Itching like grass

Ara ve Nadal

Ara que ve Nadal vénen aquests pares Nöels desquiciants i la meva amiga esquerranosa. Estic convençut que una cosa és conseqüència de l’altra, sense tenir massa importància que és primer: l’ou o la gallina. La meva amiga és d’aquells que té un concepte de l’esquerra molt pessebrista. Encartronat o tronera. De la mateixa forma que rarament trobaràs un pessebre admirable, també rarament trobaràs el mateix pel cantó esquerre ideològic en les nostres latituds.

Com pots ben suposar, un dels trets que caracteritza la meva amiga és el seu anticlericalisme militant. Aquesta ostentació d’analfabetisme és la que després fa penjar un Pare Nöel subnormal, sense experimentar cap esgarrapada de vergonya interior. És aquesta mentalitat de no saber mai en quin món vius que et fa empeltar amb el mateix tros d’ase que protagonitza Cocodrile Dundee.

Grans discursos antireligiosos, anticristians, anticatòlics i apostòlics. Això si: el dia que decideix casar-se, ho fa per l’Església. I l’argument, d’una consistència semblant a la que després t’empeny a penjar el puto pare Nöel: pur exhibicionisme. Afirma que les fotos llueixen més si vas de blanc, arrossegant una gran cua de núvia.

Jo li suposo un cervellet ple de boletes de pòrex, com el personatge que representà en Paul Hogan. El cas és que ella il·lustra molt bé aquest esperit nadalenc, tan estès. D’un autisme que fa fredar. El més gruixut de tot és que la noia no és precisament cap mindundi. És una altíssima executiva d’una multinacional, que segurament dobla en unes quantes voltes el millor dels meus sous. No parlo del típic cas de caixera de Carrefour. No. Però és ben cert que l’ànima de pòrex és un cas molt transversal.

Voler arrabassar el sentit del Nadal ens converteix en una perfecta caricatura de nosaltres mateixos. Si no vols entrar a cap església perquè no li trobes el sentit, no ho facis. Ara, deixa’m en la plenitud de la meva pau. No m’obliguis a celebrar cap Nadal al menys amb tu, que només hi veus Freixenet –o Rondel-, El Tall Anglès, croquetes Findus, Toys’r’Us i una llarga llista que només engreixa un ridícul espantós.

No et demano que siguis creient; jo mateix no en sóc. Només que facis el favor d’informar-te millor sobre el món on vius. A vegades, el sentit de les coses pot arribar justament per allí on mai havies imaginat. Cal fer un esforç sostingut i personal per fer qualsevol descoberta. Quant passa això aleshores sí, aleshores ve el Nadal.