dimecres, d’agost 01, 2007

Conversions marianes

Que deu haver en la trona de ministre que fa que quan hi plantes el cul, el que abans ho veies negre ara és d’un blanc immaculat?. En Clos, per exemple, l’hivern del 2001, quan exercia d’alcalde es va emprenyar com una mona per una situació de molt menor abast. Va exigir una inversió major a la companyia elèctrica per a la xarxa de Barcelona.
Avui, amb el cacau que s’ha muntat, l’ínclit personatge reconvertit a ministre, declara en la seva compareixença que "mezclar el déficit de inversiones en Catalunya con el déficit de inversiones en electricidad no es hacer pedagogía política". Començo a dubtar si ara el problema real de fons és la pedagogia o la manca d’inversions.

És un clàssic contemplar aquesta mena de conversions marianes, quan la màxima preocupació personal és la carrera política més que la pedagogia o les inversions. Els socialistes en aquest sentit ratllen l’escàndol. Quan es discutia l’Estatut a Madrid mai sabies en quin cantó de la taula seien; si al cantó nostre o al cantó espanyol. I aquí ens ho vam menjar tan alegrement.

No cal abundar amb els paperets del Sr. Piqué. Ministre inflat i llustrós que després va voler abanderar el catalanisme assenyat. La seva dimissió al final ha estat per qüestions personals. No pas perquè, com a “bon” catalanista, en algun moment se sentís incòmode pel tracte que Catalunya rebia dels seus companys de partit. Entre d’altres, és clar. Al final ho deixa córrer perquè li han malmès la seva imatge i la dels seus col·laboradors.

Clar que ser català i fer el paperet quan milites en un partit d’obediència espanyola és la cosa més previsible del món. És inevitable. Si vols una carrera d’èxits, amb els espanyols, no queda més remei que fer el paper d’espanyol espanyolíssim.

Aviat, dins el panorama de les conversions marianes, hi haurà la novetat en aquest firmament. Segons com vagin les coses, podria ben ser que un ministre català provingui d’un partit catalanista i d’àmbit nacional estrictament català. És a dir, sense les servituds que sociates i peperus arrosseguen d’entrada quan ensumen la trona ministerial.

Que passaria en un cas semblant al de Clos?. Un nacionalista català, per més ministre que sigui, podrà aguantar la seva catalanitat?. O caurà pel pendent de la pedagogia política?. Per diverses raons, jo sóc un defensor de que un nacionalista català, repeteixo, català, ha de ser al govern d’Espanya. Ara, exercint de català fins a les darreres conseqüències. Perquè en cas contrari, el mal pot ser infinitament superior al que es faria un sociata o un peperu.

Els catalans som tan animals –rucs, bàsicament- que mai li perdonaríem a un nacionalista català el que tan panxament li perdonem a un nacionalista espanyol.

8 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Home, Dessmond, pel què fa a en Clos més que una conversió mariana em sembla que això ha estat una conversió... marciana! (i no ho dic perquè el Clos s'hagi tornat extraterrestre -una mca sempre ho ha estat, oi?- sinó perquè sant Marc és el patró dels... sabaters!)
Ostres, perdona aquesta broma tant patètica, noi. Deu ser la calor! Salut!

Dessmond ha dit...

Joan,
No seré jo qui digui el contrari. En Cos si que té un aire alienígena, quan s'ho proposa.
Trobo a faltar les seves sortides lingüístiques. En espanyol el tio deu funcionar més comodament?

Sulpertu ha dit...

Posar el Clos de ministre només pot respondre a una maniobra per desacreditar encara més els polítics catalans. Deuen pensar "si este es de los mejores políticos catalanes cómo deben ser los demás". I per postres, hi col.loquen la Chacón.

Papitu ha dit...

"con sin aturador te digo que las inmersiones estan no tienen la culpa de nada".

L'inefable Clos ha perdut tota credibilitat, si després del Forum li en quedava una mica. De Madrid al cielo.

El veí de dalt ha dit...

Que deu tenir la política que quan ets a A dius "blanc" i quant ets a B dius "gris trencat"; quan no "negre clar"? És per això que no m'agraden els polítics: no es pot mantenir un discurs coherent arreu? Ara bé, demanar simplement u discurs a un polític (no de xerrar, si no de raonar) ja és una quimera "negra-negra".

CdeCarabassa@hotmail.com ha dit...

M'estàs parlant de'n Duran?
Saps què et dic, que després de tants anys de tenir-li mania ara em sembla que és el millor que tenim. Com dia aquell, és un fill de puta, però és el nostre fill de puta.
Us heu fixat en la seva renovació de l'armari? és d'una elegància que no s'apren en dos dies. L'home porta empenta i no sembla que res l'hagi de frenar. Sap trobar el to en totes les seves declaracions,... qualsevol dia que agafes el diari la declaració del Mas sona a rebequeria mentre que la del Duran sona a pensament polític, i us prometo que em fa mal... però és així.
Vaig a fer la prova d'hemeroteca... escollim un dia qualsevol del mes passat...
11 de Juliol
Mas onsideró "bastante ridículo y patético" que ERC e ICV...

8 de Juliol
Mas:"algo le falla a José Montilla y al Tripartito", "es un papel muy triste el de ERC".
Duran: "Montilla se adjudica el traspaso de competencias no realizadas"

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quan manes et tornes el mes gran idiota del món i els llepafils que t'envolten fan de bufons.

si ets inteligent no pots ser polític

si ets polític rarament pots ser inteligent

salutacions des de Reus

Dessmond ha dit...

Sulpertu,
Està clar que això forma part d'un complot. No hi ha altra explicació possible.
Conec catalanets d'aquests que pensaven que pensaven que polítics com el Clos només els podien tenir a la divisió de les autonomies,que és on hi ha els aprenents. Quan el van fer ministre em vaig fer un fart de riure. Això és voler ensorrar Espanya!, em van dir.
Els catalans estem de tornada...

Papitu,
De Madrid al cielo, per la via directa. Allí només queda fer-lo sant.

El veí de dalt,
Els polítics no fan massa goig ara mateix. Però e fotut és que depenem totalment d'ells. No podem tornar-nos passota, en aquest cas. I es fotut haver d'aguantar aquets discursos buits de sentit a qui té tanta responsabilitat al damunt.

C de carbassa,
Podria parlar de'n Duran, si.
Jo puc ser crític amb en Duran, però penso que és de lo millor que hi ha al panorama català. I ara que el panorama està com està, el Sr. Duran és la repera!
A mi no em fa cap mal reconèxier les bondats de'n Duran. Cap ni una.

té la mà maria-reus,
Suposo que alguna mena d'anestesia provoca la cadira ministerial. Ja no diguem si ets el rei de la cosa.
De la teva teoria i el que jo penso es pot inferir que pel cas de ser rei no cal ni ser inteligent, oi?. Un gran avantatge respecte als polítics.
Salutacions des de l'àrea metropolitana de la gran barsalona.