de'n CatalunyaFFW Però trobo molt encertada.

El ensenyament a nivell de l'estudi en economia; no es considera un bé públic; si no un bé privat, que gestiona la AAPP perquè li convé que sigui universal.
A mi no me preocupa un possible gestió "privada" sempre què és garanteixi què l'ensenyament sigui universal i gratuït i ho serà.
Què és vegi uns alumnes com a clients als que els hi has d'oferir un bon servei. L'ensenyament. I què els centres hagin de competir i per tant amb la competència el servei millora i sempre és millor pel client.

Anònim ha dit...

Sorry,

Descompten el sou del/s dia de vaga no treballat, diuen en Pere i l'Anna.

Si ells ho diuen serà veritat.

I si això es aixi, jo he fet una pífia important, dient que no descomptaven.

Ho lamento.En demano disculptes.

Fa 10 anys no ho feien.Segur. Tinc una familiar directa que hi treballava i m'ho deia.

Millor així.

Però del que estic segur es que els sindicats no tenen caixa de reistència i no paguen res als vaguistes.

I això és una manca de sereis fonamental.

Andreu