dilluns, de setembre 03, 2007

Per tastar la felicitat

He fet un cap de setmana molt alliberador i molt ecològic. No pas per mor de cap consigna tramesa pel Sant Pare. Per ganes i perquè em van convidar a anar cap Areny de Noguera, municipi de la Ribagorça. En algun llibre li encolomen quatre-cents habitants.

No vull estendre’m en el fet que és una paratge natural, preciós i bondadosament acollidor. Hi ha tal esplet de natura, que la visió sempre compta amb una muntanya, un pom de flors, un muret de pedra seca o un camp de blat o de gira-sols. És una mena d’indret verge on totes les bestioles –les de dues o quatre potes- grimpen empesos per alguna de les moltes partícules que produeixen fiblades vivificants.

Malgrat tota aquella abundor natural, a mi em van interessar especialment els horts. Afortunadament els habitants d’Areny són hospitalaris a més no poder. Pots entrar i sortir de les cases si gastes els mínims d’educació. Vaig tastar un tomàquet d’aquells que ens va prometre en Saura així que les seves natges palpessin trona honorable. I no vaig parar fins trobar el fil d’on havia sortit. Això va fer que pogués conèixer més d’un hort particular.

No hi ha res més fàcil que lograr tenir un tomàquet a la taula de casa. Consti que parlo del tomàquet en sentit metafòric. Només cal tenir els calers suficients. S’ha arribat a confondre moltes coses des que en el moll de l’os de la nostra existència el concepte esforç ha estat reubicat.

Subsistència i esforç ha estat de sempre una relació siamesa. Si no prepares la terra, preveus un planter, sembres i cuides l’hort segur que no subsisteixes. Des de temps immemorial. Si no volies rossegar-te els punys calia emprar una disciplina implacable, a diari. Un hort, la font de la subsistència, no sura a cop d’humorades. Cal vetllar-lo a diari. No quan et sobta la il·lusió del més idiota. No. L’hort té, a més, el seu cicle. No admet dreceres.

A mesura que ens hem anat convertint en una societat més "avançada" hem perdut de vista el concepte elemental de que sense esforç no pots subsistir. Hem anat matant certa lògica natural. Hem perdut un mestratge que s’adquiria de forma directa dins el redol familiar. A Areny mateix hi he trobat que els horts ja només són assumpte de les generacions més grans.

La cosa té el seu punt de gravetat, perquè ja arriba a ser un quasi tabú. Donem més importància a la motivació que a l’esforç per assolir qualsevol objectiu. De sempre la lliçó de l’èxit ha estat prenyada d’obstinació, d’esforç, de regularitat. Quan grates en la motivació veus que ni el mateix Saura ha tingut els sants collons de proveïr-te d’aquells fantàstics tomàquets que tan alegrement prometia en campanya, que faria les delícies del més necessitat.

Quan esperes rebre la felicitat per la via de la subvenció, has begut oli. Si vols tastar-la, esforça-t’hi i segur que n’obtindràs el teu bocí. Ara, no hi ha res tan alliçonador –i motivador- que passar una bona gana. Encara que només sigui tomaquera.

9 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Dessmond, a veure quan véns a l'Alt Urgell a tastar els nostres tomàquets (o tomates, com diuen aquí). Et convido a menjar una amanida com déu mana, amb tots els productes de l'hort.

L'hort dóna molta feina, però això sí que val la pena.

chamb ha dit...

Dess,

ahir al 30 minuts parlaven d`unes escoles mormones que ajuden al concepte d`"esforç i sacrifici."

no hi enviaria els meus fills, però tampoc estan tan malament.

Dessmond ha dit...

Reflexions en català,
Vigila que no m'ho hauràs de dir gaires cops.
També teniu ous de gallines que poden campar lliurement?

Chamb,
Jajajajaja. Vaig veure a trossos el reportatge. Realment em vaig quedar amb les ganes de saber què hi ha del cert.

El veí de dalt ha dit...

Dessmond-hortolà,
has tocat l'essència del més bell pur catalanesc: agupir l'esquena per veure néixer el fruit de la suor del dur treball. Conreem les tomates per llençar-los ben fort a les testes de qui més ens plagui! Posa un hort a la teva vida!

Dessmond ha dit...

veí de dalt,
Fa dies que tinc posat un hort -urbà- a la meva vida. Però ha estat un desatre. Per aixó m'interessa parlar amb gent que en sàpiga més que jo.
Certament que aquesta entrada pot semblar essencialista com poques.

Anònim ha dit...

Dessmond, si mai vols pujar cap aquí dalt, ja ho saps.

Fa poc es va presentar el llibre de l'hort urbà a l'FNAC.

Més informació a http://www.horturba.com

Mikel ha dit...

es ben cert tot el que dius , els catalans sempre ens hem caracteritzat per ser nosaltres mateixos els que ens fem els nostres tomaquets , pero avui s´esten mes l´opció seat basada en la subvenció pura i dura.
Res mes lluny de "la feina ben feta no te fronteras" tot i que l´artifex de la campanya fos el primer en subvencionar la seat no fos cas que el vots el fotesin fora de la poltrona... i aixi seguim fins a data d´avui.

Anònim ha dit...

Que ben trobat, dessmond!!!

Dessmond ha dit...

Reflexions en català (marc),
Gràcies. Quan vingui per aquí t'ho faré saber, doncs.
Conec el web. A la secció dedicada al tomàquet parla de les plagues, però no de com combatre-les. Les he passat totes!.

Mikel,
En vint anys haurem donat la volta al sentit que sempre ens ha caracteritzat.
Podria ser que ens espanyolitzessim l'ànima, a més de la parla. Un drama, vaja.

zincpiritione,
Gràcies Zinc! Celebro que s'hagi entés.