dimarts, d’octubre 09, 2007

Ascensor amunt

Vaig a dinar a casa. Sóc esperant l’ascensor. Quan s’obre la porta, automàticament, entra amb mi una senyora major. Sembla contenta. No ho puc dir del cert, perquè la fauna que habita en el meu edifici és difícil d’interpretar.
Quan arrenca cap amunt, arrenca també una d’aquelles converses prescindibles.
-La nena sens casa...
-La nena de vostès?. L’enhorabona.
(La nena de la senyora és una mena de fera. Ben maquillada arriba a fer goig. I calladeta sembla persona. Però és una puta histèrica. Un cop vaig quedar atrapat amb ella i tres persones més en l’ascensor. Després de molt emprenyar, vaig haver de dir-li que si tenia calor, que s’aguantés. Que si patia claustrofòbia, que s’aguantés; que jo també en tenia. Que aquests atacs els curo quan engego una hòstia. Una bona hòstia em rebaixa l’excitació i em proporciona confiança. Els veïns em van mirar de reüll, però alleugerits perquè estava molt clar qui era la puta histèrica. Era impossible, doncs, que una hòstia pogués sortir en la direcció incorrecta. Probablement, si l’escena s’arriba a produir sense cap veí pel mig, li hagués dit “o calles o et remeno les tetes”. És una puta histèrica i sempre m’he quedat amb el dubte de saber si tenia més del primer que del segon. Era un dia d’estiu, feia calor i aquell maleït ascensor estrenava il·luminació al·lògena. No recordo com en vam sortir, però sé que va ser sense més violència que la verbal.)
-Per l'Església. Però des que tenia catorze anys que no en trepitja cap.
-A ella li deu fer il·lusió anar vestida de blanc radiant, tot i que el color hauria de ser ...
-Coneix l’afortunat?
-Son pare, sens dubte.
Sort que el trajecte és breu. La veïna té una mirada de felicitat que és perd en un punt a l'infinit d’alguna galàxia que sembla habitar l’ascensor. Aquesta conversa si dura dos pisos més podia haver acabat com el rosari de l’aurora.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Hello dessmont!!!
Vaya, vaya amb la veïneta! T'hauries d'alegrar que se't casi, així no l'hauras de veure més. Podries aprofitar per fer una festa amb els veïns per celebrar-ho.
Lo d'anglès ja t'ho explicaré. La història va donar un giro inesperat i que em va posar de molt mala lluna. Ja ho escriuré, el què passa és que se'm ha espatllat l'ordinador (jo que sé que carai he fet) i ara tinc que connectar-me a la feina i no tinc prou temps. A veure si aquesta tarda o demà al matí.
Una salutació!!!!!

Carles TV ha dit...

Cull........amb la veïna!

joliu ha dit...

Son pare!!!!!
boníssim!
No ho va agafar la senyora?
ha ha ha ha ha.
Ara vaig a dinar... espero que no se m'escapi el riure sol.
L'afortunat?
Son pare...ha ha ha

Com aquell que era fill d'un home ric, avar i dèspota. El dia que es va morir, l'hereu exclamava; mon pare ha passat a millor vida... i jo també.

A part d'aquestes bromes em fot una gràcia que aquesta gent que no va ni a missa del gall es casi per l'església. I després són els que es queixen de la classe de religió, diuen que tots els capellans són pedereastes i si a l'escola fan un pessebre en diuen paisstge nadalenc. A tomar pel cul la puta de ta veïna.

El veí de dalt ha dit...

Juàs! Un bany de marujeo també va bé de tant en tant!

Somiatrufes ha dit...

Aquestes converses a l'ascensor acostumen a fer-me suar, però reconec que a vegades sóc jo qui comença el diàleg (ni que sigui pel marujeo posterior...).

chamb ha dit...

em recorda un canço del Sabina quan explica que es casa la seva filla;

"..y al fin con veinte años
se la llevó un extraño.
y no perdí una hija
gané un cuarto de baño.."

Dessmond ha dit...

nitsdexopsuey,
La veïneta és una més de la fauna que ronda. Que marxi ella no vol dir que el catàleg s'hagi exhaurit.
Bé, espero les teves trifulques anglòfiles. Tampoc és queden curtes.

carles tv,
Cullons està permés en aquest blog. Sobre tot després de fer anar "puta" amb tanta alegria.

Joliu,
La senyora, si ha patit la filla, pot aguantar això i més.
Sí, això de casar-se per l'Esglèsia s'ha convertit en un despropòsit. Una frivolitat, vaja.

veí de dalt,
Sí, va bé canviar el xip de tant en tant.

somiatrufes,
Sí, jo odio les converses d'ascensor. Sobre tot quan comencen a parlar del temps. Coi, que n'arriba a ser de patètic!.

chamb,
Doncs la cosa va bastant en aquest sentit...