divendres, de desembre 28, 2007

Diners i cooperants

Que el món és ple de desagraïts, no en tinguis cap dubte. Que el món giravolta cada cop de forma més confusa, tampoc. Que barrejar aquest desagraïment amb tanta confusió només pot donar com a resultat un gran nayp, també hauria de ser una cosa més que sabuda.

Llegeixo una brevíssima notícia a l’Avui. És una barreja de tots aquests ingredients. Aparentment, hi ha la ma que sacseja una coctelera repleta d’impulsos demencials. A Somàlia han segrestat dues cooperants. Les alliberaran a canvi d’una cosa tan lletja com són els diners. I no pocs. Al menys pel tren de vida que hom pot pimpar-se per Somàlia amb un grapat de doblers equivalent a 250 000 dòlars.

Clar, el primer que se m’ha acudit és pensar en una grandíssima obvietat: aquests negrates no tenen sentiments. Són una colla d’ingrats. Desagraïts. Filibusters, que diria el capità Haddock.

Un cop ja més serè, he vist que el tema no havia de ser necessàriament així d’obvi. La combinació d’una metgessa espanyola amb una infermera argentina, també és un còctel difícil de digerir. I a Somàlia!. No vull ni pensar si cap de les dues és, a més, psicòloga.

Poca conya, doncs, amb uns somalis que després de fer de segrestadors són capaços de trametre una carta a una emissora local per difondre la seva decidida acció. Hi ha alguna cosa que, en definitiva, tanta cooperació no acaba de resoldre.

A vegades penso, veig, que una gran majoria d’aquests cooperants són una mena de florers que van a donar color més que solucions als problemes dels necessitats. Hi ha de tot, és clar. Però hi ha cooperants amb una santa barra, que si no la guarneixen d’altruisme i a l’altra punta de món, no hauria forma ni manera de que mengessin calent dos dies seguits a casa seva. El món de la cooperació és una història molt grotesca. El concepte de la cooperació, a casa nostra, ratlla en molt casos el ridícul o l’estafa.

Vols un exemple d’estafa i públicament consentida?: aquella colla de carcamals, que quan van ensumar aires de glòria, van anar cap a Irak a fer d’escuts humans. Notícia retransmesa per TV3. Fer d’escut humà és una cosa heroica, a menys que la intenti un d’aquests cooperants. Un escut humà se la juga amb el seu propi cos, amb la seva pròpia vida. Aquella seva heroïcitat consistí en organitzar un partit de futbol, que se celebrà en un descampat iraquià. Quan les metralletes americanes van començar a ser carregades al farcell, aquesta colla d’energúmens ja tornava a ser a casa. Amb la mama. A menjar calent. I explicant per ràdio, premsa i tv’s, com si tu i jo fóssim la viva estampa de la imbecil·litat, el fruit d’una experiència tan colpidora. Aquell dia va quedar clar que la cooperació no era altra cosa més que desenvolupar un sentit altruista quan hom no logra aprovar cap oposició de funcionari. Creure i fer creure que allò era un escut humà és perdre el sentit de la vergonya. Infinitament més decent són els pastorets que es representen cada desembre i ningú gosa –encara- atorgar-hi el rang d’heroïcitat.

A Somàlia estic segur que amb un feix de cash se'n pot fer molta feina. Estic segur que la cosa podria sortir-nos fins i tot barata. Sabeu la de forats que es poden tapar amb un feix de 250 000 dòlars per allí?. Doneu-los els quartos i deixeu que ells es maneguin la seva vida. Suportar un cooperant amb segons quins fums no és tema fàcil. I no crec que sigui gaire productiu. És sabut que el món cada dia està més necessitat, sí. Però de diners, més que de cooperants.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Entre els membres ben informats d'ONGs catalanes amb responsabilitats al Txad, corre la brama que per els pilots de la companyia catalana, en Z va afluixar un cert nombre de soldats i una quantitat equivalent en diners directament a la butxaca del president txadià.

Dessmond ha dit...

Anònim,
Els camins de la cooperació són inescrutables.

Andreu ha dit...

El món de la cooperació internacional catalana i espanyola és tan irracional i fosc com el del futbol.

Ahi o abans d'ahir vaig quedar garratibat llegint (a La Vang, crec.) que hi ha 4 milions de cooperants censats a les Espanyes, o sia, gairebé un 10% de la població. Segur que no era una innocentada.

Segur que es mentida. Segur que es una exageració monumental.Segur que és fruit de les exageracions habituals d'un periodista progre i d'un polític inepte, tipus Moratinos. Si han d'importar equatorians, o peruans, o bolivians, per a intentar tapara el forat de personal de l'exercit professional hispànic, resulta que tenim 4 milions de persones generoses fent alguna cosa bona de solidaritat? Ni mig milió, ni de broma.

I que fan? No se sap. I quans diners remenen cada any? Tampoc se sap gaire, o gens.

Quedarà molt carca, potser, però des de fa anys que, crec, ho vaig veure molt clar. Feien molt més les monges, els germans, els "hermanos" i els capellans, que totes aquestes ONG's. Com no feien màrqueting, ni anuncis, ni festes, ni política..

El rendiment "solidaritat real/ajut real concedit/càpita" era milers de vegades més eficient que el de les ONG's de la "societat civil"...

I el patrimoni arquitèctonic i artístic conservat per a les generacions actuals i futures.......no pot comparar-se.

En fi, val mes no seguir, perque em sembla que els rendiment formatiu a les escoles concertades catalanes, de fundació cristiana, comparat amb les altres, o amb les públiques, tampoc seria massa correcte, políticament, ara.

No barregem ara la politica ideològica, el liberalisme amb la socialdemocràcia, o amb la democràcia cristiana, però l'experiència, la competència, la preparació i la vocació es noten.

I tant que es noten.

Salutacions cordials,

Andreu

Jordi Casanovas ha dit...

Hola Dessmond:
Permet-me que et respongui aquí i al meu blog al comentari que m'has deixat i que t'agraeixo.
No són aquestes notícies en concret les que m'han fet decantar, són accions i fets, maneres d'educar i d'imposar les seves creences. Sé que no són tots, de fet ho dic al post, per això parlo de "certa jerarquia de l'església catòlica".
I aquesta jerarquia hi és i mana perquè els membres de l'església ho permeten.
Fa temps que em considero agnòstic, no ve d'ara, però hi ha fets com aquests que em foten de mala llet. Aquest bisbe està justificant un delicte. I això és gravíssim.
És per això que no vull pertànyer a un col·lectiu on alguns dels seus dirigents tenen aquestes opinions i
a sobre la cúpula no pensa fer-hi cap objecció.

Josep (sl) ha dit...

De cara la cooperació els què més respecte en fan són els missioners. Sempre en el país, passi el què passí, sovint a costa de la vida, coneixedors de la idiosincràsia local i les necessitats dels seus habitants/ feligresos.
Alhora pragmàtics alhora de afrontar problemes locals. Crec què no és cap cap casualitat que la ONG Umbele treballi amb africans i missioners.

David ha dit...

Ostia...és veritat... que se'n deu haver fet d'aquells "escuts humans"? Encara ens duríem una sorpresa veient com més d'un ha rendibilitzat la seva estada a l'Iraq...

Dessmond ha dit...

andreu,
Quatre milions de cooperants censats???? O és una inocentada o és ima epidèmia.
Si cadascun d'aquests cooperants rep quartos per exercir la cooperació, les xifres són astronòmiques i les desgràcies del món haurien de ser pràcticament erradicades. Quatre milions????
De llarg que les monges, els germans o els capellans fan molt més. I amb molt menys de soroll!.

jordi casanovas,
Jo també sóc agnòstic. Vull dir que no em sento directament afectat per si creus o deixes de creure pel que diu un home d'esglèsia empadronat a Tenerife. Em sembla exagerat que en funció d'una persona tota la institució s'et deballesti. Em sembla exagerat, pel motiu que ja t'he exposat. No es pot passar d'un extrem a l'altre amb aquesta facilitat. Avui és l'Església, demà pots ser tu qui et trobis a la "picota".

josep(sl),
A mi també em fan més respecte la cooperació via alguna institució catòlica que les més laiques de totes. No fan tan soroll, no tenen tantes ganes de fer-se la foto i fa segles que tenen la solvència demostrada.

david,
Allò va ser una terrible broma de mal gust.
Un altre capítol a part el mereixeria Sarajevo i la intel·lectualitat europea. Pel mateix. La de negocis que es van muntar en forma de llibre, pamglet, articles, col·laboracions, gràcies a la guerra. Però aixó sí, sota cobert.

andreu ha dit...

Dessmond:
Es evident que no hi ha periodisme a Spain. Hi ha repetidors de bestiesses.

I ho va fer còrrer l'agencia mes seriosa: Europa Press.

Pobres de nosaltres!!!

__________________________
Su Mundo-L'autoritat psociata de rigor:

Las ONG españolas ayudaron a 21 millones de personas en 2006

Actualizado miércoles 24/10/2007 18:20 (CET)
EUROPA PRESS

MADRID.- La secretaria de Estado de Asuntos Sociales, Familia y Discapacidad, Amparo Valcarce, ha manifestado que en España, "el número de ONG de Acción Social es de aproximadamente 15.000" y su trabajo, sólo en el año 2006, benefició "directamente" a más de 21 millones de personas.

Valcarce inauguró en Madrid las 'Jornadas sobre comunicación y Tercer Sector', un encuentro que se desarrolla en la sede de la Fundación Once y en el que participan entorno a 50 ONG a fin de "profundizar en el conocimiento de los medios de comunicación y las técnicas para llegar a ellos".

Durante su discurso de apertura, la secretaria de Estado se refirió a las subvenciones que el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales destinó a la Acción Social en el presente ejercicio, para afirmar que las ONG que operan en la materia "gestionan más de 112 millones de euros" de la partida ministerial.

No en vano, "el valor añadido bruto del Tercer Sector Social representa el 1,1% del valor añadido bruto total de la economía española y el 2% del empleo asalariado", destacó Valcarce, unas "magnitudes económicas y laborales" que "deberían justificar el interés de los medios de comunicación" por sus actividades.

Asimismo, aludió al número de voluntarios que prestan servicio en estas 15.000 organizaciones, una cifra que supera el millón de personas y que llega hasta los cuatro millones y medio si se tienen en consideración ámbitos de actuación como el deporte, la cultura o la sanidad, que también cuentan con la participación desinteresada de muchos ciudadano

Anònim ha dit...

Quina vergonya. Què fàcil és dir que els escuts humans ho són per simple egoïsme (tenint com a objectiu que se'ls vegi com a altruistes), qué fàcil és queixar-se des d'un blog de les coses que a hom no li agraden i no actuar activament en el que un pensa. No se si has escrit els comentaris per enveja a la valentia, per enveja a l'altruisme o per enveja a la seva difusió mediàtica. Però aquest tercer tingues present que no és l'objectiu per al que ningú s'hi juga la vida. L'egoista és l'últim que arriscaria la seva vida.

Cal respectar qui fa quelcom més que sentar-se davant un ordinador a escriure i criticar, i a borrar els comentaris que no li agraden.

Salut!
ajlescorts.blog.com