dimecres, d’agost 29, 2007

Autodeterminació i romesco

Diumenge l’inefable Carod va fixar pel 2014 la data per convocar un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. En una altra situació, la notícia m’hagués fet botar de la cadira. D’alegria, és clar. Quan un dirigent d’un país, encara que sigui aquest, afirma una cosa semblant, te l’hauries d’escoltar amb trempada atenció.

Però les coses han anat de tal forma en els temps recents, que la notícia dominical em va provocar una certa angúnia. Em va semblar que aquest senyor feia l’enèsim exercici de política mendicant. Pidolava el titular per mirar d’existir en aquesta calor estival que fon al més plantat.

Tenim una llarga llista decebedora, nacionalment parlant. Des de la majúscula frustració col·lectiva que es va covar amb la selecció d’hoquei retratada amb estelada i president de la Generalitat inclosos, fins a la manipulació feixista per tal que els catalans no puguem escoltar Els Segadors. I això només és un plis-plas parlant exclusivament del capítol esportiu.

Però resulta que la família erky va molt avesada a parlar de l’autodeterminació. Amb el mateix pudor que un marroquí t’engalta un pet o un rot mentre menja el cuscús a la gatzoneta. Sobta, però has de respectar-ho pulcrament i seguir endrapant per no quedar com un mal educat.

En el capítol de l’autodeterminació és on recordo haver sentit molta vergonya aliena. El va encetar el company Vendrell un dia de calçotada i estúpidament va arrossegar el tema cap el Parlament. Amb semblant estupidesa s’hi va entrampar la família convergent. Com autèntiques criatures, van acabar tots plegats fotent-se de quatre grapes dins la galleda que es va escenificar al Parlament. Jornada històrica per oblidar.

Només queda demanar-li a en Carod amb quin romesco pensa encarar aquesta calçotada. Hi ha moltes versions, tantes que poden dur-nos a irreparables confusions. Fins i tot, hi ha qui confon el romesco amb el xató. En aquesta mena de deliri, hi ha qui es creu més Arguinyano que l’original. Però al capdavall no és qüestió de tornar a fer el ridícul exactament pel mateix que ja l’hem fet.

Quan sento parlar d’autodeterminacions amb aquesta alegria entenc que en realitat volem discutir del romesco o d’una puta calçotada. De mirar de cridar l’atenció perquè ets en mig d’un desert. En mig d’una cremor d’estiu. Altrament, no m’ho explico. Parlar del 2014 com qui menja cuscús al Marroc em sembla un numeret d’extrema decadència. Sembla que només obrim la boca per fer pets. Amb un bon romesco no et caldria expel·lir-los fora de lloc.

14 comentaris:

reflexions en català (marc) ha dit...

Dessmond, què me'n dius del nou fòrum sobiranista dels López tena, López Bofill, Sala i Martín,etc.?

Fa bona pinta, no?

'Avui': "Els promotors estan redactant un document que aposta per la constitució d'un Estat propi a curt termini". "Consideren que Catalunya està en crisi i que bona part dels representants polítics no hi 'planten cara'".

Tempesta d'estiu? Esperem que no.

Dessmond ha dit...

reflexions en català (marc),
Doncs penso que tens un motiu més per a que vinguis el dia 20 al sopar amb en López Tena. Podràs demanar-li tot el que et bulli pel cap. Hi ha qui ve de Girona, d'Igualada o d'Arenys de Mar... Valdrà molt la pena.

Aucanada ha dit...

Dessmond,
dubto molt que aquestes declarades de l'amic Carod hagin tingut ressó de debó a la societat catalana (anestesiada). Que volia tenir la seva quota d'audiència als mitjans. Ni així. Potser al mon erky encara hi haurà algú que es posarà "cachondo" però en aquestes alçades de pel.lícula, no té gaire credibilitat.

Clint ha dit...

Tant de bó alguna d'aquestes propostes de final d'estiu arribés a Nadal. Jo ja no sóc gens optimista!

Oriol ha dit...

index de popularitat!! sense cap mena de dubte. En Carod hauria de deixar pas a gent nova dels erky's.
Un incís al post d'ahir, amb el teu permís, al nacionalitzar jugadors "extrangers" aconsegueixes pujar el seu valor en el mercat.

Dessmond ha dit...

Aucanada,
Jo crec que la gent d'ERC -sobre tot la que té tasques de govern- veu la necessitat de marcar un perfil propi, perquè el temps els juga en contra. Ara, és molt desafortunat el recurs. Molt. Tant que també això se'ls tira en contra.

Clint,
Jo crec que és fum, fum, fum. Que per Nadal si que pot ser oportú, per en forma de cançoneta.

Oriol,
Que es necessita sava nova això és ben clar.
Per l'incís al post: saltar-se la llei per mirar de fer quartos això vulgarment se'n diu "cultura del pelotazo". Abans era considerat una cosa lletja.

Eva ha dit...

jo ja no em crec res del que diguin els polítics ni referendums ni òsties......a més, la llibertat noe s demana, es pren

Dessmond ha dit...

Eva,
Doncs tens molta raó: la catalanitat, la sobriania no cal reclamar-la quan te n'adones que només l'has d'exercir.

Joan ha dit...

Les opinions den Carod s'han d'agafar com el que són: opinions subjectives sense importància.

Això del referèndum pel 2014 em pareix molt bé però, com molts col·legues del Principat, m'ho creuré quan ho incloguin al seu programa electoral i en parlin seriosament i "sense complexos", com diu un polític del PP molt popular a Mallorca.

Dessmond ha dit...

Joan,
Ens estem començant a tornar uns descreguts de marca major. Perquè tenim en tenim motius, és clar. Però això és letal. Així és molt difícil il·lusionar el país.

Aucanada ha dit...

Dessmond,
fixar un horitzo, una fita, un objectiu... es el que sempre cal fer a l'ambit personal, professional o politic. Ara be, creus de veritat que algu es pot creure de realitzable aquest objectiu de fixar un referendum? Francament, la resposta que la majoria de la societat (anestesiada) ens donara es que abans solucionem els problemes "reals" de la gent, o sigui, que rodalies funcioni, que l'aeroport sigui de primera, que no hi hagi colapses a les autopistes (de peatge, eh!), vivenda mes asequible, etc. O sigui, una barreja de demagogia per part de tothom on es pot veure un nexe comu: sempre demanar, pero...i que ens donen a canvi? No parlo de Madrit, parlo d'en Carod, parlo de la ciutadania, parlo de mi mateix. Que feim tots plegats per aconseguir ser millor ciutadans ergo millor societat? Blah, blah, blah...Ho sento molt, pero soc d'aquells que els hi costa il.lusionar-se avui en dia.

Joana ha dit...

Avui he escoltat en López Tena per RAC 1 i m'ha agradat el que ha explicat.Notícies sucoses... fins i tot la presentadora titubejava al fer-li l'enquesta , semblava que no es creia el que en López explicava...
Ja veurem a la tardor!

Dessmond ha dit...

Aucanda,
Jo veig aquesta sortida com un divertiment d'estiu.
Si el Pla Ibarretxe fou una autèntica volada de coloms això em sembla una cosa encara més inconsistent.
Aquests projectes a mig bastir, llençats sense solta ni volta tenen el risc de matar l'il·lusió. Espero que no s'agafi com a mètode. Altrament, aviat podrem considerar-nos clínicament morts.

Joana,
El personatge és curiós i crec que ens subministrarà informació de primera mà. Crec que estarà força bé el soparillo amb ell.

Mikel ha dit...

jo intentant veure el got mig ple , espero que molts dels votants d´ERC s´en adonin que amb els superindependentistes d´ERC no em avançat pas mes en clau de pais que durant els 22 anys de Pujul que tan van criticar.