diumenge, d’octubre 21, 2007

Notes de cap de setmana
Nota 1
Ahir, de bon matí, llegeixo que en Maragall estripa el carnet. Una veritable bomba. És el titular de portada de l’Avui. A l’article es despatxa a gust amb tota la família amiga: amb en ZP, en Montilla, i de la socialistada en general. Deixo aquí la lectura perquè he d’anar corrent cap a l’aeroport. Em quedo amb aquesta part significativa de l’article: “La direcció socialista, davant la nova bomba informativa, va decidir fer pinya i expressar "respecte i afecte" per l'expresident sense entrar en més detalls”.

En tornar, la tele i radio –també amigues- fan referència del seu Alzheimer. Tot l’espectre polític parla afectuosament de la malaltia de’n Maragall, com si ja tinguéssim un mort en vida. Queda ben palès que la direcció del PSC ha fet una bona pinya. Els artificiers amics desactiven meravellosament bé allò que havia de ser tot una senyora càrrega de goma 2 política.
Maragall ben mereix un post.

Nota2
A més de la colla amiga, s’ha de parlar de la marca blanca amiga. La conferència nacional d’Esquerra avala les tesis oficials de la direcció. Acollonants els flaixos que sento a la ràdio sobre la defensa que en fa en Ridao del pensament de l’aparell. Acollonants.

Acollona, també, en Carretero. Les seves esmenes són seguides pel 22 per cent dels parroquians, sempre segons les fonts amigues. Però ell declara que és un terç de la Conferència el que recolça les tesis de Reagrupament.cat .

En Carretero té molta feina a fer. Mai saps si ve o si torna. Mai saps si vol o no dol. En Carretero s’haurà d’arremangar si ha de propiciar un mínim de canvi. El seu tansemenfotisme el pot acabar pagant car. I nosaltres, també.
En Carretero ben mereix un post.

Nota 3
Tots aquests mesos hem anat plens dels corrent crítics, de com suposadament tremolen les cadires oficials. La realitat és tota una altra. L'ERC oficial i tripartita presenta una salut de ferro. Només ha fet una mica de respecte l’andanada presentada per l’Uriel. La seva esmena l’ha recolçat el 43 per cent. L’Uriel fa dies que treballa el seu tema. No es fa el desmenjat i sembla que li ha donat un cert/bon resultat.
ERC ben mereix un post.

Nota 4
En Carod fa una de les seves crides al vent: al partit li cal augmentar la militància. Ha de passar dels 10 mil militants als 30 mil. La cosa fa riure una mica, després de veure el que costa obtenir el carnet. Que li ho demanin a n’Hèctor López Bofill. O a en Josep Pinyol.
Arribar als 30 mil així serà tan possible com assolir la independència amb en Montilla.
A en Carod no sé ben bé quin post dedicar-li.

PS: Avui he contestat els comentaris que tenia pendents dels posts anteriors. He anat de bòlid. Ho sento.

9 comentaris:

Lapa ha dit...

ESCRITOR UNIVERSAL PORTUGUÉS SUPERIOR: CRISTOVAO DE AGUIAR.

Él, también, ha traducido a portugués la abundancia de naciones por Adán Smith.

Lhe han concedido varios premios.

No olvidarte del nombre de este gran autor, tú oirá hablar de él pronto.

Gracias por tiempo del gasto en cultura universal.

Agradece por visitar.

Mikel ha dit...

Doncs tens feina perque la veritat es que tots els post que proposes son força apasionants per lo que si , es mereixen un post!
Jo em quedo amb una anecdota del cpa de setmana , mentre els assistents dinaben als menjadors universitaris en Carretero ho deia al Hotel Juan Carlos I que dius... lleig.

Mikel ha dit...

Ostres! perdo pero no se escriure amb aquest teclat nou , on dic cpa cull dir "cap" i on dic "deia" vull dir "feia"

Dessmond ha dit...

lapa,
No és mereixen.
Celebro molt que a Coimbra hi hagi algú tan interessat amb la política catalana i els meus tomàquets.
Que duri!

Mikel,
És que jo potser també ho faria això que va fer en Carretero. No m'estranyaria que no li haguessin reservat menú, veint com les gasta la oficialitat del partit.
La tele "amiga" mira que n'arriba ensenyar de coses!.

Mikel ha dit...

he vist a reagrupament.cat que denuncien que no es permetes el vot secret , i tot i aixo un 22% dels assistents es van mostrar en contra de la direcció d´ERC.Jo diria que si , que en Carretero els hi carda força por...

Dessmond ha dit...

Mikel,
Molta por, per això han desplegat mètodes gansterils. Però de moment controlen el "cotarro".
Al final, el que és definitiu són els resultats.

jordi.verdura ha dit...

Em sento molt identificat amb la opini� que dones de la confer�ncia d'ERC. Aix� dels 30.000 carnets, deu ser per les vistes al You Tube que ha tingut "la pregunta", 124.000 ara mateix. La l�nia oficial ser� molt criticada l'any vinent. Potser no tant pel que fagin, sino pel que fagi el zapatero: vegi's renfes, aves, aenas... i el seguiment que es fagi des de la gene. En el Congr�s poden volar cassoles, jeje.

Dessmond, t'afegeixo als enlla�os.

PD. S'ha de recon�ixer per� la pluralitat d'ERC. Cap partit podria conviure aix�.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Doncs per la part que em toca, només dir que veig que ERC, són unes sigles que suggestionen la part estomacal del teu intel.lecte, i t'ho dic amb el respecte cap a una persona que crec brillant. Espero que m'acceptis l'expressió potser massa brusca ;)
T'has oblidat d'esmentar, però, que ERC debat obertament, com ningú, i amb llibertat les coses entre la militància, malgrat les insinuacions sobre el vot secret o no.
L'excusa de Carretero no val (coacció als votants?), davant el seu 22% hi va haver el 42% de l'Uriel. Qui té por?
Per la tesi "menjadorista", ja saps què en penso, és la crítica fàcil dels que hi volen "menjar" i no poden.
Salut

Dessmond ha dit...

jordi.verdura,
A mi em sap molt greu que el revulsiu d'ERC acabi sent en Zapatero. Que calgui esperar que passa a Espanya per a veure que fotem a Catalunya. Em sap greu perquè això simplement és perdre els papers.

Gràcies per afegir-me als teus enllaços. Jo faig el mateix.

Jordi Casals i Prat,
Crec que les aparences enganyen. I molt. No he escrit amb l'estòmac. Potser amb presses, però no visceralment. T'asseguro que a mi ERC és un partit que me l'estimo, malgrat que sembli el contrari.
Certes coses les dic perquè les he vist directament o bé perquè me les diuen amics que militen a ERC. I hi ha, a més, certes versions que van en la direcció d'argumentar aquesta manca de transparència. Només cal llegir els blogs de n'Elíes, en Joan Arnera, na Lídia Pelejà, etc.
Jo aquí no en parlo, perquè per a mi no és el tema. Aquestes lamentacions formen part de la vida, no de l'intendència d'ERC. Les traves hi són per arreu, per tant no li dono tanta importància. Si en Carretero les vol obviar, ja s'ho trobarà. No es pot tenir aquest concepte tan naïf de la vida i, a més, voler dirigir un partit polític i independentista.
Pel que dius de les tesis menjadoristes: aquí et dono la raó. A mi aquesta expressió sempre m'ha fet basarda, justament pel que té de crítica fàcil. Ara, vull dir-te -sense que això m'excussi de res- que al final hi he caigut de quatre grapes per la de cops que m'ho han arribat a dir bons amics meus, que són militants d'ERC. I no et dic els exemples que m'han posat per apuntalar les tesis sobre la menjadora. Però aquí si que faig un mea culpa i esborro la frase del post, perquè certament és ben miserable. Ara, això no treu que el discurs de'n Ridao el trobi acollonant.
Passi el que passi i digui el que digui per a mi la gent d'ERC em genera simpatia. Molta. Encara que et costi de creure o que jo ho dissimuli molt bé. Salut!.