dijous, de novembre 08, 2007

Hiperconnectivitat

Entre els anys 1989 i el 1994 es realitzà el projecte anomenat “estació de tren de l’aeroport de Lyon-Satolas”. No cal dir que parlem d’alta velocitat. En Santiago Calatrava en fou l’autor, cosa d’altra banda, prou evident.

El projecte, aleshores, es va presentar com un exponent clar de la “Hiperconnectivitat”. És a dir, la pensada d’ubicar una estació en aquell tros de França obeeix a plantejaments estratègics de gran abast. Els usuaris potencials d’aquest TGV són tant de Paris com de Marsella. Gairebé d’una punta o altra del país, que van a petar cap a un corredor que cobreix un eix mediterrani. Lyon, doncs, es converteix en un centre neuràlgic de la comunicació. Ara ja hi ha un projecte per connectar aquesta ciutat amb Torino, a través d’un túnel que hauria de passar per la Vall de Susa. El resultat final és una línia ferroviària Kiev-Lisboa.

A mi el que em meravella de tot plegat és que a abans dels 90 es parlés d’Hiperconnectivitat. De convertir un punt determinat de la geografia en compatible amb qualsevol mena de transport. Que aquell punt registri tal quantitat de trànsits, que pugui ratllar la incandescència. Que arribar a pensar en aquesta clau vol dir assumir els reptes que te plantejats una societat moderna: respostes, respostes, respostes, damunt un escenari on la capacitat de reacció exigeix gairebé la immediatesa.

Quan veig tot aquest panorama, si miro cap a França -i temps enrere!-, només puc veure efectivament que Catalunya està perdent més d’un tren i més de dues altes velocitats. Està clar que anar encara amb l’espardenya ens fa perdre posicions avui i demà. El gran dubte és intuir quan començarà a haver un canvi de tendència. Necessitem urgentment engegar la Hiperconnectivitat a casa nostra. Primer, la mental. I després la ferroviària. Tenim un món que gira amb una velocitat d’infart i nosaltres, avui, anem en bus per autopistes col·lapsades, on el projecte de gran abast ara mateix és el d’aconseguir habilitar un carril provisional per aquest transport.

Perdem pistona cada minut que passa. La Hiperconnectivitat és una cosa que ni apareix en l’imaginari espanyol. Però nosaltres, a Catalunya, hauríem de començar a triar: Hiperconnectivitat o Espanya. Són conceptes incompatibles i un dels dos ens matarà. I no cal una velocitat de TGV per veure de seguida quin és que ho farà.

5 comentaris:

Aucanada ha dit...

Un exemple més sobre aquesta decadència nostra envers el gran Madriz vinculada amb el totxo. Ahir una bona amiga meva de Mallorca, que treballa al sector hoteler/inmobiliari, va estar al Barcelona Meeting Point. Conclusions: pesimisme, pobres expectatives de futur, crisi sotarrada que el Gobierno/Govern ens "amaguen", etc. Si a tot plegat li afegim que el Salon Inmobiliario de Madrid agafa més força i que està forçant al BMP cap a la segona divisió...

Dessmond ha dit...

aucanada,
Si, hi ha una força centrífuga que ens fagocita amb una facilitat d'espant.

ddriver ha dit...

Lyon ja ha estat sempre una cruilla de camins,entre nort i sud.La putada es estar al sud,amb dirigents tipics del sud,ideas del sud,gent del sud

jordi.verdura ha dit...

Anem enrere com els crancs. Sort en tenen aquesta colla de polítics-funcionaris, és diguin Nadal o Álvarez, de la gent que penca un colló cada dia. Sobretot a nivell de pime.

reflexions en català (marc) ha dit...

Jo diria que a França tampoc no li feia gaire gràcia la connexió mediterrània Alacant-Barcelona-Marsella. Us imagineu que hauria passat si l'any 1992 hi hagués hagut aquest TGV? Tota una amenaça per a les metròpolis nació que són Madrit i París.

Jo em pensava que a França el TGV era absolutament radial. Per Nadal vull anar a París des de Tolosa i hi ha TGV. Desconec si podria amb TGV des de Tolosa a Marsella.