divendres, d’octubre 19, 2007

El batlle de Kaunas per Barcelona

Abans d'ahir va arribar l’alcalde de Kaunas a Barcelona. Li van perdre les maletes a l’aeroport. Amb aquestes va començar una conversa sobre la necessitat que tenim de gestionar nosaltres una infraestructura com aquesta. A Kaunas passa exactament el mateix. Volen fer del seu aeroport un element clau per al desenvolupament. Però la gestió els arriba d’algun ministeri allí a la capital, a Vílnius.

Kaunas és la segona ciutat més important de Lituània. Hi viuen al voltant de les 400 000 persones. Poca broma. Hi ha moltes universitats, hi ha empreses grans, és el centre geogràfic del país, és un punt neuràlgic de la logística. Té vocació de capital, allò que no fa pas massa va arribar a ser quan Vílnius quedà com a part de l’estranger per mor d’algun repartiment després d’una guerra. Hi ha massa viu el rastre de capital del país, encara. I són molt nacionalistes.

Els problemes a Kaunas semblen calcats als de Barcelona. La competència Madrid-Barcelona és cosina germana de la de Vílnius-Kaunas. Hi ha sempre molts punts de contacte amb nosaltres, que afloren així que comences a parlar. Amb una arribada accidentada com la seva, la conversa arrenca molt fàcilment, doncs. “La gestió de l’aeroport no trigarem massa a tenir-la nosaltres. Ara, les maletes seguiran perdent-se tan bé com sempre. Benvingut a Barcelona, alcalde”.

10 comentaris:

Mikel ha dit...

ta clar que els maletas es perden aqui a Madrid i a Londres i jo personalment estic segur que si volen es un tema que es pot solucionar. Menys controls per evitar que passis un pot de desodorant i mes logistica en la gestio de l´equipatge!!!

aucanada ha dit...

Criteris d'eficiència i efectivitat, introduir criteris empresarials a la gestión d'allò "públic", professionalitzar tots els nivells de l'administració, etc. Disculpeu que tengui una certa "dèria" cap a l'administració, però no puc permetre: 1/ que l'administració (de qualsevol nivell) no ens tracti com a clients; 2/ que l'administració no cumpleixi uns míinims criteris de gestió, professionalització i rendibilitat que qualsevol empresa o autònom està obligat a cumplir (pel simple fet de sobreviure); 3/l'absència de responsabilitats quan les coses no rulen.
Avui són ses maletes, demà els taxis i passat demà l'avinguda Diagonal!

Lapa ha dit...

There are three kinds of women:

the pretty ones

the ugly ones

and the blondes...

New literary blog.

Dessmond ha dit...

mikel,
No sé amb quina companyia va volar. Però també és cert que una xifra tan alta de passatgers fa que augmentin els problemes.

Aucanada,
De totes les observacions que fas, la 3 m'emprenya especialment quan hi topes.
No et diculpis pel que fa a la teva "dèria". Al menys en aquest blog. És bastant semblant a la meva.

lapa,
There are four kinds of women, in fact. You should meet my wife.

Mikel ha dit...

Et donaré una dada , la companyia que perd mes maletas es British Airways... amb lo que jo tampoc se amb quina companyia volar , pero el que si que intento sempre es fer-ho amb maletas de ma , sempre i quan els viatges no siguin massa llargs clar.

Dessmond ha dit...

Mikel,
És un problema gros això de les maletes. Gros.
Jo només he hagut de lamentar en una ocasió, que va ser molt dolorosa, la pèrdua d'una ensaïmada. Me l'havien acabat de fer i vaig ser tan burro (ruc o ase) de facturar-la. Bé, m'hi van obligar perquè era tamany roda de carro.
Em va arribar l'endemà. Allò no era ni cruixentet, ni molsut, ni menjador. I a qui li pots demanar comptes?.
Sempre que es pugui s'ha de fer com dius. Res de facturar!.

Mikel ha dit...

malaurada ensaïmada , el meu sogre en viatge de tornada de negocis de l´india va tenir la brillant idea de facturar el portatil dins de la aleta de roba per anar mes lleuger... la meva dona quasi comet parricidi i mes encara quan la maleta no va arrivar a BCN...
No obstant miracle de la vida la maleta va arrivar 8 dies despres i amb el portatil ,un sony vaio, en perfecte estat.

Dessmond ha dit...

Mikel,
La fe no s'ha de perdre mai, encara que sigui en forma de maleta!

Aucanada ha dit...

Parlant de maletes, el pitjor que ens va passar fou en el viatge de noces a Austràlia. Només va arribar la meva maleta, mentres que la de la meva dona mai arribà. Això sí, 300$ que no et serveixen ni per comprar el mínim bàsic. Un consell: si heu de facturar dues maletes i aneu per un viatge llarg, creueu roba dels dos a les dues maletes, sempre hi ha un risc i al manco no quedeu en calçotets a l'arribada!

Dessmond ha dit...

Aucanada,
hahahahahaha, ostres, ostres! És ben bé que l'experiència és un grau. Mai se m'hagués acudit això de creuar la roba! Gràcies!.