Itching like grass

Caïnians

Hi ha l’home d’Unió. Reposadament n’explica unes quantes. Són de la mateixa arrel demencial de les que jo conec. Hi ha, també, la convergent intel·ligent. Ella diu que votarà CiU. Fa una gran carregada contra Duran, però anirà a votar-lo. Ara s’ha posat de moda ser convergent i no votar CiU. Poques en conec de més demencials que aquesta. Ser militant d’una formació i no votar-la. És la primera pedra del monument al sapastrisme.

Quan la taula ja està més que guarnida, arriba el noi de casa bona. Saluda a tothom, seu i escolta. Després de parar l’orella, arrenca amb el to més pujat que ningú -hi ha qui innocentment pensa que la raó no arriba per l’argumentari sinó pel to- i sentencia: “M’heu convençut. Jo no volia anar a votar, però ho faré. Votaré. A ERC. No sé ben bé perquè, però veig que he de votar ERC”.

Penso que no hi ha res com tenir unes bones esquenes cobertes. És aleshores que pots apostar a la bola que vulguis, quan la vida ja no és cap tómbola. Penso, també, que no val la pena engreixar cert tipus de discussió. Ja em sembla prou extraviat haver de defensar la coherència d’un militant per a què no faci el ruc o ase o guarà, com per que ara m’embranqui en el que no és més que l’enèsim rampell d’un noi de casa bona. Vota ERC, coi. Vota el PP, vota el que et surti de la pebrotada. Vota cap per avall. Vota amb la tita si no et trobes el cervell.

A vegades ens hem lamentat de l’ànima caïniana que va fer possible la formació del tripartit. De la poca visió d’estat que cal tenir per arribar a fer-ne una d’aquesta mida. Des de Convergència –i Unió- la lectura que se’n fa és bastant aquesta. Ara, també és cert que el geperut és el darrer en veure’s el gep.

En el món nacionalista modern, el primer referent caïnià és Convergència més que ERC. Si vols, més intel·ligent, més recollit. Però el tracte que Convergència dispensa a la gent d’Unió ratlla l’esquizofrènia. Té un punt que frega allò tant malaltís. Té molta més història de la que sembla. Fins l’extrem que duu a creure sapastrement que no votar a CiU comporta debilitar irreversiblement a en Duran. És una lectura que mereix un premi a la mesquinesa o una alta menció de l’associació d’autistes suïcides.

Els d’ERC són uns perfectes aprenents. Allò del viatge a Perpinyà és igual de mesquí, sí. Ara, molt ben empeltat amb la rucada convergent. Si ningú mira, puc fins i tot orinar damunt el país que dic estimar. Puc riure’m de la institució que vull representar i que pregono amb vehemència l’obligació d’enaltir-la. Quan ensumo una certa impunitat, em puc treure la careta. Puc anar amb la cara de burro al descobert, que és la que vertaderament tragino.

Com pots demanar públicament el vot per CiU, si ni penses votar als teus. Si us plau, digues: qui són els teus?. Amb qui somies fer una casa gran?. La casa Gran del Cotolengo?.