divendres, de gener 18, 2008

El mirall basc

Després de la conferència hi havia un aperitiu amb el Lehendakari, en petit comitè. He declinat educadament la invitació, perquè “estic a règim”. I és cert. No vull engreixar-me amb segons què.

N’Ibarretxe ha dut un power point i comandament a distància. Era més a prop d’en Bill Gates promocionant la darrera de Microsoft, que d’algú intentant presentar el seu projecte de Casa Gran. M’hi jugo un ou i les proteïnes de l’altre que ben aviat aquest model farà, per desgràcia, fortuna. Coses laterals del mirall basc.

La conferència del Lehendakari ha consistit en dir que “hi tornarem”. Perquè hi tenim tot el dret del món, perquè ho farem de cara i amb la mà estesa. I aquesta cançoneta no és nova, perquè ja ha sortit a l’anterior post. Però és que ha estat talment així.

Hi ha un element molt molt molt fill de puta que, qui mira tant cap aquest mirall deforme, mai té en compte del nacionalisme basc que avui representa aquest Lehendakari. Hi una cosa més bàsica que una simple qüestió de collons ben posats, de plantar cara, de tenir les idees clares. Hi ha el sentit de supervivència de les institucions basques, que sobretot el Lehendakari i el PNB tenen claríssim. Però que molt clar, afortunadament pel País Basc.

Quan –tots- els governs d’Espanya s’han assegut a negociar amb ETA, com us penseu que queda el president d’Euskadi?. Què cony poden pactar el govern espanyol i ETA a les esquenes de les institucions basques?. I és això el que probablement dona tota la raó a fer aquesta mena de brindis al sol a qualsevol president basc. És això el que empeny a qualsevol que senti el càrrec de Lehendakari. Espanya i ETA fan la pinça a la democràcia basca, al nacionalisme majoritari, a qualsevol sentit de justícia. Com s’aguanta l’argument de que uns terroristes sí i el Lehendakari no?. Només pots accedir al pacte de més alt nivell si llueixes una bona metralleta?. Com s’ha de sentir el president d’un país quan veu que s’enceta un estira i arronsa polític sense tenir-lo en compte?. És que és demencial!.

El més important del power point és això. Ni drets, ni història, ni cojuntura política, ni segle XXI. Ni les cites de Martí Pol, Gandhi o Karl Popper. El Lehendakari vol posar al lloc que li pertoca el seu càrrec, la institució que representa. Dignitat nacional bàsica. Elemental. Però un sentit de la dignitat institucional que aquí semblem haver perdut.

Sobta, també, que un acte d’aquesta volada el lideri en Joel Joan. No hi ha un polític solvent a Catalunya que pugui rebre tot un Lehendakari?. Suposo que demanar tal cosa al president de la Generalitat, avui és tan com voler la lluna. Hem passat del Molt Honorable al cervell de Plats Bruts. Us n’adoneu de què reflexa el mirall, realment?. Sembla que anem de calçotada en calçotada. I que aleshores tot es redueixi a qüestió de pebrots, d’aixecar la veu, de fer volar coloms, de picar de mans i de cridar independència. I ja tenim la feina feta. A mi aquesta deixadesa em descol·loca.

Aquests, que volen veure’s tan retratats al mirall basc, que li demanin al Lehendakari en quin cas regalaria la trona de president a algú que se’n fot dels bascos per activa i per passiva. En quin supòsit estaria disposat a regalar la clau del país un home al qual l’honor i la dignitat nacional li pesa com una llosa?. Coi, cerca, cerca, en aquest collons de mirall màgic, a veure quina resposta et retorna.

20 comentaris:

Mikel ha dit...

Es ben cert que som ben diferents dels Bascos de la mateixa manera que es ben cert que per aquellas contrades es menja de collons!! i que els catalans som rebuts amb els braços oberts ;-)

Dessmond ha dit...

Mikel,
Sí, tot això que dius també és molt cert. Molt. Som molt ben rebuts, però no amb aquest papanatisme.

Mikel ha dit...

el papanatisme entes com exces d´amiració per el que fan els altres sumat a un exces de pesimisme del que fem nosaltres es molt propi dels catalans.

Dessmond ha dit...

Mikel,
A mi em costa ser papanates, però no puc evitar ser pessimista. L'únic que em consola és que encara en puc ser més, de pessimista. Això vol dir que ara mateix sóc un gran optimista.

reflexions en català ha dit...

Jo fa anys que demano que fitxem l'Ibarretxe. Té clàusula?

A mi aquest home sempre m'ha merescut molt respecte, cosa que no puc dir de molts dels meus.

És cert que ETA ens està fent molt de mal als catalans i que aquí hi ha molt papanatisme, però l'Ibarretxe no és ETA i és l'únic que de veritat intenta trobar una solució al problema basc.

Fins i tot a Madrit el respecten, cosa que no fan amb els nostres des que va plegar el President.

Endavant, Ibarretxe, i molta sort.

esparver ha dit...

Reflexions, el que realment ens està fent mal als catalans és la nostra cursa per ser la capital de la internacional papanates progressista.

Els Bascos són carlins, nosaltres som papanates. Ni firmo ni una cosa ni l'altra, però ells si més no tenen sentit de l'història.

Dessmond ha dit...

reflexions en català,
Jo no he volgut dir que n'Ibarretxe sigui ETA, eh?. En absolut. Ara, ahir es va plantar amb el seu power point i la gent va flipar per una presentació que no tenia ni suc ni bruc.
Jo li desitjo el millor, també. Ara, quan t'has d'encomanar als Déus...

Esparver,
Ells ténen sentit de país, diferent a nosaltres, però les lliçons elementals les tenen més que sabudes. És més, n'Ibarretxe hores d'ara ha de no entendre massa sobre nosaltres.

defak ha dit...

Tot suma...

joliu ha dit...

Ara deixaré caure una intervenció un pèl terrorista i ja em preparo per la dutxa de Dessmond que em caurà al damunt, a veure si em sap aclarir les idees.
Renegues molt de l'admiració apapanatada que es pateix des de Catalunya davant el món polític basc i el Lendakari concretament, però.... la proposta del Cercle d'Estudis Sobiranistes no és un Pla Ibarretxe a la Catalana?

Ui, ara, el Dessmond em crucificarà.....

joliu ha dit...

Ho dic per que em conto entre els papanates i m'he plantejat seriosament traslladar-me a Euskadi per poc que vegi que és una opció de deixar de ser Espanyol.
Si no podem fitxar l'Ibarretxe com diu el Marc, intentaré que em fitxin a mi.

Jo, sempre que he sentit l'Artur dient això de que el nostre camí no és com el dels bascos, he pensant que era la covardia i la impotència el que li ho feia dir.

Anònim ha dit...

Benvolguts Dessmond i Joliu (i altres)

Començaré per en Joliu. Tu sabràs. Però jo no ho faria. Abans m'exilio a Andorra, on, si mes no, el govern sempre sempre emprarà el català.Hi ha dues amigues basques d'una de les meves filles qu estan estudiant per ací, i en 2 anys, ja ho tenen clar, diuen: quan acabin, a treballar per ací, i cada dues o tres setmanes, un cap de setmana a Donòstia o a Bilbo.

Serà questió de edats? O del menjar, Joliu? Bona excusa, em sembla, la que dones per menjar i menjar com els bascos menjadors,....

Ho diem, no sé si ho pensem, però es veritat. Son dues realitats ben diferents, Euskadi i Catalunya. Amb problemàtiques, estructures, caràcters, valors,situacions geogràfiques, antecedents, ben diferents.

I no es bó emmirallar-se, com si fossin un model exportable. No existeixen, ni han existit mai, els models d'emancipació nacional.

Cada nació ha de buscar-se el seu propi i singular model. Amb factors comuns amb d'altres processos semblants, pero no ens poden fer la feina ni donar fotocòpies, ni a l'inrevès.

Em recorda, ja es trist, això del model espanyol de la reforma democràtica, de la dictadura a la democràcia, que s'ha intentat vendre culturalment, com si fos possible. Països latinoamericans, etc. Els hi han sortit els Evos Morales, el matrimoni Kirschner, el colpista Chavez, etc. I quan morin els germans Castro de ben segur que per les Espanyes es tornarà a oferir, per a viatjar, el pseudo model hispànic de la transicio democràtica.

En que es van semblar els models portugués, espanyol, grec, el mig turc, o els dels ex-països de l'Est sovietitzats, quan van recuperar les llibertats?

Només en dos factors, crec:
a)- Ansia de viure com els occidentals, de les poblacions d'aquests països, fartes de misèries, corrupcions, partits unics, totalitarismes, despotisme,
per part del 90% de la ciutadania.

b)- Suport USA, sobretot, en moltes coses, de tot tipus, per als periodes transitoris, ajudats una mica pels britànics i els alemanys, aquests en els països de l'est i dels balcans.


Mentre no tinguem el suport USA, per interesos USA, naturalment, no per que siguin conversos al nacionalisme de Prat de la Riba, malament rai. I superar clarament el sentiment per l'alliberament nacional del 60%, minim, de la poblacio.

I el factor USA no el cuidem.............els bascos una mica,...però en tot cas nomes l'Artur Mas i el duo lehendakari/president EBB han fet alguna cosa interessant al respecte, sobretot amb els demòcrates.

Però caldria fer quelcom estable, informativament, si més no, amb republicans, alts funcionaris de les administracions, i ex grans patums demòcrates i republicanes, si volem, algun dia, amb vent favorable, inentar tenir el seu indispensable suport.

Cordialment,
Andreu

Reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond,

En cap moment no he pensat que associaves ETA i Ibarretxe. Això ho fan els espanyolistes malparits.

Joliu,

No sé si ets un papanates. Per mi, un papanates és la perosna que veu ETA de la mateicxa manera que fa uns decennis moltes persones veien el comunisme que es 'practicava' al món, amb aquella condescendència pueril tan infame.

I el punt mitjà, el 'justo medio', la centralitat, el sentit comú, la raó, és l'Ibarretxe, que va presentar un pla impecable perquè el seu poble visqui en pau. I hi tronarà, perquè està convençut que és el millor per al seu país, cosa que no podem dir dels nostres polítics.

lrds ha dit...

Suposo que aquest que se'n fot dels catalans per activa i per passiva deu ser el President Montilla. Discrepo, però no val la pena encetar un debat perquè no ens hi posarem d'acord de cap manera.

El que fa mal a Catalunya són moltes coses, però el pitjor és que a Madrid saben que a l'hora de negociar primen els interessos personals o particulars, en tots els partits, i fent ofertes vanals i donant-nos copets a l'esquena guanyen sempre la partida.

Dessmond ha dit...

defak,
En quin sentit vols dir?. Hi ha qui creu que dos i dos fan quatre. I no sempre és així...

joliu,
Renego i moltes coses més d'aquesta admiració irracional, que ens fa quedar malament. Aquesta admiració la produeix el desconeixement del tema i la seva idealització.
No et crucificaré pas. Només faltaria!.
La proposta de Pla Ibarretxe i el que fa el Cercle d'Estudis Sobiranistes són de naturalesa diferent. Tot i que tinguin en comú denominador la sobirania. Una cosa es voler anar a la lluna en parapente i una altra en cohet. Tractem de volar pels núbols, però hi ha una diferència essencial. Evidentment que el parapente el pots tenir llest per demà passat i el cohet triga una mica més. Però diga'm tu on t'embarcaries?.
N'Ibarretxe té una urgència de fer propostes perquè entre uns i altres se l'estan carregant. El sentit de país fa que avui un Ibarretxe presideixi el govern basc. Però si els ximples d'Herri Batasuna avui comptessin, poguessin pesar dins l'arimètica parlamentària i els comunistes bascos fossin com els catalans, avui n'Ibarretxe seria en Mas v.2.0. El govern basc, que projecta una potent imatge PNB, és en realitat tripartita. La imatge que tu percebs és en realitat més feble del que et penses. És per això que n'Ibarretxe es tira al monte, amb propostes que s'estamparan contra una paret. Aquesta mena de propostes aquí ens les menjem com les pizzes congelades. Quedem embadalits, però el cert és que jo me les menjo si no tinc res més.
El Cercle d'Estudis Sobiranistes què fa?. Una proposta seriosa, d'ES-TU-DI de la viabilitat d'una Catalunya independent. Veure per on anem coixos i veurem com resolem la coixera, cas de que es detecti. És un Think Tank, model americà. Això no té a veure amb el que s'ha fet fins ara des del nostre independentisme: aixecar la bandera estelada, cremar fotos, signar manifestos, organitzar manifestacions. I entre rot i rot, cada cop que hi ha una calçotada, es proclama la independència. El CES vol anar a la lluna amb cohet. No amb una proposta d'estampar el país. Què és el fan col·legues nacionals nostres i que és el que fa legítimament n'Ibarretxe. El cas del president basc gaudeix el meu respecte i comprensió. Però no la meva admiració. El cas dels nostres col·legues, que a més van tan enlluernats amb el que passa fora, no el trobo acceptable ni digne de comprensió.
En Mas té idees clarissimes. L'entorn de'n Mas té aquestes mateixes idees pujades de to. En Mas és una persona solvent. Acadèmica i professionalment solvent. Atorga-li el benefici del dubte, abans de catalogar-lo segons com. Els clixès són molt fàcils d'engalipar i en canvi els mèrits són gairebé impossible de vuere. Tenim un problema, sí. Passa amb ell i a qualsevol polític. Serà moltes coses però un covard, precisament, no es liaria a voler substituir el monstre que ha estat Pujol.
No crec que cap comentari sigui crucificable. I menys aquest, que encara em donarà per inspirar un post...

Andreu,
T'agraeixo el llarg comentari. M'estalvies molta feina!.
Ara, sí que vull dir una cosa. La culpa del nostre papanatisme no és més que nostra. No dels bascos. En tot cas els bascos sí que no en són de papanates. No ens miren estúpidament, sino que agafan de nosaltres el que és productiu. Sense complexos ni tonteries. Fan anar la màquina política com se sol fer anar. Aquí no els podem acusar de res. Deixem estar la menjadora. Som nosaltres que ratllem l'imbecilitat, que n'és molta. I aquí no pretenc fer cap referència a ningú en concret. Ho dic pensant en coses que m'han passat a Euskadi mateix, amb catalans i n'Arzalluz. He arribat a sentir vergonya aliena quan, per exemple, en una conversa amb el líder basc, una rotllana de 7 o 8 persones irromp el català papanates i comença a posar a parir Convergència i a Unió i a demanar a n'Arzalluz que expulsi d'Euskadi tothom que defensi "aquesta mena de regionalisme". Els meus amics i jo ens volíem fondre i n'Arzalluz "este hooligan viene con vosotros?". Creure que els bascos tot ho arreglan amb els collons ben posats i que nosaltres som uns mindundis és una idea que només qualla en el papanatisme. És així com ho he viscut de fa molt temps i és així que ho faig tornar a sentir en la conferència del Lehendakari.
El més bèstia de tot és que aquests papanates no són un qualsevol. La cosa afecta a gent suposadament intel·lectual del nostre país!. Al País Basc he arribat a descobrir cantons molts foscos de catalanets il·lustres. Això em fa una ràbia immensa, ho sento.

Marc,
Ok. Gràcies. A vegades aquest mitjà fa veure més del que realment hi ha. O un servidor és així de limitat.
Quan parlo de papanatisme, crec que és un efecte semblant amb el que ens passa amb Andorra. Potser em faig entendre millor si dic aquest cas. Crec que podries fer "una reflexió en català" sobre el cas andorrà. Podries explicar en què consisteix l'expressió fer-se l'andorrà. Que digui què pensen els andorrans de nosaltres. I jo també m'animaré a il·lustrar el papanatisme des d'aquesta òptica. Igual d'insufrible.
A mi els andorrans m'han arribat a escandalitzar de la imatge que ténen de nosaltres. I m'escandalitza tant perquè no té res a veure amb la que tenim nosaltres d'ells. I amb aquests compartim cultura i història! I un dels dos copíncreps, que els mana i garanteix la seva independència, és català!. El cas basc és una veritable puça del papanatisme, comparat amb l'andorrà.

lrds,
No té perquè ser ell. Podria ser-ho, però la llista és oberta i llarga. En el cas que deia jo, parlava en clau basca. Hi ha molt socialista basc que s'ha prestat a un joc indigne per combatre el nacionalisme a Euskadi. Fins i tot, els comunistes nacionalistes demostren més sentit de país que els nostres o que qualsevol ideòleg d'esquerres que tenim per aquí.
A Madrid certament ens han vist el plumero i de llarg. D'això em queixo. Però també és aquest baix perfil el que ens fa combregar amb segons quines idees. Que les idealitzem sense voler investigar la rebotiga del cas.

joliu ha dit...

Missió acomplerta. El meu comentari era intencionadament provocador i et volia donar la oportunitat d'explicar-te millor, m'ha sortit bé i he aconseguir que m'endrecis una mica més les idees.
Ara bé, la meva admiració per el país Basc, no és per el seu procés sobiranista ni per cap ganes d'assemblar-me a ells en res. El que jo admiro, és que mentrestant el seu país funciona! Això és el més admirable, mentre discuteixen el país funciona. Allà no hi poden passar coses com les que explicava en Xavier Roig a l'AVUI

eudald ha dit...

tant mirallar-nos no pot ser bo... Jo m'estimo més desitjar el meu benestar i la nostra indepeendència... Negociar (ni que sigui amb els castellans) és molt lleig quan es tracta d'obtenir una cosa que d'entrada ja és teva.

núria ha dit...

En aquest moments, que la política em dona mes disgustos que alegries, L'Ibarretxe es l'unic politic del nostre país electoral, que em mereix molt de respecte

Dessmond ha dit...

Joliu,
Celebro que la missió hagi estat acomplerta, doncs.
Escolta, que jo critiqui els papanates, que són a la nostra banda, no vol dir que no admiri el País Basc i la seva gent. Això ho faig i molt. El país els funciona raonablement bé. Hi tant que sí!.

Eudald,
El nostre model no el podem posar en dansa en funció de res. I menys d'intentar copiar els altres.

Núria,
A mi també em mereix gran respecte. Però no papanatisme. N'Ibarretxe fa política bàsicament per als bascos, no ho oblidis. Cosa que no passa amb el nostre nacionalisme. Ara, respecte per part meva el té tot.

joliu ha dit...

Doncs ja estem d'acord Dessmond. Res de mirall, però admiració molta.

Anònim ha dit...

Hello
http://www.horsemanssource.com/ - clomid drug

Clomiphone is the generic name to this medicine, and its brand name is Clomid.
[url=http://www.horsemanssource.com/]clomid without prescription[/url]
Some of these possible side effects include nausea, diarrhea, vomiting, flushing, blurred vision, abnormal uterine bleeding, pelvic or abdominal pain, and breast tenderness to name a few.
clomid 50mg
If you ever notice any of these side effects developing within you while you prefer Clomid, inform your healthcare provider as soon as possible.