Itching like grass

Amanides de tetes, cul i “pito”

L’espigada Janet Jackson, l’any 2004, tenia el seu numeret a la final de la lliga de futbol americà. Compartia escena amb en Justin Timberlake, nano que va aprofitar l’espectacle per deixar una mama de la Janet a l’aire. Allò va motivar un escàndol –mare de Dèu!- i la CBS va decidir des d’aleshores retransmetre les actuacions en “directe” amb un cert decalatge. Això permet els tècnics censurar qualsevol altra teta que decideixi irrompre en escena sense el permís del guionista.

A casa nostra hi ha situacions televisives també remarcables. No tenim Super Bowl, però celebrem la Diada de via estreta. Això no deixa marge per a cap pit o cul explícits, però constatem que existeix una eròtica de l’onze de setembre.

Enguany la Televisió de Catalunya, la vostra, no ha retransmès les ofrenes florals. Quan el president d’aquesta nació feia la seva, TV3 ha considerat que “Doraemon” tenia un interès superior. Per primer cop ni la televisió ni les ràdios nacionals d’aquest país han decidit no retransmetre en directe el que passava davant el monument de Rafael de Casanova.

Ha estat una versió pujada del decalatge que vol imprimir la cadena americana, que és de trenta-cinc minuts. S’ha amanit la notícia, perquè en directe era impossible de fer-ho. Riu-te’n d’unes tetes desbocades. El que feia por als que es van escandalitzar amb la CBS i la seva temptació manipuladora, ara han pogut quedar-se garrativats amb el que marxa per casa nostra.

Les xiulades que calia eliminar s’han fet desaparèixer. Les que calia mantenir, simplement s’han potenciat. Així, quan el paio de la clau s’encarava cap a l’estàtua de l’heroi patri, s’ha deixat l’estona suficient per a que tots ens assabentem que li han dedicat una bona bronca. I quan li ha tocat el torn a la comitiva del PP, la xiulada ha estat l’estrella noticiable. Hem sentit xiulets amb la virulència que ni el mateix directe ens hagués deixat sentir. No hagut cap més escarni.

Tot això s’ha pogut veure a l’edició de la nit. Una amanida digna del mateix Arguiñano, però servida en safata al Telenotícies.

Sort que Esquerra va justificar el segon tripi, entre d’altres coses, perquè controlaria la corpo: televisió i radio nacionals. Sort, doncs, que remenen les cireres a TV3, la seva. Sort. Cal ser una de les parts més anestesiades d’aquest país per consentir que et magregin de forma semblant en hora de gran audiència. Ahir algun soci de numerets governamentals va anar més enllà de la teta i els va deixar completament en pilota picada: tetes, cul i “pito”. La llàstima és que quan més s’hi queden ells, més ens hi quedem tots nosaltres. No anem pas bé.