Itching like grass

El Barça: a segona

Fa temps que el Barça hauria de ser a segona. O en algun altre llim. És un dels factors més grans que tenim a casa nostra a l’hora d’eclipsar el país. Aquesta és una idea que arrossego de fa temps. Va començar a generar-me certa virulència quan al balcó de la Plaça Sant Jaume, n’Stoikov, va agafar el president de la Generalitat i el va sacsejar amunt i avall com aquell qui remena un vulgar sac de patates. Després va venir el sapastre de’n Bakero. Des del mateix balcó va llençar els calçotets de’n Joan Gaspar. Són escenes pròpies d’un país en vies de desenvolupament. Com el que vèiem fer a n’Hugo Chávez aquest cap de setmana. Populisme de baixa estopa.

Ahir en Ronaldinho va anar a un jutjat de Gavà per tal d’adoptar la nacionalitat espanyola. La doble nacionalitat, en realitat. Tothom sap, sobre tot la gent culé, que aquest fet té com objectiu el poder incorporar al primer equip més estrangers del que permet la llei. És a dir, allò tan suat del “feta la llei, feta la trampa”. Quan aquest Barça el considerem un dels referents de país vol dir que anem ben dats. Vol dir, per exemple, que ja ni ens podem escandalitzar de cap tripartit.

Quan fas trampa amb la llei, has de ser bastant ruc, ase o guarà per no saber que això podria molt ben ser que se’t tiri en contra. Quan de la llei en fem lectures interessades, tacticisme de vol rasant, la conseqüència immediata és el campi qui pugui. Com a mínim, saltar-se la llei, ja no generarà ni vergonya.

Cal ser un ignorant de marca major per no saber que la importància o el valor d’una llei resideix més en el seu esperit que en cap altre factor. La seva lectura pot donar validesa o nul·litat a aquest llei. Cal que posi cap exemple?. Cal que parlem de l’Estatut?.

Saltar-se la llei tan alegrement i comptar amb el vist-i-plau de la ciutadania només té una lectura l’assumpte. Una lectura aberrant. I quedar com uns perfectes idiotes i a mig civilitzar per mor del futbol em sembla encara més patètic.

Si el barcelonisme ha de subministrar aquesta anestèsia a la societat catalana, més val que es descomposi. Si la gent blaugrana pensa que ha fet el negoci del segle, més val que rumiï amb tornar-se a escolaritzar des de primària, amb independència de l’edat. Tota aquesta gent que sent els colors del Barça i que no se li regira el dedins, es converteix en còmplice tàcit d’una xorissada col·lectiva.

Si ets d’aquests, després no bramis. No estaràs autoritzat moralment per exigir res a ningú. Ni a en Carod, quan et surti amb les hòsties de la pluja fina. Ni a en Montilla, quan et refregui per la teva cara d’ase, ruc o guarà que si ets a les fosques o penjat en alguna via de rodalies és per culpa de la teva identitat nacional. Ni a en Saura, quan despiadadament farda d’antisistema amb la seva txurri, mentre custodien les regnes del país. Ni a en Mas quan t’obsequiï novament amb fotos obscenes fent manetes amb en ZP.

Si avui ets tu qui se’n fot del mort i del qui el vetlla, pensa que un dia també jauràs amb els peus al davant. I abans de ser ben mort sentiràs un calfred d’humiliació o de vergonya. Serà just en el moment d’exhalar el darrer alè. Només sentim allò que hem estat.