dimecres, de febrer 27, 2008

De la Moncloa a Port Aventura

No sé si has tingut ocasió d’escoltar les valoracions del gran debat. No sé si n’hi ha per riure o per plorar. Però aquesta és l’enèsima ocasió perduda per imprimir un segell de qualitat a la política.

Tot és tan summament previsible que arribes a experimentar una sensació de buit a l’estómac. Hores d’ara em veig amb cor de trobar deu candidats per substituir cadascun dels ases que ha aparegut per televisió valorant, criticant o pontificant qualsevol de les absurditats que s’han pogut escoltar.

Substituir aquestes rates de partit és cada dia més fàcil, vist el nivell que arrossega la mitjana política del país. És evident que cal obrir moltes portes de la política, però molt especialment la dels partits. El discurs general posa de manifest la poca sintonia que ara mateix hi ha entre polítics i ciutadans. Cada cop hi ha menys símptomes d’espontaneïtat i fins hi tot el somriure d’un polític resulta falsament interessat.

Tanta mentida és difícil d’amagar. Fa dies que assistim a la construcció d’un decorat de cartró, fet a base d’una arquitectura postissa, amb l’objectiu de bastir gran un plató. Avui només tenim un fals escenari, on una guàrdia pretoriana no deixa que t’hi acostis massa perquè el llautó no ronda tant lluny.

Això és, sobretot, perquè l’aparell d’un partit pesa més que el sentit comú particular de qualsevol polític. Aquest aparell llença l’estratègia que cal acomplir religiosament. El polític, el candidat, a qui realment ret comptes és al partit. No a tu, que és justament el que vol fer semblar tot aquest magnífic postís. L’aspirant, a qui realment tem, és al nucli dur del seu partit.

Una solució serien les llistes obertes, amb criteri de proximitat. Que la vocació política la marquis tu, en comptes d’un goril·la de l’aparell. Així, tota aquesta vergonya que hom pot arribar experimentar davant aquest espectacle, només l’arribis a trobar a Port Aventura. És allí que el paradís s’exhibeix de pvc o encartonat i els salts d’aigua els provoca una vulgar canonada. És allí que, per exemple, sentiries dir a la Chacón que el candidat popular és “molt faltón” i encara et faria un mínim de gràcia.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Benvolgut amfitrió,

Les llistes obertes: molt bé. Crec que calen més coses. Entre d'altres: (1) clarificar el finançament: tots en parlen des de fa anys i panys i no hi ha manera. (2) Límit i control efectius de les despeses electorals. (3) Eliminar la circumscripció única espanyola a les europees.

Per cert, es poden consultar totes les candidatures al BOE 37, de 12 de febrer. Pel que fa a les municipals del nord, s'hi presenten, en diferents grups, tan CiU com ERC, el mateix 9 de març.

Salut i independència!

L'anònim "dlpo"

Trina Milan ha dit...

Dess,
i per afegir a la llista de l'anònim:
- primàries reals per a les candidatures...
- generar mecanismes de consulta en referèndum
- fomentar la professionalitat dels que s'hi presenten, no pot ser que la vàlua dels aspirants sigui quantes vegades li has fet els honors al goril·la de torn..
- veritables controls dels poders, tots, que siguin aliens a la pròpia dinàmica de l'administració: consells de l'àudiovisual, o defensors del ciutadà, realment independents...
Tot plegat és un canvi de xip respecte a la democràcia que practiquem, que prové d'un moment històric dur i fosc, i que no hem estat capaços d'anar millorant amb els anys, ens manca molta pràctica...a alguns més que a d'altres, clar, però és així..
Salut

Anònim ha dit...

Benvolguda Trina,

Amb el permís de l'amfitrió:

- Pel que fa a les "primàries reals", vol dir fer-les dins els partits? si és així, un/a militant = vot?
- I pel que fa al "foment de la professionalitat", no tinc clar el sentit de la proposta.

Salut i independència!

L'anònim "dlpo"

Mikel ha dit...

Aquest proper divendres si que miraras el debat no?

Josep-Empordà ha dit...

No crec que tot aixó ho arribem a veure.

Assistir al suicidi col.lectiu de motissima gent que ja no se'n recorda com es fa per guanyar-se les garrofes a la "vida civil" no és gens habitual ni probable. A més, ho haurian de fer per "patriotisme" i cap ha sentit mai aquesta paraulota.

Joana ha dit...

Dess,
Ha d'haver-hi a Catalunya gent que engresqui, gent vàlida, gent que faci política de veritat. I costa que es senti la seva veu. O sóc jo que no els sento ni els veig.
Que tinguis una bona setmana!

Dessmond ha dit...

benvolgut dlpo,
Clar que calen moltes més coses. Però obrir els partits penso que és el primordial.

Trina,
Pel que fa als referèndums el Cercle d'Estudis Sobiranistes ja ha fet una proposta, que va presentar fa poc als partits. Vaig penjar el document dies enrere. Si vols te'l puc trametre.
I sí, totalment d'acord amb el que apuntes.

Benvolgut dlpo,
Tu mateix, ets a casa teva.

Mikel,
Aquest proper divendres faig bolo amb en López Tena. No sé pas si podré.

josep-empordà,
Aquest és el problema. El tema de les llistes obertes, fins que no el plantegi la "societat civil", no el veurem. Ningú opta pel suïcidi, encara que "només" sigui el polític.

Joana,
La gent vàlida hi és. Però vulgui anar a petar a la política costa més. Suposo que és qüestió del desprestigi que hi ha ara en aquest ofici.
Bona setmana també per a tu. Ànims!.

reflexions en català ha dit...

Hola, Dessmond,

No em va donar la gana de veure el que alguns han qualificat de xou de mentiders. De què serveix veure qui se'n surt més bé en un cara a cara? Els pots servir a algun dels candidats, però a nosaltres no.


El Josep M. Torent diu a l'AVUI: "El cara a cara pot provocar un perillós efecte uniformitzador. Però també pot servir perquè la ciutadania obri els ulls i s'adoni que cap dels dos es mereix tenir majoria absoluta, i que solament uns partits nacionals forts al Congrés (CiU i ERC) poden evitar que Catalunya sigui un cortijo més de la finca del guanyador."

És una quimera. Aquí no podem obrir els ulls perquè els uns estan anestesiat i els altres estan desil·lusiconats.

I els nostres polítics no fan res per evitar que siguem un 'cortijo'.

No hi ha res a fer. De moment.

Marc

Dessmond ha dit...

Bones, Marc,
A mi tampoc em venia de gust. Ho vaig pescar fent zàping. Sense proposar-m'ho.
De moment la cosa està complicada. De moment. I som al cortijo, és clar.

Andreu ha dit...

Benvolgut Dessmond,

LListes obertes, llistes obertes i llistes obertes. Crec que és l'únic, el més important i eficaç desatascador de les clavegueres de la mediocritat en que s'ha convertit, els darrers 20 anys, la política de partits a l'estat espanyol.

Estic d'acord en que no seran els partits, ni els menys tancats, els qui canviin de criteri i es facin un mig suicidi.

Només 500.000 signatures, a Catalunya, ben formalitzades, per a forçar propostes legislatives concretes al Parlament (recordem en que van quedar les 500.000 signatures, mitificades, però sense força parlamentària real, pro-seleccions catalanes,...)

I,em sembla, amb districtes uninominals. Un diputat per districte. I prou. Es a dir, res de proporcionalitat entre grans llistes, inexistents com a tals. Com a Anglaterra, Scotland, USA,França.
135 districtes similars, en població, relativament, amb un mínim d'1 diputat per comarca, per poca població que tingui. I que no es digui que això comporta un bipartidisme, o altres tonteries que defensen la suposada "justicia" de la proporcionalitat. Aspirants a Diputats front els seus coneguts electors. I ja està.

La resta, vindrà tot seguit com a consequència. (proximitat als electors tota la legislatura, menys disciplina parlamentària en els grups, que seguirien sent els mateixos, mes o menys; mes qualitat i criteri en els diputats; reducció de les subvencions als partits, per al manteniment dels seus aparells, ja que les campanyes serien molt mes barates i diversificades; mès facil accés al Parlament de nous corrents socials o cívics; etc.

I si es poguessin recollir, en 3 anys, 1 milió de signatures diferents ben formalitzades, que vingui després el Constitucional a intentar anular-ho.

En realitat, la mateixa signatura pot proposar dues coses: el canvi de sistema electoral, al uninominal per districtes, i, també un referèndum popular sobre el canvi de sistema. I que es faci.

Posats ja, i per a facilitar el canvi radical del sistema electoral, a poc que es poguès, si els partits nacionalistes majoritaris s'hi impliquessin realment, intentar també, via GaleusCat, o via associacions, que també es produis un moviment ciutadà paral.lel a les Espanyes. Trencar el bipartidisme partidari i dominat pels grans grups econòmics i mediàtics (PPPSOE) no estaria tampoc gens malament, i potser entraria una mica més de modernitat i liberalisme democràtic, i molta menys caspa, al Congreso.

Per acabar, una pregunta oberta que jo no sé respondre. Quins són els numeros 3 de les llistes per Barcelona, a les eleccions del 9-M, de CiU; Psc-Psoe, Erc, PP o Iniciativa.

Jo, sincerament, ni idea.

Es clar, si vaig pel Google, ho sabria.

Però, es "normal" , o no negatiu, que jo no tingui ni idea de cap numero 3 de les llistes per la circumscripció de Barcelona, quan molt segurament els números 3 de 4 candidatures sortiran segur, i possiblement també el d'una cinquena llista?

Estic segur que m'agradaria molt mes triar entre la Sra. Jofresa, el Sr. Pinós, o el Sr. López Aranguren, que fossin candidats pel meu barri i pel barri veí.

Ho veuré? Confio que sí. Però serà dur, molt dur, de aconseguir-ho.

Bona nit,
Cordialment,
Andreu