dissabte, de juliol 07, 2007

Esplendor

Hi ha dies com el d’avui que es presenten esplèndids. La mar és tranquila i transparent, sembla una bassa. Des d’aquí puc veure’n el fons. Segons quin sigui provoca un to de blau o un altre. Així que quan decideixes fer una bona repassada, que gairebé tiri fins la protuberància de Montjuïc vas guaitant tota una ma de filaments blaus, només trencada pels socs blancs que deixen les veloces i minúscules embarcacions. Cada cop n’hi ha més d’aquests trastos flotants. Des d’aquí pots fer el badoc fins gairebé arribar a l’infinit. I avui és tan lleu la línia de l’horitzó que segurament parlo de les coses sense saber que en realitat estic descrivint l’infinit.

Una dia esplèndid com el d’avui molta gent agafa el cotxe i es marca com gran propòsit el de fer d’steak, de filetot, substituint la planxa de ferro per la platja. Jo odio profundament la sorra de la platja i les aglomeracions. Cosa que amb un dia esplèndid com el d’avui aquestes dues coses conflueixen repugnantment bé.

La repugnància amb denominació d’origen de les platges de Vilassar s’aconsegueix per dues vies. Una la incívica: a la sorra hi pots trobar de tot, per més que cada dia – o nit- hi hagi un servei de neteja. La segona, ecològica: aquesta puta merda de sorra és afegida. No és aquella delícia de granulació pròpia d’una platja. Aquella que un dia hi fou també a la de Vilassar. Aquella fineta, que de la mateixa forma que s’aferra entre els dits dels peus, marxa en haver-se evaporat la humitat de l’aigua. Aquella que fa anys que va esfumar-se d'aquí.

Més d’un i dos aiguats han fet desaparèixer la platja. Les platges. La construcció del port de Mataró impossibilita la regeneració natural del territori. I la desertització dels cervells en fa la resta. El Ministerio del Medio Ambiente ha abocat tones d’una sorra que ve de no sé quin cony de cantera, per fer-me creure que és el mateix un ou que una castanya. No sé qui és el responsable d’aquesta aberració, si l’autoritat espanyola, la vilassarenca o el poble que tan mongòlicament reivindica la seva platja.

Quan un dia llueix esplèndidament com el d’avui, les aigües retornen a la vista una blavor caribenya. Vol dir que sota d’aquest color envejable tota la riquesa marina se n’ha anat a fer punyetes: mol·luscos de mil varietats, popets, cortines d’algues, desnivells rocallosos, crancs hermitans, erissons, bandades de peixos encara més colorats i espurnejants... . Tot això i molt més que em deixo perquè no ho sé explicar, ha marxat. Ha mort. Ha quedat soterrat per les tones i tones de sorra que s’ha anat afegint cada cop que algun caparronet demencialment ecològic ha decidit que calia “reparar els danys” de les platges de Vilassar.

Ens hem tornat tan summament imbècils, que només ens preocupa la façana del problema. El que hi ha més enllà mai arribarà a donar-nos un maldecap. El que realment té valor és aparentar.

Cada cop que contemplo l’esplendor d’un dia com el d’avui, que la mar esbufega tan de blau, no m’arriba a consolar ni la copeta miraculosa de cava, fresc, que converteix les resignacions humanes en estat de glòria.

6 comentaris:

Salvador ha dit...

Fa més de 20 anys viviem a Premià i també vaig veure com regeneraven les platges de Premià, Montgat i altres. Però la sorra no la portaven de lluny, la treien del mateix lloc mar endins, ja que era la de la mateixa platja que el mar s'havia endut.

Dessmond ha dit...

Salvador,
El pescadors es van queixar, perquè feien malbé els fons, que amagaven les larves de totes les bestioletes que després s'han soterrat.

Joana ha dit...

Dessmond,
A la Costa Brava encara queda algun reducte de qualitat, algun racó...però es malmet tot...i la brutícia que hi deixa tothom fa esfereir.Tones de merda treuen cada any de les Medes...i això que és zona protegida.
Per sort tenim algunes platges amb sorra grossa i l'aigua neta...Això sí, em llevo d'hora i a les 12 com a molt a prendre aquesta copa de cava que et dona un instant de felicitat!!!
Bona setmana, Dess!

Mikel ha dit...

platges = turisme = diners = vots... no cal dir res mes no?

indigenes ha dit...

Regenerar platges amb sorra és una pràctica molt agressiva per al fons marí i sembla mentida que encara es dugui a terme a llocs pressumptament civilitzats i propers a Europa com és el Principat. La idea que el turisme només vindrà si veu una platja ampla com la de Castelldefels és una bestiesa pròpia de mentalitats de fa trenta anys. Desenganyeu-vos: les platges que (per les causes que sigui) no tenen sorra, no n'han de tenir. Haver d'estar cada nou mesos abocant-hi sorra és una atrocitat i una despesa innecessària. És estrany que la UE no s'hi hagi posat encara amb aquestes coses.

Dessmond ha dit...

Joana,
Si, l'altre tema és la responsabilitat personal, el que en diem civisme. L'administració fa desastres, però l'individu es cobreix de glòria. És d'una irresposabilitat alarmant.
Bona setmana per a tu també!

Mikel,
Si hi ha tota una cadena basada en un interés gairebé demagògic per tal de poder explicar una situació com aquesta.
És allò que diuen: malpensa i l'encertaràs.

Indigenes,
Comparteixo totalment la teva reflexió: les platges que no tenen sorra, pel que sigui, han de quedar en la memòria o en els retrats d'època. Ara, si hem d'esperar que la UE posi remei, estem ben acabats.