Itching like grass

El mirall basc

Després de la conferència hi havia un aperitiu amb el Lehendakari, en petit comitè. He declinat educadament la invitació, perquè “estic a règim”. I és cert. No vull engreixar-me amb segons què.

N’Ibarretxe ha dut un power point i comandament a distància. Era més a prop d’en Bill Gates promocionant la darrera de Microsoft, que d’algú intentant presentar el seu projecte de Casa Gran. M’hi jugo un ou i les proteïnes de l’altre que ben aviat aquest model farà, per desgràcia, fortuna. Coses laterals del mirall basc.

La conferència del Lehendakari ha consistit en dir que “hi tornarem”. Perquè hi tenim tot el dret del món, perquè ho farem de cara i amb la mà estesa. I aquesta cançoneta no és nova, perquè ja ha sortit a l’anterior post. Però és que ha estat talment així.

Hi ha un element molt molt molt fill de puta que, qui mira tant cap aquest mirall deforme, mai té en compte del nacionalisme basc que avui representa aquest Lehendakari. Hi una cosa més bàsica que una simple qüestió de collons ben posats, de plantar cara, de tenir les idees clares. Hi ha el sentit de supervivència de les institucions basques, que sobretot el Lehendakari i el PNB tenen claríssim. Però que molt clar, afortunadament pel País Basc.

Quan –tots- els governs d’Espanya s’han assegut a negociar amb ETA, com us penseu que queda el president d’Euskadi?. Què cony poden pactar el govern espanyol i ETA a les esquenes de les institucions basques?. I és això el que probablement dona tota la raó a fer aquesta mena de brindis al sol a qualsevol president basc. És això el que empeny a qualsevol que senti el càrrec de Lehendakari. Espanya i ETA fan la pinça a la democràcia basca, al nacionalisme majoritari, a qualsevol sentit de justícia. Com s’aguanta l’argument de que uns terroristes sí i el Lehendakari no?. Només pots accedir al pacte de més alt nivell si llueixes una bona metralleta?. Com s’ha de sentir el president d’un país quan veu que s’enceta un estira i arronsa polític sense tenir-lo en compte?. És que és demencial!.

El més important del power point és això. Ni drets, ni història, ni cojuntura política, ni segle XXI. Ni les cites de Martí Pol, Gandhi o Karl Popper. El Lehendakari vol posar al lloc que li pertoca el seu càrrec, la institució que representa. Dignitat nacional bàsica. Elemental. Però un sentit de la dignitat institucional que aquí semblem haver perdut.

Sobta, també, que un acte d’aquesta volada el lideri en Joel Joan. No hi ha un polític solvent a Catalunya que pugui rebre tot un Lehendakari?. Suposo que demanar tal cosa al president de la Generalitat, avui és tan com voler la lluna. Hem passat del Molt Honorable al cervell de Plats Bruts. Us n’adoneu de què reflexa el mirall, realment?. Sembla que anem de calçotada en calçotada. I que aleshores tot es redueixi a qüestió de pebrots, d’aixecar la veu, de fer volar coloms, de picar de mans i de cridar independència. I ja tenim la feina feta. A mi aquesta deixadesa em descol·loca.

Aquests, que volen veure’s tan retratats al mirall basc, que li demanin al Lehendakari en quin cas regalaria la trona de president a algú que se’n fot dels bascos per activa i per passiva. En quin supòsit estaria disposat a regalar la clau del país un home al qual l’honor i la dignitat nacional li pesa com una llosa?. Coi, cerca, cerca, en aquest collons de mirall màgic, a veure quina resposta et retorna.