Un dia normal
Avui ha estat una mena de petit gran dia.
Hem acompanyat una comitiva del 2n. Congrés de joves lituans europeus al Parlament de Catalunya. Aquest és un organisme creat pel govern lituà amb la finalitat de recordar al jovent que s’està formant fora del seu país que torni cap a casa. Que tot el bon saber que han adquirit l’apliquin en benefici de Lituània.
L’Associació Catalano-Lituana, CT-LT, va prendre el compromís d’organitzar aquest esdeveniment enguany. La visió que vam voler projectar des del primer moment és que som un país seriós. Que tenim institucions, autogovern, que tenim una cultura mil·lenària, que tenim un passat apebrotant com ells, que les hem passat magres –com ells- i que no renunciem a res des del punt de vista polític. Tot això asseguts a la sala quatre del Parlament de Catalunya; no al bar de la cantonada. En aquella sala, guarnida amb fusta, amb una taula correguda que volta tota la cambra i que cada seient té un micròfon que s’apaga o s’encén, amb una qualitat de so excel·lent. Encara que t’ho proposis és impossible perdre cap detall.
La nostra associació vol que el català sigui la llengua vehicular dels associats, siguin lituans o siguin... el que siguin. El català i l’anglès han estat les llengües emprades avui.
La part catalana ha sortit inflada de goig. És infinitament més gratificant explicar el que som a una patum lituana que a una d’espanyola. Les coses es poden dir pel seu nom i s’entenen. Els lituans van patir els russos soviètics. Una gran escola que allisa les històries més retorçades.
Per un moment he tingut la sensació de pertànyer al país normalitzat que somio dia si, dia també. I la veritat és que si no ens perdem per les tonteries, podem ser més normals del que ens pensem. La cosa depèn més de nosaltres que de tercers. Només cal que ens ho creguem mínimament. Només cal que t’ho comencis a creure.
7 comentaris:
Som un país incomprensiblement acomplexat i acovardit, i resulta difícil d'entendre sense l'ajut de la psiquiatria. A voltes ens entossudim a assenyalar els espanyols com els únics culpables quan, en realitat, som nosaltres qui tenim la paella pel mànec. Com dius molt bé,si tenim l'ambició de ser "normals" ho serem, tard o d'hora. Felicitats per l'experiència, una passa més en aquesta lenta, però constant, recuperació de l'ambició.
Teniu raó. Som, en conjunt, un poble mesell i mancat d'ambició.
En Roger T. va publicar fa força dies un
Decàleg del catalanista del segle XXI (sense el qual no hi haurà independència)
en el seu bloc M'agrada Parlar.
Va ser un post amb moltes menys adhesions de les merescudes, segurament per la mala consciència de tots nosaltres. I és que si el decàleg d'en Roger fos un exàmen,... molts dels "independentistes" que conec no passarien del 5.
100x100 d'acord. Però per altra banda ens deixem vendre la moto amb collonades que no canvien la vida de ningú com el paripé de les sel·leccions catalanes. Aquest és el patriotisme barato que fa que siguem un país petit. Si la gent s'encabrités tant per coses sèries 'otro gallo cacarearía'
Els heu portat al Parlament? els heu dit que el que decideix amb un 90% aquest Parlament no serveix per a res?
Salut
doncs menys mal que no va apareixer el Benach per allà. Us hagués enviat tota la màgia a pastar fang.
jo vaig portar uns turistes lituans al taxi i em va sorpendre l alt grau de comprensio que tenien amb el nostra cas
Mr blob i cinquantapeus,
Si en comptes de gemegar exercissim de catalans, la cosa seria terriblement diferent. Per a bé, és clar.
cdecarbassa@hotmail.com,
Una mica massoques hom som. I curtets políticament parlant.
Aquest test és ben cert. I també que molta gent que se les dona de catalanissima, no passaria de l'aprovadet justet.
modgi,
A mi el tema de les seleccions em va traumar. Sort que l'esport m'importa ben poc. Vaja una presa de pèl.
jroca,
Aquesta part de la versió n'hi ha prou amb que ens l'expliquem entre nosaltres. A més, estas segur que el seu Parlament val gaire més que el nostre?.
chamb,
Ens van dir que era de viatge. Vam ser a la sala on reb els convidats. La visita va resultar fantàstica.
ddriver,
Segur que èren dels "nostres". Els hem explicat tot el que cal saber per resultar encantadors.
Publica un comentari a l'entrada