En Toni Roig
Divendres el Canal 33, a quarts de deu, va fer un reportatge en homenatge a en Toni Roig. Va morir sobtadament el passat 30 de setembre. Després de fer un concert –em penso a Lloseta- es va trobar malament, va anar a l’hospital i d’allí no en va sortir.
En Toni Roig fou l’ànima del grup Al-Mayurca. Un grup de música tradicional mallorquina, que des de l’any 1994 ha fet una tasca de formigueta, admirable, a favor de la cultura i la llengua del país. Un d’aquells personatges al qual restarem sempre en deute les persones compromeses amb la nació dels catalans.
Aquest músic diu moltes coses significatives. La principal: la preocupació per posar al dia el que en diem música popular. Des de la Plaça del Rei, a Barcelona, comenta amb certa sorpresa que “aquí, els mallorquins surten de sota les pedres”. I diu que a més de mallorquins, cada cop que Al-Mayurca actúa a Catalunya, també comença a haver-hi molts principatins. I apunta gairebé demanant perdó: els boleros són uns ritmes populars a Mallorca, però no s’ha d’oblidar que també un dia ho van ser al Principat. Caldria recuperar aquesta tradició aquí ( referint-se a Catalunya).
M’ha crida’t l’atenció que aquest bon home digui aquestes coses disculpant-se. A Catalunya necessitem molta més influència de Mallorca. Molta més que la del bolero i el ball de bot. Mallorca ens pot aportar saba nova. Una visió més catalana de veure’ns. Rebent més influència mallorquina podem anar molt millor, no solament des del punt de vista cultural. I farem el que és principal: donar el toc de normalitat al que ara ratlla la estupidesa. Quan sortim del Principat i sentim parlar català ho trobem d’allò més exòtic. Això simplement és patètic i massa simptomàtic de com arribem a sentir-nos estranys aquells que conformem una mateixa unitat cultural.
Que en Toni Roig hagi mort significa que el punt de normalitat desitjable entre els països de parla catalana costarà una mica més de lograr. Però gràcies a la seva tasca creadora, incansable, impagable, deixa un camí traçat. I tota la herència en forma de CD’s o DVD’s. Espero, que malgrat el seu traspàs, Al-Mayurca continuï. És el millor homenatge que se li pot fer a aquest gran artista i encara més gran patriota.
2 comentaris:
Influència mallorquina? Hmmmmmmm… no ho veig clar. Ja sé que els principatins us queixau molt (i amb raó), però com a mallorquí resident a Barcelona crec que el nivell de Mallorca en totes les esferes és, objectivament, patètic. Mentre a un lloc es discuteix d'independència allà ho fem per coses molt més elementals com, per exemple, que no ens destrueixin el nostre passat i futur com a país en nom d'un progrés malentès. En tot cas som nosaltres qui hauríem de fer un exercici d'humilitat i aprendre de vosaltres en lloc d'abraçar el gonellisme.
Si heu de rebre influències de fora, aneu-les a buscar a Escòcia, Québec o Andorra, petit país català independent que sempre deixam de banda i del que es pot aprendre molt més del que podem imaginar. Segur que si ens apropèssim per allà una mica més avançaríem molt!
Joan,
Jo hi vaig sovint a Mallorca. Crec que allí s'hi fan coses molt interessants. I tremendament importants. El cas d'Al-Mayurca és un del fotimer d'exemples que es podrien posar. Sempre procuro visitar pobles i poblets. Només pel que fa a la parla, constato que hi ha un català preciós. No exòtic. Preciós. S'hi pot aprendre molt. Des del punt de vista econòmic, igual.
Andorra la tenim idealitzada. Allí s'hi parla català i poca cosa més. Tenen una visió de Catalunya que cauries de cul. Però de cul. El que tu mires en una direcció, no s'acosta ni pel folre al que pensen ells, que ni de bon tros és en sentit contrari. Hi ha una divergència acollonant, que només l'amaga el romanticisme.
Publica un comentari a l'entrada