Itching like grass

Generalitat Low Cost

Fa un parell d’entrades que vaig dedicar-la a les “Low Cost” i la malfiança que em creen. Com allò dels duros a quatre pessetes. No perquè jo sigui un potentat i no em vingui d’aquí. No. Jo la pela –l’euro- me’l miro molt, perquè em costa també molt de guanyar. La malfiança me la genera el fet de creure que les coses, els serveis, tenen un preu que no és provocat precisament pel pur caprici. Quan dintre d’un mateix servei hi ha una diferència tan abismal de cost, vol dir que el “mateix” servei només ho és en aparença. I això, és clar, té conseqüències com ara que és molt més fàcil que et quedis més penjat que un fuet amb Clickair que amb Ibèria, per exemple. I aquí els de Martes i Trece podrien dir molt pertinentment allò de: “Es lo mismo, pero no es igual”.

Avui em trobo amb la notícia que el president de la Generalitat farà el seu primer viatge oficial a Portugal en una companyia de baix cost. No cal que digui que ho trobo al·lucinant. No perquè pensi que en Montilla no pot viatjar en una Low Cost, sinó que qui no ho pot fer és el president de la Generalitat. L’anterior govern ja va deixar prou clar que entén per un viatge oficial de costellada. Tots vam poder veure les imatges de’n Carod i en Castells fotent-se la corona d’espines, com qui es plantifica un barret mexicà. I de retratista, el senyor president de la Generalitat.

Ara, aquest nou president anant pel món amb tarifes xiruqueres em sembla entre despropòsit i populista. Despropòsit perquè ja he dit que les Low Cost no em semblen fiables. Si el president vol transmetre la idea de bon gestor ho pot fer d’una forma molt simple: en la obra de govern, no amb la xocolata del lloro. El gest de viatjar en Low Cost està fet de cara la galeria. D’aquesta galeria que pot arribar-se a creure que amb un euro pots anar de Turí a Barcelona i que els demés son rematadament imbècils quan decideixen fer-ho per dos-cents cinquanta.

Per no incórrer en cap engany, aquesta notícia l’hauria hagut d’anunciar el duet Martes i Trece. Realment, en cas d’un imprevist, tindràs el mateix tracte tu –David- que el president de la Generalitat?. Hi ha algú tan beneit que s’ho empassi?. “Es lo mismo, però no es igual”. Clar que no.

Creieu es poden donar raons a la part portuguesa com ara dir que has cancel·lat un acte oficial perquè portes trenta-dues hores enganxat a l’aeroport? I que els de Clickair no et donen cap mena d’explicació?. Un govern, un president de la Generalitat pot anar pel món de forma semblant?. Aquí simplement hi ha alguna cosa que no quadra, per més que el teu model sigui la Gran Múrcia.

Les imatges –i el meu post, no s’ha d’oblidar- del meu amic David indignat en el Telenotícies Migdia van fer el seu impacte. Ell i les seves precioses criatures, atrapats en el silenci administratiu de Clickair han estat letals. Tant, que ara que comença l’estiu turístic i la consegüent follia als aeroports, cal donar un bon cop de mà a la companyia amiga. És en aquest sentit que entenc el flaix presidencial, encara que la tornada es vesteixi de Vueling. Aquest caos en el qual es va veure implicada la companyia no els fa massa bé. I si es repeteix el caos de l’any passat al Prat, la cosa pot ser mortal per a la marca voladora espanyola de “tot a un euro”.