dijous, de desembre 13, 2007

Presses

Em sap greu no poder fer una entrada a diari. No sé perquè. Però coi, és així. Em refot molt. Si no ho he fet darrerament ha estat per qüestions de feina. Començo a destil·lar senilitat, perquè ja porto un dies repetint-ho. Però és que no tinc altra raó.

Amb el Nadal arriba altres varietats de demència. Venen les presses. Ben bé no sé a que treu cap. El cas és que tothom ve amb unes presses, com si s’hagués d’acabar el món. En aquestes dates, el més difícil per a mi, és fer-li entendre a un client la diferència entre la pressa i l’autentica pressa. Per norma general es tendeix a confondre el fer les coses ràpid amb la feina ben feta. Molta gent no sap que l’interessa més tenir la feina ben feta, en comptes de ràpid. De xurros, tots en som capaços de produir. El que marca la diferència és un resultat impecable. Generalment, això només s’obté amb un temps necessari d’execució.

Quan acceptes determinats encàrrecs, tenint present que manca temps per tots cantons, penses innocentment que parles de fer els mínims i que aquest client també és conscient de la situació. Però no. Un cop li has acceptat un quasi impossible, el client respira alleugerit. Aleshores passes de fer un favor, cobrant –només faltaria!-, a convertir-te en una mena d’esclau –que cobra. Toca renunciar a hores de dia, de nit, al temps dedicat a escriure pel blog i a haver de menjar davant l’ordinador. I no hi ha cap oenagé que t’aixoplugui. Ni els de Capullos Sin Fronteres en volen saber res de tu.

A mi el paisatge nadalenc em rebenta majúsculament. Quan finalment puc voltar una mica i veig aquest estol de Pares Nöels que s’emparren per les balconades, penso: aquí o aquí hi viu el subnormal aquest de les presses que ara tinc per client. No falla. Amb aquest recurs deplorable s’ha ventilat en un plis-plas la “decoració” de casa seva. Més de pressa, impossible. Vigila, nano. Si aquest no és client teu, encara, sigues prou cabal el dia que se’t planti davant. Sobretot no oblidis dir-li clarament no, no, no i no. Aquest és dels que et pot deixar una setmana sencera sense poder fer una entrada al blog. I això si que no m’ho perdonaria.

10 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

tinc un conte sobre els pares noels dels balcons, jo crec que els qui els pengen directament sel's hauria d'afusellar, aixó o enviar-los un cap de setmana a la finca d'en Bono. No se que és pitjor. Al bloc hi he posat avui un poema de Nadal, diria que sintonitzem

Papitu ha dit...

Qualitat i velocitat mantenen una relació de proporcionalitat inversa. Únicament corregible per un tercer paràmetre que són els diners, que introduïts a l'equació permeten obtenir un resultat de qualitat alta, augmentant la velocitat. Tot i que de vegades l'impacte de la velocitat sobre la qualitat és tan gran que ni amb diners es pot corregir.

Però és clar la gent prefereix seguir el seu pensament màgic i comprar duros a quatre pessetes. Rucs, som rucs.

defak ha dit...

No deixis que el blog et mengi tampoc!

Dessmond ha dit...

Francesc Puigcarbó,
Em sona haver llegit alguna cosa pel teu blog o algú feia referpencia per internet d'aquest escrit teu. Recordo que em vaig quedar amb això dels afusellaments.
Miraré el teu poema de Nadal.

Papitu,
Amb diners no sempre pots fer millor les coses, no ens enganyem. Pots decidir tirar pel dret, pel motiu que sigui, sabent que cumpliràs amb l'expedient, però no que faràs una feina de la qual te'n sentis orgullós.
La gent pensa en fer el negoci rodó i en no preveure les coses. Cada cop està més generalitzada la manca de previsió.

Defak,
hahaha, ok. Ho intentaré.

El veí de dalt ha dit...

Dess,
fes-te membre de BACA, "Blog Anti Christmas America"!

joliu ha dit...

Tothom odia aquests pares Nöels però els blacons en van plens. Algun any els 'lladres silenciosos' es dedicaran a entrar pels balcons amb aquesta disfressa i ningú no els farà cas. Diran mira com avança la tècnica, ara els pare Nöels es mouen i tot!

Dessmond ha dit...

el veí de dalt,
On es que s'ha de signar????

joliu,
Tan debo hi hagi una plaga de pares Nöels xorissos. A grans mals, grans remeis. Si no és així, el tema no pot fer altra cosa que estendre's.

Joana ha dit...

Tu! menjar davant l'ordinador? No m'ho puc creure...
De totes maneres vigila que no t'entri cap pare noel pel balcó...Són una plaga!
Bon cap de setmana, dess

Dessmond ha dit...

joana,
Sí, és un autèntic desastre. Menjar de qualsevol forma.
Jo visc molt amunt. Dubto que un Pare Nöel escalador arribi a fer un cim semblant. Per sort.
Bon cap de setmana!

Josep (sl) ha dit...

Jo per examens hauré de rebaixar el ritme de públicacions i repliques del meu bloc.
Qüestions de prioritats.