dilluns, de novembre 12, 2007

Gentades

Com ja vaig comentar fa dos posts, la presentació del llibre de’n Jordi Graupera sobre en Xavier Sala i Martín és una magnífica ocasió per trobar-te gent o descobrir-ne de nova. Aquesta mena d’efecte també passa als enterraments. Però la cosa és més depriment.

En un acte d’aquests hi ha d'haver tota una estratègia. No per sentir el que s’hi diu, que està més que sabut abans de començar. Sinó per acabar pescant aquest material humà sense haver de moure un dit.

La meva guia d’èxit consta de:
Recomanació primera: arribar tard. Vint minuts. Apurar més ratlla la temeritat, perquè pot passar que ni puguis accedir a la sala.

Recomanació segona: donat que no trobaràs lloc per seure, mai decideixis ocupar l’espai de cap passadís per mirar de ser ben a prop de l’escenari. Mai. L’òptim és ubicar la zona dels canapès, però sobre tot el bar. T’has de plantar allí. La situació perfecta és aquesta.

Quan els oficiants donen per acabat l’acte, comença una riuada de gent que passa pel teu costat. Saludes l’un, l’altre, despistes i també et tombés d’esquena quan albires segons qui. Et fas ben visible al pesat que et convida al puto acte, però de lluny. La tècnica podria resumir-se en “veure i ser vist”. No la oblideu mai a la vida. Aquest principi us pot capgirar el rumb del futur.

Fent aquests “driblings” que va arribar en David Madí. Ha escrit el llibre “Democràcia a sang freda”. El presentarà ben aviat. Ell és un tipus que res té a veure amb el que apunten les cròniques. Li vaig dir que llegiria el seu llibre i que si s’avindria a fer un sopar per parlar-ne. Va constestar afirmativament, però que s’ha de mirar l’agenda. “En tot cas, aquest mes impossible”. Collonut, vaig pensar. La meva agenda és totalment diferent, però no accepta més històries immediates. Avui, per exemple, hi torna a figurar un sopar amb en López Tena!.

Dissabte vaig comprar el llibre de’n Madí. He començat a llegir-lo. Primera impressió: molt ben escrit. Molt. M’ha sorprès gratament. No puc jutjar gaire cosa més. De moment el que s’hi diu m’interessa força. És un llibre que enganxa, pel contingut i per tal com està relatat.

Benvolgut lector, et demano a tu: creus que val la pena emprenyar a en Madí, per tal de concretar-hi un sopar?.

(Mai m'hagués pensat que un acte com el de dijous pogués portar tanta cua de gent).

17 comentaris:

Marc Arza ha dit...

Dessmond,

Als teus lectors del Camp de Tarragona potser els interessarà saber que el proper dia 22/XI el restaurant l'Absis de Reus organitza un sopar amb en David Madí al voltant del seu nou llibre.

En aquests sopars s'hi acostuma a reunir la platea nacionalista reusenca. Una dotzena i mitja de persones a 15€ per cap. Podeu reservar trucant al tel.: 977 342 992.

Fins aviat,
Marc Arza

Anònim ha dit...

Dessmond,
inmillorable oportunitat per conèixer de prop a un dels "fontaners" d'en Mas, no? M'apunt a la teva llista!

Dessmond ha dit...

Marc,
Sempre estàs a la que salta! Quan un va tu ja has tornat!. Gràcies per la informació!

Aucanada,
Fontaners sona fatal. La paraula correcta és llanterner. I si algun principatí no la coneix, que la cerqui al diccionari. Quedes apuntat en la llista, que encara no existeix. Però quedes apuntat.

Anònim ha dit...

Jo més aviat diria llauner, però només com a traducció literal de 'fontanero'. Per traduïr el sentit figurat, buscaria algún altre mot que fos barreja de cuiner, camàlic, cervell,...enginyer diria jo.
El Madí no és precisament el meu ídol, però el sopar podria ser molt interessant.
I parlant d'en Tena, suposo que has llegit aquella resposta que linkava l'Arnera a un Jerky que l'acusava de voler un estat torturador català. Impecable.

Anònim ha dit...

Dessmond/Joliu,
com ja sabràs, ses castellanades estan al ordre del dia per Mallorca i és una herència difícil d'oblidar. Si dius llauner o llanterner per allà, et miren com un boix sortit des psiquiàtric del camí de Jesus de Palma

Dessmond ha dit...

Aucanada,
hahahaha. Escolta he entés perfectament el teu "fontanero", que consti.
Però un dels meus somnis seria que en aquest blog fessim anar la variant mallorquina amb la mateixa naturalitat que la principatina.
Només així lograrem arribar a un català estàndar. Sa-que-ta-vui-di?

Anònim ha dit...

Sí i tant. Amb post posterior inclòs i assegurat, amb permís dels assistents, és clar. Que s'expliqui el que es pugui, amb alguna perla exclusiva. Demano molt?.

Dessmond ha dit...

jordi.verdura,
Vàrem fer un sopar amb n'Alfons López Tena. Van sortir moltes perles i cadascú va fer el post que més li va semblar. Va estar prou bé.
Tu t'hi apuntaries?

Marc Arza ha dit...

Dess.,

Abans no ho he dit, però jo m'hi apunto de totes totes. Tinc ganes de conèixer els teus lectors.

Marc Arza

Anònim ha dit...

Dessmond,

El "vell" Jordi hi aniria encantat.
En Madí em resulta un personatge molt interessant i intel.ligent.

Un "sopador" més. Quan diguis i on diguiss.

Gràcies.

Jordi

Mikel ha dit...

jo m´hi apuntaria! sempre i quan en Knopfler no toqui a MAdrid ;-)

Anònim ha dit...

A mi m'agradaria anar a un sopar amb el Madí perquè en tindria una visió més propera. No és una persona que em transmeti confiança i reconec que tinc prejudicis envers aquesta persona. Per això m'encantaria escoltar-lo de prop.

Tema 'fontaner': deixeu-vos de ximpleries. Aquí i a tot arreu gairebé tothom escriu castellanades. O sigui que...

Anònim ha dit...

Al 'fontaner' sempre li he dit lampista

Dessmond ha dit...

Marc,
Caramb, m'admira la teva curiositat!

Jordi,
Miraré de sondejar-lo aviat. A veure com respirarà...

Mikel,
Ostres, jo crec que el més simple és convidar a en Knopfler al sopar. Així ho pots tocar tot!.

reflexions en català (marc),
Això que penses tu de'n Madí -i de tants d'altres- li passa a molta gent. Crec que ha arribat un moment que si vols estar informat has d'anar directe a la font.

Pel que fa a fontaner: si existeix una paraula en català, prefereixo fer-la anar. Diga'm carca, diga'm il·lús. Llanterner.

Salvador,
Tens tota la raó. Sempre m'ha fet mal d'oïdes. Llanterner no sabia el que era. Ara ja ho sabeu tots vosaltres. Llauner, també. I visca la terra!.

Anònim ha dit...

Va!. a certa hora del vespre els sopars i banys dels 2 de casa són el que toca. Si es tracta de parlar de polítca davant d'un bon àpat, m'hi apunto. No asseguro res però. Quan tinguis lligat dia, hora i lloc ens ho comentes ok?. Veurem. Agraït.

Dessmond ha dit...

Jordi.verdura,
Així ho faré. Quan sàpiga del cert el sopar, ho avisaré.

Josep (sl) ha dit...

El 29 de l'XI va a la capona de Tarragona a fer un sopar i li hem dit des de les JNC per venir al nostre sopar. Que Fàrem amb ell o sense.