Mà al foc
En Medir Plandolit sempre cobreix alguna història d’interès social, a tocar pel Marroc. Sempre treu a la llum algun esdeveniment amb segell oenagé que va per lliure, en hora punta als telenotícies de “la teva”.
Ahir, però, va fer la seva aparició des de Rabat. Ben enclenxinat, amb corbata i guarnit dins un traje. En Medir no semblava el Medir de sempre. Ara forma part de l’estol de reporters que cobreix l’estada dels reis a Ceuta i Melilla. Tots, tots, tots els que parlen de la notícia fan aparició televisiva en forma igual de pulcre.
Hi ha una mena de goig resident en aquests periodistes que els fa amplament patètics. Com patètica és, també, la ment pre-clara que vol fer-nos empassar dia si, dia també, aquest coi de viatge del monarca espanyol a l’Àfrica. Aquesta mena de creuada, de reconquesta, d’exhibicionisme patri és més propi del blanc i negre que de ben segur faria escórrer a en Matias Prats pare si pogués alçar la testa novament.
El desplegament de metres i metres d’estanquera a les ciutats africanes de Ceuta i Melilla retransmeses per la televisió catalana és una provocació. De les barroeres. Per això vam parir TV3?. Tantes batalles guanyades per aconseguir una televisió nacional, al servei de l’Espanya més tronera?. Hem de suportar tant d’espanyolisme del ranci encara que sigui català?. Quina mena de continguts nacionals ens vol entaforar aquesta televisió?.
Fent zàping he vist que la notícia té enravenats a tota la casta del periodisme espanyol. Normal. Una de les TV’s, fins i tot, ha arribat a fer un exercici d’objectivitat. S’ha fet ressò de les manifestacions contràries a la reial i espanyola visita en aquest cul de món. A l’altra banda de la frontera hi havia un grapat de gent, escenificant una enèrgica protesta i brandant banderetes marroquines. S’ha fet un zoom, hem vist aquestes persones enervades i una veu en off ens ha apuntat amb altes dosis d’intel·ligència: aquest grupet que crida tant encès a l’altra banda, així que els reis girin cua, deixaran estar tots els trastos que ara baten i amb l’únic que rumiaran és la forma de com saltar la frontera amb èxit per poder venir a Espanya. Posaries la mà al foc que no ha estat “la teva”?
8 comentaris:
I ara diuen que Ceuta i Melilla és espanyol des d'abans d'existir Marroc. Això és l'espanyolisme imperialista més ranci. Per mi, que entrguin aquestes ciutats al Marroc!
que dir de la teva i dels reis d'Espanya.
La noticia, tinc clar que cal donar-la, però també tinc clar que 30 segons i final.
La TV s'ha convertit en un show. Ahir a A3 fotien el gran debat sobre la nena aquesta desapareguda a Portugal, amb tota la colla de "pseudo-periodistes" dient la seva, que si viva, que si morta, que si els McCann, que si segrest, lamentable, tot ben lamentable.
Ei Dessmond!
Què n'opines del nou fitxatge de l'Avui?
És molt trist el que està passant amb TV3. S'ha convertit en una tele estatal en català. Els que manen ja sabem a què juguem, però: i els periodistes, tan collats estan?
déric,
Bé, ja coneixem el que és l'espanyolisme. Massa que ho coneixem!
Oriol,
Hi ha moltes formes de tractar les notícies. I el que se li fa aquesta a TV3 fa una mica de por.
La TV és una cosa lamentable.
Charlie hi-hat,
Vaig fer un article no fa massa. Aquest director no el conec. Vull pensar que la cosa serà per bé. De fet en Sanchis ocuparà un lloc jeràrquicament superior. Suposo que l'Avui garantirà els mínims que cerquem. En Bosch crec que és un bon periodista radiofònic. Espero que ho sàpiga fer igual de bé que a la ràdio.
reflexions en català (marc),
TV3 si ara mateix, tal com s'utilitza, aniria bé que la tanquessin. Els periodistes deuen voler cuidar les seves garrofes. O simplement s'han duplicat les plantilles, que és un exercici molt practicat a altres àmbits dels organismes oficials.
Quan uns volien crear una TV nacional, uns altres des del Parlament volien evitar-ho. �s normal doncs que ara que est� en les seves mans la converteixin en un no res.
Els informatius de TV3 fa temps que són una vergonya, ja no pel seu tractament/adoctrinament polític sinó per la qualitat, per l'execució dels presentadors, l'edició, etc. TV3 es va omplir de socialistes perquè CiU va deixar fer (no volien que ningú pogués dir que controlaven la tele pública catalana). I passà el que tots coneixem: Julia Otero, Carles Francino, Ramon Pellicer, etc. I després de dues legislatures socialistes la cosa ja és de vergonya.
Tresinores,
És fomut veure en la fragilitat en la qual som. Les coses poden capgirar-se amb massa facilitat.
Indígenes,
Si el problema de fons és que la qualitat de TV3 ha baixat en picat. I ara és d'escàndol. UNa vertadera llàstima.
Publica un comentari a l'entrada